Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'entropessava amb la dificultat del nom o, millor dit, de la seva	terminació	. Els uns el veien acabat en o —/Ateneo\— i els altres en
sistema real o científic que les lliga. Les termenologies que són les sis	terminacions	de les paraules per a pasar a ésser subjecte, objecte i verb o les
el català el va pendre per ço que ell ne diu el llenguatge espanyol amb	terminacions	llatines, perquè la forma està calcada sobre la de la llengua catalana
En Felipet, doncs, com ja ho expressava l'"et" de la	terminació	, era jove, un adolescent "corrido". Era demés catalanista, car
del 1917, és a dir, des de la presa del poder fins a la	terminació	virtual de la guerra civil. Pocs dies després de la victòria d'octubre
d'una manera general a cada una d'aquestes partícules), i l'ús d'una	terminació	que concretarà el concepte en objecte, acció, qualificació (d'un objecte:
Prefix - Concepte - Sufix -	Terminació	Només les dues partícules en cursiva són imprescindibles en un mot que
a posar un exemple del que acabem de dir ens cal concretar algunes de les	terminacions	invariables que presenta l'esperanto: o: objecte (amb una
joc dels prefixos i dels sufixos. Així, si intercalem entre l'arrel i la	terminació	el sufix ej (lloc on), obtindrem: pregejo = lloc
al bosc o que havien sortit a cacera. Era de consuetud de celebrar la	terminació	del rusquer amb una berenada col·lectiva a càrrec de l'amo. En la diada
és un símbol evident de la Santíssima Trinitat. A més, les mateixes	terminacions	—la primera en s: Jesus, la segona en m:
entendre es tropeçava amb la dificultat del nom, o millor dit, de la seva	terminació	. Els uns el veien acabat en o —Ateneo— i els altres en
de les vocals. Els plurals femenins són en -as. En les	terminacions	verbals, el repartiment d'a i e àtones coincideix, com
l'omissió d'accent: correr, apareixer, viurer, apendrer. Per a les	terminacions	tòniques en -ia, -ias, -iam, -iau,
Hi ha vacil·lació entre puix i puig (puix). Les	terminacions	de l'imperfet d'indicatiu són escrites amb v: bastava,
setmana amb mm. No sol marcar la r en les	terminacions	d'infinitius en -dre i -ure (entendrer, viurer),
que hom tracti de dissimular l'exotisme de certs mots catalanitzant-ne la	terminació	o fent-hi algun retoc ortogràfic: antoix (cast.
gerga. Mots comuns al català i al castellà, però amb	terminació	castellana: sublime, insecto, producto,
pronunciació normal l'omissió de la d intervocàlica de la	terminació	-ada, i el seu plural, però és menys tolerable tal omissió en el
Les paraules polisíl·labes agudes que acaben en alguna d'estes dotze	terminacions	: a, e, i, o, u,
palaus. b) Les paraules planes que no acaben en cap de les	terminacions	damunt dites; exemples: príncep, hidròfob, telègraf, Benimàmet,
conduíeu, demiúrgic, etc.. b) La i de les	terminacions	dels verbs de la tercera conjugació corresponents a l'infinitiu
egoisme, egoista, etc.. e) La u de les	terminacions	llatines -um, -us; exemples: aquàrium, triumvir,
etc., que no són paraules derivades. b) Els adjectius d'una sola	terminació	acabats en sibilant alveolar; exemples: audaç, feliç, feroç, etc..
en els derivats dels quals es pronuncia una r davant la	terminació	derivativa: exemples: clar (derivats clara, claror,
c) S'escriu g davant i en les	terminacions	-agi, -egi, -ugi; exemples: adagi,
tenen certes modificacions formals que s'expressen generalment amb	terminacions	flexives i que s'anomenen accidents gramaticals, la quantitat i
l'acció o estat expressat per l'esmentat radical, per medi de canvis de	terminació	essencialment constants en un grup més o menys nombrós de verbs. La
activa, i és la sola conjugació orgànica, és a dir, manifestada amb	terminacions	o desinències pròpies, que tenen les llengües romàniques. Les atres veus
creixquessen) Encara que el valencià pronuncia amb © palatal la	terminació	del radical quan va seguit del so de k, sembla
239. Els mots acabats en -a àtona, canvien la	terminació	-a en -es; exemples: corda cordes,
dels mots acabats en -e àtona formen el plural afegint la	terminació	-ns; exemples principals: orfe òrfens, jove jóvens,
t, o c, formen llur plural afegint la	terminació	-os. Cal tindre en compte, però, algunes particularitats
-iç i -oç, que en singular són d'una sola	terminació	(§ 251 a), formen el plural masculí afegint -os
plural doblant la -s final del singular en afegir-hi la	terminació	-os, els principals dels quals són: nas nassos, pas
dupliquen la -s final del singular en afegir-li la	terminació	-os; exemples: compàs compassos, cabàs cabassos,
que no dupliquen la -s final del singular en afegir la	terminació	-os per a la formació del plural, essent-ne els més
però es poden també admetre els plurals formats amb la	terminació	-os; exemples: cresp cresps i crespos, gust
mots acabats en -e o en -o canvien estes	terminacions	en -a per formar el femení; exemples: sogre sogra,
fofa, etc.. 244. Els mots acabats en vocal tònica afigen la	terminació	-na; exemples: germà germana, ple, plena, fi fina,
etc.. Emperò quasi tots els noms i molts dels adjectius acabats en les	terminacions	damunt dites formen llur femení afegint simplement la -a,
que dupliquen la -s final del singular en afegir la	terminació	-os per formar el plural, segons les regles abans donades
del singular per formar el plural, tampoc no la dupliquen en afegir la	terminació	-a per formar el femení; exemples: ras rasa, pres
esdrúixols acabats en -leg fan el femení canviant eixa	terminació	en -loga àtona; exemples: anàleg anàloga, filòleg
en -dor, -tor, fan el femení canviant llur	terminació	per -driu, -triu; exemples: emperador
la sua dolor" Vita Chr. c. 152. Adjectius d'una sola	terminació	251. Hi ha un cert número d'adjectius que tenen una sola
251. Hi ha un cert número d'adjectius que tenen una sola	terminació	per als dos gèneres masculí i femení. Els principals són els següents:
els adjectius acabats en -lent). Els adjectius d'estes	terminacions	procedents de participis de present a vegades admeten formes femenines en
lliure, jove, rude, etc.. Emperò molts dels adjectius d'esta	terminació	formen el femení canviant la -e en -a,
252. Per tal de distingir el gènere dels adjectius d'una sola	terminació	que han estat substantivats, se'ls anteposa l'article masculí o femení,

Pàgina 1 (de 15)

50 següents