Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tenir M 8 oc.
tenir V 371366 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tenir Freqüència total:  371374 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

estar de res, es va unir aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen tenir també molts fills, tots gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos,
que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i
i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus amics, si en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que creditors a la
durarà. Ara veiem d'esquena la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó
el repòs de la tarda damunt els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa el seu preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al
silenci irrespectuós. Prometeu "Vés amb compte amb el martell, que tinc les mans delicades", advertia, només amb el pensament, el Tità al seu
sols els lluitadors en guerres, sinó que jo, que tu i que tots nosaltres tenim la nostra respectiva Ker. Així ho va regular des de l'eternitat la
seva eterna companya és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota
a l'origen d'Equidna, que pel seu compte, unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una calúmnia, perquè aquesta tal vegada provenia,
culpable de la desgràcia. Sabies, gegant delicat, que sense raó no es mai força. Ara som a l'hivern, i una espessor de núvols esborra del tot
me'n vaig deseixir, per establir-me en la galvana d'aquest port moribund. Tinc sempre massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu pare i la teva
mia, steu meggio? Astu magnà gnente?" Dànae va dir que no, que no tenia gana. "Mo cossa gh'astu?" "Non lo so." "Cossa te sentistu, vita
haver-se mogut mai del ponte delle Guglie, va comprendre que no tindria part en aquell clar negoci i se n'apartava amb disgust. "Quel che
—i us parlo sense cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes
la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima. No deixarem de consignar, però,
adonar de seguida l'habitual pelegrí al santuari. "No, fa temps que la teníem de reserva, però no havia encara actuat, l'entrenàvem", responia el
La cornella, de vida llarga, l'acompanya i li recorda la mare. un aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. El seu culte va
Els arcadis, els habitants del territori més salvatge de Grècia, tenien els ulls posats en el mont Liceu, sempre lluminós durant el dia, tant,
de què em parla. Jo, que a les meves altures he posseït de tot, no n'he tingut mai cap, i no és que me'n queixi. No, el casc l'ha d'emmurriar.
salvar el fill que li queda. Procurarà de vetllar, sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no desitja. Plora sense llàgrimes el seu infortuni.
495 de la rapsòdia XXIV i última, Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix ventre: el
bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris
indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors ingenus i tornava a tenir en les mans la primera noble testa de la dona. "M'ha deixat de pedra",
tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'esgarrifi, que no en tinc ganes", va renyar la senyora Magdalena Blasi. "Distingides i estimades
"Però hi ha, per exemple, aquesta cornucòpia que pesa molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et
a la fi el noi Estengre. I va rebotre a terra, plorant de ràbia, el que tenia a les mans. "Sí", confirmava Pulcre Trompel·li. "I el cas és que
"No s'hi val!", s'indignava el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella desgràcia amb tanta educació demanava. I per què no
arma infinitament més eficaç que l'escut i la llança que el simbolitzen. els ulls petits i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de
imatge que contemplem s'ha prescindit d'aquests detalls inharmònics. No avui els companys i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el
perdó, així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda cura que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el triomf de la
la senyora Magdalena Blasi. "Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No sé ben bé qui és", va respondre, força humiliat, un tros
Trompel·li. "Doncs jo sí", va assegurar la senyora Magdalena Blasi. " la gropa una mica curta", observava la senyora Marigó, entesa en el ram
seguia. Com que el pensament és lliure, tu et preguntaves: "Quin aspecte tindrà? La seva bellesa et complaurà com abans? Una dona que ha passat per la
senyors correctes de la nostra coneixença en traginen. I ningú no hi res a dir, si no és en veu baixa." "I això?", assenyalava la
sobre sàtirs i silens. Un silè Si un autor abans esmentat per nosaltres tenia raó, ets massa jove per ser un silè. Però unes altres tradicions més
i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya
"Sí que hi retira", concedia, apaivagada, la Ignasieta. "Tanmateix, cara de viudo de mala jeia. Com es diu?" "Pan", va enunciar, cortès
contrariant el fervorós desig, Pulcre Trompel·li, "que cada serpent tenia nom, però en aquest precís instant no els recordo." "Porce i Caribea",
encantada. Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu, si de cas", es malfiava la mare. "Per què no
t'espanta que la mort t'arribi de la mar, si la mar sóc jo mateixa i em tens tan a la vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca
subtileses. Alguns em qualificaran de simple tossuda, i crec que aquests tindran més raó que els qui triïn l'agraït expedient d'extasiar-se, els ulls en
habitual, la senyora Magdalena Blasi. "No diria pas que no en cap motiu", va somriure Pulcre. "Però he de fer-li notar que és un
déus", s'anava trencant el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut ni temps d'assecar la meva nuesa, després de ben rentar-me i de reposar
cosí, el meu primer home, Tàntal, i un fill, tan nou nat, que no vàrem tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va
Amb el puntal del meu braç, venta-li una doble ració del premi." "Fill, tingues pietat de la teva mare", recomanava amb un accent de noble contenció la
No ho dubto, però com els amenitzaria, pobra de mi, la veritat? Vaig tenir un sol marit —no els cinc que em pengen, els moderats inclosos, amb
exceptuo aquests d'ara. I els fills, i els néts, i les nores? Tu sí que tens la vida plena, te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et
nostra condició de presoners, de materials més adequats, no podia triar. Tinc moltes idees, però no m'és permès d'assajar-les, em falta pràctica.
més famoses que recordem. Ara es confon amb les Erínies. Em penso que Ara la missió primordial de desvetllar-les i d'incitar-les a la seva
el veig, és el mateix, mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-lo al davant, un implacable poder que no se'm permet de combatre o de

  Pàgina 1 (de 7428) 50 següents »