Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tempestat F 720 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tempestat Freqüència total:  720 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua tempestat. I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia treure'l de la
les seves tribulacions, i fou com una corda llançada a un nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè quedés a la meitat del camí. "Jo, en el cas
lluitat també contra fortes borrasques; ell podia percebre ja vents de tempestat, car els havia combatuts i els havia sabuts vèncer. En canvi, Quim, què
no obstant, que esperés un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava tempestat. El temps podia servir-li d'excusa; la qüestió era ajornar aquell
a més, el seu pare era a la ribera, i aquella nit no podia ja pujar. La tempestat, segons ella, en lloc d'ésser un destorb, afavoria el secret del seu
presagis, dintre l'atmosfera física d'aquella nit feixuga d'amenaces de tempestat. La veu de la mare sonà sobtadament, darrera seu mateix: —Què fas, Mila?
combatre. Semblava com si en les precaucions que li aconsellava contra la tempestat es barregés una mena de temor originada en el record de la desgràcia, i
de núvols més blancs. Silenciosament, en el misteri, venia covant-se la tempestat. Una ratxa de vent sotraguejà de sobte els arbres de la placeta i
aquella tarda memorable. Era ja tard. En l'atmosfera es pressentia la tempestat, i, de sobte, enmig de l'ansietat que l'abrusava, va assaltar-lo un dubte
ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la tempestat enverinant-se contra els obstacles. Però es sentia llunyà, cada vegada
seves paraules. Tota la resta: la presència de Tiago enmig de la nit i la tempestat, els crits, les gesticulacions; la seva mare, el seu padrí, que arribà
li apareixia com somniat, estrany i remot; tot havia passat com en una tempestat i en el centre de tot estava ella, més sola i desemparada que un petit
el seu cavall, el vell general desafia impertèrrit el pas del temps i les tempestats; com en temps passat desafiava la fúria enardidora dels combats, tal
per la seva ment i els seus pensaments hi passen com núvols en un cel de tempestat. Tot es confon en el seu cervell: els seus dies d'ansietat a la masada i
del malson travessen la seva ànima com ocells solitaris en un cel de tempestat sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més pregon del seu ésser
intenta dissimular l'aclaparament en un to de repte. A la tarda fa una tempestat: núvols negres, ràpids; trona, plou i pedrega. Però dura poc. Després
passin nou anys sense que pugui adonar-se'n. Viu no menys atent que a les tempestats polítiques a les tempestats de mar. Puja a la muralla de mar per poder
adonar-se'n. Viu no menys atent que a les tempestats polítiques a les tempestats de mar. Puja a la muralla de mar per poder veure com la bricbarca va fent
del 16 s'escolà un període d'amor-passió que s'acabà amb una tempestat d'improperis. Per acabar aquest primer acte intervingué un tal Jervolino
la meitat de la fortuna d'ell. De sobte, va rebre la notícia que una tempestat horrorosa havia sorprès els barcos i que la meitat se n'havien anat al
sense importar-li l'hora ni el temps, encara que fos de nit i hi hagués tempestat. Com pitjor era l'hora, més goig semblava trobar-hi. En certa ocasió en
de sobte, enviaren Quico al poble, ja molt avançada la nit i enmig d'una tempestat terrible. La pluja batia els arbres amb ràfegues d'huracà i s'escoltava
seva cama coixa i com si corregués a salts. Regressà fet una llàstima; la tempestat no havia cedit i el vent continuava sentint-se en els arbres; arribà
camisa, ben subjectada, portava la medecina; per a ell no existia nit ni tempestat ni mals camins: només hi havia la salut de la germaneta i l'emoció, el
amb Miquel de Sisons. El marit s'havia vist sorprès en ple camp per una tempestat. No tingué on refugiar-se i, a causa de la mullena, agafà una pulmonia i
com l'ànima calenta i voladora de les aigües infinites i de les tempestats autèntiques. Jo em creia que l'albatros dels mars del Sud no passava mai
s'escrivia a mitjan segle XV— indestructible a través de les tempestats històriques, és un fet —no un defecte, ni un mèrit; una nua realitat— que
amb ull de lluç mort sense mesurar com té prop la "tempestat llunyana" (termes que volen dir revolta obrera), i
amb les fesomies esblaimades. En Víctor plega d'escriure, pressentint la tempestat espiritual de la donzella. Ernestina, poc a poc, va perdent la seva
d'En Mas passant gent fugint de França un dia de tempestat. Jo recordaré En Joan, Josep, Boris i Maurici que
en la forma de nedar i guardar la roba emprada per Guillem en totes les tempestats familiars. Aquell minyó havia començat a viure en l'època que ja no es
Aquells contactes de diferents climes socials, produïen de vegades tempestats patètiques, però generalment no ocasionaven més desastres que una major
nit vol desvetllar. Si he perdut el tracte de la terra, on tot és lluita, tempestat i dol, m'heu donat els aucells de l'alta serra per confidents de la cançó
mar des del cim d'una roca, amb un gran crit d'horror.] [S'alça una tempestat i surten apressadament del Castell la Reina, Na Margalida, les dames i
mort de N' Estel d'Or. Les dames la ploren desoladament.] [Va amainant la tempestat i veuen al lluny una claror sobre la mar vermella. La claror va creixent
és subratllada amb forts acords dissonants, i comença l'escena de la tempestat. Tota ella té lloc en el suport de l'única harmonia de l'acord de la
roca, la llança al mar, amb un gran crit d'horror. S'alça una espantosa tempestat).] Escena IV [(Surten sobtadament del castell, el Rei, la
naixença llunya, ets a ma vora! Oh amic fidel, que en calma o tempestat, no t'apartes jamai del meu costat! Tu, el meu cos sostengueres
possibles". Com el nàufrag en una roca, entre l'abisme del mar en tempestat, cap on no pot recular, i les ignorades i caòtiques possibilitats d'una
de la vida. Devien haver passat moltes trifulgues. I els embats de la tempestat, seguits d'una regolfada de calma, els havien arreconats allí. Potser per
com á son cómplice. En aquell moment s' anaba formant per instants la tempestat, puig tothom anaba afegint llenya al foch, treyent á relluhir la vida y
habia rompút los nuvols sols per un instan. Avans de vintiquatre horas la tempestat va estallar de nou y ab mes furia que may. Capitol XXIII. La
apagat ta resplendenta mirada y en lloch de ta veu sagrada hi arriba la tempestat. Escena V [Julia y Ton] Ton. (Ella aquí. Altre vegada
temps s'havia interrogat la Naturalesa i aquesta va afirmar que la tempestat era resultat d'una depressió procedent de l'Atlàntic que es propagava cap
Enllà del riu hi ha un continent salvatge, gelat i fosc, amb tempestats perpètues de torbs i hòrrida pedra, que en lloc sòlid
una mena de rododèndron, era molt apropiat per a guardar de llamps i tempestats. La mateixa pedra de la cova guaria de moltes malalties, "en
"que es metés fortuna de xaloc o de migjorn". I quan la tempestat s'arrestella, "que null altre hom no s'ho gosara pensar, qui no fos
sol com un mussol i com l'àliga que vola davant dels núvols guiant la tempestat que amb llamps i trons escampa les boires i les tenebres, perquè va triar
del sud, i el vent que posa els núvols a ratlla les aguanti després de la tempestat, quant l'últim llamp hagi escrit el nom d'En Ramon Llull i l'últim trò
embravit que sigui. Vindrà l'hivern i li prendrà les fulles, potser la tempestat li esqueixarà una branca, potser el llamp el fereixi. Tant se val! A cada

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »