Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que res no esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de	tendresa	de cor. Gossos "Estimes el de casa, a pesar de ser un bastard escuat",
atroç, aliè del tot a la benvolença, sentia, però, per excepció, una cega	tendresa	per la seva filla Cal·listo, una tranquil·la nimfa que recorria, collint
crida: "Itis, Itis", el fill sacrificat amb una espantable barreja de	tendresa	i furor. Tot seguit, deixant la qüestió de banda i per successió d'idees
i Tino Costa es preguntava quasi amb angoixa què s'havia fet de la	tendresa	del seu cor. No era aquesta volta com al retorn després de la seva
desig. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense	tendresa	i sense desig. Una figura sortida de la casa veïna a la seva creuà
baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran	tendresa	, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig por? —No...
el seu destí i resignada a la seva obligada viduïtat, tota la seva	tendresa	, tota la seva necessitat d'afectes, s'havia anat concentrant en Mila i
parlava en ella d'un remot país de somni, i demanava, en aquest nostre,	tendresa	i comprensió, i percebé, principalment, aquella singular simpatia que
dir-se: "És ell!" A l'instant ho endevinà, i una sensació d'estranya	tendresa	, barrejada a un profund malestar, la corprengué: un íntim defalliment
aquell diví capvespre, hagués corregut darrera d'ell per dir-li la seva	tendresa	i la seva desolació. La nit va transcórrer-li lenta, sense son. L'endemà,
ocasions; per això li havia parlat ell com si pregués, amb febre de	tendreses	i exaltacions, com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila! M'estaria tota
que ignorés en què residia. Tal vegada el cridés al lluny aquell somni de	tendreses	mai no satisfet, aquell anhel d'un món millor que el que se li revelà al
ell sabia ja que l'esperava, com amb les mans esteses i ofrenant-li la	tendresa	i l'amor més sincers, tots els tresors de la seva ànima: tot el que
emocions, que l'havien feta alegrar o sofrir, vibrar d'entusiasme o de	tendresa	, o estremir-se tota de terror. Entre elles n'hi havia, però, una que,
estrelles, aquesta nit en què la carn semblava desfer-se-li d'impossibles	tendreses	! Poc després Mila tornava a casa pel mig del carrer. La nit de cants i de
que a penes la deixava sortir al carrer, en una nostàlgia incurable de	tendreses	que ell no li sabia proporcionar i amb el record vivent de la seva mare a
cada vegada més amb ell, i alhora que descobrí els tresors de	tendresa	i de comprensió que havia pressentit en la seva ànima així que el veié,
li havia semblat gairebé un home nou, transfigurat per l'emoció i per la	tendresa	, i en què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una dolcesa singular, com
els cabells del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita	tendresa	, a penes fregant-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila! Gairebé
el martiri. És com aquestes mans, nascudes de no se sap quin somni de	tendreses	, que guareixen les nafres del cos martiritzat de santa Catarina, que
d'ànim singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona	tendresa	: una tendresa íntima que el feia caminar suaument, com si el més mínim,
—alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una	tendresa	íntima que el feia caminar suaument, com si el més mínim, el més
, per posar el cap damunt del muscle d'ella i parlar-li, parlar-li de la	tendresa	de què sentia sobreeixir el seu cor, comunicar-li la seva alegria! No
breu contacte amb la nit sentia créixer en ell aquell intens sentiment de	tendreses	que l'embargava. Hi havia el record de Mila (en aquest record es
en un moment terrible de la meva vida, i no sé quina secreta font de	tendreses	i de comprensions vaig endevinar en la seva mirada que em trastornà
la primera relació, Quim Bisa reconeixia en ell l'antic amic ple de	tendresa	i de generositat, capaç, per l'amistat, de tots els sacrificis. Quim Bisa
efecte, diferent de tots els altres amors; no podia comparar-se ni amb la	tendresa	que li inspirava Sileta ni amb l'arravatadora passió en què cremava per
dir res. Tino Costa, davant aquella espontània manifestació d'afecte i de	tendresa	, sentí que les llàgrimes li enfosquien la visió. Sileta l'esguardà
es sentia com tornat als seus dies d'infant i tot ell sobreeixia de	tendresa	i d'entusiasme infantil. Llavors Sileta era la germana petita, tan
era ell? Els ulls, al rostre blanc, brillaven sense foc, sense amor ni	tendresa	; els ulls d'ell eren per a Mila com portes tancades davant les quals
sobre el poble submergit en la nit espessa. Mila s'abandonava a la	tendresa	, començava a sentir-se vivificada, com si la sang tornés a poc a poc a
en direcció als barris del port. Hi anava per ofegar la seva set de	tendresa	insatisfeta, la fam de la carn sotmesa a una llarga abstinença; qui sap
pel desig, i també per no sabia quina necessitat de companyia, de	tendresa	; però a l'ànima portava ja la sensació anticipada del terrible enuig, de
encara més el pas. En el seu sentiment es barrejava ara una estranya	tendresa	, una mena de nostàlgia, gairebé un malestar. Un home que ell no havia
S'avançaven al pas d'ell; murmuraven en veu baixa l'oferiment; fingien	tendresa	, passió; prometien gaudis misteriosos, més o menys insistents, més o
alhora. En ella, en aquesta obra, dipositarà tota la nostàlgia, tota la	tendresa	insatisfeta i el dolor; tota la immensa i definitiva desolació del seu
Nadal quan se les mirava des de lluny? Què s'havia fet de l'emoció, de la	tendresa	amb què, recordades, li torbaven l'ànima? Tino Costa havia comprès —i ara
no podia estar-se de mirar-la; a la seva vista sentia renéixer l'antiga	tendresa	i es repetia: "És un àngel". També defugia de trobar-la, però en la
en dia, contra la pròpia voluntat, la seva atenció —podríem dir la seva	tendresa	— anava endegant-se cap a la noia. Ara podia suportar sense gran pena que
en què es debatia la seva ànima? No tindria pietat d'ell? Tota la seva	tendresa	per ell se li hauria estroncat al cor? Delirava. —Sileta... Sileta...
absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es magregen, intercanvien	tendreses	, segons els cànons propalats pels films. Les pel·lícules i les narracions
fins a aquest matí i aquesta neu. La misèria i la grandesa, la	tendresa	i l'horror de la guerra troben en Owen l'expressió de la més noble
agost. Rellegeixo Villon. Quin gran poeta! Sàtira, patetisme i	tendresa	s'hi alien amb un do únic de música, de gràcia. En tota la poesia
buscar aquella inqualificable però determinant presència femenina feta de	tendresa	, sensibilitat i també d'agomboladora tossuderia. L'hereu, Jeroni, tenia
per aquella madrastra bonica i falaguera que li prodiga una espècie de	tendresa	que ell no ha conegut. És en la mesura que la va estimar durant aquests
Era de fet un patge divertit i precoç que contemplava, sense gens de	tendresa	, els moviments gràcils d'aquella contradansa que era la vida de Cinta,
fa referència, de passada, a les seves filles, però sense ni un mot de	tendresa	dedicat a cada una d'elles. És possible que la tendresa no entrés en
ni un mot de tendresa dedicat a cada una d'elles. És possible que la	tendresa	no entrés en l'horitzó de la vida d'Hermínia. La vida d'aquelles noies,
paraules noves, una veu menys segura, qui sap si plena d'una llunyana	tendresa	. I les nits de l'últim setembre passaven i ella no deixava el costat del
Les paraules de Joana havien despertat a dintre d'ella un ressò de	tendreses	que no es podien esborrar. Debades cercava les seves còleres. La Pigada

Pàgina 1 (de 48)

50 següents