×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb telefonar |
Freqüència total: 1286 |
CTILC1 |
't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha espatllat, que no ensopeguis. He | telefonat | mil cops perquè me l'arreglin, i no vénen, i tot dolent i car, no es pot | —vívida evocació de l'ambient de Salamanca, amb el "petit general" | telefonant | a l'ombra de la catedral gòtica i xurrigueresca, i visió terriblement | presidits per una Verge o santa de rajola. Un moment que vaig anar a | telefonar | , en Langdon-Davies va sentir que un senyor pròxim deia als seus companys: | exigua. 10 maig. En Mon i Pascual diu que uns que han | telefonat | a Barcelona asseguren que s'ha treballat. El xofer del poble, al vespre, | 6 setembre. Prenc notes per a l'article sobre Motin. Em | telefona | Maria Solà per dir-me que ens enviarà aliments per als nens. Al cap de | a la bata tota esquitxada de fanguet. —Una altra firma —diu. —Per què no | telefonaven | ? —pregunta la dona. —Sembla que hi ha una interrupció en la línia. Haig | un home caravermell que s'atura a la seva esquena. —El propòsit ha | telefonat | que encara en té potser per vint minuts —diu—. Ha vingut un altre senyor | pis per veure si en Sergi encara hi era. M'he ficat dins una cabina per | telefonar | . Llavors ha estat quan aquell nen del globus ha començat a cridar perquè | a cridar perquè l'havia deixat anar i pujava, pujava cap al cel. No he | telefonat | . La imatge del nen omplia com un "poster" immens les parets de la | Pignaud. —És una confusió, senyora. Em sap greu. No ens queda ni un lloc. | Telefonaré | al Miramar, potser allà... Les llàgrimes calentes començaren a rajar-li | de certa simfonia —recorda't— de Beethoven. Tu li | telefonaves | i quedàveu d'acord; a les quatre en el Goya, o si no l'Ideal, | però Bobby encara era al Liceu sopant com totes les nits. Frederic li | telefonà | i Bobby va comparèixer. Frederic estava acorralat i no sospitava que | pels pisos superiors. Haurien passat dues hores i mitja, quan el francès | telefonà | i demanà un taxi; al cap de cinc minuts el taxi era a la porta. El | El Marquès, després de fer-les esperar fins a les deu de la nit, | telefonava | que no hi aniria a sopar. Josefina s'apassionà pel golf com una | del dia; fins la meva dona m'ho va fer observar. Diumenge d'estiu; quan | telefonàvem | no trobàvem ningú a casa, ni aquí ni a Madrid. Veia venir que molts no | vint a les vuit del matí. Un cop instal·lat a l'hotel La Tremoïlle, vaig | telefonar | a la Isabel, i vaig comprendre que la sorpresa havia estat alegre. Al cap | a sopar a can Josep Maria Trias. El dia 22, feta la feina, vaig | telefonar | a la Maria Teresa Boada —que és a París, en la segona etapa d'estudis de | encara que el propòsit era de tornar a la tarda, quan des de Barajas vaig | telefonar | a en Claudi Boada vaig entendre que li venia més bé que hi anéssim a | Així, quan una persona de la família dirà a una altra: "Jean Dupont ha | telefonat | ", ja no es referirà, de fet, al mateix binomi: el patronímic ha | senyals visibles en el meu rostre, però havia pres un determini. Et vaig | telefonar | el divendres per proposar-te que el diumenge invitessis a dinar el teu | semblava la imatge contrafeta d'ella mateixa. La cambrera va córrer a | telefonar | al metge. Cosme es va quedar sol amb la seva dona. Feia angúnia mirar-la. | —Vostè mateix, doctor Carreres. —Gràcies. En arribar a casa li | telefonaré | . Desitjaria que estiguéssim d'acord. A cadascú la seva responsabilitat, | sortir empès per la seva impaciència. Es deturà uns moments al despatx; | telefonà | per saber si el tren arribava o no amb retard. "Massa inquiet i nerviós! | vagi a telèfons, que l'han trucada de Bilbao i a les set la tornaran a | telefonar | . —Açò és un fiambre, nena —comenta una senyora a la seva filla—. | dels binocles, per guanyar temps, respon lentament: —El millor serà | telefonar | a