×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb temperar |
Freqüència total: 256 |
CTILC1 |
provocà en tots la fugida de Mila, convertit després en tristesa, s'havia | temperat | , i fins i tot hi havia entrat una feble llum d'esperança. A aquesta llum | quan la distància interposa entre la nostra visió i l'objecte un medi que | temperi | la violència del contacte. Però si això pot ésser indubtable en la visió | El resultat més evident d'aquesta ironia, que no ha aconseguit | temperar | la desesperació, és la indiferència, i per tal motiu la ironia | D'ací que, conscient de la tragèdia del món, aquesta ironia s'entesti en | temperar | -la. La seva funció principal és amorosir les arestes lacerants de les | dels consells de mossèn Joan. De bon grat es banyaria en una aigua ben | temperada | per esvair aquella sensació d'horror que l'estremeix, com si el contacte | amb la ràbia al cos. Pel camí, al costat d'aquell infeliç, sentia que em | temperava | , i vaig arribar a estar content de no portar sinó unes poques pessetes a | tocava la criada l'advertia que el dinar era a taula. Féu un esforç per | temperar | els seus nervis; baixà amb més lentitud que altres dies, però a mesura | que fos ella, Mònica, la seva dona, aspirés a una existència agradable, a | temperar | el rigor a assistir als espectacles on la gent intenta, junt amb l'abric, | claror benèvola d'influx divers escalfen i estimulen, | temperen | i nodreixen, mig exhalen llur virtut estel·lar en les espècies | gosat del Cel dels Cels, i l'aire empiri, que em | temperares | tu, vaig respirar-hi. Guia'm avall amb força tan segura, | llur càstig derivat sobre meu. Així, amb la gràcia, | temperaré | en tal forma la justícia, que, enaltint-les el màxim, totes | perquè aprenguis com és la veritable paciència, i a | temperar | amb una tristesa pia, i amb temor, els excessos de la joia, | corria sense obstacles sobre el paper, la meva lluita contra ell s'havia | temperat | , ja no tenia pressa, ja estava segur del deslliurament. Tot d'una sento | per exemple, era un feixisme avant la lettre, amb prou feines | temperat | pels prejudicis racionalistes de monsieur Maurras. Una ullada a la | penetrà el meu esperit. Dic insofrible, perquè aquesta tristesa no era | temperada | per ni mica d'aquest sentiment, gairebé voluptuós perquè és poètic, amb | en el revés de cada fulla. Blau del cel de la tarda d'agost xafogosa, que | tempera | l'airet de la llunyana badia, encastada al cap de la plana com pedra fina | que era una sort que no s'obirés l'ordinari encara, puix així podria | temperar | -se una mica. Mes, en aquell punt, sortí de darrera les mates d'un marge | llibre de Pere Coromines recull, millora i precisa totes aquestes dades i | tempera | la rancúnia subjectiva de molts de joves els quals no atinen a | formidables adversaris de l'home. Cert, que no és fàcil. El respecte està | temperat | per la qualitat de la carn de l'animal. Cal tenir això en compte, com a | ésser actual a través del temps per una successió d'estats del món que | temperen | i esmorteeixen gairebé del tot el meu neguit. Per altra banda és evident | en girar l'esguard cap en terra ni la melancolia del crepuscle pogué | temperar | l'entusiasme que sosllevà en el meu cor la contemplació de la vila de | nostres avis; aprenguem a tenir més continència, a refrenar la luxúria, a | temperar | el desig de glòria, a assuaujar la ira, a esguardar amb ulls benvolents | tots tenen la virtut de resignar-se tranquilament a les desigualtats no | temperades | pel tracte germanívol, i això fa que munti sovint als llavis de la classe | ells en deien un "refresc" i el xarrupaven amb el convenciment que els | temperava | les sangs bullents de la solellada i del maldar carregós amb suros | amoïnosa que la francament despòtica de més tard, la qual, a voltes, és | temperada | per alguna ratxa de garbí que fa delitoses les ombres. Innocenci partia a | havien sentit la necessitat de modificar llurs opinions i de | temperar | llur conducta, va ser considerada com una reunió d'aristòcrates traïdors | sempre d'una sinceritat evident i l'expressionisme del qual es veu | temperat | pel sentit agut del dibuix i de la construcció. I també del color. Costa | primitiva rusticitat, domina una rudesa artesana de tallista, que es veu | temperada | per una tendresa congènita, que l'afecció a les línies corbes no fa més | l'obra de Mercadé, el record de David i dels prerafaelistes alemanys era | temperat | per un realisme purament autòcton. Dins l'academisme romàntic de Benet | en el fet que, dient "estranger" al qui pròpiament és un "enemic", es | tempera | amb la blanesa del nom la trista gravetat de la cosa. Car els nostres | per a una ciutat el poder disposar d'uns quants tradicionals culs de cafè | temperats | per l'exercici deambulatori. Són les persones així que poden meditar les | de la llengua, que malgrat l'ímpetu destructor de llurs neguits, | temperava | en els bons burgesos de Perpinyà les molèsties de l'hospitalitat, i en | com comença i com acaba el goig obscur; mentre que quan el fred dels anys | tempera | i arriba a glaçar l'ímpetu viril l'home supleix amb l'experiència i la | la trobes redimida del tot? La Madalena té raó: no és digne d'un Bajalta | temperar | amb la mentida l'escàndol d'una bona obra. Per què no ho havia de dir que | Lluïsa? se li apagaren a la boca com un darrer sospir sense per això | temperar | el greu desconhort del seu semblant, que si alguns en veure'l passar se'n | Mus. La sang se li va tornar espessa, el seu abans indòmit coratge es | temperà | , se li enaiguà el virus del seu pensament, i adéu Moisès i Soló i Pare | de les seves decisions es refredava com el seu cos. Semblava que la neu | temperés | el foc de les seves entranyes atemorides. A la fi s'atansà a poc a poc al | recursos, aparentment sense importància, que serveixen per a suavitzar, | temperar | i afinar certs registres d'aquell cos convuls quan no sonen en forma | fidel d'aquella societat per a la qual escrivia i els gustos de la qual | temperava | escrupolosament la seva obra. Fins La Bruyère hi cedeix. Planyent-se que | d'aquella per aquesta. El dret francès contínua individualista; però | temperat | per la influència dels elements experimentals legalistes, producte del | Ma. Boix i Selva prepara un llarg poema sobre el nostre comte, | temperant | , sembla, l'excessiva duresa de Sagarra en el que fa referència a Adelaisa | certament la justícia, absolent els innocents i castigant els culpables, | temperant | el judici amb la misericòrdia. Havia d'observar la carta de pau i treva | més que en cap altra branca jurídica. Aquesta absorció per l'Estat queda | temperada | pel corrent nacionalista italià, d'un valor purament doctrinal; pel | El tabac endolceix merament el teu sopor usual. A mi m'afina, em | tempera | , m'excita en les subtilitats del servei que faig al país. A Ginebra en | un trist bri de poesia en els episodis d'aqueix comiat definitiu, per a | temperar | el seu inefable desconsol. Els dos fossers no són pas dos personatges | dels companys d'Innocenci, constituint-se en guia espontani— és un femer | temperat | per la dolcesa mediterrània i pel patriotisme local. El criminal dels | d'estels d'acer, d'Urània la benvinguda, era corroborada i delitosament | temperada | pel brillar geomètric de la blancor de les dents, centradores de la rosa | esperit indominable, d'aventurera brillant i de matrona independent, s'ha | temperat | una miqueta. Però només ho sembla. —Prou, Germinal, prou! —gemegà August, | de gamba... De sobte, es sentia tansols la mà dreta en un virginal ben | temperat | ... Les pauses rubricaven la frase, ajudaven a prendre col·locació exacta | Aleshores ja el xicot seria més fet, les ganes de rodar se li haurien | temperat | i probablement tindria una mica sentat el cap... Seria l'hora d'ell, |
|