×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb tendral |
Freqüència total: 63 |
CTILC1 |
| aquestes primes, petites agulles que et fan de fullatge, i el verd | tendral | de les novelles et cobrirà altre cop de capa sumptuosa. Així i tot, no et | | de l'esguard i és clos i ordenat com un jardí. Quan sou a baix en els | tenrals | de l'horta, si us asseieu de cara al freu que dóna a la mar en un bancal | | seu estalviaven unes quantes pipades i deixaven d'escorxar alguna soca | tendral | . De consuetud pare i fill no compareixien al bosc fins que la calor | | artigota i quatre suros revellits i epilèptics. En aquell clos de verdor | tendral | , el cor prengué una estranya enyorança. Fou la primera fiblada d'un anhel | | no estava per ell. Devia anar al darrera de qualsevulla damisel·la | tendral | i feia el sord als carboners estiraganyosos. —I no hi planyo pas els | | d'una color de sèpia. També pilots deformes de suro pelegrí de rusca | tendral | emmurallaven els camins, i la hisenda entera oferia l'aspecte d'un lloc | | pebrots semblen collits de fresc, i encara conserven la molsa lluent i | tendral | ; altres ja han perdut la inflor sanitosa dels primers dies i els més | | llisca lent i sensual entre esponjades crestalleres d'herba flonja i | tendral | ; les hortes guarnides amb una rabior virolada us torben la vista; del cel | | que fan venir saliveres, totes les reminiscències bucòliques de l'hort | tendral | : tomàquets, ceba, albergínies, pebrots, olives, escarola... Som a la | | absorbit cegament per la gràcia màgica i trepidant de Mallorca, i per les | tendrals | xamosies de sa joveníssima esposa, una parisenca adorable, rossa com un | | la claror de les primeres fulles abrilenques, i sa turgència com l'inflor | tendral | de les capçanes dels primers anys. Alerta, Oleguer, que és verge encara. | | un amor de mel i mató, em féu tornar d'allò més romàntic. Una naixor | tendral | em remollí la gerdera de l'esperit, i els pensaments em devingueren de | | circumstàncies: l'Enric, que portaria a Isabel aquelles darreres peres | tendrals | ; que Isabel l'havia vist creuar el safareig nedant molt més ràpid que | | Usatges són, per tant, l'efloració esplèndida de l'arbre, alhora | tendral | i corpulent, de les institucions jurídiques catalanes. Llur cabdal | | ni tenien prou claus per a mantindre la forta melonada dels acordonats, | tendrals | , bé de la pepiteta i dels d'agüela, ab tal qual altre dels d'Alger, | | de les millors figueres... el més dolç raïm... les peres més sucoses i | tendrals | ... i si la nit l'alcançava... ¿per a què anar a casa, havent tantes | | no en recorda la pudor de la benzina, sinó la perfumada falda del pa | tendral | . A les Bordes no fan fonda. Baixa a Pont de les Bordes. Gairebé no | | mercat interior (Mantegosa, B. Giffar) mercat interior Red Barlett | Tendral | mercat interior (Bienvenido, Mayflower), exp. (Amsdem, S. Llorenç), merc. | | a la constància i capacitat de treball de l'home lleidatà, tals com la " | Tendral | de Lleida" i sobretot la famosa "Llimonera", de forma arrodonida, carn | | sens una fuya? Els cabrerots de Murons hi calin foch pera tenirhi brotada | tendral | en la primavera, y ara les bestietes hi atrapin pas més que carbonís y | | flor de llebrot vingui d'atrapar a jas. Està a punt de muda y serà més | tendral | que una fuya de lletuga.