×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb temps |
Freqüència total: 107713 |
CTILC1 |
seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el | temps | a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana és total. | Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té | temps | de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó | i en un moment l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar | temps | per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig envejar, per | juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del | temps | , però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una | el senglar, que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal | temps | , abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i | de lliurar-li esplèndids presents de bodes, tal com s'estilava en aquell | temps | . En contraure matrimoni, no va complir, però, el que havia promès, i | home, mesura de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el | temps | . Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un dia lliure, una creença | Làmia!" A vegades, així la criatura agafa por i no amoïna, per un quant | temps | , les mainaderes. Pel que respecta a Escil·la, alguns afirmen que és filla | de Pàndaros, mentre es casaven, i varen lliurar-les a les Erínies. Amb el | temps | , una d'elles, Caelaeno, va imposar la seva autoritat sobre el grup, fins | perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del | temps | . Si assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i | del Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de si són o no, en aquest | temps | , en aquest indret i en aquesta hora, visibles. Recordo vagament que, del | una espessor de núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon | temps | arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a | quins guanys trauria del provecte i donava una subtil i exacta corda al | temps | . A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li | la història fóra, però, inintel·ligible", concedia Pulcre. "Bé, al seu | temps | , Leda va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I aquí la llegenda | cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del | temps | , la nit, fecundada pel vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre | menys estima. No deixarem de consignar, però, que a Lavínia hi va haver, | temps | enrera, una memorable disputa sobre la correcta accentuació del seu nom, | nova", es va adonar de seguida l'habitual pelegrí al santuari. "No, fa | temps | que la teníem de reserva, però no havia encara actuat, l'entrenàvem", | lleis de la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a | temps | , no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni | guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc | temps | després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. | devia tanmateix acabar, posem per cas, segons una comparança del meu | temps | , com el rosari de l'aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç" | anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a | temps | . "I l'heroi que m'ha de salvar serà una perfecta bellesa masculina, i | els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el | temps | li llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de | sobre aquestes esplèndides troballes. Ara no ho asseguraríem, perquè el | temps | corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es mou, s'espavila i mira | per l'estil, sí senyor." Alcestis "Persèfone, amiga molt benèvola, | temps | era temps habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia | sí senyor." Alcestis "Persèfone, amiga molt benèvola, temps era | temps | habitual entrant de casa, em va assegurar en somnis que podia arriscar | aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és | temps | de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim desig | l'entretenen. I per sempre ignorarà tant l'esglai de la fugida del | temps | com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa parada i buida que els | es compliquen i se simplifiquen, es mesclen i se separen a través del | temps | . Quina és l'essència d'aquest traci o tebà? La resposta no cabria en cap | nua sota la llum vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del | temps | i el lloc comú que no transcorre en va, a desgrat de la protecció | meu abnegat editor. "Que vol encarir encara més el document, en aquests | temps | en què no corre, per a aquestes despeses, ni una trista lua?" "Mai un | pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del | temps | , fins a la consumació dels segles", pensava Antígona. "Poetes i savis | s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut ni | temps | d'assecar la meva nuesa, després de ben rentar-me i de reposar en | , el meu primer home, Tàntal, i un fill, tan nou nat, que no vàrem tenir | temps | de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va sacrificar la | I hem patit una calor prematura, que amenaça les collites. L'home del | temps | predeia ahir que encara hi haurà pluges que tot ho adobaran, però no ho | la història de l'aquí dormidora és d'una extrema complexitat. Des dels | temps | més foscos, els erudits no s'hi han posat mai d'acord, ni tan sols sobre | entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les atenuï el | temps | , amb més i més imparcial i misericordiosa comprensió, les antigues | aquell home tan important, d'experiència. "Jo no puc perdre el meu | temps | , literalment or, en aquest trivial assumpte. Ella és una neurastènica | afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui parlés del | temps | , l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les caceres, | quan m'arribi el torn, m'oblidarà. Ocnos Des de les profunditats del | temps | o de més enllà, el vell taciturn, assegut, ombres endins, a l'espartar | era la casa del vell Lino del Pont, un pagès que, atuït des de molt | temps | per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una vella | dia, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt | temps | després, comentant-ho amb un amic. Però Randa no s'acostà: continuà | cel tranquil. Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el | temps | que havia durat la seva absència, s'havia convertit en una doneta, i en | així com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel | temps | que fa que no t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet. | diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la noia, mentre el | temps | li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i | —a vegades el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de | temps | en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt vague anhel de la seva | el seu viure i el seu somni es confonien—, i tal vegada, de temps en | temps | , Mila del Santo sospirava com en un molt vague anhel de la seva ànima. | oposat al del germà: vidu des de molt jove i sense fills, havent ja de | temps | renunciat a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb | un llit en una habitació de banda, i ni en les menjades, en aquell primer | temps | , no es veieren amb la seva muller. Posteriorment la norma es suavitzà a | món una nit de febrer, i a la seva naixença amb prou feines si hi fou a | temps | la llevadora, anada a cercar a Argona, cuita-corrents; veié morir després | està, que diguéssim, massa enamorada —això es veu de seguida—; però el | temps | ho arranjarà tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es convencerà a la fi |
|