Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

familiar claríssima. Tot matrimoni era un matrimoni d'interès —i aquesta	tendència	passa de la societat feudal a la societat burgesa, i per això l'"amor",
tampoc no són una refracció d'aquesta voluntat. Més aviat es dibuixen com	tendències	objectives, potents i condicionants, que arrosseguen en la seva marxa les
a l'irrepetible, al concret. Se situa, doncs, als antípodes de qualsevol	tendència	a l'abstracció. 6) Aspecte literari: L'escepticisme és
ara com ara, en la tasca de definir i concretar teòricament aquestes	tendències	. Les elucubracions dels "moralistes" actuals —tota la gamma dels
. Com que els qui, de principi, han de fer la guerra, són els joves, la	tendència	s'accentua en termes d'eufòria romàntica. La guerra, quan comença, sembla
d'una societat. Sigui com sigui, importa destacar que hi ha, evident, una	tendència	a l'evasió, a la fuga, que busca evitar la cara inamistosa de la realitat
pocs infants, tan escassos adolescents, això es deu, segurament, a una	tendència	clara a evitar-ne els perills: a evitar el perill de falsificar-los.
diferent. He vist que, entre el progressisme més en voga, hi ha la	tendència	a admirar Goethe entre el catàleg dels precursors. Lukacs ha escrit tot
És clar que alguns profetes ja ho havien predit. Recordem que tota una	tendència	—antiliberal— del pensament europeu desconfià sempre del mite del bon
raó a mitges: en tenia en la mesura que les seves preguntes destaquen la	tendència	a eludir la qüestió sobre un pla franc i normal. No en tenia ja, en
sòlids a costa, sempre, de sacrificis dels seus individus: sacrifici de	tendències	dissipadores o inertes. Cal que els individus treballin, siguin sobris i
la reflecteix i la il·lustra: per això convé que ens hi fixem. Però la	tendència	és complexa, i hi coadjuven les més variades circumstàncies. La
sexual vista a través dels tractats d'anatomia i de fisiologia. Les	tendències	són molt diverses, i la penetració "escandalosa" també és molt
envers les formes "equilibrades" de l'espiritualisme religiós, una	tendència	a preferir les formes "apocalíptiques". Berenem vora la font Camp
és ben merescuda. Però quin patriotisme ardent! Quina intuïció de grans	tendències	històriques! L'estil és tranquil, circumspecte. 10
al London Mercury sobre l'"escapisme". Segons ell, la	tendència	a la torre de vori (l'article es titula The ivory tower)
guerra ens ha ensenyat a ser estoics, però també ha accentuat la nostra	tendència	al sibaritisme. 8 gener. Quin dia suau i pur! No fa gens
això —s'impacienta el de la veu afemellada—. Darrerament tothom té una	tendència	a queixar-se, i això pertorba la bona marxa de la llei. La porta s'obre i
3 (4) Quan arriba al cementiri, una pluja dèbil que sembla tenir	tendència	a augmentar, ha foragitat el sol ardent de primeres hores de la tarda i
—corrobora ell. —No sou dolents —fa l'home, magnànim—, però teniu una	tendència	al pessimisme... Per això no podreu res contra nosaltres, que no ens
(que porten la cua amagada i mengen gos) i els xinesos republicans amb	tendències	més o menys comunistes, que es fan la clenxa i mengen no importa què.
humanes: les unes pacífiques, les altres bèl·liques. El joc d'ambdues	tendències	, contínuament desvetllat pel flux i reflux de les circumstàncies
els estimulen amb la dissociació espiritual que porten dintre; la	tendència	a l'acció amb la flonjor dels ressorts socials dels no assimilats. No ens
mai no ens ha alliçonat prou—. Més que "sabem": en tenim l'instint. La	tendència	individual que ens fa superar el dolor, no a través dels planys ni dels
societat si no se l'hagués forçada des dels ministeris a accentuar les	tendències	individualistes en el camp de l'economia, de la cultura i de la vida. Una
sindicalisme obrer a Catalunya. El sindicalisme català s'orientava, per	tendència	natural, cap a un sistema d'intervenció social semblant al que
a una classe social determinada, que comparteix, a causa de les	tendències	econòmiques i intel·lectuals dels seus membres, l'impuls renovador i
pels més grans sants: de sant Benet, posem per cas, a sant Francesc. La	tendència	a la humilitat i a la pobresa pròpia dels sacerdots, s'esmorteeix sota la
incitació al sentimentalisme superficial agreujà en la massa popular la	tendència	a esllavissar-se per l'aiguavés del sensualisme i de la passió. Crisi de
jurisdiccionals. Vet ací, en 1214, resumides les principals	tendències	de l'esperit públic català: el pactisme —intervenció dels representants
estat a punt de realitzar la nova unitat; però llavors pogueren més les	tendències	disgregadores, i la ideologia imperial s'ensorrà definitivament, donant
l'administració de l'Estat, parant esment en la pluralitat de fets i de	tendències	hispàniques i en l'eficiència del govern (problemes del mando i de
bastim una comunitat moderna basada en el treball. Continuant, doncs, la	tendència	que ja s'havia iniciat i desenvolupat durant la centúria anterior,
nostra història, oblidant els fets directes que poden explicar una certa	tendència	a la subversió, acostumen a esplaiar-se en el comentari, d'altra banda
la Revolució. Neguit revolucionari en sentit més aviat reformista, amb	tendència	a una solució pactista de les coses públiques, d'acord amb l'esperit
del gest, a la degeneració de l'esperit de la mesura a través de la	tendència	a les formes concretes. Però, bo i admetent que aquesta actitud d'orgull
com ha pogut, perquè s'abocava, en contemplar-lo com a sentit comú, a una	tendència	irreprimible vers la vulgarització, la supressió de l'esperit,
dóna una lògica d'acord amb el món real, que evidentment copsa, sinó una	tendència	al compromís, amb perill de derivar cap al cofoisme conformista. Retenim
i la correcció a través de la mesura— provoca una realitat vital: la	tendència	que hom es captingui bé. El just capteniment és la nostra fórmula
còsmiques, a l'atracció dels tòpics. A Palma existien diaris de les	tendències	més oposades, però qui no conegués les seves filiacions podria
i travant amb agulles per tal d'empresonar bé totes les adipositats, la	tendència	de les quals és expandir-se. L'acte de vestir-se Dona Obdúlia adquiria
No podent, doncs, sortir del cercle de sempre, havia volgut, influïda per	tendències	modernes, fer una anàlisi o dissecció de la típica indumentària: qualque
sobresortir i excel·lir damunt les altres, les que se m'han revelat com a	tendències	que s'obren sempre pas per a manifestar-se. No excloem altres possibles
vivents, és a dir, no la possessió de certs caràcters, sinó la seva	tendència	a accentuar-los. El català accentua, al meu entendre, aquestes quatre
una sola cosa. El que fa el català quan manifesta aquestes quatre	tendències	és el que intentaré explicar ací d'alguna manera, és el que, com abans
ni tan sols saber-ho. En el si de la vida catalana s'accentuen, en efecte,	tendències	que existeixen en el món hispànic, en el món europeu i en el món
veu la mateixa substància del seu ésser, perquè l'accentuació d'aquesta	tendència	equival a l'accentuació i exaltació de la seva vida. El català es sent
de vegades en el vici d'aquesta virtut tan específicament moderna, té la	tendència	a estimar el treball com si fos una de les formes en què es revela la
gens senzilla significació filosòfica— al·ludeix a la possessió d'una	tendència	irreprimible al rebaixament i a la vulgarització, a l'eliminació de
la salvació ni a l'experiència i que pretén sempre establir entre ambdues	tendències	oposades i enemigues una fecunda integració. En la seva doble orientació

Pàgina 1 (de 204)

50 següents