Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de reposar al canapè, quieta com morta i nua, perquè qualssevol draps o	teles	l'acaloraven, l'engavanyaven i li pesaven. "Se el letto sarà
sensitiva i somniadora de la jove mongeta, que anava traçant sobre les	teles	els màgics somnis de la seva fantasia. Juntes laboraren i juntes
com sempre, fixant amb l'agulla les seves delicades fantasies sobre la	tela	; no llançava ja tant a volar els seus somnis vora la finestra, però en
de pintures antigues. Però tot fou víctima de les flames. Ell retallà una	tela	religiosa molt bonica i se l'enrotllà al cos; però va témer que, si la
frega el braç, la calidesa de la seva carn bruna que només protegeix una	tela	prima i descolorida. —No ets casada, tu? —li pregunta. —No —fa ella
llarg d'un corredor, cap una saleta de la banda de davant, on hi ha dues	teles	girades de cara a la paret. —Miraré si s'ha despertat —li diu. Ell es
rebrà a la seva habitació. És una cambra molt gran, on també hi ha dues	teles	girades contra la paret que deixen veure uns marcs polsosos i, al fons de
enrera amb un gest sobtat que l'obliga a avançar el pit contra la	tela	de la xambra que espetega. Ell mira el botó que salta, la sina que
que continua al pas de la porta, d'on ara avança cap a la primera	tela	que torna a la seva posició normal. És un oli on es veu un xicot amb els
Els barcos, que navegaven per la mar, portaven sedes i velluts i altres	teles	de valor d'un país a un altre. Era el que se'n diu un mercader i vivia en
per on les teues mans o els teus besos anaven, la glòria d'unes	teles	alegres i lleugeres, els cavallons de teules rovellades, la
com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i	teles	(i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es
mans, les mans que eren, de sobte, flames incendiant les	teles	honestes de l'amor, aquelles mans o un vent desordenant la roba
teranyines de dol. S'anunciaven els pits, punyents, sota les	teles	. Un bult d'amor creixia, tenaç, a l'entrecuix. Eren
La guerra. Les colèriques cares. La nit penjava en trossos de	tela	foradada, la tela dels taüts. S'acabava la guerra.
cares. La nit penjava en trossos de tela foradada, la	tela	dels taüts. S'acabava la guerra. Qui sap què passaria? La por.
al costat del peix, una parada de sabates sense sola, o de calces amb la	tela	completament podrida. I entremig de la gent que seu, mig adormida o amb
de precisar. De seguida, però, un altre far molt llunyà va punxar la	tela	impenetrable de la nit. "Allò és Madeira", em digué un mariner passant,
de Parma, de vi trencat i cadmi de mandarina que es veuen en les millors	teles	del Greco. Abans d'arribar al moll, on hem atracat, la formació urbana de
vermell podrit com el sherry brandy, i amb els vestits, que són d'una	tela	infame, tenyida amb anilines crues, brutals, gairebé sàdiques. Quins
I tot que imponent, que magnífic! La fruita esqueixada, i la	tela	morta, i la pell viva! Aquest mercat de Fort de France és la cosa de
ciment i de rectangles de vidre, ventats pels plomalls d'unes palmeres de	tela	cirada, s'entra de ple en el barri del comerç particular, construït en
de Nova-Zelanda, tabac americà, llumins xinesos fabricats a Suècia,	tela	del Japó de la més grollera, bidons d'essència i d'oli, patates, sal i
Un d'aquests gossos diposità la seva galta de llebrer fracassat damunt la	tela	vulgaríssima de les meves calces. Em mirava amb l'ull de la pietat, que
de Vaitapé, a trenta braces del wharf, i amb el seu famós bot de	tela	plegable va i ve del cutter; menja a vegades a casa d'un indígena
noies han fet ús de les mitges i de les sabates de xarol, han comprat les	teles	més llampants —i més infames— que amb el Made in Japan venen els
públic, s'assegué en una cadira de repòs, vora una tauleta tapada amb una	tela	de llengües, tragué una filosa sense que se sabés d'on i es posà a filar.
algunes litografies: un sant i figurins de modista. Per terra retalls de	tela	de color, fils i joguines de criatura. En conjunt l'escena deu produir la
Què murmures, què murmures? I quant et penses que val aqueixa	tela	? Si de tant en tant no puc estrenar un vestit, jo que no haig de pagar
Enriqueta el cobrellit, antic, amb flors de ganxet que sortien enfora. La	tela	del matalàs era blava, amb un dibuix de plomes lluents i arrissades. El
i ja feia temps que li volia fer comprar un esteranyinador i una	tela	nova de matalàs, grisa i blanca. I un dia la mare d'en Quimet em va
costum de despullar-se darrera del paravent li venia de la seva mare. La	tela	del paravent, arrugada de dalt a baix, aguantada amb barretes de llautó
de la cigarreta fresca no donava resultat. Frederic va anar repassant la	tela	rosa del coixí que jeia al costat del seu coixí; una tela lleugerament
repassant la tela rosa del coixí que jeia al costat del seu coixí; una	tela	lleugerament humida i impregnada de grasses oloroses; els dits de
de grasses oloroses; els dits de Frederic s'entretenien en aquesta	tela	, hi reposaven estúpidament, treient una feble sonoritat amb les ungles,
part de passió personal que hi posà l'home de la barba negra, i mirada la	tela	fins amb una punta d'escepticisme, no es pot menys de sentir tot el
sota el barret descomunal, acompanyades d'un gos probablement robat d'una	tela	de Van-Dyck. La Marquesa de Descatllar i Pilar Romaní, al bo de l'estiu,
amics que hi entenien una mica. Estava molt satisfeta del seu Picasso. La	tela	representava un adolescent nu i esprimatxat, que escandalitzava força
les bombetes blaves i vermelles, els objectes de cautxú, de vidre i de	tela	, junt amb els paquets de cotó, i tot plegat al·ludint d'una manera tan
dos cops a l'any, amb el cosset tapat per una camisa llarga com de	tela	de sac, que li arribava als peus. La tia Paulina era blanca i trista;
Lluïsa es posava la camisa de dormir, es podia assegurar que aquella	tela	fràgil no amagava res més que una adolescència esterilitzada i
principal en la pintura, el paisatge, ja s'havia infiltrat en les	teles	dels mestres del segle XVII. Claude Lorrain, en el
decorativa. L'art abstracte és, doncs, decoratiu —com un estampat de	tela	, com una catifa persa, com bona part de l'art oriental. Cobra, d'aquesta
posseeix l'extrema simplicitat de l'ull net. Contemplant les seues	teles	, de colors invictes i ratlles esbalaïdorament significants, la joia
no s'ha lliurat a les seduccions de l'art abstracte, almenys en cap	tela	important. I el mateix s'esdevé amb Joan Miró. I també amb la plèiade
per això que quan seu en la vella jardinera tota guarnida amb cortines de	tela	blanca encartonada, es tiva bé la faldilla, s'ordena els plecs del vel de
seu caprici no fóra desatès en l'abundor d'aquella casa. Els brodats, les	teles	delicades l'enfeinaren, rera els vidres de la cambra acompanyada de les
un que arriba un poc més avall de la cintura, i du a sota una túnica de	tela	, imprescindible per a evitar el frec de les malles sobre la pell. El
veiem que els foners i arquers només van coberts amb una túnica de	tela	i no porten casc, mentre els cavallers duen ausberg de malles o d'escates
un gonió. El guardacors era segurament una mena de camisa de seda o de	tela	fina, i advertim que Jaume I dóna a aquesta vestidura un nom totalment

Pàgina 1 (de 70)

50 següents