DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
temps M 107713 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb temps Freqüència total:  107713 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total.
Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó
i en un moment l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per
juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una
el senglar, que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i
de lliurar-li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell temps. En contraure matrimoni, no va complir, però, el que havia promès, i
home, mesura de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un dia lliure, una creença
Làmia!" A vegades, així la criatura agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes. Pel que respecta a Escil·la, alguns afirmen que és filla
de Pàndaros, mentre es casaven, i varen lliurar-les a les Erínies. Amb el temps, una d'elles, Caelaeno, va imposar la seva autoritat sobre el grup, fins
perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i
del Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de si són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del
una espessor de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a
quins guanys trauria del provecte i donava una subtil i exacta corda al temps. A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li
la història fóra, però, inintel·ligible", concedia Pulcre. "Bé, al seu temps, Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I aquí la llegenda
cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del temps, la nit, fecundada pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre
menys estima. No deixarem de consignar, però, que a Lavínia hi va haver, temps enrera, una memorable disputa sobre la correcta accentuació del seu nom,
nova", es va adonar de seguida l'habitual pelegrí al santuari. "No, fa temps que la teníem de reserva, però no havia encara actuat, l'entrenàvem",
lleis de la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni
guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança.
devia tanmateix acabar, posem per cas, segons una comparança del meu temps, com el rosari de l'aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç"
anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a temps. "I l'heroi que m'ha de salvar serà una perfecta bellesa masculina, i
els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de
sobre aquestes esplèndides troballes. Ara no ho asseguraríem, perquè el temps corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es mou, s'espavila i mira
per l'estil, sí senyor." Alcestis "Persèfone, amiga molt benèvola, temps era temps habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia
sí senyor." Alcestis "Persèfone, amiga molt benèvola, temps era temps habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia arriscar
aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim desig
l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa parada i buida que els
es compliquen i se simplifiquen, es mesclen i se separen a través del temps. Quina és l'essència d'aquest traci o tebà? La resposta no cabria en cap
nua sota la llum vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del temps i el lloc comú que no transcorre en va, a desgrat de la protecció
meu abnegat editor. "Que vol encarir encara més el document, en aquests temps en què no corre, per a aquestes despeses, ni una trista lua?" "Mai un
pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps, fins a la consumació dels segles", pensava Antígona. "Poetes i savis
s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut ni temps d'assecar la meva nuesa, després de ben rentar-me i de reposar en
, el meu primer home, Tàntal, i un fill, tan nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la
I hem patit una calor prematura, que amenaça les collites. L'home del temps predeia ahir que encara hi haurà pluges que tot ho adobaran, però no ho
la història de l'aquí dormidora és d'una extrema complexitat. Des dels temps més foscos, els erudits no s'hi han posat mai d'acord, ni tan sols sobre
entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les atenuï el temps, amb més i més imparcial i misericordiosa comprensió, les antigues
aquell home tan important, d'experiència. "Jo no puc perdre el meu temps, literalment or, en aquest trivial assumpte. Ella és una neurastènica
afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui parlés del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les caceres,
quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les profunditats del temps o de més enllà, el vell taciturn, assegut, ombres endins, a l'espartar
era la casa del vell Lino del Pont, un pagès que, atuït des de molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una vella
dia, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho amb un amic. Però Randa no s'acostà: continuà
cel tranquil. Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el temps que havia durat la seva absència, s'havia convertit en una doneta, i en
així com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel temps que fa que no t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet.
diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i
—a vegades el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt vague anhel de la seva
el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt vague anhel de la seva ànima.
oposat al del germà: vidu des de molt jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb
un llit en una habitació de banda, i ni en les menjades, en aquell primer temps, no es veieren amb la seva muller. Posteriorment la norma es suavitzà a
món una nit de febrer, i a la seva naixença amb prou feines si hi fou a temps la llevadora, anada a cercar a Argona, cuita-corrents; veié morir després
està, que diguéssim, massa enamorada —això es veu de seguida—; però el temps ho arranjarà tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es convencerà a la fi

  Pàgina 1 (de 2155) 50 següents »