DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
termes FP 105 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb termes Freqüència total:  105 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

canal que el travessa. Més enllà, el conjunt de les ruïnes (temples, termes, teatre, amfiteatre, palaus, cases, dics, muralles, cementiris de totes
és un enlaire d'uns trenta metres. Això sí: aquesta suadora, aquestes termes en comunicat, són en un lloc tan delitós, tan bell i tan illa, que s'hi
en història, omplint prestatges fins al sostre; ja en els balnearis i les termes no pot mancar l'ornament d'una biblioteca. Jo pla ho perdonaria, si
oferia certes condicions de confort. S'ha parlat diverses vegades d'unes termes públiques a les Espenyes. Hem descobert una conducció d'aigües que,
mai no vista en aquesta plana. Manà edificar-hi el seu palau, teatre, termes, jardins i altres llocs de divertiment per trobar-hi totes les delícies
fortalesa de l'edat del Ferro I i II. Hi ha vestigis de termes. Des d'aquí Josuè i els seus podien veure Jericó i part de la terra
4 o 5 km; murs, columnates del cardo maximus, termes, nimfeu, places, teatres, propileus, temple perípter, altres temples, la
que eren ornament de la via pública. Seguint aquesta via arribem a unes termes, on el més de notar és la cúpula amb volta, construcció que difícilment
i els malalts, i és la base de la impossibilitat de substituir les termes naturals per establiments urbans, malgrat les contínues temptatives en
diürètica. Aigües oligometàl·liques Santa Coloma de Farnés (Termes Orion). Altura, 150 m.. Clima sec, temperat, constant a l'estiu.
v. h. l.; 0,6. La Garriga: 260 v. h. l.. Santa Coloma (Termes Orion): 573 v. h. l.; 2,5 m. m. c.. Caldes de Bohí:
catalanes (Caldes de Montbui, de Bohí, d'Estrac; La Garriga i Termes Orion). En conjunt podem reduir-les a tres tipus crenoteràpics que actuen
Termals (Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, La Garriga, Caldes de Bohí, Termes Orion). Devem donar preferència a les diürètiques com a cura més general
i hipertermals. Ja fa anys que a Santa Coloma de Farnés (Termes Orion) el tractament dels hipertensos ha estat estudiat acuradament pel
que fonamentalment poden servir per a una cura diatèsica són: La Garriga, Termes Orion, Caldes de Bohí i Caldes de Montbui. Cada una d'elles amb una
favorable La Garriga per a certes manifestacions dermatològiques i les Termes Orion sobre les hipertonies i les manifestacions espasmòdiques. No
entre les estacions de Caldes de Montbui i les de Santa Coloma de Farnés (Termes Orion). Les primeres per la seva major temperatura tindran indicacions
els ha reforçat. Això es deu al criteri del malaguanyat propietari de les Termes Orion, Dr. Burch i als metges directors, doctors F.
