×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb terminació |
Freqüència total: 745 |
CTILC1 |
| s'entropessava amb la dificultat del nom o, millor dit, de la seva | terminació | . Els uns el veien acabat en o —/Ateneo\— i els altres en | | sistema real o científic que les lliga. Les termenologies que són les sis | terminacions | de les paraules per a pasar a ésser subjecte, objecte i verb o les | | el català el va pendre per ço que ell ne diu el llenguatge espanyol amb | terminacions | llatines, perquè la forma està calcada sobre la de la llengua catalana | | En Felipet, doncs, com ja ho expressava l'"et" de la | terminació | , era jove, un adolescent "corrido". Era demés catalanista, car | | del 1917, és a dir, des de la presa del poder fins a la | terminació | virtual de la guerra civil. Pocs dies després de la victòria d'octubre | | d'una manera general a cada una d'aquestes partícules), i l'ús d'una | terminació | que concretarà el concepte en objecte, acció, qualificació (d'un objecte: | | Prefix - Concepte - Sufix - | Terminació | Només les dues partícules en cursiva són imprescindibles en un mot que | | a posar un exemple del que acabem de dir ens cal concretar algunes de les | terminacions | invariables que presenta l'esperanto: o: objecte (amb una | | joc dels prefixos i dels sufixos. Així, si intercalem entre l'arrel i la | terminació | el sufix ej (lloc on), obtindrem: pregejo = lloc | | al bosc o que havien sortit a cacera. Era de consuetud de celebrar la | terminació | del rusquer amb una berenada col·lectiva a càrrec de l'amo. En la diada | | és un símbol evident de la Santíssima Trinitat. A més, les mateixes | terminacions | —la primera en s: Jesus, la segona en m: | | entendre es tropeçava amb la dificultat del nom, o millor dit, de la seva | terminació | . Els uns el veien acabat en o —Ateneo— i els altres en | | de les vocals. Els plurals femenins són en -as. En les | terminacions | verbals, el repartiment d'a i e àtones coincideix, com | | l'omissió d'accent: correr, apareixer, viurer, apendrer. Per a les | terminacions | tòniques en -ia, -ias, -iam, -iau, | | Hi ha vacil·lació entre puix i puig (puix). Les | terminacions | de l'imperfet d'indicatiu són escrites amb v: bastava, | | setmana amb mm. No sol marcar la r en les | terminacions | d'infinitius en -dre i -ure (entendrer, viurer), | | que hom tracti de dissimular l'exotisme de certs mots catalanitzant-ne la | terminació | o fent-hi algun retoc ortogràfic: antoix (cast. | | gerga. Mots comuns al català i al castellà, però amb | terminació | castellana: sublime, insecto, producto, | | pronunciació normal l'omissió de la d intervocàlica de la | terminació | -ada, i el seu plural, però és menys tolerable tal omissió en el | | Les paraules polisíl·labes agudes que acaben en alguna d'estes dotze | terminacions | : a, e, i, o, u, | | palaus. b) Les paraules planes que no acaben en cap de les | terminacions | damunt dites; exemples: príncep, hidròfob, telègraf, Benimàmet, | | conduíeu, demiúrgic, etc.. b) La i de les | terminacions | dels verbs de la tercera conjugació corresponents a l'infinitiu | | egoisme, egoista, etc.. e) La u de les | terminacions | llatines -um, -us; exemples: aquàrium, triumvir, | | etc., que no són paraules derivades. b) Els adjectius d'una sola | terminació | acabats en sibilant alveolar; exemples: audaç, feliç, feroç, etc.. | | en els derivats dels quals es pronuncia una r davant la | terminació | derivativa: exemples: clar (derivats clara, claror, | | c) S'escriu g davant i en les | terminacions | -agi, -egi, -ugi; exemples: adagi, | | tenen certes modificacions formals que s'expressen generalment amb | terminacions | flexives i que s'anomenen accidents gramaticals, la quantitat i | | l'acció o estat expressat per l'esmentat radical, per medi de canvis de | terminació | essencialment constants en un grup més o menys nombrós de verbs. La | | activa, i és la sola conjugació orgànica, és a dir, manifestada amb | terminacions | o desinències pròpies, que tenen les llengües romàniques. Les atres veus | | creixquessen) Encara que el valencià pronuncia amb © palatal la | terminació | del radical quan va seguit del so de k, sembla | | 239. Els mots acabats en -a àtona, canvien la | terminació | -a en -es; exemples: corda cordes, | | dels mots acabats en -e àtona formen el plural afegint la | terminació | -ns; exemples principals: orfe òrfens, jove jóvens, | | t, o c, formen llur plural afegint la | terminació | -os. Cal tindre en compte, però, algunes particularitats | | -iç i -oç, que en singular són d'una sola | terminació | (§ 251 a), formen el plural masculí afegint -os | | plural doblant la -s final del singular en afegir-hi la | terminació | -os, els principals dels quals són: nas nassos, pas | | dupliquen la -s final del singular en afegir-li la | terminació | -os; exemples: compàs compassos, cabàs cabassos, | | que no dupliquen la -s final del singular en afegir la | terminació | -os per a la formació del plural, essent-ne els més | | però es poden també admetre els plurals formats amb la | terminació | -os; exemples: cresp cresps i crespos, gust | | mots acabats en -e o en -o canvien estes | terminacions | en -a per formar el femení; exemples: sogre sogra, | | fofa, etc.. 244. Els mots acabats en vocal tònica afigen la | terminació | -na; exemples: germà germana, ple, plena, fi fina, | | etc.. Emperò quasi tots els noms i molts dels adjectius acabats en les | terminacions | damunt dites formen llur femení afegint simplement la -a, | | que dupliquen la -s final del singular en afegir la | terminació | -os per formar el plural, segons les regles abans donades | | del singular per formar el plural, tampoc no la dupliquen en afegir la | terminació | -a per formar el femení; exemples: ras rasa, pres | | esdrúixols acabats en -leg fan el femení canviant eixa | terminació | en -loga àtona; exemples: anàleg anàloga, filòleg | | en -dor, -tor, fan el femení canviant llur | terminació | per -driu, -triu; exemples: emperador | | la sua dolor" Vita Chr. c. 152. Adjectius d'una sola | terminació | 251. Hi ha un cert número d'adjectius que tenen una sola | | 251. Hi ha un cert número d'adjectius que tenen una sola | terminació | per als dos gèneres masculí i femení. Els principals són els següents: | | els adjectius acabats en -lent). Els adjectius d'estes | terminacions | procedents de participis de present a vegades admeten formes femenines en | | lliure, jove, rude, etc.. Emperò molts dels adjectius d'esta | terminació | formen el femení canviant la -e en -a, | | 252. Per tal de distingir el gènere dels adjectius d'una sola | terminació | que han estat substantivats, se'ls anteposa l'article masculí o femení, |
|