Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tercer A 12211 oc.
tercer M 459 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tercer Freqüència total:  12670 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan
, un torn rigorós. Ara, la segona, Pefredó, els ha de passar a Deino, la tercera, i després els hauré jo. I així sense parar, una estona precisa cada una.
entre atapeir-nos fins a rebentar o esvanir-nos amb esclat, una tercera alternativa, o les que calguin, després de dos mil mil·lenaris,
volta com al retorn després de la seva primera fugida —aquesta era la tercera—. Una nostàlgia invencible l'havia cridat aleshores a Santa Maria; li
No obstant això, totes sabíem que si la masovera hagués portat per tercera vegada un ocell, Mila l'hauria tornat a amollar." "Déu l'havia feta
el cor angoixat: "Què farà?", es repetia. "Com ho podrà resistir?" TERCERA PART I La meva solitud ja no és solitud. Lord Byron (/Manfred\).
la cuina econòmica, la xibeca cantava insistentment en la nit freda. Tercer desembre de guerra... Tristesa, monotonia, incertitud. 3
amb la pandereta. Però tot plegat tenia una alegria trista, trista. Tercer Nadal de guerra. Els avets negres —els astròlegs fantàstics
alta i d'aspecte ferotge, i tot seguit s'inclina sobre el cap que el tercer ajudant afaita amb una navalla de mànec verd abans d'untar el crani amb
al llarg del nas, acaba per degotar entre els colzes separats. La tercera veu s'eleva, alta i forta, rebota d'una paret a l'altra, i ell sent:
dels ordenadors públics, qualitat que no reunia l'inculpat..." La tercera veu, que l'interromp, l'obliga a aixecar el cap. —Potser no sigui el
la mateixa. Després, a la nit, no puc dormir. —Us falta disciplina —diu la tercera veu—. O potser patiu de restrenyiment. Hauríeu de fer com nosaltres. No
—explica—. No he fet res. —Pitjor, si és veritat —puntualitza la tercera veu. Ell no contesta, mira cap a la porta, que continua tancada; després
a fons. —No netejo res, jo. —No us feu el difícil —l'adverteix la tercera veu—. La vostra classificació pot dependre d'això. Per la meva banda,
de l'individu de la veu greu, la taca pilosa que amaga la pell del tercer. A la dona, la panxa se li projecta damunt les cuixes que ni pot ajuntar,
tècnic... —Naturalment. Una norma indiscutible. —I secreta —afegeix la tercera veu. —Consta, tot això? —pregunta la dona amb el llapis inclinat contra
no arribés al quiròfan. —L'hauríeu matada? —pregunta encuriosida la tercera veu. —No la puc matar, jo. És la meva mare. —No heu contestat l'
igual, esteu condicionats. I ella era diferent, no... —Ordre! —crida la tercera veu, i l'home es pica enèrgicament la cuixa—. Us heu de limitar a
—Us farem un val perquè us ho abonin del fons secret —la consola la tercera veu—. Torneu a seure, ara. Cal enllestir. Ell panteixa contra el líquid,
que se li aplanen contra la cara. —Aclarim els fets d'una vegada —fa la tercera veu—. Hem quedat que heu tingut la presumpció d'alçar-vos contra els
—En què baseu aquestes acusacions calumnioses? —pregunta severament la tercera veu. —Jo mateix vaig ser víctima d'un engany —precisa ell—. No sabia que
la d'un individu amb una fixació que cal destruir. —Evidentment —diu la tercera veu contra el fons d'una remor de papers, perquè l'efeminat ha començat a
udol que domina les rialles. —I on són, tots aquests altres? —pregunta la tercera veu amb la mateixa força. —No ho sé —replica ell—. Els heu escampat, els
si invoquéssim la llei del delicte imminent?... —No pot ser —explica la tercera veu—. Ha actuat sense armes. —Què fem, doncs? —De solució, n'hi
setmana —exclama el de la veu afemellada. —Més val que ens n'anem —diu la tercera veu, i l'home surt precipitat de la cabina—. No estic disposat que
queixalada a un entrepà que es treu de la butxaca—. El fosser major és al tercer pis baixos. Agafeu l'ascensor de l'altra punta. Li ho indica amb la mà i
hi ha tot de mausoleus de pedra fosca, tancats i barrats a excepció del tercer comptant des de les escales, la proa enfonsada d'un vaixell amb un ull de
patates, però la torna a deixar i pregunta: —Per beure, no hi ha res? El tercer orador allarga la mà cap a l'interior de la llar i, d'entre la cendra, en
de moviments breus i a la fi diu: —No sé si portarà conseqüències... El tercer orador es grata l'orella amb un dit greixós, pregunta: —Què? A què us
un home vell, i vós sou jove... —Podria ser el seu fill —l'interromp el tercer orador. —Sí, ho podria ser. —I torna a fitar-lo—. I podria
a la forma, podríem considerar... —No, no! —s'apressa a tallar-lo el tercer orador mentre els altres dos fan una cara agra, amoïnada—. Ara no. Ja és
de discussió, car l'orador dels conceptes lògics proposa, de cara al tercer: —Em sembla que aquesta vegada ens podríem estalviar de fer-ho a sorts.
o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha dictat. Un tercer grup es reuneix en un racó, on se'ls veu discutir i fumar fins que
a la dreta. Les residències comencen allí; la del comandant és la tercera. Ell afirma amb el cap i avança passadís amunt, potser massa
el segon cobert per una estora que comença a esfilagar-se, de ràfia, el tercer protegit per una catifa blanca i negra, suau i profunda. Totes les portes
afegeix—. Ja n'he tingut dos, jo, i ara em penso que aviat em faran el tercer... Voleu que li'n parli, d'això vostre? —recorda de nou aleshores. Ell
davallant al llarg de la formació, la separen en tot de seccions que el tercer uniformat ordena a l'altra banda, davant el mercader que ara seu
persones de la cua vella a l'atzar, les encamina cap a la nova, on el tercer els diu l'indret exacte que han d'ocupar. —Vós! I vós! I vós! L'
La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa descordats, es descorda el tercer i després la veu bracejar d'una manera incòmoda, lliurada a tot de
—diu, mirant cap a les tauletes on sembla haver-hi encara ben bé una tercera part de les persones que componien la cua una o dues hores abans, totes
atapeïdes de volums relligats. Dues noies seuen a les butaques i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest assenyat i una actitud púdica, les
—proposa, insegur i irònic. —Tenim uns quants títols recents —comenta la tercera xicota, una mica pigada, i a la seva companya—: Perquè no provem aquesta
a la mestressa que, amb la mateixa expressió desanimada, li explica: —La tercera porta a la dreta. És el recambró. Un cop fora, però, opta per anar-les
" —A quina secció pertanyeu? —li pregunta l'home de l'ull tapat. —A la tercera —fa ell a l'atzar. El seu col·lega assenyala cap a la quarta porta del
la porta, però, encara no és per a ells, l'encarregat del registre de la tercera secció els somriu amb posat d'excusa, es toca discretament la bragueta i
i adés amb una mirada maliciosa i entremaliada. L'encarregat de la secció tercera torna a fer la seva aparició precipitada, avança veloçment cap al
esperen a la sala. En aquell precís instant, la veu de l'encarregat de la tercera secció diu des del llindar de la seva porta: —Ja podeu passar. S'ha
al telèfon que hi ha darrera la butaca i que ha sonat, s'ajup—. Secció tercera; digueu... —Escolta—. Sí, sí... Ara, és clar... —Torna a penjar
oberts no són un, sinó tres, dos d'ells plens d'engrunes de pa i el tercer farcit de papers desordenats sobre els quals es veu una ratera buida. Hi
Ell allarga el paper que justifica la seva presència, diu: —Secció tercera... Però el vell el deixa sobre la taula sense ni mirar-lo, es limita a

  Pàgina 1 (de 254) 50 següents »