Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
taverna F 1478 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb taverna Freqüència total:  1478 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

A la casa aquella nit havien acabat de sopar. Candi se n'havia anat a la taverna a beure's el vas de vi amb alguns companys. El pare, immòbil al seu
les converses, aquells dies, giraven sobre el mateix. La mestressa de la taverna se'n feia creus. —Ho hagués fet per un altre, Senyor! Però, per aquell
i al poble, oficials i soldats distreien els ocis voltant per les tavernes i corrent darrera les mosses. Entre aquests oficials figurava ell. "En
Tino Costa, aquella nit, sortí a la finestra. Davant la casa hi havia la taverna. Era dissabte, i l'animació era més forta que de costum. Es sentien
tornaren a sentir-se els crits dels bevedors allí al davant a la taverna. Sobre el ressò de la cançó extingida de les nenes que pujaven a la
es burlava de la gent. Assistia a missa cada dia, i freqüentava també la taverna, car ni a l'una ni a l'altra no feien pagar ni exigien cap esforç: a l'
exigien cap esforç: a l'església, hi anava tal vegada per devoció; a la taverna, per xafardeig. No se l'havia vist mai treballar, o almenys ningú no ho
vegades hi trobava ajuda. A despit de passar-se tanta part del temps a la taverna, era un home sobri i mesurat en tot, i mai ningú no recordava haver-lo
ningú no hauria volgut mai creure. El fet succeí cap a les deu, davant la taverna del Pintat, on un grup de bevedors s'havien reunit, com cada nit, a
després, Sileta baixava pel carrer gairebé corrents, en direcció a la taverna. Quim Bisa, l'amic de Tino Costa, que la volia des de molt de temps, li
li valdria cap sant ni cap dimoni. A Santa Maria dels Monts abundaven les tavernes. Tino Costa, passant ja molt tard pel carrer, hi havia presenciat
els animals descansaven, ells anaren voltant pel poble visitant les tavernes. Entre dos foscants els vuit carros emprengueren la tornada cap a les
pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un bosquet
cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera travessava un bosquet d'àlbers, va
fer-ho en els seus estats d'excitació. Tornà a beure i sortí al balcó. La taverna —el que més l'havia preocupat— ja era tancada feia estona. Els carrers
miserable de tots: el barri del mar. Allí, a la nit, s'obren bordells i tavernes pels carrers sòrdids, il·luminats feblement; allí cerquen esplai mariners
món amb llurs navilis; en llurs carrers es senten, de nits, cançons de taverna i de bordell; sonen crits i s'hi encenen baralles; les prostitutes —les
a una llarga abstinença; qui sap si la seva desesperació. Allí, en una taverna amagada al fons d'un obscur carreró hi havia ella. Qui era ella? Ell no
agafada estretament; ella estava un xic esverada. Arribaren davant d'una taverna, i ell li pregà que entressin: —Tinc set; la set m'ofega. Ella el mirà
a cessar gairebé per complet. Solament en aquesta o en l'altra casa, a la taverna o al safareig, ressuscitava de tant en tant el tema en les conversacions.
