DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
terrat M 1479 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb terrat Freqüència total:  1479 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veus familiars que, des de les pedres, des de les cases, per balcons i terrats, el saludessin joiosament, com si en totes i en cadascuna d'elles
cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la tarda vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven trets de fusell i canonades. El
Han arribat a la galeria, sota la qual s'estén un profund paisatge de terrats, de teulades més baixes, de closos on fumegen xemeneies. —Seieu a la
jugaven en eixir de l'escola, la dona arreplegava la roba del terrat, l'home recomponia lentament un rellotge mentre un
vista mai la mar des d'un cim, Ernestina? Ernestina. Ni des d'un terrat. No m'ha llegut! Només he vist els carrers negres; el fum de les
muntanyà, al segle XVIII. Hom veu una llar i una sortida al terrat. Portes laterals; les dues de primer terme són la una per a baixar al
Escena cinquena Perot [(S'ha enfilat per la paret fins al terrat, i entra, doncs, per aquesta obertura. És un bandit tremendament
te un sou tarat. I en sê a la pallissa, etc.. [(Acarant-se al terrat, i dirigint-se al seu companyó, invisible:)] Corvetó, llamp de
La virondera. [(I es miren enternits, s'enllacen, i se'n van pel terrat, on es perden llurs últimes notes:)] Jovita Bifi, garrell i
Quina llàstima, vès! Escena vuitena [Golferic, Rosaura, i, tornant pel terrat, Jovita i Perot] Rosaura Reina del Cel, Perot de l'Armentera!
calles d'un tomb recargolat de tos budells. Corvetó [(cap al terrat)] Gat-mesquer! Nas-ratat! Cara-sorgida! Perot Au, l'arma a
d'expiar mon tort, preneu ma vida. Jovita [(també mirant pel terrat:)] Ah, en Marcó, ja és a baix. Marcó! Marcó! Escena desena [
els contemplen vora els extrems laterals, o bé comenten, davant del terrat, la vinguda del dia).] Golferic En va el desig els nostres
i pels racons closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels terrats també engegaven coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois
hauria d'anar a compte dels qui el lloguessin. El pis era sota terrat. Que fos sota terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens
a compte dels qui el lloguessin. El pis era sota terrat. Que fos sota terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat
terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat seria tot nostre. El terrat seria nostre perquè els veïns dels baixos
i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat seria tot nostre. El terrat seria nostre perquè els veïns dels baixos tenien eixida i els del primer
a cops de cua... A fora plovia. La pluja queia petita damunt de tots els terrats, damunt de tots els carrers, damunt de tots els jardins, damunt del mar
i els núvols n'estaven tan plens que la inflor se'ls arrossegava pels terrats. Miràvem la pluja. —Trobo que en Quimet et convé més que no pas en Pere.
semblaria la cuina d'una reina. I aleshores en Quimet va voler pujar al terrat. Hi passava aire i es veien molts terrats, però la tribuna del primer pis
en Quimet va voler pujar al terrat. Hi passava aire i es veien molts terrats, però la tribuna del primer pis ens tapava la vista del carrer. I vam
que em lliguessin un fil a la cama i que m'engeguessin a volar. Al terrat, voltada de vent i de blau, estenent la roba, o asseguda cosint, o anant
s'entretenia a bufar-me per la boca i jugava a inflar-me. Asseguda al terrat, sola amb la tarda i voltada de baranes, de vent i de blau, em mirava els
volar fins a la galeria amb una ala plena de sang. Vam pujar a dalt del terrat a mirar tot el voltant, com si no ho haguéssim mirat mai, i no vam veure
aleshores, el va treure de la galeria i el va posar a la golfa del terrat i va dir que faria una altra cosa, que en comptes de fer-li una casa de
li vam posar Maringa. En Cafè i la Maringa, tancats a la golfa del terrat, no feien petits. Feien ous, però no feien petits. La senyora Enriqueta
va posar una casa amb unes quantes Flores Caravel·les i amb coloms al terrat, per distreure's. I els donava ortigues. I que sí, que la mare d'en Quimet
preparava tot; la porta, acabada de dalt a baix, va pujar del menjador al terrat amb baldó i tot. En Cintet venia i ajudava i el primer diumenge que va
En Cintet venia i ajudava i el primer diumenge que va fer bo tots érem al terrat a mirar en Mateu que feia una finestra a la golfa, amb ampit ample,
però de moment ho vaig haver de baixar tot al pis, i si volia anar al terrat a seure una estona havia de pujar-hi la cadira. Van dir que, abans de
pintar. Tres capes. I el dia que la pintura va ser seca vam pujar tots al terrat i vam deixar sortir els coloms a passejar pel colomar. Primer va sortir
Perquè en Quimet, així que veia que la conversa s'estroncava, els duia al terrat i els explicava la vida dels coloms i els ensenyava els que eren parella:
covaven. I en Quimet, quan va veure que els coloms volaven per damunt del terrat i només per damunt del terrat, va perdre la grogor de la cara i va dir
veure que els coloms volaven per damunt del terrat i només per damunt del terrat, va perdre la grogor de la cara i va dir que tot anava bé. Els coloms,
ben engegades. I des d'aquell dia no vaig poder estendre la roba al terrat perquè els coloms me l'empastifaven. L'havia d'estendre a la galeria. I
En Quimet va dir que el nen necessitava aire i carretera: prou terrat i prou galeria i prou jardinet de la iaia. Va fer una mena de bressol de
i tossia perquè el cuc li treia el cap per la boca. Després vam pujar al terrat a mirar els coloms, que li van agradar molt, i se'n va anar contenta. I
quan va veure que no rajava ni una gota d'aigua va dir que se n'anava al terrat a veure què passava, perquè de vegades, com que tenien el dipòsit mig
de fang: esquitx va i esquitx ve i jo sempre en dansa. Va baixar del terrat el senyor del guardapols i des del replà de l'escala de pinyonet, per on
de dintre de la trapa del carrer, i va riure. Tots dos van pujar al terrat a mesurar el mínim i quan van baixar el senyor va donar propina a l'home
va demanar una ampolla de litre, buida, i em va dir que l'acompanyés al terrat a mesurar el mínim perquè l'home de l'aigua l'havia mesurat de qualsevol
era molt bona persona i li havia deixat el doble de mínim. Vam anar al terrat, jo aguantava l'ampolla i ell mirava el rellotge i una senyora del terrat
terrat, jo aguantava l'ampolla i ell mirava el rellotge i una senyora del terrat veí va saludar-lo i es van posar a enraonar amb aquella senyora que era
els diu que només lloguem a persones sense nens, i que la torre té tres terrats. Si diuen bé, em crida i els farem entrar i el meu gendre els acabarà
que vivien a la bona de Déu i sense donar feina. Quan els coloms, al terrat, arrencaven a volar, s'aixecaven com una onada de llampecs i d'ales i,
covadors a l'habitació petita. I si els nens s'asseien per terra al terrat de seguida estaven voltats de coloms que es deixaven tocar. En Quimet va
covadors a l'habitació petita, que venia sota mateix de la golfa del terrat; calia només fer un forat al sostre, una trapa, va dir, posar una escala
de dir que els coloms van trigar tres o quatre dies a saber pujar cap al terrat i que els de dalt els van rebre a cops de bec perquè ja no els coneixien.
Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Farem una font, deia en

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »