Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

garra amunt en unes espirals estudiades i complicades que es creuen i que	terminen	en una llaçada als costats. Porta al cap un mocador de seda, també negre,
dret pica de punta en terra i eleva la cama fent una arcada suau; i en	terminar	-la, és l'altre peu i l'altra cama que fan la mateixa passa de ball,
les vergues, i de les puntes pengen uns cordons, uns tirants de seda que	terminen	en plomalls vistosos i acolorits. Aquests cordons, grossos i forts,
destinada a elevar el nivell de la cultura humana. Al moment de	terminar	aquesta conferència, crec que he d'excusar-me d'haver parlat de qüestions
i obstinada en la seva natura, una especie d'epilepsia que sovint es	terminava	en catalepsia, —catalepsia força pareguda a la mort, i de la qual
i rodanxona; i els seus braços desacostumadament curts i gruixuts,	terminats	per uns punys més que ordinaris, penjaven-li balandrejant als costats com
també com l'insecte, posseeix la punta, aquest gafet de mots aguts que la	terminen	, la coronen —la tanquen, alhora que l'armen (està armada perquè està
riallera dels prats. A l'enfront nostre, allà al lluny, la vall sembla	terminar	d'una manera vaga. Allà dalt hem d'anar: allà trobarem el gran estany
durant la guerra imperialista i en el període de revolució de febrer, va	terminar	amb la victòria completa de la política de Lenin. L'error fonamental
un pensament en l'atmosfera. Com els pensaments, els núvols s'esvaïxen o	terminen	en tempesta. Passegem per l'albereda sense pensar en res. Ni un núvol.
ja penombra sempre. Com la personalitat del passetjant vagarívol que	termina	esvaint-se, perdent-se, esborrant-se en entrar al camp del Sol
expressió d'espant intens. Enfront d'ella, no massa lluny, allà on l'era	terminava	i començava el camí, una ombra humana era dreta, immòbil. XIII
fins el migdia següent. Tal altre comença a les cinc de la tarda i	termina	a mitja nit. Cal aprofitar el temps i fer, vetllant en la solitud, l'obra
en les hores premioses, sense pendre l'aire aquell anguniós del que ja ha	terminat	, i s'espera... I, sobretot, comprèn, comprèn, comprèn! Se l'endevina
de mínim de tasca a acomplir li'n resta. —Jo no sóc Shakespeare,	termina	dient-se. Però haig de traduir Shakespeare i tinc quaranta-cinc anys. I,
que això era la mort, feia el terror més gran. Però, calleu, tot això va a	terminar	-se. Anem a deixar tota superstició. Oblidarem ombres conversadores,
passe lluïnt el vèrtix més adalt del cel infinit. Tronc avall potser no	termine	vora la nostra mollera sino que seguixca devallant eternament fins un
judici. El sí i el no! Els dilemes eternament! La mort i la vida! I ací	terminariem	si no forem audaços. Posem la qüestió d'altre costat. Nosaltres vivim,
entenga-ho bé, senyor! —Doncs protesto i us denunciaré per... Abans de	terminar	la facècia esclafirem tots dos a riure. Creguerem tindre feta amistat.
No us interessen, artista, les idees del xiprer? —Digau el que vulgueu! —	Termino	, amiga, termino. Les idees del xiprer són tan gracioses, tan fortes i
artista, les idees del xiprer? —Digau el que vulgueu! —Termino, amiga,	termino	. Les idees del xiprer són tan gracioses, tan fortes i poétiques, com el
com els muntants d'una lira grega, llises, sense entreforcs ni ramatge, i	terminant	en unes grapes que es brinden al cel rublertes d'una pelussa àuria, com
alta'l vaig llegir, ab un cert entussiasme, no del tot inconscient, y al	terminar	la lectura d'aquella primera crida de la poética festa, me digué'l P.
ésser boig per creure que era Marianneta aquella baronesa sumptuosa, i	terminà	així el nom que havia començat: —Ma... damisel·la. I acotà el cap altra
les eixides i les postes i fins llur aspecte, per bé que més difús i	terminat	per una llarga cua, car són igualment flamejants i resplendents.
parcials de les forces compreses des de l'origen i l'extrem on	termina	la diagonal corresponent. Però ens podem estalviar de traçar a
Els dos costats del polígon funicular paral·lels als radis polars que	terminen	als extrems d'una força representen les línies d'acció de les components
funicular paral·lels als radis polars O b i O e que	terminen	en els extrems b i e de la resultant parcial. Quan
Perenne, amb rizoma multicaule, cespitós, de rames gruixudes, negroses,	terminades	per rosetes foliars. Fulles quasi totes radicals, de contorn
i punts suspensius ... El punt pot ser a part o seguit, segons	termine	o no el paràgraf. Són així mateix d'ús i valor internacional els
dominant, la qual s'interromp per formular l'oració subordinada, però,	terminada	la interrupció, seguix l'oració dominant fins a completar-se. Les
Dandoli" (ms. 10551 de Munic). Precisament aquell any	terminava	Dandolo la seva legació a Bolonya i es trasferia, amb diferents càrrecs
x representa el mateix grup de dues consonants en què	termina	el mot rics. 2. Els sons d'un mot s'agrupen en síl·labes:
rònega; feréstec, feréstega; aràbic, aràbiga. Així com el fet de	terminar	en ga les formes femenines llarga, amarga, oblonga
amb g final (llarg, amarg, oblong), el fet de	terminar	en ga les formes femenines groga, grega, feixuga
formes masculines corresponents a les femenines en loga,	terminen	en leg: anàleg, anàloga; homòleg, homòloga. Molts
resolut, resoluda; geperut, geperuda; buit, buida. Així com el fet de	terminar	en da les formes femenines sorda, verda, profunda
amb d final (sord, verd, profund), el fet de	terminar	en da les formes femenines adequada, muda, buida
és el plural de nova. El plural dels noms i dels adjectius	termina	sempre en s. En general, és igual al singular més aquesta
En els mots i en els adjectius acabats en una vocal forta, el plural	termina	generalment en ns. Exemples: pa, pans; gla, glans; mà,
En els adjectius en ç, les formes femenines del plural	terminen	en es: un home feliç, una dona feliç, homes feliços,
en els de la tercera conjugació mod. IIIb el radical dels quals	termina	en c, s, x o g, la
x o g, la segona persona del singular	termina	en es. Ex.: vèncer, vences; cosir, cuses; tossir,
En els verbs córrer, obrir, omplir, la segona persona del singular	termina	en es i la tercera persona del singular termina en
singular termina en es i la tercera persona del singular	termina	en e: corres, corre; obres, obre; omples, omple;
i els de la tercera conjugació mod. IIIb, el radical dels quals	termina	en b o d precedides d'una vocal canvien
l'indicatiu present terminada en c, el subjuntiu present	termina	en gui, guis, gui, guem,
(ger. bevent), bevia, bevies, etc.. Si el radical del verb	termina	en vocal, les terminacions ia, ies, ien
-te, -vos, -se, -lo, -los i -ne quan el verb	termina	en consonant o u segona vocal d'un diftong (cas
com vèncer, perdre, rebre, en què la segona persona de l'imperatiu	termina	en consonant (venç, perd, rep) i la tercera presenta el radical

Pàgina 1 (de 14)

50 següents