físic gimnàstic intens durant un cert temps en departaments anexos a les termes. A vegades eren veritables establiments de fisioteràpia, a l'altura de la
Caldes de Montbui, La Garriga i Caldes de Malavella. Oligometàl·liques: Termes Orion i Caldes d'Estrac (Caldetes). Sulfurades: Caldes de Bohí, La Puda
a quatre passes de la Piazza della Essedra i del Museu de les termes de Dioclecià. Aquell hotel fou el meu domicili durant un mes llarg, i en
de Sant Pere o si la carcassa del Colosseu i encara més la de les termes de Caracalla. Per un cantó em semblava que els papes del gran temps
de la veu de Pijoan. Precisament aleshores era fresca al Museu de les Termes la presència d'aquell marbre grec, anomenat la Fanciulla
clàssic que m'oferien certs carrerons de Roma, tot anant cap a les Termes de Caracalla, en els dies feliços de l'any 1912. Aleshores jo
que tenien lloc a la primavera, establint llocs de venda al volt de les termes instal·lades on avui és la plaça de sant Miquel, sobre les quals, molts
Tarragona, Sagunt (i, en mosaics: Barcelona, Girona). 8) Termes (cap. XII, pàgs. 125-134): Caldes de Malavella (la
com són les "pedres de l'època" (temples, monuments, teatres, termes, vies i ponts, aqüeductes, etc.), quant a l'àmbit geogràfic de la
i a continuació estudia els teatres, les palestres, els circs, les termes. En una paraula, d'una superficial lectura de l'obra d'En Vitrubi es pot
de proclamar-se per medi de pregoners públics que deambulaven per les termes o baix del pòrtic? Què hi pot fer si els mercats es transformen en places
(fig. 16). Construïda aprofitant restes arquitectòniques de les termes de la ciutat romana, l'església medieval també aprofità el paviment romà
medieval també aprofità el paviment romà d'una de les sales de les termes per a pavimentar la nau (làm. II). Aquest mosaic romà ha estat
d'una viva controvèrsia pel que fa al lloc d'origen del mosaic (temple, termes, etc), però també pel que pertoca a la seva data, romana o medieval. De
s'hi han trobat restes prehistòriques i, a la font de les Bullidores, termes romanes. Els establiments hotelers de Caldes de Malavella són de servei
de la dominació romana, com ho testimonien, entre altres proves, les termes d'aquella època trobades en aquestes poblacions. Altres de les fonts avui
ha restes arqueològiques que ens ofereixen indicacions de poblament: les termes romanes de Caldes de Malavella i Caldes de Montbui, testimonis d'un
* * * [4] Hotel Termas Cuina selecta. Tot confort. Bany Termas a cada pis. Preus econòmics. Gran Terrassa. Garatge. Adscrit al Centre
Hotel Termas (a. Hotel Muntanya) Cuina selecta Tot confort Bany Termes a cada pis Preus econòmics Gran terrassa Garatge. Adscrit al Centre
militar erigit pel mariscal de Castellane i de l'establiment de les Termes Poujade, construïdes pel doctor Jean Poujade l'any 1840. L'alta
com diu elocuentment lo Papa Sant Lleó. Lo Capitoli y 'l Coliseu, las Termas y la Presó Mamertina, las munións d' esclaus y las ayguas del Tíber,
separa les dues punxes porta des d'aleshores el seu nom. El metge de les Termes de Luchon, el doctor Lezat, és el qui, en un llibre sobre els Pirineus,
d'edificis conmemorats ab epígrafs honoraris y tots son donadors de termes y banys y aqüeductes o d'oli pera'ls concurrents als tepidaris y
varó perfectíssim, president de la provincia hispànica, que restaurà les termes de montanya de Tarragona, /restitutori thermarum montanarum.
tenir lloch anualment a Barcelona, y proveí d'oli per aquell día les termes públiques pera us del poble, de sa familia y de sos lliberts, y en son
eren destinats a la festa dels lluitadors y 200 pera oli de les termes. Luci Cecili era fill de Luci de la tribu Papiria, centurió de la
Optatus (pàg. 28), el donador esplèndit d'oli pera les termes, fundador de festes públiques, tribuni militar qui havía conseguit tots
y del amfiteatre ab les festes del cant y de la poesía. XII Termes Les Termes eren l'edifici característich de tota ciutat romana; no's
amfiteatre ab les festes del cant y de la poesía. XII Termes Les Termes eren l'edifici característich de tota ciutat romana; no's concebía un
mena d'edificis en la nostra terra, cal fixarse més qu'en les grandioses Termes de Roma, en les modestes de les ciutats provincials apartades com les de
apartades com les de Pompeya, les de Timgad y les de Véleja. Aqueixes Termes redueixen la complicació dels grans edificis imperials de Roma a una
a Catalunya sobre aqueixa materia, seguint un ordre purament geogràfich. Termes de Caldas de Malavella En dos llochs a Caldas de Malavella s'han trobat

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »