×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb termes |
Freqüència total: 105 |
CTILC1 |
| canal que el travessa. Més enllà, el conjunt de les ruïnes (temples, | termes | , teatre, amfiteatre, palaus, cases, dics, muralles, cementiris de totes | | és un enlaire d'uns trenta metres. Això sí: aquesta suadora, aquestes | termes | en comunicat, són en un lloc tan delitós, tan bell i tan illa, que s'hi | | en història, omplint prestatges fins al sostre; ja en els balnearis i les | termes | no pot mancar l'ornament d'una biblioteca. Jo pla ho perdonaria, si | | oferia certes condicions de confort. S'ha parlat diverses vegades d'unes | termes | públiques a les Espenyes. Hem descobert una conducció d'aigües que, | | mai no vista en aquesta plana. Manà edificar-hi el seu palau, teatre, | termes | , jardins i altres llocs de divertiment per trobar-hi totes les delícies | | fortalesa de l'edat del Ferro I i II. Hi ha vestigis de | termes | . Des d'aquí Josuè i els seus podien veure Jericó i part de la terra | | 4 o 5 km; murs, columnates del cardo maximus, | termes | , nimfeu, places, teatres, propileus, temple perípter, altres temples, la | | que eren ornament de la via pública. Seguint aquesta via arribem a unes | termes | , on el més de notar és la cúpula amb volta, construcció que difícilment | | i els malalts, i és la base de la impossibilitat de substituir les | termes | naturals per establiments urbans, malgrat les contínues temptatives en | | diürètica. Aigües oligometàl·liques Santa Coloma de Farnés ( | Termes | Orion). Altura, 150 m.. Clima sec, temperat, constant a l'estiu. | | v. h. l.; 0,6. La Garriga: 260 v. h. l.. Santa Coloma ( | Termes | Orion): 573 v. h. l.; 2,5 m. m. c.. Caldes de Bohí: | | catalanes (Caldes de Montbui, de Bohí, d'Estrac; La Garriga i | Termes | Orion). En conjunt podem reduir-les a tres tipus crenoteràpics que actuen | | Termals (Caldes de Montbui, Caldes d'Estrac, La Garriga, Caldes de Bohí, | Termes | Orion). Devem donar preferència a les diürètiques com a cura més general | | i hipertermals. Ja fa anys que a Santa Coloma de Farnés ( | Termes | Orion) el tractament dels hipertensos ha estat estudiat acuradament pel | | que fonamentalment poden servir per a una cura diatèsica són: La Garriga, | Termes | Orion, Caldes de Bohí i Caldes de Montbui. Cada una d'elles amb una | | favorable La Garriga per a certes manifestacions dermatològiques i les | Termes | Orion sobre les hipertonies i les manifestacions espasmòdiques. No | | entre les estacions de Caldes de Montbui i les de Santa Coloma de Farnés ( | Termes | Orion). Les primeres per la seva major temperatura tindran indicacions | | els ha reforçat. Això es deu al criteri del malaguanyat propietari de les | Termes | Orion, Dr. Burch i als metges directors, doctors F. | | físic gimnàstic intens durant un cert temps en departaments anexos a les | termes | . A vegades eren veritables establiments de fisioteràpia, a l'altura de la | | Caldes de Montbui, La Garriga i Caldes de Malavella. Oligometàl·liques: | Termes | Orion i Caldes d'Estrac (Caldetes). Sulfurades: Caldes de Bohí, La Puda | | a quatre passes de la Piazza della Essedra i del Museu de les | termes | de Dioclecià. Aquell hotel fou el meu domicili durant un mes llarg, i en | | de Sant Pere o si la carcassa del Colosseu i encara més la de les | termes | de Caracalla. Per un cantó em semblava que els papes del gran temps | | de la veu de Pijoan. Precisament aleshores era fresca al Museu de les | Termes | la presència d'aquell marbre grec, anomenat la Fanciulla | | clàssic que m'oferien certs carrerons de Roma, tot anant cap a les | Termes | de Caracalla, en els dies feliços de l'any 1912. Aleshores jo | | que tenien lloc a la primavera, establint llocs de venda al volt de les | termes | instal·lades on avui és la plaça de sant Miquel, sobre les quals, molts | | Tarragona, Sagunt (i, en mosaics: Barcelona, Girona). 