Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes una	tercera	part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan
, un torn rigorós. Ara, la segona, Pefredó, els ha de passar a Deino, la	tercera	, i després els hauré jo. I així sense parar, una estona precisa cada una.
entre atapeir-nos fins a rebentar o esvanir-nos amb esclat, una	tercera	alternativa, o les que calguin, després de dos mil mil·lenaris,
volta com al retorn després de la seva primera fugida —aquesta era la	tercera	—. Una nostàlgia invencible l'havia cridat aleshores a Santa Maria; li
No obstant això, totes sabíem que si la masovera hagués portat per	tercera	vegada un ocell, Mila l'hauria tornat a amollar." "Déu l'havia feta
cor angoixat: "Què farà?", es repetia. "Com ho podrà resistir?"	Tercera	part I La meva solitud ja no és solitud. Lord Byron
la cuina econòmica, la xibeca cantava insistentment en la nit freda.	Tercer	desembre de guerra... Tristesa, monotonia, incertitud. 3
amb la pandereta. Però tot plegat tenia una alegria trista, trista.	Tercer	Nadal de guerra. Els avets negres —els astròlegs fantàstics
alta i d'aspecte ferotge, i tot seguit s'inclina sobre el cap que el	tercer	ajudant afaita amb una navalla de mànec verd abans d'untar el crani amb
al llarg del nas, acaba per degotar entre els colzes separats. La	tercera	veu s'eleva, alta i forta, rebota d'una paret a l'altra, i ell sent:
dels ordenadors públics, qualitat que no reunia l'inculpat..." La	tercera	veu, que l'interromp, l'obliga a aixecar el cap. —Potser no sigui el
la mateixa. Després, a la nit, no puc dormir. —Us falta disciplina —diu la	tercera	veu—. O potser patiu de restrenyiment. Hauríeu de fer com nosaltres. No
—explica—. No he fet res. —Pitjor, si és veritat —puntualitza la	tercera	veu. Ell no contesta, mira cap a la porta, que continua tancada; després
a fons. —No netejo res, jo. —No us feu el difícil —l'adverteix la	tercera	veu—. La vostra classificació pot dependre d'això. Per la meva banda,
de l'individu de la veu greu, la taca pilosa que amaga la pell del	tercer	. A la dona, la panxa se li projecta damunt les cuixes que ni pot ajuntar,
tècnic... —Naturalment. Una norma indiscutible. —I secreta —afegeix la	tercera	veu. —Consta, tot això? —pregunta la dona amb el llapis inclinat contra
no arribés al quiròfan. —L'hauríeu matada? —pregunta encuriosida la	tercera	veu. —No la puc matar, jo. És la meva mare. —No heu contestat l'
igual, esteu condicionats. I ella era diferent, no... —Ordre! —crida la	tercera	veu, i l'home es pica enèrgicament la cuixa—. Us heu de limitar a
—Us farem un val perquè us ho abonin del fons secret —la consola la	tercera	veu—. Torneu a seure, ara. Cal enllestir. Ell panteixa contra el líquid,
que se li aplanen contra la cara. —Aclarim els fets d'una vegada —fa la	tercera	veu—. Hem quedat que heu tingut la presumpció d'alçar-vos contra els
—En què baseu aquestes acusacions calumnioses? —pregunta severament la	tercera	veu. —Jo mateix vaig ser víctima d'un engany —precisa ell—. No sabia que
la d'un individu amb una fixació que cal destruir. —Evidentment —diu la	tercera	veu contra el fons d'una remor de papers, perquè l'efeminat ha començat a
udol que domina les rialles. —I on són, tots aquests altres? —pregunta la	tercera	veu amb la mateixa força. —No ho sé —replica ell—. Els heu escampat, els
si invoquéssim la llei del delicte imminent?... —No pot ser —explica la	tercera	veu—. Ha actuat sense armes. —Què fem, doncs? —De solució, n'hi
setmana —exclama el de la veu afemellada. —Més val que ens n'anem —diu la	tercera	veu, i l'home surt precipitat de la cabina—. No estic disposat que
queixalada a un entrepà que es treu de la butxaca—. El fosser major és al	tercer	pis baixos. Agafeu l'ascensor de l'altra punta. Li ho indica amb la mà i
hi ha tot de mausoleus de pedra fosca, tancats i barrats a excepció del	tercer	comptant des de les escales, la proa enfonsada d'un vaixell amb un ull de
patates, però la torna a deixar i pregunta: —Per beure, no hi ha res? El	tercer	orador allarga la mà cap a l'interior de la llar i, d'entre la cendra, en
de moviments breus i a la fi diu: —No sé si portarà conseqüències... El	tercer	orador es grata l'orella amb un dit greixós, pregunta: —Què? A què us
un home vell, i vós sou jove... —Podria ser el seu fill —l'interromp el	tercer	orador. —Sí, ho podria ser. —I torna a fitar-lo—. I podria
a la forma, podríem considerar... —No, no! —s'apressa a tallar-lo el	tercer	orador mentre els altres dos fan una cara agra, amoïnada—. Ara no. Ja és
de discussió, car l'orador dels conceptes lògics proposa, de cara al	tercer	: —Em sembla que aquesta vegada ens podríem estalviar de fer-ho a sorts.
o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha dictat. Un	tercer	grup es reuneix en un racó, on se'ls veu discutir i fumar fins que
a la dreta. Les residències comencen allí; la del comandant és la	tercera	. Ell afirma amb el cap i avança passadís amunt, potser massa
el segon cobert per una estora que comença a esfilagar-se, de ràfia, el	tercer	protegit per una catifa blanca i negra, suau i profunda. Totes les portes
afegeix—. Ja n'he tingut dos, jo, i ara em penso que aviat em faran el	tercer	... Voleu que li'n parli, d'això vostre? —recorda de nou aleshores. Ell
davallant al llarg de la formació, la separen en tot de seccions que el	tercer	uniformat ordena a l'altra banda, davant el mercader que ara seu
persones de la cua vella a l'atzar, les encamina cap a la nova, on el	tercer	els diu l'indret exacte que han d'ocupar. —Vós! I vós! I vós! L'
La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa descordats, es descorda el	tercer	i després la veu bracejar d'una manera incòmoda, lliurada a tot de
—diu, mirant cap a les tauletes on sembla haver-hi encara ben bé una	tercera	part de les persones que componien la cua una o dues hores abans, totes
atapeïdes de volums relligats. Dues noies seuen a les butaques i una	tercera	en un sofà, totes tres amb un gest assenyat i una actitud púdica, les
—proposa, insegur i irònic. —Tenim uns quants títols recents —comenta la	tercera	xicota, una mica pigada, i a la seva companya—: Perquè no provem aquesta
a la mestressa que, amb la mateixa expressió desanimada, li explica: —La	tercera	porta a la dreta. És el recambró. Un cop fora, però, opta per anar-les
" —A quina secció pertanyeu? —li pregunta l'home de l'ull tapat. —A la	tercera	—fa ell a l'atzar. El seu col·lega assenyala cap a la quarta porta del
la porta, però, encara no és per a ells, l'encarregat del registre de la	tercera	secció els somriu amb posat d'excusa, es toca discretament la bragueta i
i adés amb una mirada maliciosa i entremaliada. L'encarregat de la secció	tercera	torna a fer la seva aparició precipitada, avança veloçment cap al
esperen a la sala. En aquell precís instant, la veu de l'encarregat de la	tercera	secció diu des del llindar de la seva porta: —Ja podeu passar. S'ha
al telèfon que hi ha darrera la butaca i que ha sonat, s'ajup—. Secció	tercera	; digueu... —Escolta—. Sí, sí... Ara, és clar... —Torna a penjar
oberts no són un, sinó tres, dos d'ells plens d'engrunes de pa i el	tercer	farcit de papers desordenats sobre els quals es veu una ratera buida. Hi
Ell allarga el paper que justifica la seva presència, diu: —Secció	tercera	... Però el vell el deixa sobre la taula sense ni mirar-lo, es limita a

Pàgina 1 (de 329)

50 següents