Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb el propòsit instintiu de permetre, com també ho fan els ocells	terrícoles	salvatges, que llur mare s'escapi volant. Però aquest instint retingut
del sufragi universal és el següent: el més intel·ligent d'aquells tres	terrícoles	em presentà el cas d'un possible correligionari que fins i tot podria
Bull· (= Peziza acetabulum Pers·). Espècie de bolet	terrícola	de forma estranya, que recorda el d'una copa eixamplada, sostinguda per
amb les vores del barret com si fossin fumades, ennegrides. Espècie	terrícola	, sense interès culinari. Gènere: Inocybe I. piriodora Quél·.
més que un "tipus" seria un "estat" i no pas gaire estable, en part	terrícola	i en part aquàtic. L'emancipació del medi aquàtic no es realitzarà fins
és molt petita, casi no en té. Una altra família d'aucells típicament	terrícoles	és la dels motacíl·lids. Aquest nom els ve del llatí, "remena
D'altra banda, la fauna dels barrancs és molt rica, aquàtica, de ribera,	terrícola	, de coves, com la d'Els Coloms al barranc de Binigaus, i moltes aus tenen
augmenten una mica, apareixen els espinars i les bromeliàcies	terrícoles	. Es formen masses de vegetació impenetrables, que corresponen a la
Camphorosma, Limonium, Kochia, Petrosimonia, etc.. Hi ha també líquens	terrícoles	(Aspicilia), espècies de Riccia i de Nostoc. A les petites elevacions,
havia iniciat les anàlisis dels arbres (així els anomenaven els	terrícoles	) i del seu entorn. Així quan, poques setmanes més tard, els arbres
tones més d'aquella substància fosca (humus l'anomenaven els	terrícoles	) i la van incorporar al sòl de la cúpula. Des d'aquell moment els arbres
aproximada. 26. Establiments excepcionals: coves i construccions	terrícoles	. 27. Naturalesa de les aigües potables: pous, rius, fonts,
i en les costums comarcals. D'ençà de les habitacions troglodítiques o	terrícoles	, hom pot seguir pas a pas l'establiment de la població i els seus
i per què planificaven la població de Mart i defugien l'acord amb els	terrícoles	. Som una raça folla, els homes! Som animals violents, amb una espurna
i per saber ser Ningú, com Ulisses, potser cal el mar. Centreeuropa és	terrícola	, alpenstock i roba feixuga de feltre verd, ordre meticulós de
si avui es trobaren habitants en un altre planeta i foren semblants als	terrícoles	. La humanitat descobria una altra humanitat. I, s'adonava, per
que volguera fer arribar la informació replegada als paleontòlegs	terrícoles	, dissortadament, aquests haurien d'esperar uns altres 65 milions d'anys
el dia abans, tot estudiant "Emocions". I relacionant ambdós camps (els	terrícoles	ho feien), va individuar, amb indiscutible goig analític, la
una narració sobre la relació entre ambdues civilitzacions: la dels	terrícoles	i la dels marcians. El poble marcià és tecnològicament molt més avançat i
emprada en la ficció. N'és un exemple la que els lunícoles van enviar als	terrícoles	l'any 1896, a la novel·la Un monde inconnu, deux ans sur la
La primera, i més senzilla, s'iniciaria esborrant els humans del mapa	terrícola	, ves quina il·lusió; la segona començaria mantenint-hi la nostra estimada
dia que s'apagui i tot se'n vagi a can Pistraus, ell ja no hi serà i els	terrícoles	que s'hi trobin (si encara n'hi ha, cosa més que dubtosa) ja s'ho faran