— Agafat per les orelles fredes, el caparró | | fan el miracle de tornar l'aigua, suc dolcíssim i lactescent; els melons | tendrals | de Foios i de Nules i... que més, les taronges de foc de la Plana i de la | | violetes de març, els canonges de Barcelona tenien un planter de levites | tendrals | . Ramon de Penyafort fou un d'aquests. Allà dins, lligà amistat | | barbes arrufades i mà dura en la repressió dels agermanats, però de cor | tendral | com una pera d'Ortells. Perteneixen els Viciana a l'estol d'aquells grans | | crus d'hiverns des de la propera gola marítima del Ter. País de terra | tendral | , ha viscut sotmès a les periòdiques vingudes del vell riu, i per això hom | | Una gallinaire oferí a Montpalau, amb insistència maternal, un pollastre | tendral | del Prat per a fer-ne un brou reconfortant. —Pobret —deia—. Li han glaçat | | la unitat. Quan, però, en obres de pintors joves com ell, apunten rebrots | tendrals | , cal pensar que, per paulatina i natural creixença, llur pintura | | entre ells el més sobresortint, per a captivar la seva imaginació | tendral | , fou la mort violenta de l'oncle Guifred a mans d'uns vassalls sublevats | | Mos ulls endevinaven, amatents, sota el vestit, una | tendral | florida. I el séu esguard fería com un glavi... Li volía | | i arbres dels rodals blanencs) Les vinyes blanenques On és el verd | tendral | de les vinyes que encerclaven la nostra Vila? La imparable expansió ho ha | | a soles. Un capaltard, mentre es regaven unes lleixes de pomeres | tendrals | , em vaig gitar prop de la font del Bonbeure perquè per la séquia venia | | entorn de la cintura, oferint-nos, amb innocència, la línia | tendral | de la gropa que s'abaixa cap als turmells, sobre els quals reposa—. "No | | Peribea, la més perfecta, en beutat, de les dones, la filla més | tendral | del magnànim Eurimedont, que temps era temps era rei dels | | les voltaren, drets, i pregaren als déus, i colliren fulles | tendrals | d'una alzina d'altívola cabellera, perquè no tenien ordi blanc | | criat amb Ctimena del vel flotadís, la noble filla, la més | tendral | dels infants que llevà. I amb ella em criava jo, i poc menys | | que no et prova de creure a tants d'amos. No sigui que bo i més | tendral | , jo t'acaci a cops de pedra devés el teu camp: perquè et guanyo | | pura, en la nit; fluvial curs, lent, del món; | tendral | silenci, on tot s'atura. El silenci (Silenci ters, on | | poc el defecte de donar la raó al qui primer es queixa; d'ésser prompte i | tendral | sobre menudències de sentiment; i d'ésser un dels qui tracten més amb el | | dia vaig caçar un esplèndit isart en les muntanyes d'Esterri; era gras i | tendral | , me l'esperava amb fiances... Doncs sabeu, la bojota, de quina manera | | emmirallavan els verns y castanyers revestits de novella fulla d'un vert | tendral | , y'l sol prou ho hermosejava matisantho tot ab els cambiants de sa | | els grandets, i els mitjans en una altra i més enllà els | tendrals | ; i tots els vasos nedaven de xerigot, els gibrells i els pots | | sa bellesa, Neleu, pagant-ne dons innombrables; i era la més | tendral | de les filles d'Amfíon l'Iàsida, el poderós que en el temps | | als déus, quan drets les hagueren voltades, cullen fulles | tendrals | d'un roure d'altiva crinera, car no hi ha ordi blanc a bord de | | Al Guiu gelós de cal Sasserres, que havia pres muller | tendral | , amb els rajols d'unes desferres li amuradàrem el | | carta a la mà. Flor natural —i massa natural— i flor | tendral | i controlat vertigen, com dins el nu que a penes s'endevina, | | d'anar als bous el dia de Sant Jaume, el nu | tendral | que sols l'aigua cobria en successius i reiterats amors, | | Com una mar d'oratges imprevistos, com una òrbita | tendral | que t'acull i t'extasia, com una finíssima aigua de muntanya | | el coll de l'animal i les calçades cuixes celestes del senescal | tendral | , que, amb maneres de finor, va llevar la creueta al | | tenien també una rateta en casa que'ls cascabellicos de iema, les pères | tendrals | de la més dolça varietat d'Alboraia, els albercocs del Patriarca i del | | una poma de l'agre-dolç maüreta; un albercoc quan pinta, una pèra | tendral | que's fa rogeta entre'l fullam de l'ort del veí! Qui podia resistir la |
|