Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"De berengitis", dictaminava, enmig de l'estupefacció terminal, el	teló	ja abaixat, lloca censurada, per damunt de bàndols, la Ignasieta.
en un rostre jove que em mira. Rere, s'alça, com si fos al teatre, un	teló	de fons, un paisatge remembrat amb tanta força que compareix aquí i
acostant als molls amb una mandra lleganyosa, meravellat d'aquell gran	teló	de fons que formava la proa urbana d'Alger, incrustada de llumets i més
al voltant de la rada, davant d'un lagon vastíssim i mantenint per	teló	de fons la màgia policolor de l'illa de Morea, Papeete és un ample jardí
desert. El contempleu des de les valls veïnes de la costa, sempre com un	teló	de fons i com un panorama llunyà. El tahitià no és home d'alpinismes ni
califals, una política més clarivident i assenyada en llur general, i el	teló	de la història no s'hauria pas aixecat per a Catalunya. La represa i la
Sempre seràs la mateixa. ¿Per què et fiques allà on no et demanen? [	Teló	]
d'una barraca una mica més espaiosa que les altres.] [En aixecar-se el	teló	, dins el clos encanyissat de la taverna, seuen entorn de la taula
i se'n va lentament, amb el cap baix i les mans al darrera.)] [	Teló	] Acte segon [Escena: El mateix decorat que a l'acte anterior. És a la
i, després d'una nova pausa, un sanglot vivíssim, mentre cau el	TELÓ	.)] ACTE TERCER [Escena: Interior de la barraca d'Amèlia. Una gran
altra a la dreta de l'espectador.] [Moments després d'haver-se aixecat el	teló	, surten per la porta esmentada Clavell, Maurici i Gravat.]
et miri encara. [(Xela somriu commoguda mentre cau lentament el	Teló	.)]
que comença a les nou tocades d'un matí d'hivern.] [(En aixecar-se el	teló	no hi haurà ningú a l'escena. Se sent el timbre de la porta que sona per
Ah, desenganyem-se; el cor d'una mare sempre és el cor d'una mare! [	Teló	] Acte segon [La mateixa decoració de l'acte primer. És a entrada de fosc.
l'orella de Víctor.)] Si fos com tu, passaria per sobre la muntanya! [	Teló	] Acte tercer [La mateixa decoració dels anteriors. És al vespre. Els
sobre els genolls. Es tornen a oir acompassats els sanglots d'Ernestina.	Teló	.)] [Fi del drama]
, i el bigoti —el més blanc i el més poblat del país— li queia com un gran	teló	de tristesa damunt de la boca. Don Manuel a penes hi veia, aixecava el
va corrent i la Comtessa lluita per deturar-lo, caient esmortida).] [	Teló	ràpid] Quadre II Escena II [(A la dreta, interior
[(En Bernat puja sobre l'àguila, que comença a volar per l'espai).] [	Teló	lent] [Final del Primer Acte] Acte segon Argument. [Unes fades que estan
no sia sospitada llur amor. Les Fades hi porten el tonell de vi.] [	Teló	lent] [Final del Segon Acte] Acte tercer Quadre I Argument. [En
[(Fa signe a En Bernat que se'n vagi. Aquest fuig desoladament).] [	Teló	ràpid] Quadre II Escena II [(Esplanada, dominant la
. Sies, oh copa d'or, nostra divisa, damunt la mar d'immensitat i glòria! [	Teló	lent]
més bé els meus germans, sobretot en Joan... Una tarima a la sala, sense	teló	. Molt agradable; l'obra ben entesa i, ella, molt bé. Una gentada, amb el
en són, alhora, la prolongació i el límit. Quan entren a escena, el	teló	s'alça sobre el darrer acte de la representació lògica. Però la durada de
com a figures discontínues, damunt un continu a penes bo per a servir de	teló	de fons. Una història veritablement total es neutralitzaria a si mateixa:
formava fins a tres corrents amb illes al mig, de fons vegetals, com tres	telons	de teatre; en altres indrets l'aigua s'embassava fangosament. I, per
Al fons de l'horitzó curt que teníem al davant es dibuixava, com en un	teló	gris, la seva punxa blava, arrodonida, entre els brancatges grocs dels
ben dret, tant pels carrers com a l'hostal, eh? Davant nostre hi havia un	teló	de pluja que ens feia entreveure les cases del poble com darrera un vel.