nit. L'hora del sopar obria un lapse de silenci; després s'omplien les tavernes; en les nits temperades o caloroses es veien els bevedors asseguts a la
amb el vestit de vellut, en la calor... Llavors anaven tancant-se les tavernes, i Santa Maria dels Monts, assentada al peu dels tossals anava
quedava res. Havia estat pres per haver ferit un home en una baralla de taverna una nit que havia begut. Havia patit privacions, humiliacions, ofenses
la notícia. Santa Maria bramulà sordament en les converses de taverna, en les tertúlies de les cases particulars, en els rotlles formats aquí i
fins molt després no caigué que era ell. Així ho explicà més tard a la taverna. "Està completament canviat; us dic que sembla un altre. Ja no camina
per venial que en sigui la infracció —un furt de gallines, un altercat de taverna—, el fet inconvenient hagi de ser punit sense contemplacions. En alguna
primers dies, van enganxar-li un paper a la vidriera de la botiga (alhora taverna i tenda de queviures). "Quan vaig veure aquell paper, vaig dir a la meva
alegres, amb balcons i tribunes oberts, els baixos plens de botigues i de tavernes on formiguegen els clients. Sembla un altre món. Ell assenyala cap
homes més. Dins la ciutat encerclada els francesos sobreïxen; a les tavernes, als hostals, a les cases dubtoses comencen els primers conflictes, cops
i l'ajudava. I hauria desitjat fer més encara. Menjaren a Amposta, a la taverna del riu, tots dos sols, un davant de l'altre, i ell la tractà
abans i després de sopar, en tots els llocs del poble, a la barberia, per tavernes i cafès, no es parlava d'altra cosa que del gos rabiós, amb les últimes
terres dels del "Centro Moral". Tenia encara el poble algunes tavernes, una bona colla, repartides arreu, totes amb el ram de pi penjat a la
adormit sobre les roques, arribaven fins allí sons de guitarres, de les tavernes, obertes fins molt tard, o les cançons dels borratxos que passaven pels
la nit, que Jaume pujava al poble havent sopat, a passar una estona a la taverna amb els amics. A Marina, en aquest punt, no li mancaven motius per a
de repòs, de pau, de seguretats. II Borra era un assidu de la taverna. Era de poca alçada, més aviat gros, i mirava sempre de biaix; es voltava
el veieren aparèixer de nou al poble i la mateixa nit a la reunió de la taverna. El respectaren més, i el temeren, a causa d'aquells rumors. Ell s'adonà
tot sovint, pocs eren els qui haurien gosat oposar-se-li. A la taverna del Perdis, Borra s'havia fet l'amo. El taverner li somreia i l'adulava;
d'ésser també assumpte de murmuracions, rumors que sortien de la mateixa taverna; però eren molt pocs els qui ho haurien negat. Quan Borra entrava a la
però eren molt pocs els qui ho haurien negat. Quan Borra entrava a la taverna, callaven les converses i per totes les taules passava per un instant una
per a la nova vida, en la qual Borra havia d'ésser el capità. A la taverna del Perdis, Borra i els seus tenien una taula reservada; no la podia
Borra, en aquesta taula, hi tenia reservat el primer lloc. Entrava a la taverna sense dir res, esguardant totes les taules, i anava directament al
per aquells dies començava a figurar amb èxit en totes les baralles de la taverna —coses de cada dia— i en les històries d'enamoraments. Hi havia una noia
continuà atraient-lo la vida d'aventura i de gresca, i les amistats, i la taverna. Minguet de la Catalana devia tenir aleshores uns divuit anys. Era prim,
era el que la seva mare estimava més. Minguet començà a freqüentar la taverna i a riure's de totes les pors. Entrava amb passa àgil, desimbolt, sense
l'advertia: —Vés amb compte, fill meu. —Li pregava que no anés en aquella taverna, que s'allunyés de Borra. La promesa li plorava: —Per què hi vas? Si m'
i de les pors, i cada dissabte, i fins entre setmana, tornava a la taverna. Una nit, ja molt tard, quan els homes sortien de les tavernes, se sentí
a la taverna. Una nit, ja molt tard, quan els homes sortien de les tavernes, se sentí un tret. Els homes es varen escórrer com ombres per la fosca
germà, i plorava també a la vora del mort. Durant uns quants dies, a la taverna del Perdis l'atmosfera va fer-se espessa de silencis i de pensaments
repulsa del poble, s'allunyaren d'ell calladament. Els concurrents de la taverna li somreien, però fugien de conversar-hi, i molts deixaren d'anar-hi.
a audàcies noves, a noves provocacions, i buscà la gent a les altres tavernes. Passaren els dies; la vida del poble havia anat canviant i un nou

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »