Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tempesta F 2478 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tempesta Freqüència total:  2478 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

unitat—, i aleshores viatgem i ens entretenim, sobretot quan hi ha tempesta, i el nostre pare, Forkys, alça muntanyes d'ones contra l'espant dels
amb altres unions repulsives, Forkys ha engendrat Thoosa, la nimfa de les tempestes, la trista i lamentable Escil·la, canviada en lletgesa i en mal —no
i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi fixes,
ho maliciem nosaltres— durant tres dies i tres nits, ajudat per ones de tempesta, en direcció a una riba, al capdavall enemiga, on el varen matar. El
sanitós, òptim, de considerar-se sempre ofesos. Xim-xim, pluja, xàfec, tempesta, devessall de "cartes al Director". Un greu problema, perquè, o es
la vida el tornava a posar davant la irresistible temptació. Un vent de tempesta semblava ja sotraguejar la seva ànima, i Tino Costa es preguntava gairebé
vegada emparar-se. Això no obstant, no va trigar a comprendre que en la tempesta en què es debatia les seves branques resultaven insuficients. Al cap de
en les feines, caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle,
faig en la vida ni sé a penes qui sóc. Vaig com una nau sense timó en una tempesta: un vent m'empeny de vers la costa, i un altre vent em llança cap a alta
havia arribat ell, un desesperat, un nàufrag, una despulla de totes les tempestes llençada inútil a la platja, i s'havia atrevit a introduir-se entre ella
com una roca en el mar de la seva vida, ferma sempre enmig de totes les tempestes. Quan es restablia la calma, quan les ones s'assossegaven i el sol
fanals lluitaven desesperadament per no quedar ofegades en l'ombra. La tempesta s'anunciava ja, lluny, amb una sorda i profunda remor, i el tro retrunyia
entre l'incessant fulgurar dels llampecs. "Es fa tard —va dir-se— i la tempesta s'acosta. Tal vegada..." I no acabà; vivia ja de ple en aquella
li semblava que li mancava aire. Tiago s'havia perdut en la nit i la tempesta; però els altres havien deixat de discutir i avançaven amenaçadors cap a
enganyat Mila, proferien amenaces, imprecacions, blasfèmies, que la tempesta no deixava sentir, però el simple so de les quals emplenava d'angoixa el
en ella feia una estona; els desvià. Ara percebia el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt lluny, l'udolar
Però es sentia llunyà, cada vegada més llunyà, com el ressò d'una tempesta ja extingida. VIII /Tanto es el amor como el dolor\. Fray Luis de
Nord; el riu fluïa com sempre cap a la mar, mansament. Amb les últimes tempestes s'havia inflat el corrent: les aigües es desbordaren pels camps, i els
una pressa febrosa, gairebé insana, que semblava que li posés ales. La tempesta l'havia sorprès a poc d'haver sortit; això no obstant, ell s'havia
per a Santa Maria una nit d'aquestes que, com un vent huracanat de tempesta, sotragaven els pobles en aquells dies tenebrosos, els commovien fins als
matí Tino Costa aparegué davant Maria Àgueda com un home que enmig d'una tempesta en una nit tenebrosa hagués travessat una obscura i ombriva selva poblada
a l'amor i el repòs abans que fugim de bell nou de la tempesta d'Espanya. Impressiona de veure així elevada a l'esfera tranquil·la
que eren trons, ja que a l'horitzó marítim hi havia núvols més o menys de tempesta. Havent dinat saludo el poeta Rosselló-Pòrcel, que no coneixia. És
ha vent fresc i núvols blancs. A la tarda, trona una mica, però no ve la tempesta. Sol, airet, cúmulus il·luminats, alegres. París P·T·T· diu que
religioses. Avui, al matí, treballo al parc. A la tarda fa una breu tempesta, però no plou gaire. Vaig al Pujolar a buscar ous (ja van a 12
la guerra. Però vaig als Sis Avets i en tot el cel no es veu cap núvol de tempesta. 19 novembre. Sol clar, dia dolç. A posta de sol el
dels torpedes dels submarins, les bombes de l'aviació, la fam, les tempestes i sobretot la desfeta de tants d'ideals i el nostre incert destí...
volar uns ocellets meravellosos, que alguns mariners en diuen pardals de tempesta i aquí a bord en diuen orenetes de mar. Aquesta espècie, que els
reconeixement per al càrrec de virrei del duc d'Alcalà. Al bell mig de la tempesta (1621), els representants de Catalunya afirmaren, una vegada
el comentari, d'altra banda ben planer, de les intrusions alienes, de les tempestes populars aixecades pels actes de desgovern i per les ambicions dels
daurat a les mans.)] Caín. Ja el tinc! Ja és meu! [(La tempesta bat el ple. Caín es sopluja vora els seus pares.)] Adam.
comandament als quatre.)] A... les! [(Els quatre desapareixen. La tempesta ha cessat. Els homes han restat aclaparats. El Querub reprèn el seu aire
la multitud que calia precipitar a l'Abisme. I com que jo, en començar la tempesta, em trobava lleugerament separat de la massa d'àngels, no vaig rebre amb
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix. Sí, però l'esperança
d'oir la mar amb aquell bram, llis i brunyit tot ell per la tempesta, verd de les pluges, de color de llamp i mig menjat
preguntava la seva mare. Un dia, a la Rambla de les Flors, davant d'una tempesta d'olors i de colors, vaig sentir una veu darrera meu... —Natàlia... Em
vist mai cap, però tenia plomes de tornasol i vaig sentir un vent de tempesta que s'arremolinava per dintre de l'embut que ja estava gairebé clos i amb
i que la nit guarda amb malícia per oferir-ho desapiadadament quan la tempesta és passada i quan la son ha posat una muralla d'incomprensió entre un
Ermità Escoltau mon cant, aucells que volant sobre les tempestes i les mars celestes, sou de l'infinit la imatge i el crit: ¿Hauríeu vist
talla les muntanyes de llum dels nuvolats. Obert el bec, que astora la tempesta, sembla portar en el dors un cavaller: ¿Seria el príncep de fulgor
Reina, Margalida, Dames i Cavallers).] Chor de dames Cruel tempesta que prens el cor esponsalici de N' Estel d'Or! Ella era l'única flama
que ja delira dins els cants de noces. Quan, en les nits horribles de tempesta, vetllàvem al Castell, que al vent cruixia, sentíem, lluny, la veu
allà l'esbart i el brill de les espases, com núvol de tempesta. Quan se toparen a l'arrel del mont, la bella Abigaïl
servava, com a restes de boires esqueixades dels jorns de les tempestes, records, melancolies, vesllums de sang i or, flotant
damunt el mar tranquil com un estany i en hores de tempesta i desengany. D'eterna germanor és el missatge i ufana refà avui
nostre hort: un record. Pels qui en vaixells, errants per les tempestes, no arribaren jamai al nostre port: un record. Pels
castell. Però si els núvols de l'infinit corrien densos, i la tempesta horrible alçava sa roja testa damunt la fosca de
ja pots començar a cantar\. Aixeca el mar inclement la tempesta i lluny del port el vaixell, batut pel vent, camina
Lloant la seva amor, mar turmentada d'onades i de vents i de tempestes, pèlag sense cap port, sense riberes. Ja dins el vas a poc a
l'atura. No et deman el silenci de l'altura, ni en la tempesta implor el teu sopluig. Solament una estona sense enuig, un

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »