Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en la primavera verda i flonja. Una franja de sol pàl·lid daurava la	tendror	dels faigs. La muntanya, que era arquitectura, ja torna a ser pintura.
—observa ell. —Llàstima que ara ja és molt humit i no li queda gens de	tendror	. Però al bon temps, passant per la salzereda, les falgueres arriben fins
immaculat. Res de les pal·lideses ulleroses i displicents del matí. Una	tendror	de rosa emanava de la seva cara dolça i somrient. Devia tenir uns
penetraven més avall de la gorja robusta, descobrien blancors delicades,	tendrors	inquietants i turgents. Ella endevinava la meva torbació, i s'hi
baix, és tot ell un vol de blanques papallones. La capsada del faig té la	tendror	carnal d'un pit de verge. Puja del fons de la vall l'agulla del pollancre
ponent allargassats celatges de color de grosella. Part d'amunt hi ha la	tendror	d'un blau esblaimat de porcellana. I en l'ombra, que va espessint-se, es
a borles de vellut, allí verdors de tota mena. —Mà, noi, quanta de	tendror	! —exclamàrem consternats, en examinar el resultat de la nostra tasca.
solitari tan rodó, tan verd, coronat de beines grogues, lluentes de	tendror	. Després s'enlairà tota compacta, com si un buf de vent l'aixequés amunt,
empendre la fuita. Ja era tard. Aquelles beines grogues lluentes de	tendror	s'eren aferrades a llurs plomes, i travaven llurs membres. Pobres
trepig de les bèsties. Ensuma i pasta amb els dits, per conèixer-ne la	tendror	, els excrements que els animals han deixat durant la nit. Camina amb
de dues o tres grans buines, arrodonides i ben formades. Llur grau de	tendror	us indica la data del pas dels elefants, o sigui l'edat de la pista. Si
l'hora terrible de les desil·lusions. Creixeran, perdran aquell aire de	tendror	ingènua, d'anyell seràfic, i començaran per fer-los tirar un carretonet i
En el fons d'aqueixa pintura hi reposen la grandesa d'un Homer i la	tendror	d'un Virgili. Amb tot, les figures són d'un dibuix exacte, rigorós;
muntanyes té suavitats avellutades, tota la massa de vegetació pren una	tendror	primaveral. Les flors grogues dels burrous prop de l'aigua es
mirant-se als ulls. Després Arnau sentia que se li fonia la carn en	tendror	. Els ulls de Ramona s'omplien d'una nova suavitat, s'entelaven; i Arnau
d'Arnau; i aquest, amb el record tan viu del plaer recent, amb la dolça	tendror	de Ramona entre els dits, solia dir-se que aquella noia era un tresor i
gustos, perquè aviat va girar l'esguard cap a ell i se'l mirà amb una	tendror	inconfusible mentre la seva mà s'enfilava a acariciar-li els cabells. El
més enllà de la vegetació negrosa. I tot tenia, en aquella hora, una	tendror	de conca marina, perlejada amb una llum difusa. Tristany pensà en el que
com una riera. Enllà, al davant cap a la part d'on el sol s'aixeca, unes	tendrors	de llum verdosa que la nit no tenia dins la ciutat, ja feien visibles les
Ah, quins rocams! Oh, quina arbreda! Quins frondosos costers! Quina	tendror	de vall! Quines pedres blaves! Quins xaragalls claríssims! Quines
i matolls que penjaven de les roques, la fresca hi era regalada. Era una	tendror	de font, una verdor d'obaga. Quan li semblà que havia caminat prou pel
molsa. Mireu! Un canyar. Mireu! Un areny. La fullareda té una frisança de	tendror	i un vernís de claredat. Salteu un marge i el riu us surt tot planer, amb
humida de verdet; aquests boixos grèvols de la vora del camí tenen una	tendror	vidriosa i un brill opac i sensual... Guaiteu l'aigua d'aquests córrecs
oferir flors i més flors a aquells búcars de satalies, regalimosos de	tendror	, odorants, molsuts i sensuals, que detonen com un xiscle esbojarrat de
els calaixos i de vestir la Verge i el Nen Jesús.— La son l'abaltia. Una	tendror	de dolços sentiments li amorosia el cor i hauríeu dit si era tot un altre
