Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Va atribuir, amb la mateixa ampla supeditació, a Hades l'interior de la	terra	, amb les ombres, les riqueses ctòniques i la mort, amb les seves
el teu treball, quan els dies de sol arribin. Excepte a Lavínia i a les	terres	que li són properes, esteses arran del mar, fora de l'abast de les meves
així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la	terra	. Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i s'hauria envigorit,
No t'allunyis gaire d'Ítaca ni, sobretot, l'abandonis, no perquè sigui la	terra	més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no
que s'atansen a pertorbar la calma de la nostra solitud. Joguineja, a	terra	i a mar, encara que ja no és jove. Persegueix rates i sargantanes, i
molts d'altres somnis, ara meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la	terra	ni en cap Maira constel·lada, les visionàries idees que guardaré en un
cavalleries, en plena llibertat, per altes herbes de camps humits, a	terres	planeres que vaig visitar de jove, molt més espaioses que la nostra
qui senyorejava en els cims, en un dels seus innombrables passeigs per la	terra	, es va encapritxar amb Leda, que acabava de contraure un avantatjós
un vero gruzzolo", va aplaudir. Sobrances del ruixat brillaven per	terra	, i la dida i la siora se'n disputaven les engrunes. "Mio
tallada. És el gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les misterioses	terres	del nord i retorna d'allí als seus santuaris de l'illa i la muntanya. El
prop dels vapors mefítics que s'exhalaven de les profunditats de la	terra	. "Saps què?", es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre dia a
del més alt llinatge, fill d'una nereida, descendent de l'incest de la	terra	i el cel —i els designem, després de sospesar-ho, sense majúscules, que
esquelet de la desgraciada viuda i amb elles va crear el cel i la	terra	. Marduk va ordenar tot seguit el món en tres reialmes i els repartia
quals es canta que una llengua, tallada en la seva última rel, damunt la	terra	negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un serpent
etivocat de llibre!", capissava a la fi el noi Estengre. I va rebotre a	terra	, plorant de ràbia, el que tenia a les mans. "Sí", confirmava Pulcre
Errant sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella	terra	, que ressonava de crits i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes
No fóra considerat decorós, i hem de seguir els costums assenyats de la	terra	." Però la per complet nua i fràgil adolescent no contestava a
de la mort. Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de	terra	i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el
—o afeccionada, he de mirar-ho al F·—, i aquella	terra	m'encanta, m'enlluerna. L'Egipte, com un vici, el meu únic vici. De debò
pedantejant. Quan jo era jove i mirava a poc a poc, des d'arreu, tota la	terra	estesa fins al rompent, la terra cultivada amb sol·lícit amor, ordenada i
mirava a poc a poc, des d'arreu, tota la terra estesa fins al rompent, la	terra	cultivada amb sol·lícit amor, ordenada i serena sota els ponents d'estiu,
plor de la seva mare es veia a si mateix com l'ésser més miserable de la	terra	, culpable d'un terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la
què la seva tornada fou com la tornada del fill pròdig per la qual cel i	terra	s'alegraren. La seva ànima s'estremí de no sabia quin fosc pressentiment,
El pare de Mila es trobava aleshores fora de Santa Maria, a les seves	terres	d'Argona, en aquella hisenda on s'havia reclòs després de les primeres
la cura de la seva hisenda de Santa Maria, i es dedicà a viatjar per les	terres	d'Argona, separades d'allí cosa d'uns tres dies de camí. Allí es dedicava
de Santa Maria. Fill de camperols, amb tot, afeccionat d'infant a la	terra	, Joan del Santo sentia la nostàlgia del camp i dels seus treballs. Un
baixaven escasses; hi havia vinyes i camps d'oliveres a les altures, i	terres	, als vessants, destinades al gra. La finca era situada enmig d'un paratge
de l'única i flaca cavalcadura, amb la qual anaven llaurant les	terres	; de tant en tant l'enganxaven també a voltar la sínia. Tot: homes,
tant en tant l'enganxaven també a voltar la sínia. Tot: homes, bèsties,	terres	, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia tristesa
els seus habitants s'havien alliberat de llur vella apatia, i per a les	terres	varen semblar ressuscitar els dies de l'antiga prosperitat. Joan del
que amb pesar, es refugià de nou a la seva solitud: tornà a les seves	terres	, als seus treballs, a la companyia d'aquells éssers, convertits gairebé
Mila es prometé amb Tiago, el seu pare deixà, per un cas rar, les seves	terres	d'Argona i vingué a donar la seva aprovació al prometatge. Tampoc ell,
no es podia intentar res. L'endemà Joan del Santo se'n tornà a les seves	terres	. Endebades Mila es resistí. Tiago el de Candaina no es donà mai per
la de Candaina era considerada com la primera de Santa Maria. Posseïen	terres	, prats a la ribera, olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i
noia, pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les	terres	. El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro,
brillava en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les	terres	, cobertes de bogues, xisques, senills i joncars, s'eixamplava cap a
seu padrí i enviaren àdhuc avís al pare d'ella, perquè deixés les seves	terres	, més que fos per un sol dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa
d'una llarga taula, s'asseien aquell dia tots els treballadors de les	terres	, els pastors i els masovers, car tots havien estat convidats per festejar
se la veié al davant inesperadament, com si hagués brollat de sobte de la	terra	, i quasi es deturà. Fixà en ella els ulls, suspens, i les mirades es
moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes fregués la	terra	, s'internà per l'entrada i començà a pujar les escales. Després de sopar,
gairebé tràgics, tan abundants en la seva vida, en què li semblava que la	terra	li fugia de sota els peus i es sentia naufragar en un oceà de solitud i
homes de bona voluntat!"; quan d'un extrem a l'altre per tota la	terra	ressonarà el mateix càntic d'alegria, aleshores, agenollat amb els teus
àdhuc anys sense treballar? ¿Per què tantes vegades havia rebatut contra	terra	la imatge començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat per un altre
Tiago i Mila del Santo tenien posades en aquell casament se n'anaren per	terra	i el cor se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust. Tres anys havien durat
present de la seva vida, i el seu pare vingué expressament de les seves	terres	d'Argona per donar la seva aprovació i participar també en l'alegria. Ara
al camp i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a	terra	, vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre
cançons dels nois, amb tota llur alegria boja i crepitant que encenia la	terra	i es fonia i es confonia amb la seva sobtada alegria. La cançó s'havia
habitant la casa paterna. La casa, amb la masia a la vora del poble i les	terres	que la rodejaven, restes del patrimoni del vell Costa, havien quedat de
podria dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus peus i besés la	terra	que trepitges; ni que recollís totes les paraules que han repetit tots
en la delícia de l'abraçada d'ell, absorta en ell, fora d'allí, fora de la	terra	... I, no obstant, no era en aquest gest com li plaïa més (potser aquesta

Pàgina 1 (de 1444)

50 següents