Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

constatació exteriors i rígides: no arribaven a afectar la consciència de	temporalitat	que, més o menys instintiva, tenia l'individu. El fet que hi hagués una
seva part, ha contribuït molt a fomentar aquesta convicció de la nostra	temporalitat	. Cada cop que consultem el rellotge, rebem un impacte dolorós. Sovint no
ha de latent en tota la filosofia occidental moderna. I alhora, aquesta	temporalitat	demostra la força de la raó humana, que ha estat capaç de concebre-la i
es restableixi en un altre lloc i en un altre pla—, tan aviat la	temporalitat	social —com a final del segle XVIII amb Greuze, o amb el
segle XVIII amb Greuze, o amb el realisme socialista—, com la	temporalitat	natural, i fins i tot meteorològica —en l'impressionisme. Si, en el pla
les institucions indígenes puguin, bé que endutes també per un flux de	temporalitat	, mantenir-se a distància constant de la contingència històrica i de la
prou les belleses que m'han passat pels ulls. Les contingències i les	temporalitats	han pres massa part de mi mateix i han transcorregut massa jornades orfes
com el signe algebraic d'una intenció; sostenint un equívoc entre	temporalitat	i causalitat, requereix un desenrotllament, és a dir, una intel·ligència
pur a l'enllaç de mètode i objecte. S'endinsa en la seva pròpia	temporalitat	, institueix l'ésser, i recull en la sonoritat del verb (Filosofia del
considerat com a horitzó per a la comprensió de l'ésser des de la seva	temporalitat	, i com a ésser existencial". La fenomenologia existencial d'Heidegger,
i encara incompleta. La primera part interpreta l'existència per la	temporalitat	i l'explicació del temps, com horitzó transcendental de la qüestió de
de la història de l'ontologia, seguint el problematisme de la	temporalitat	. No puc estendre'm ara més sobre l'anàlisi de l'"existència"; d'altra
o bé, "aquest lent i ininterromput desmoronament de l'ésser dins de la	temporalitat	..." Heràclit d'Efès, en el segle VI (a. J.), ja ens parla de la
és la d'ésser històric. L'home com a ésser històric, està vinculat a la	temporalitat	. L'home és històric en quan fa la Història; però és històric, també, en
fa la Història; però és històric, també, en quan l'escriu. Dins de la	temporalitat	, l'home no deixa d'ésser home; el que en ell canvia, és la manera d'ésser
sentit, és l'home un ésser històric. La Història està vinculada a la	temporalitat	, la temporalitat a l'existència i aquesta a l'home. L'home és el
un ésser històric. La Història està vinculada a la temporalitat, la	temporalitat	a l'existència i aquesta a l'home. L'home és el protagonista de la
una síntesi de finit i de infinit, que és el mateix que una síntesi de la	temporalitat	i de l'eternitat. Kierkegaar, considera inexacte la definició que es dóna
un futur. Per tal de comprendre el sentit que el filòsof danès dóna a la	temporalitat	, cal intuir la impossibilitat de trobar, en aquella successió infinita,
, no pot haver-hi ni present, ni passat, ni futur. Ara bé; suprimim la	temporalitat	, o sigui, la successió, i ocorrirà llavors que tot se'ns oferirà com a
i l'eternitat penetrant continuament en el temps i, així, concebuda la	temporalitat	, és quan veritablement tindria sentit aquella divisió abans esmentada,
de l'etern, és a dir, quan l'home destrueix la síntesi eternitat-	temporalitat	i es submergeix dins la sèrie temporal, on adquireix el sentit del finit,
llibertat de moviments; el naturalisme, que fa dels objectes imatges; la	temporalitat	, que vol captar el moviment, la flexibilitat i els petits instants; la
com a substància, com a causa. No neguem que l'especulació sobre la	temporalitat	i contingència de les coses sensibles palesen també la mateixa existència
categories fonamentals, entre les quals destaquen les de l'espai i de la	temporalitat	. L'home no ha d'ésser estudiat des d'uns conceptes genèrics referents a
de la vida psíquica", radicades generalment en l'esfera afectiva i en la	temporalitat	viscuda; 4) La comprensió profunda, servida pels mètodes
en introduir-hi noves dimensions. Esmentarem les nocions d'espai i	temporalitat	, l'esfera dels valors i el valorar, el principi de sentit i la direcció
moltes vegades entrebancadors. N'hi ha prou que comprenguem que és en la	temporalitat	i a través de la temporalitat que Déu es fa present, en el primer cas; i
N'hi ha prou que comprenguem que és en la temporalitat i a través de la	temporalitat	que Déu es fa present, en el primer cas; i que, en el segon cas, basta
en les quals viuen els fidels, ha de canviar també l'encarnació, la	temporalitat	de l'Església en elles. Aquestes circumstàncies per ser fluides,
dos factors importants defineixen aquest tipus de narració: la "	temporalitat	" i la "historicitat" del relat. Tota novel·la que s'estructura entorn
enrera. Per tant, aquests dos factors són fonamentalment definidors. La "	temporalitat	" està en relació amb l'estructura del cicle i amb la seva duració. El
o bé per despertar, el personatge, d'un somni que tanca el procés. La	temporalitat	de les quatre novel·les que s'estructuren entorn dels cent anys
abraça tres generacions i ens mostra els seus personatges principals. La	temporalitat	de les altres dues novel·les és diferent. Per una banda, Cavalls
a partir de la lectura d'aquests textos és la seva "historicitat". La	temporalitat	, òbviament, motiva una historicitat. I aquesta és doble. La que lliga el
ell, i aleshores, sense que quedi gaire —o gens— resolt el problema de la	temporalitat	, sol passar que la personalitat del personatge narrador queda desfigurada
en el càrrec de Regidor, dèiem que una de les seves notes era la	temporalitat	i que en la segona disposició transitòria de la Llei 39/78 sobre
que amb ella venja, com si diguéssim, la seva limitació humana, que és la	temporalitat	. Si el fi de l'Art és l'Home, com més representativa del substràtum humà
per sempre a la veritat. La llibertat és el finestral obert en la	temporalitat	. Solament en la dialèctica "consciència-existència" hi ha indicis per a
propòsits i de les nostres benaurances o malaurances. Quan aflora en la	temporalitat	i es converteix en estat del moment, es dissolen les impressions i els
què s'esdevé amb les exposicions: cauen; què implica caure? La	temporalitat	. Caure implica que quelcom es tanca, que s'esfuma en la negror del
s'afirma com a home i afirma la humanitat de la seva mesura: afirma la	temporalitat	del món, i afirma que en aquesta temporalitat, tan rica i tan diversa,
la seva mesura: afirma la temporalitat del món, i afirma que en aquesta	temporalitat	, tan rica i tan diversa, pot aturar-se la seva fe i la seva esperança. D'
jardí farà evident que la mort no és sinó una transformació. Estructura i	temporalitat	Les tres parts de Mirall trencat podrien respondre a
en un marc temporal que els sigui extern. En canvi, el temps interior, la	temporalitat	, adquireix la màxima importància, perquè forma part de les lleis que
L'aparició del record, però, com ja hem vist a l'apartat "Estructura i	temporalitat	", es produeix a partir de moments del present de l'acció que el motiven,
a un règim d'elements immutables, sacsejats pel vent, connotador de la	temporalitat	. L'el·lipsi verbal dels dos primers versos juntament amb l'enumeració
reglamentació. Va protestar el bisbe Vila i fou privat de les seves	temporalitats	. El seu vicari general i el secretari foren desterrats, i a ell mateix se
nostre temps, i és, justament, el poder d'ultrapassar els límits de la	temporalitat	el que fa la grandesa d'aquell passat. Si em tolereu el joc de mots,
Cal tenir molt de compte a no confondre perennitats naturals amb fets de	temporalitats	històriques o econòmiques. La comarca no té una autarquia econòmica, ni

Pàgina 1 (de 8)

50 següents