8) | Termes | (cap. XII, pàgs. 125-134): Caldes de Malavella (la | | com són les "pedres de l'època" (temples, monuments, teatres, | termes | , vies i ponts, aqüeductes, etc.), quant a l'àmbit geogràfic de la | | i a continuació estudia els teatres, les palestres, els circs, les | termes | . En una paraula, d'una superficial lectura de l'obra d'En Vitrubi es pot | | de proclamar-se per medi de pregoners públics que deambulaven per les | termes | o baix del pòrtic? Què hi pot fer si els mercats es transformen en places | | (fig. 16). Construïda aprofitant restes arquitectòniques de les | termes | de la ciutat romana, l'església medieval també aprofità el paviment romà | | medieval també aprofità el paviment romà d'una de les sales de les | termes | per a pavimentar la nau (làm. II). Aquest mosaic romà ha estat | | d'una viva controvèrsia pel que fa al lloc d'origen del mosaic (temple, | termes | , etc), però també pel que pertoca a la seva data, romana o medieval. De | | s'hi han trobat restes prehistòriques i, a la font de les Bullidores, | termes | romanes. Els establiments hotelers de Caldes de Malavella són de servei | | de la dominació romana, com ho testimonien, entre altres proves, les | termes | d'aquella època trobades en aquestes poblacions. Altres de les fonts avui | | ha restes arqueològiques que ens ofereixen indicacions de poblament: les | termes | romanes de Caldes de Malavella i Caldes de Montbui, testimonis d'un | | * * * [4] Hotel Termas Cuina selecta. Tot confort. Bany | Termas | a cada pis. Preus econòmics. Gran Terrassa. Garatge. Adscrit al Centre | | Hotel Termas (a. Hotel Muntanya) Cuina selecta Tot confort Bany | Termes | a cada pis Preus econòmics Gran terrassa Garatge. Adscrit al Centre | | militar erigit pel mariscal de Castellane i de l'establiment de les | Termes | Poujade, construïdes pel doctor Jean Poujade l'any 1840. L'alta | | com diu elocuentment lo Papa Sant Lleó. Lo Capitoli y 'l Coliseu, las | Termas | y la Presó Mamertina, las munións d' esclaus y las ayguas del Tíber, | | separa les dues punxes porta des d'aleshores el seu nom. El metge de les | Termes | de Luchon, el doctor Lezat, és el qui, en un llibre sobre els Pirineus, | | d'edificis conmemorats ab epígrafs honoraris y tots son donadors de | termes | y banys y aqüeductes o d'oli pera'ls concurrents als tepidaris y | | varó perfectíssim, president de la provincia hispànica, que restaurà les | termes | de montanya de Tarragona, /restitutori thermarum montanarum. | | tenir lloch anualment a Barcelona, y proveí d'oli per aquell día les | termes | públiques pera us del poble, de sa familia y de sos lliberts, y en son | | eren destinats a la festa dels lluitadors y 200 pera oli de les | termes | . Luci Cecili era fill de Luci de la tribu Papiria, centurió de la | | Optatus (pàg. 28), el donador esplèndit d'oli pera les | termes | , fundador de festes públiques, tribuni militar qui havía conseguit tots | | y del amfiteatre ab les festes del cant y de la poesía. XII | Termes | Les Termes eren l'edifici característich de tota ciutat romana; no's | | amfiteatre ab les festes del cant y de la poesía. XII Termes Les | Termes | eren l'edifici característich de tota ciutat romana; no's concebía un | | mena d'edificis en la nostra terra, cal fixarse més qu'en les grandioses | Termes | de Roma, en les modestes de les ciutats provincials apartades com les de | | apartades com les de Pompeya, les de Timgad y les de Véleja. Aqueixes | Termes | redueixen la complicació dels grans edificis imperials de Roma a una | | a Catalunya sobre aqueixa materia, seguint un ordre purament geogràfich. | Termes | de Caldas de Malavella En dos llochs a Caldas de Malavella s'han trobat |
|