l'Alcaldia anunciant la nostra immediata visita. I sense més | L'enuig del jove anglès esclata violentament: —Cal una reparació: | telefonem | al governador. —Ring... ring... Faci'm el favor, senyoreta: Govern | dirà: "es fora pero ja vindrà quant arribi", i "li vaig a | telefonar | , que es a una consulta", i vos hi aneu després. En el vostre | se'n feia creus. Detingueren el Sànchez. El posaren incomunicat, es | telefonà | a la Delegació Central. Es telegrafià a Madrid. A les tres de la matinada | :— Ja cercaré un lloc i us ho diré. On podré trobar-vos? —Oh, | telefona | 'm a la impremta a mitja tarda el dia que vulguis. I ara —va dir Rumbell | cada vespre. Però gairebé de seguida es va decidir a seguir el costum de | telefonar | al Coq d'Or, imaginant-se, ja compadit per endavant, com la seva | seva negligència podria ferir aquella noia tan adherida a ell. Després de | telefonar | (l'atzar havia dut el famós Peret a rebre l'encàrrec i a l'orella ben | ell. Ni fou desplaer tampoc el que va sentir Arnau aquella tarda quan van | telefonar | -li del Coq d'Or que Ramona els feia dir que no soparia amb ell | del bastó, a terra. Era un bon símptoma. Si l'article era polític, el | telefonava | al senyor Ventosa, que llavors era una mena de director polític de la | Hi ha diversos amics i un membre del Comitè revolucionari: Azaña. Maura, | telefona | a tot arreu: a Palau, a Governació, al domicili del Doctor Marañón on | no obté cap resposta clara. S'impacienta. A dos quarts de quatre, torna a | telefonar | . Cap resposta. A les quatre, ansiós, enervat, insisteix. Igual resultat. | [(El professor de llatí amb els dits s'amoroxeix les parpelles.)] Després | telefonaràs | als amics. Aquell dia no aniràs a la Universitat, ni al C. I. C. F., ni a | el coll de les dues camises de niló que eren a dalt de tot, blanques, | telefona | el doctor Bofill: "Marc". "Jo mateix". "Sóc Bofill. El doctor Bofill | doctor Bofill." "Ah. Com està? Hi ha res de nou? Des d'on em | telefona | ?". "Sóc aquí, a Ginebra, fa quinze dies ja. Sóc a la clínica. | amb un gest levíssim i digué: —Potser el senyor ens voldria ajudar | telefonant | a la tintoreria perquè vinguin a buscar els vestits... Des d'aquell | dies que vaig romandre separat d'ella. Passats els quals, i després de | telefonar | -nos i telegrafiar-nos cada dia, migdia i vespre, sense saber què em feia | hagueren desaparegut amb llur cotxe per la carretera, Elvira va cuitar a | telefonar | demanant una conferència amb el seu amic al manicomi de Sant Boi, en el | vigilar l'Enric tota la nit. L'endemà, així que estigués desperta, | telefonaria | a Lluís, el metge, explicant-li el que havia ocorregut. Potser per a ell | després d'una pausa inhumana: —Ja no me'n oblido! Abans de sortir vaig | telefonar | el doctor Terrassa a base de vós. Va contestar: Traslladeu-li només els | al cap de vint-i-quatre hores justes, Tilda, la muller del meu amic, em | telefonava | : —Llull! Ets tu mateix, oi? —Puc jurar-t'ho. —I jo | de l'aigua de mar que diàriament, durant una sèrie d'anys, ens | telefonaren | al Servei Meteorològic de Catalunya des del Club de Natació Barcelona; | l'arquitecte senyor Sugranyes i tots dos anaren a l'Hospital. No hi era. | Telefonaren | a la Casa de Socors i respongueren que havien donat ordre a l'ambulància | la mà amb efusió, afegí: —Doncs, passa que fa cosa de mitja hora que m'han | telefonat | dient-me que avui, a dos quarts de dues de la tarda, t'havien assassinat | el contacte. El dijous dia 8 de març del 1923, vaig | telefonar | a Seguí dient-li que el dissabte, dia 10, a dos quarts de vuit | obrers que es creien ja enganyats i que sense cap mena de recança varen | telefonar | immediatament a la F. O. S. I. C. H., explicant aquella promiscuació que | molt malalt. Mentre el seu pare vigila que no es descotxi, tu, Robert, | telefona | al metge. Cuita! A la farmàcia trobaràs telèfon. ¿Què fas mirant-me? |
|