DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tenyir V 740 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tenyir Freqüència total:  740 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre va tenyint-se d'un to blanquinós, i el cap se'ls aplana, poc a poc... I,
souvenir\." i una primavera no eterna però sí nova i bellíssima tenyia com una claror els camps i el bosc que s'enfilava fins a la carena. I era
a finals d'abril, quan la primavera lenta de terres endins començava a tenyir d'una altra llum les pedres i els arbres, quan l'aura d'exàmens, el
aquest temps, mentre Nerina badallava o dormia o donava cops de porta i tenyia inútilment la seva llarga cabellera bruna i cobria el seu esplèndid cos
com un fibló, un fibló que de sobte m'ha posat rues en es rostre i m'ha tenyit de blanc es cabells. Res més. Tota sa meva vida pertany a aquell temps,
i una mena de pressió de caràcter moral ens allargava el dia i ens tenyia d'insomni la suor neguitosa de les nits. Tot això vàrem notar que
Tahití, a mesura que s'anava acostant als meus ulls, a mesura que el sol tenyia les crestes de pedra dels escarlates i dels morats més humits, a mesura
Devers el 1910 era encara un galant de bon veure —a força de tenyir-se els cabells, d'aigua de colònia i de dents postisses. A Dona Obdúlia,
amb la baronessa, en pronunciar les paraules màgiques la veu se li tenyia d'una imperceptible emoció, i en els moments en què més es pensava
fet amb Corpus, ara ho han fet amb Nadal, l'han tenyit amb sang dels jutges, jutges del Consell reial,
ni se la gosa mirar: —Treieu-me aquesta senyera, tenyiu-la amb or i amb sang. Ni la sang era prou pura, ni
a la interrogació inicial— una manera d'ésser i de viure que no sols tenyeix amb el seu colorit particular tots els continguts de la consciència, sinó
desolada i se donaven fredament la mà. Les aigües doloroses que tenyia la sang dels cavallers, la pluja d'or, portaven una
dels casos, escampa el seu jo sobre allò que el circumda, ho tiny lleugerament; mai, però, no s'hi sent encabit d'una manera ferma. El món,
la pau, sigui allí on sigui; cap enllà d'aquella ombra negra que la boira tenyeix de color d'absenta. S'hi acosta. No res; és l'hospici; més enllà l'asil
quals amagaven curosament, com una vergonya, els postissos i els tenyits; tenyir-se el cabell no era, com ara, canviar-lo lliurement de color, sinó només
meteix. Lo crepúscul avansava, aquells núvols de foch anaren amoratantse, tenyintse de zinch, agromollantse y per fí 's fongueren en fantástica cigonya
estaques de fusta. La boira grisa i blavenca s'ajeia al llarg de la vall, tenyia amb un tel de cendra les muntanyes del fons. El paisatge era mullat,
a Suïssa. La porto en mi. Vagi on vagi, ella vindrà; sigui on sigui, ella tenyirà el món amb els seus colors fantàstics. Sense Josep encara seré més fort.
cabells són aquests? D'on els has trets? Zorbàs es posà a riure. —Me'ls he tenyits, patró, me'ls he tenyits, els escandalosos... —Per què? —Per amor propi.
has trets? Zorbàs es posà a riure. —Me'ls he tenyits, patró, me'ls he tenyits, els escandalosos... —Per què? —Per amor propi. Un dia em passejava amb
per culpa meva, aquell vespre mateix vaig anar al barber a fer-me tenyir. Vaig esclafir el riure. Zorbàs em mirà severament. —Això et sembla
Em vaig asseure, feliç, sota el taronger. El cimbori de l'església es tenyia de rosa com a trenc d'alba. Els monjos, retirats a llurs cel·les,
del món es planyés? N'he sentit dir alguna cosa. També ell, diuen, es tenyia la barba, es tatuava els braços amb cors i sirenes; es disfressava,
tot el que ocorregué vingué degut al sentiment de decadència que ho tenyí tot de barroquisme i d'inútil erudició. Amb poc més de cent anys de
a ambdós. Igualment, la pobresa del poble i la misèria que tot ho tenyeix, són fenòmens intrínsecament insulars, encara que tals fets no
garrotada. És la violència de les venjances allò que, d'alguna manera, tenyirà de ràbia "social" la revolta de la capital. L'animositat projectada
d'Aragon, l'herència del qual és del tot diferent, i que més s'ha estimat tenyir l'escriptura realista d'un lleuger colorit divuitcentesc, barrejant una
m'encantava amb la música de la seva veu —fins que per fí la melodía se'n tenyía de terror— i queia una ombra damunt la meva ànima —i jo empal·lidía més i
en el lívid to dels seus llavis, i en la lleugera clapa hèctica que tenyía la seva cara altrament color de plom, ofería indicacions evidents d'una
havia un infant, an aquesta illa, que no s volia deixar banyar per por de tenyir-se de blau; doncs desde aquet Miramar sen veu tanta, de blavor, que fa
sense penes ni somnis, a l'ombra blana del paller. Jornada segona L'alba tenyia els rostres d'una pàl·lida claror fosforescent. Tothom, per fi, s'havia
inflada, fins a rebentar, d'un vinàs negre que transporava el cuiro i tenyia els filats del sarró; i la llesca d'un formatge de Gruyère, i la paperina
va omplint d'ombres misterioses els vessants i engrandint els boscos i tenyint el cel. Quan dic al pastor que el meu intent és d'anar a dormir a Èvol, —
amb mostra les que tenen i el blau i el negre està de moda els les feu tenyir a n'ells mateixos i les veneu als sastres com si fossin pesses noves. I
será la terra núa, roijos els pámpols de les vinyes, roijos els núvols, tenyits per un sol mes colorit que aquest d'are. —Allavores, el pagès, treurá la
o una rodona, o una ratlla que es prolonga pel llom. Algun negociant els tenyeix de verd, per a singularitzar millor la seva marca. A l'entorn dels
aniré jo? Llavors ells agafaren la túnica de Josep i degollant un cabrit, tenyiren la túnica en la sang. I trameteren la llarga gonella, que la portessin al
li pudien, curulls de caspa, i el bigoti se li ficava per la boca i li tenyia de brutícia les dents. Tenia un lent caminar d'oca i, al seu pas, les
no sóc la mateixa? Callà. Una pausa. —Tu, no. Preguntava. La veu es tenyia d'inflexions de tendresa, com si acaronés: —Què tens? L'home empal·lidí:
ombregen, les plantes creixen i les flors perfumen, i el gran Pacífic es tenyeix cada dia de blau i rosa, i se sent al lluny l'eternal murmuri de les
pel cantó del Sud. El sol es colga entre el cel i les canyes. L'aigua es tenyeix d'un roig de sang. —Mal temps! —diu sentenciosament l'indígena. La
rosa. Els cimals de les muntanyes sobre el fons, d'un blau suavíssim, es tenyeix de roig. De sobte, després de guanyar una punta de terra, ens trobem
fins quan menys se n'adonava el qui el tenia i duia, rosegava, cremava, tenyia d'un adoloriment essencial la vida imaginativa d'Arnau. De vegades aquest
es fan fonedissos i ens endinsem cap a un concepte sense vores, capaç de tenyir una superfície, la que sigui. Aquest procés d'abstracció que va permetre
hem de dirigir-lo envers accions més immediates que no s'hagin tenyit en passar pels feltres de la plàstica i la literatura: la dona gran que
apareix com ordenador i dinamitzador de l'univers i el que molt aviat es tenyeix amb distintius rogencs. De fet el Crist postevangèlic, com en el cas de
la retranga, els tirants, les regnes i altres arreus per ésser ben tenyits i repuntats i guarnits de manera que no els faltés ni cap punt ni cap
seguint una vorera, carrer avall. III Quan el primer raig de sol tenyí de porpra els cims de les muntanyes, el petit negociant del Japó, portant
Aleshores, pel serradal de Bendinat, sortia el sol i la mar tota es tenyia d'escarlata. Després hem davallat a la gran cuina del mas —Son Gorvió— on

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »