Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
temporal AI 2496 oc.
temporal M 781 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb temporal Freqüència total:  3277 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llampeguejar, no percebia la llunyana, l'amenaçadora i profunda remor del temporal, que s'acostava com un foll cavalcar per damunt dels turons de garrofers.
conversaven molt acostades en un murmuri lleu, a la vora del llum. El temporal batia amb violència sobre el poble submergit en la nit espessa. Mila
Fins a ells arribaren veus, crits, i tornà a percebre's el soroll del temporal, que batia els carrers furiosament, barrejat amb trons i llampecs. I
braç. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el soroll del temporal, en el qual les paraules es perdien; agitaven els braços com entestats en
molt lluny, l'udolar sinistre del vent en l'arbreda. Entre el fragor del temporal arribaren de sobte fins a ell les veus aïrades dels homes parats a baix,
cap a la dreta entre dues comes sembrades d'alzinars. Només en temps de temporals s'infla el riu, i brama a voltes amb les seves aigües, convertit en
no tenen reparació possible en el curs de la nostra existència temporal. El tirà, l'usurer, l'hipòcrita, l'assassí, l'insolent, el disbauxat, i
Els metafísics contemporanis han insistit sovint en la condició temporal de l'home: ens han explicat acadèmicament que som "històrics", que
dies que entreveieu la pau com un bé pròxim, però tot d'una diríeu que el temporal s'allargarà mesos i mesos, un tronar inacabable d'odi i de mort... I la
raïms, l'àvia morta a l'alcova. Dia núvol, plujós. A la tarda fa un fort temporal, però a quarts de set s'asserena. Ha caigut molta neu al Pirineu. Vora el
que es mostra pessimista sobre la política de no-intervenció. Ha fet un temporal, breu i espectacular: vent, trons, pluja abundosa. Després el cel blau i
29 agost. Sol fort, al matí; núvols. A mitja tarda fa un temporal, que no dura gaire. En caure la tarda d'or, hi ha camins mullats, olor de
i Joan Teixidor sobre el difícil problema de les relacions entre el temporal i l'espiritual, l'Església i l'Estat. Després llegeixo la inoblidable
de circumvolucions frontals superior i mitjana, de circumvolucions temporals superiors i de circumvolucions occipito-temporals, de..." —Escolteu,
però ell se'n va anar a l'altre barri així. Després van saber que lo del temporal era mentida, que ho havia fet córrer aquell mercader enemic del del
n'Andreu volia arreglar es papers per casar-mos morí ofegat un vespre de temporal... vaig estar quatre setmanes en es llit de sa pena, tremolant. Tenia es
l'orella apegada tenaçment a la terra, i endevinar cavalls i temporals llunyans; aclarir, destriar, amb l'orella apegada,
a tot Europa els principis de l'obediència religiosa i de la sobirania temporal. En 1073 i 1074, basant-se en la tradició dels set
de Rodes i fins i tot, en la de Montserrat. Les preocupacions d'ordre temporal prevalen sobre les d'ordre espiritual, i en les reunions capitulars es fa
a totes les amenaces, àdhuc a l'amenaça que representa el desencadenament temporal de la passió sense límits i del fanatisme. Quan recomponem l'existència
considerava article de fe, i en definitiva eren els àrbitres de la salut temporal i la salut eterna de la família. Quan es moria algun parent llunyà, don
dels rèmols, i el cabell, mig or, mig cendra, té alguna cosa de temporal i de molsa de roca, alguna cosa de romanticisme geològic que fa pensar en
amb l'infinit, i home i món redueixen llur abast a la pura situació temporal: això és el que hi ha de latent en tota la filosofia occidental moderna.
de revolta, un art de revolta: amb la particularitat que aquest signe temporal és la millor caució que podríem demanar per a la seua perduració.
altre ordre de sentiments i d'idees. Ignorava que sols era una reclusió temporal; un oblit d'ella mateixa. Una hora o altra la consciència adormissada
jo bé crec que en un altre món, on el temps no existirà, aquesta dimensió temporal de la nostra vida reviurà en alguna forma, per restablir així la
a abaixar l'estatura i canviaré de pes, i en canvi, aquella dimensió temporal, amb tot el que conté, forma part ja decisivament i irrevocablement de mi
més quan l'he vist diverses vegades— l'ésser humà complet, dimensió temporal inclosa. De fet, en els amics o amigues —o simples coneguts— de joventut
norma del "no saber", la que Déu m'ha imposat com a norma del meu ésser temporal, sinó "saber" dintre d'una altra norma més ampla que pressento en mi, i
mitjà del llenguatge "fictici" de l'art— dóna, a més del contingut "temporal", allò que és la "impressió" i l'"emoció" del viure-ho en present
de la incertesa del temps a venir. Almenys, en les arts succesives, temporals. (Això, cal pensar-ho més a fons.) Però d'una manera indubtable, en
tàctils fins i tot en l'escultura; i, en tots dos casos, la dimensió temporal, puix que el tot de l'obra figurada és aprehès en l'instant. Quina virtut
propietats intrínseques i d'aquelles que deriven d'un context espacial i temporal. El resultat final és la gorgera de randa, tal com és absolutament, però
que associen, com els kaguru, el costat dret a l'home i —en l'ordre temporal— a l'abans, el costat esquerre a la dona i al després; simètricament, la
més que una projecció, en l'ordre de la simultaneïtat, d'una esdevinença temporal que els mites descriuen en termes de successivitat: quan els primers
lògica. És la marca dels "fora de classe", o de l'obligació temporal en què es troben els candidats a la classe de definir-se a si mateixos
societats "fredes" consisteix a fer per manera que l'ordre de successió temporal influenciï al mínim possible el contingut de cadascun. Indubtablement,
de les dues raons no es funda, a parer nostre, més que en la desviació temporal que separa la raó analítica de la intel·ligència de la vida. Sartre
perspectives equivalents. Hom diria que, segons ells, la dimensió temporal frueix d'un prestigi especial, com si la diacronia fundés un tipus
d'un sistema discontinu; ara bé, hom s'imagina que, gràcies a la dimensió temporal, la història ens restitueix no estats separats, sinó el pas d'un estat a
aquesta darrera apareix, efectivament, com una manifestació, en l'ordre temporal, d'una coneixença no ja discontínua i analògica, ans intersticial i
desesperadament. Però l'estel torna a lluir sempre després de cada temporal eclipsi i l'esperança mai no s'estronca en el cor de l'home. Així jo,
la mateixa i sempre és igual. Aquesta sensació fóra trista per a l'home temporal si a les riberes no esclatés tanta animació de vida que et distreu de
per a enfrontar-se amb la situació, havia de considerar-se com un abandó temporal d'un ideal que seria finalment retrobat, o si ens trobàvem davant un pas
físics i filòsofs a preguntar-se si hom es trobava davant un expedient temporal, o si de debò hom s'encarava amb una etapa irrevocable en el camí de la
la testa, encara més endins que la ferida de la mort temporal en el calcani del Vencedor o dels redimits: ha d'ésser
á faldades; vé la nit, i el gotim canta en l'horta arruixada... Temporal Desfès ton llensol, pluja beneída, vessa ton misteri,
amunt, ens va declarar: —Poc que arribareu al Port sense que us agafi el temporal! Vàrem decidir, no obstant, de tallar curt per les maleses avall i
I què és això? Veig una fumatera que s'aixeca. ¿Seran les bromes d'un mal temporal? I no, que és foc! El castell crema! [(La Comtessa i Guiomar corren al
tenen poca importància per a nosaltres, perquè llur durada és només temporal. Per sobre de totes aquestes causes de canvi, estic convençut que l'acció

  Pàgina 1 (de 66) 50 següents »