×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb teixir |
Freqüència total: 1496 |
CTILC1 |
| Tal vegada, perquè a la dona, sense moure's de casa, li havia vagat de | teixir | , desteixir i cavil·lar. Prudents i sagaços, sabien el punt dolç del que | | d'un trist somni, que només jo, renunciant al seu ajut, a molestar-lo, | teixia | o provava d'anar ordint. En el fons, em penso, és o era una simple | | vida col·lectiva, la sort dels seus pobles, quedava lligada a un continu | teixir | -i-desteixir de guerres, d'incidents dinàstics i de barates diplomàtiques, | | les cases. Al carrer de Sant Roc, i a la platja, els vells pescadors, que | teixien | les xarxes asseguts davant de la porta, les dones que cosien la roba; | | Cada vegada que passo davant d'elles em saluden agitant la palla a mig | teixir | i diuen els tres mots de francès que saben. A mi em fan la impressió | | valls estaven curulles de gent: esglésies, monestirs, viles, poblets, | teixien | i desteixien la vida de cada dia, mentre a l'entrada dels congostos els | | I tan pregon, que la peça del joc social correcte mai més no es tornà a | teixir | . En aquesta situació arribaren a Catalunya les primeres onades | | la nostra obligació; amollem. D'ací que la nostra vida col·lectiva sigui | teixida | per un encalçament de redreços i decadències; que abaltim en poques hores | | rei de ma última pau, me'l guardaran les Nimfes gentils que | teixeixen | amb lenta trama de porpra i cristall els pertinaços ordits | | de fantasmes que baixen el curs de l'Aude. Nosaltres de nit | teixim | una tramada de llana dins el negre laberint, | | finestrals del convent. Els plau veure les blancors dels hàbits | teixits | per elles confondre's amb les novelles flors i els | | Dels meus somnis d'amor a la vorera una xarxa | teixia | la bromera: —Per què toques, campana, pel cel clar, | | a demanar a les animetes del purgatori un son alliberat de congoixes | teixides | pel dimoni. La família Terra Negra s'ofengué molt quan varen saber que | | Oh, la sensualitat apegalosa que no em deixava mai! Era l'aranya que | teixia | la seva teranyina subtil entre els meus llibres, sota el meu coixí, | | terra o els metalls o la fusta, o van pels mars o pels rius. Que forgen, | teixeixen | , fan cases, veremen o menen les bèsties. Els senzills homes de Déu que no | | l' amparo, la protecció qu' ell en mala hora 't nega. Tú ets la que | teixeixes | las rícas robas ab que moltas vegadas se preten insultar la teva miseria; | | dotse anys. Uns vehins la varen amparar, y mes endevant la feren entrar á | teixir | en una frábrica. De mica en mica 's feu una teixidora en regla y | | de treball de la mare, me varen pendre de bon grat, y m'ensenyaban de | teixir | de molt bona gana. En la frábica tothom m' estimaba molt y 'm | | vist devant del taler, hauria pogut dir que jo no sabia que cosa era | teixir | . ¡Y tant com me vagaba ja lo saberho! Era que tenia mala pessa al taler... | | en la seva butaca, inclinada sobre el macassar de puntes que ella va | teixir | fa anys, un dia rera l'altre, sola en aquell enorme menjador? Com si no | | de dins, que ella el preservava, ara distreta, però que més tard, en | teixir | -lo, hi trobaria tot el que ell de pensament hagués fet circular d'un cap | | s'enroscaven: símbol del llaç indissoluble que els havia units. Mònica | teixia | al costat de Josep, que només tenia ulls per a admirar-la; el gran | | fantasia, però que s'havia oblidat de comprovar fets magnífics que havia | teixit | en observar la Naturalesa. Darwin. —Però, ¿amb quins arguments | | el beuratge dels déus. Durant l'espera, desficiós, Adam anà | teixint | -li, amb escollides flors, una garlanda per a ornament | | futur encara no és nat, és intangible, fluid, fet de la llum amb què són | teixits | els somnis, és un núvol que, batut per fortes ventades —l'amor, la | | ànima va i ve, d'un costat a l'altre del meu pit, com una llançadora, i | teixeix | . Teixeix aquests pocs mesos que passaré a Creta, i —Déu em perdoni— em | | i ve, d'un costat a l'altre del meu pit, com una llançadora, i teixeix. | Teixeix | aquests pocs mesos que passaré a Creta, i —Déu em perdoni— em penso que | | puja com una flor; y jo veig que una bruma sus del riu s'és | teixida | . Bé és trist mon pensament! Ton mirar verginal será una cova | | la Verge Maria. Era en la Judeia; era cap-al-tard... María | teixía | en la tarde blava, teixía la llana i el seu somni clar, | | era cap-al-tard... María teixía en la tarde blava, | teixía | la llana i el seu somni clar, per la bona nova que l'angel | | en la tardor del Quatre-cents, gairebé en el seu més ple hivern, | teixien | les seves rimes entorn de les capacitats amatòries dels ancians. Una gran | | —un rere l'altre—, sinó d'una manera gairebé simultània, com si fossin | teixits | en una trama molt intricada. Des d'aquest punt de vista, la | | ensenyés el mantell amb què s'embolcallava i que ell mateix s'havia | teixit | , fent valer que es conservava bé i que no estava destruït. I al qui ho | | un tal argument. Ja que el nostre teixidor, que havia gastat i s'havia | teixit | molts mantells de la mateixa mena, mor després de tots ells, però abans, | | que flueix i acaba extingint-se en vida de l'home, mentre l'ànima torna a | teixir | allò que s'havia gastat, caldrà que quan l'ànima s'ha destruït tingui | | de donar les mans, perquè si les lletres i les ratlles del escrit els hi | teixexen | el vestit que porten i l'arrosseguen per terra com un ròssec, la carn que | | com una reina, amb un vestit de seda i de damàs brodat amb or i plata i | teixit | per Minerva i no amb terenyines i els fils que fabrica Aracna o Aranya, | | Aracna o Aranya, que, segons conta la faula, era una teixidora que | teixia | i brodava tan bé que va desafiar a Minerva per a veure qui teixiria | | que teixia i brodava tan bé que va desafiar a Minerva per a veure qui | teixiria | millor i que quan Minerva es va veure vençuda li va tenir enveja i li va | | frè Castellví per a aturar els trens que aleshores començaven a | teixir | la xarxa de camins de ferro, que ens dóna les aventatges de la | | no ha arribat fins fa quatre o cinc anys, resulta que mentre ell anava | teixint | i mullant els arguments per a pudrir els fonaments del positivisme, | | més prims de la intel·ligència i que són els fils que li serveixen per a | teixir | els vestits que fa servir per a vestir el septentrionalisme i el | | allí on ell se està com el peix a l'aigua, filosofant com una aranya que | teixeix | amb els fils del pensament que van d'un cantó a l'altre del món i com que | | encara que no ho sembli, perquè ho dissimulen tant com poden, van anar | teixint | el cúmul d'hipòtesis, fentse-les passar de mà en mà, perquè els anglesos, | | està teixida amb els fils de les hipòtesis alemanyes que serveixen per a | teixir | l'error i la mentida i tenyida amb els colors de l'observació i | | del govern, explicant el vestit que ha de portar i les mans que l'han de | teixir | , veurem que la Sumpèctica passa per sota del pensament de l'Aymerich com | | —d'encerts i desencerts propis, tant com d'atzars sobrevinguts, es | teixeix | la vida dels homes i dels pobles—, molt ens haurà d'ésser perdonat, | | simple relació de vigilància; tot girant una maneta, fent anar un pedal, | teixint | un fil, participa en la màquina, d'una manera alhora activa i lleugera; | | an aquells pilots de runes que foren alcàcers de reis; allí han | teixit | la terenyina per a agafar a les pobres mosques, filles d'empleats de poc | | de la joventut i la retorna a qui ja li és fugida. I els arbres van | teixint | damunt el blau del cel la fina randa de les noves fulles. Diades d'abril, |
|