 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb tempestat |
Freqüència total: 720 |
CTILC1 |
| de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una contínua | tempestat | . I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia treure'l de la | | les seves tribulacions, i fou com una corda llançada a un nàufrag en una | tempestat | , el qual per falta d'alè quedés a la meitat del camí. "Jo, en el cas | | lluitat també contra fortes borrasques; ell podia percebre ja vents de | tempestat | , car els havia combatuts i els havia sabuts vèncer. En canvi, Quim, què | | no obstant, que esperés un altre dia. El temps aquella tarda amenaçava | tempestat | . El temps podia servir-li d'excusa; la qüestió era ajornar aquell | | a més, el seu pare era a la ribera, i aquella nit no podia ja pujar. La | tempestat | , segons ella, en lloc d'ésser un destorb, afavoria el secret del seu | | presagis, dintre l'atmosfera física d'aquella nit feixuga d'amenaces de | tempestat | . La veu de la mare sonà sobtadament, darrera seu mateix: —Què fas, Mila? | | combatre. Semblava com si en les precaucions que li aconsellava contra la | tempestat | es barregés una mena de temor originada en el record de la desgràcia, i | | de núvols més blancs. Silenciosament, en el misteri, venia covant-se la | tempestat | . Una ratxa de vent sotraguejà de sobte els arbres de la placeta i | | aquella tarda memorable. Era ja tard. En l'atmosfera es pressentia la | tempestat | , i, de sobte, enmig de l'ansietat que l'abrusava, va assaltar-lo un dubte | | ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la | tempestat | enverinant-se contra els obstacles. Però es sentia llunyà, cada vegada | | seves paraules. Tota la resta: la presència de Tiago enmig de la nit i la | tempestat | , els crits, les gesticulacions; la seva mare, el seu padrí, que arribà | | li apareixia com somniat, estrany i remot; tot havia passat com en una | tempestat | i en el centre de tot estava ella, més sola i desemparada que un petit | | el seu cavall, el vell general desafia impertèrrit el pas del temps i les | tempestats | ; com en temps passat desafiava la fúria enardidora dels combats, tal | | per la seva ment i els seus pensaments hi passen com núvols en un cel de | tempestat | . Tot es confon en el seu cervell: els seus dies d'ansietat a la masada i | | del malson travessen la seva ànima com ocells solitaris en un cel de | tempestat | sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més pregon del seu ésser | | intenta dissimular l'aclaparament en un to de repte. A la tarda fa una | tempestat | : núvols negres, ràpids; trona, plou i pedrega. Però dura poc. Després | | passin nou anys sense que pugui adonar-se'n. Viu no menys atent que a les | tempestats | polítiques a les tempestats de mar. Puja a la muralla de mar per poder | | adonar-se'n. Viu no menys atent que a les tempestats polítiques a les | tempestats | de mar. Puja a la muralla de mar per poder veure com la bricbarca va fent | | del 16 s'escolà un període d'amor-passió que s'acabà amb una | tempestat | d'improperis. Per acabar aquest primer acte intervingué un tal Jervolino | | la meitat de la fortuna d'ell. De sobte, va rebre la notícia que una | tempestat | horrorosa havia sorprès els barcos i que la meitat se n'havien anat al | | sense importar-li l'hora ni el temps, encara que fos de nit i hi hagués | tempestat | . Com pitjor era l'hora, més goig semblava trobar-hi. En certa ocasió en | | de sobte, enviaren Quico al poble, ja molt avançada la nit i enmig d'una | tempestat | terrible. La pluja batia els arbres amb ràfegues d'huracà i s'escoltava | | seva cama coixa i com si corregués a salts. Regressà fet una llàstima; la | tempestat | no havia cedit i el vent continuava sentint-se en els arbres; arribà | | camisa, ben subjectada, portava la medecina; per a ell no existia nit ni | tempestat | ni mals camins: només hi havia la salut de la germaneta i l'emoció, el | | amb Miquel de Sisons. El marit s'havia vist sorprès en ple camp per una | tempestat | . No tingué on refugiar-se i, a causa de la mullena, agafà una pulmonia i | | com l'ànima calenta i voladora de les aigües infinites i de les | tempestats | autèntiques. Jo em creia que l'albatros dels mars del Sud no passava mai | | s'escrivia a mitjan segle XV— indestructible a través de les | tempestats | històriques, és un fet —no un defecte, ni un mèrit; una nua realitat— que | | amb ull de lluç mort sense mesurar com té prop la " | tempestat | llunyana" (termes que volen dir revolta obrera), i | | amb les fesomies esblaimades. En Víctor plega d'escriure, pressentint la | tempestat | espiritual de la donzella. Ernestina, poc a poc, va perdent la seva | | d'En Mas passant gent fugint de França un dia de | tempestat | . Jo recordaré En Joan, Josep, Boris i Maurici que | | en la forma de nedar i guardar la roba emprada per Guillem en totes les | tempestats | familiars. Aquell minyó havia començat a viure en l'època que ja no es | | Aquells contactes de diferents climes socials, produïen de vegades | tempestats | patètiques, però generalment no ocasionaven més desastres que una major | | nit vol desvetllar. Si he perdut el tracte de la terra, on tot és lluita, | tempestat | i dol, m'heu donat els aucells de l'alta serra per confidents de la cançó | | mar des del cim d'una roca, amb un gran crit d'horror.] [S'alça una | tempestat | i surten apressadament del Castell la Reina, Na Margalida, les dames i | | mort de N' Estel d'Or. Les dames la ploren desoladament.] [Va amainant la | tempestat | i veuen al lluny una claror sobre la mar vermella. La claror va creixent | | és subratllada amb forts acords dissonants, i comença l'escena de la | tempestat | . Tota ella té lloc en el suport de l'única harmonia de l'acord de la | | roca, la llança al mar, amb un gran crit d'horror. S'alça una espantosa | tempestat | ).] Escena IV [(Surten sobtadament del castell, el Rei, la | | naixença llunya, ets a ma vora! Oh amic fidel, que en calma o | tempestat | , no t'apartes jamai del meu costat! Tu, el meu cos sostengueres | | possibles". Com el nàufrag en una roca, entre l'abisme del mar en | tempestat | , cap on no pot recular, i les ignorades i caòtiques possibilitats d'una | | de la vida. Devien haver passat moltes trifulgues. I els embats de la | tempestat | , seguits d'una regolfada de calma, els havien arreconats allí. Potser per | | com á son cómplice. En aquell moment s' anaba formant per instants la | tempestat | , puig tothom anaba afegint llenya al foch, treyent á relluhir la vida y | | habia rompút los nuvols sols per un instan. Avans de vintiquatre horas la | tempestat | va estallar de nou y ab mes furia que may. Capitol XXIII. La | | apagat ta resplendenta mirada y en lloch de ta veu sagrada hi arriba la | tempestat | . Escena V [Julia y Ton] Ton. (Ella aquí. Altre vegada | | temps s'havia interrogat la Naturalesa i aquesta va afirmar que la | tempestat | era resultat d'una depressió procedent de l'Atlàntic que es propagava cap | | Enllà del riu hi ha un continent salvatge, gelat i fosc, amb | tempestats | perpètues de torbs i hòrrida pedra, que en lloc sòlid | | una mena de rododèndron, era molt apropiat per a guardar de llamps i | tempestats | . La mateixa pedra de la cova guaria de moltes malalties, "en | | "que es metés fortuna de xaloc o de migjorn". I quan la | tempestat | s'arrestella, "que null altre hom no s'ho gosara pensar, qui no fos | | sol com un mussol i com l'àliga que vola davant dels núvols guiant la | tempestat | que amb llamps i trons escampa les boires i les tenebres, perquè va triar | | del sud, i el vent que posa els núvols a ratlla les aguanti després de la | tempestat | , quant l'últim llamp hagi escrit el nom d'En Ramon Llull i l'últim trò | | embravit que sigui. Vindrà l'hivern i li prendrà les fulles, potser la | tempestat | li esqueixarà una branca, potser el llamp el fereixi. Tant se val! A cada |
|
