Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llampeguejar, no percebia la llunyana, l'amenaçadora i profunda remor del	temporal	, que s'acostava com un foll cavalcar per damunt dels turons de garrofers.
conversaven molt acostades en un murmuri lleu, a la vora del llum. El	temporal	batia amb violència sobre el poble submergit en la nit espessa. Mila
Fins a ells arribaren veus, crits, i tornà a percebre's el soroll del	temporal	, que batia els carrers furiosament, barrejat amb trons i llampecs. I
braç. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el soroll del	temporal	, en el qual les paraules es perdien; agitaven els braços com entestats en
molt lluny, l'udolar sinistre del vent en l'arbreda. Entre el fragor del	temporal	arribaren de sobte fins a ell les veus aïrades dels homes parats a baix,
cap a la dreta entre dues comes sembrades d'alzinars. Només en temps de	temporals	s'infla el riu, i brama a voltes amb les seves aigües, convertit en
no tenen reparació possible en el curs de la nostra existència	temporal	. El tirà, l'usurer, l'hipòcrita, l'assassí, l'insolent, el disbauxat, i
Els metafísics contemporanis han insistit sovint en la condició	temporal	de l'home: ens han explicat acadèmicament que som "històrics", que
dies que entreveieu la pau com un bé pròxim, però tot d'una diríeu que el	temporal	s'allargarà mesos i mesos, un tronar inacabable d'odi i de mort... I la
raïms, l'àvia morta a l'alcova. Dia núvol, plujós. A la tarda fa un fort	temporal	, però a quarts de set s'asserena. Ha caigut molta neu al Pirineu. Vora el
que es mostra pessimista sobre la política de no-intervenció. Ha fet un	temporal	, breu i espectacular: vent, trons, pluja abundosa. Després el cel blau i
29 agost. Sol fort, al matí; núvols. A mitja tarda fa un	temporal	, que no dura gaire. En caure la tarda d'or, hi ha camins mullats, olor de
i Joan Teixidor sobre el difícil problema de les relacions entre el	temporal	i l'espiritual, l'Església i l'Estat. Després llegeixo la inoblidable
de circumvolucions frontals superior i mitjana, de circumvolucions	temporals	superiors i de circumvolucions occipito-temporals, de..." —Escolteu,
però ell se'n va anar a l'altre barri així. Després van saber que lo del	temporal	era mentida, que ho havia fet córrer aquell mercader enemic del del
n'Andreu volia arreglar es papers per casar-mos morí ofegat un vespre de	temporal	... vaig estar quatre setmanes en es llit de sa pena, tremolant. Tenia es
l'orella apegada tenaçment a la terra, i endevinar cavalls i	temporals	llunyans; aclarir, destriar, amb l'orella apegada,
a tot Europa els principis de l'obediència religiosa i de la sobirania	temporal	. En 1073 i 1074, basant-se en la tradició dels set
de Rodes i fins i tot, en la de Montserrat. Les preocupacions d'ordre	temporal	prevalen sobre les d'ordre espiritual, i en les reunions capitulars es fa
a totes les amenaces, àdhuc a l'amenaça que representa el desencadenament	temporal	de la passió sense límits i del fanatisme. Quan recomponem l'existència
considerava article de fe, i en definitiva eren els àrbitres de la salut	temporal	i la salut eterna de la família. Quan es moria algun parent llunyà, don
dels rèmols, i el cabell, mig or, mig cendra, té alguna cosa de	temporal	i de molsa de roca, alguna cosa de romanticisme geològic que fa pensar en
amb l'infinit, i home i món redueixen llur abast a la pura situació	temporal	: això és el que hi ha de latent en tota la filosofia occidental moderna.
de revolta, un art de revolta: amb la particularitat que aquest signe	temporal	és la millor caució que podríem demanar per a la seua perduració.
altre ordre de sentiments i d'idees. Ignorava que sols era una reclusió	temporal	; un oblit d'ella mateixa. Una hora o altra la consciència adormissada
jo bé crec que en un altre món, on el temps no existirà, aquesta dimensió	temporal	de la nostra vida reviurà en alguna forma, per restablir així la
a abaixar l'estatura i canviaré de pes, i en canvi, aquella dimensió	temporal	, amb tot el que conté, forma part ja decisivament i irrevocablement de mi
més quan l'he vist diverses vegades— l'ésser humà complet, dimensió	temporal	inclosa. De fet, en els amics o amigues —o simples coneguts— de joventut
norma del "no saber", la que Déu m'ha imposat com a norma del meu ésser	temporal	, sinó "saber" dintre d'una altra norma més ampla que pressento en mi, i
mitjà del llenguatge "fictici" de l'art— dóna, a més del contingut "	temporal	", allò que és la "impressió" i l'"emoció" del viure-ho en
de la incertesa del temps a venir. Almenys, en les arts succesives,	temporals	. (Això, cal pensar-ho més a fons.) Però d'una manera indubtable, en
tàctils fins i tot en l'escultura; i, en tots dos casos, la dimensió	temporal	, puix que el tot de l'obra figurada és aprehès en l'instant. Quina virtut
propietats intrínseques i d'aquelles que deriven d'un context espacial i	temporal	. El resultat final és la gorgera de randa, tal com és absolutament, però
que associen, com els kaguru, el costat dret a l'home i —en l'ordre	temporal	— a l'abans, el costat esquerre a la dona i al després; simètricament, la
més que una projecció, en l'ordre de la simultaneïtat, d'una esdevinença	temporal	que els mites descriuen en termes de successivitat: quan els primers
lògica. És la marca dels "fora de classe", o de l'obligació	temporal	en què es troben els candidats a la classe de definir-se a si mateixos
societats "fredes" consisteix a fer per manera que l'ordre de successió	temporal	influenciï al mínim possible el contingut de cadascun. Indubtablement,
de les dues raons no es funda, a parer nostre, més que en la desviació	temporal	que separa la raó analítica de la intel·ligència de la vida. Sartre
perspectives equivalents. Hom diria que, segons ells, la dimensió	temporal	frueix d'un prestigi especial, com si la diacronia fundés un tipus
d'un sistema discontinu; ara bé, hom s'imagina que, gràcies a la dimensió	temporal	, la història ens restitueix no estats separats, sinó el pas d'un estat a
aquesta darrera apareix, efectivament, com una manifestació, en l'ordre	temporal	, d'una coneixença no ja discontínua i analògica, ans intersticial i
desesperadament. Però l'estel torna a lluir sempre després de cada	temporal	eclipsi i l'esperança mai no s'estronca en el cor de l'home. Així jo,
la mateixa i sempre és igual. Aquesta sensació fóra trista per a l'home	temporal	si a les riberes no esclatés tanta animació de vida que et distreu de
per a enfrontar-se amb la situació, havia de considerar-se com un abandó	temporal	d'un ideal que seria finalment retrobat, o si ens trobàvem davant un pas
físics i filòsofs a preguntar-se si hom es trobava davant un expedient	temporal	, o si de debò hom s'encarava amb una etapa irrevocable en el camí de la
la testa, encara més endins que la ferida de la mort	temporal	en el calcani del Vencedor o dels redimits: ha d'ésser
á faldades; vé la nit, i el gotim canta en l'horta arruixada...	Temporal	Desfès ton llensol, pluja beneída, vessa ton misteri,
amunt, ens va declarar: —Poc que arribareu al Port sense que us agafi el	temporal	! Vàrem decidir, no obstant, de tallar curt per les maleses avall i
I què és això? Veig una fumatera que s'aixeca. ¿Seran les bromes d'un mal	temporal	? I no, que és foc! El castell crema! [(La Comtessa i Guiomar corren al
tenen poca importància per a nosaltres, perquè llur durada és només	temporal	. Per sobre de totes aquestes causes de canvi, estic convençut que l'acció

Pàgina 1 (de 99)

50 següents