pessimisme i la depressió t'abaten, tens la sensació que han abaixat un	teló	curt davant teu, com al teatre en les escenes de presó; un teló curt,
un teló curt davant teu, com al teatre en les escenes de presó; un	teló	curt, fosc, sense formes, que et clou les perspectives del món i de la
Durant la meva estada a França i, sobretot, aquest matí radiant, el	teló	s'havia alçat i davant meu el món i la vida se'm presentaven amb unes
càntic més agut fan les postisses! Són unes estrelletes sonores sobre el	teló	de fons dels instruments de corda. Repiquen ràpides amb una constància
en lo portal del forn volguentse explicar lo que passa mentres cau lo	teló	rápidament.)] [Fí del acte primer] Acte segón [La mateixa decoració.]
al fosso y Roche segueix sostenint la trapa, mentres pausadament cau lo	teló	.)] [Fí del acte segón.] Acte tercer [La mateixa decoració] [Escena
sin comer. [(Se posa á menjar.)] [Cuadro a gust de l'artista y	teló	rápit.]
de petja. I ¿saps qui era aquest Mentor? [Se l'enduu tot parlant.] [	Teló	] Acte II Quadre primer [Una plataforma a la muntanya. A la
l'abraça. Júpiter abandona el seu amagatall i se'n va de puntetes. Cau el	teló	.] Quadre segon [La sala del tron de palau. Una estàtua de Júpiter,
fora de l'abast dels homes i de les mosques. Demà parlaré al meu poble. [	Teló	] Acte III Escena primera [El temple d'Apol·lo. Penombra. Una
. Així... [Se'n va. Les Erínies, xisclant, corren al seu darrera.] [	Teló	]
entre l'anàlisi i la síntesi dels fenòmens físics. Per a descriure el	teló	de fons de la nostra discussió i per a fer ressortir, de la manera més
diverses entre el contingut, sobre el qual es concentra l'atenció, i el	teló	de fons indicat per la paraula nosaltres. Un exemple especialment
diferents que impliquen entre el contingut de la consciència i el	teló	de fons que en termes vagues anomenem el jo. La relació entre
política és una fatiga bestial; però ésser el titellaire que darrera del	teló	pot esplaiar-se estirant els fils dels fantotxes obedients al seu
homes i dones, esquenes nues, perfums, flors. D'improvís, s'alçà el	teló	i va aparèixer un negre esgarrifós... —Quin Shakespeare? —va repetir,
set o vuit-centes persones que és ple de gom a gom abans d'aixecar-se el	teló	. Per arribar-hi cal passar per un pati casernari, que deu ésser el pati
ja no existeixen; de l'escena res no se'n conserva. Res? Sí, hi ha el	teló	de fons, indestructible, inimitable: la ciutat, el gran port, la campinya
en la que avui és la Catalunya francesa i va anar baixant com un	teló	de seda brodat amb paraules, arribant fins a València al segle
Flaquer —cadascú en el seu ordre— recollien els sufragis de tots. Aquest	teló	de fons no podia fer que més estrident l'arribada d'un jove andalús,
que la novel·la continuarà. Al teatre, entre acte i acte, ha caigut el	teló	, i la interrupció és total; el silenci a l'escena és tan autèntic que
per a situar la nova etapa de ficció que apareixerà quan el	teló	s'haurà alçat i la realitat tornarà a callar a la sala. Gat real i gat

Pàgina 1 (de 28)

50 següents