i d'un nervi a l'altre s'asseca, i ja tota ella s'ha pansit que encara la	tendror	del peciol la sosté com una forma viva adherida al seu arbre. La Lluïsa
cap de la barra de la part dels lavabos, era on veia l'espectacle amb més	tendror	i mortalla alhora: el de la persona desconeguda, que t'ho conta tot
mentre fa vuit dies en punt que no he mirat la Nausica amb la	tendror	de fit a fit; mentre fa vuit dies clau, tancats amb clau, àvia, que la
tot per als anglesos; i, al final, amb rebequeria, meitat orgull, meitat	tendror	, d'inventar un tràgic vocabulari còmic, que no entendreu els anglesos ni
superior a la noia: el mascle. Li vaig posar els llavis a la boca: la	tendror	. Després: provar d'envestir i fer carn. Com un brau que busca l'honra de
bonica d'abans tornà a entrar en un món brusc, esperonat, sense	tendror	, de grapa de gat salvatge, amb tot d'entrebancs, d'agressivitat petita
paraules. Pel camp, a tals hores, mai no es sap què fan les dones; la	tendror	de llur viure no s'avindria amb aquell oceà d'hàlits sense platges. De
desapareixien les mustigueses i tornaven al seu cos els llustres i les	tendrors	de la seva pomposa joventut. I ella mateixa se n'adonava. Sentia que
Ex.: agre, agror; aspre, aspror; magre, magror; negre, negror; tendre,	tendror	; flonjo, flonjor; tebi, tebior; blanc, blancor; fosc, foscor; fresc,
del Pireneu Català, on el paisatge és clar i la llum hi és tendra, de la	tendror	d'aquells grans herbatges que regalimen d'aigua. És per això que el
que rampeja per la sang i per los ulls se derrama en llàgrimes de	tendror	. Sí, sí, ells obriran la festa major en l'ermita, este Dumenge de la
com entre còmplices. Maurici! Carmeta va murmurar aquest nom amb una	tendror	tota nova a la veu i una força novella dins l'ànima. ¿No cercava ella
entre les dues galtes amigues i es fonia dissimuladament en una dolça	tendror	de camaraderia. I no eren sols els joves lleopards que cridaven. Els
camps. El sol del migdia reia en el firmament, amarava de llum joiosa la	tendror	gemada dels blats, les serralades de Sant Pere Màrtir i de Vallvidrera,
la teva cosina... Era el revés de la medalla de tu. Una criatura... amb	tendrors	i amorositats de colomí... Una ingènua cent per cent... potser una mica
per "en Confitura" entre els companys de nits tempestuoses per la seva	tendror	de cara, cara de noi malavesat, més tendra sota els flocs de cabell
a purificar l'un i enaltir l'altra amb ses poesies d'una senzillesa i	tendror	encantadores. Patriota i poeta féu Pàtria i Poesia en sa famosa
no l' arranquen, i cual tronc, en força de ressistirne desde sa	tendror	, s' ha torçut i fet gepes, tenint la copa un simal envillossat per una
temps. La planta acaba per secar-se completament. Quan la planta perd	tendror	, la larva passa a una altra i d'aquesta manera pot destruir una colla de
no menjava ni feya res y ella mateixa sentía fugir els colors y la	tendror	de la pell y esborrarse la claretat y vivesa de la mirada, pera devenirli
com la mare, les quals responien a Saida i Soraida, pomellets de	tendror	, assutzenes d'ànima blanca. Ell, Aben Àhmed Almansor, que d'aquesta
sentiment coral, jeia als peus de l'Abat, que també plorava raptat per la	tendror	i l'amor més enceses. ¿Què devia fer? Açò no era qualsevol cosa. Volia
sura un somriure dolç i trist i als ulls d'elles hi ha un raig blau de	tendror	: no hi cap un altre contrast més perfecte; aquells negres dimonis del
escorcollats als arxius de Castelló, ens ajuden a descobrir l'envejable	tendror	vers els fills, l'enuig de llurs entremaliadures, l'enartament de la
en la primavera verda i flonja. Una franja de sol pàl·lid daurava la	tendror	dels faigs. La muntanya, que era arquitectura, ja torna a ser pintura.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents