Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veus familiars que, des de les pedres, des de les cases, per balcons i	terrats	, el saludessin joiosament, com si en totes i en cadascuna d'elles
cotxes tenien l'aire excitat, la cara pàl·lida. A la tarda vam pujar al	terrat	. Es veien diversos incendis i sonaven trets de fusell i canonades. El
Han arribat a la galeria, sota la qual s'estén un profund paisatge de	terrats	, de teulades més baixes, de closos on fumegen xemeneies. —Seieu a la
jugaven en eixir de l'escola, la dona arreplegava la roba del	terrat	, l'home recomponia lentament un rellotge mentre un
vista mai la mar des d'un cim, Ernestina? Ernestina. Ni des d'un	terrat	. No m'ha llegut! Només he vist els carrers negres; el fum de les
muntanyà, al segle XVIII. Hom veu una llar i una sortida al	terrat	. Portes laterals; les dues de primer terme són la una per a baixar al
Escena cinquena Perot [(S'ha enfilat per la paret fins al	terrat	, i entra, doncs, per aquesta obertura. És un bandit tremendament
te un sou tarat. I en sê a la pallissa, etc.. [(Acarant-se al	terrat	, i dirigint-se al seu companyó, invisible:)] Corvetó, llamp de
La virondera. [(I es miren enternits, s'enllacen, i se'n van pel	terrat	, on es perden llurs últimes notes:)] Jovita Bifi, garrell i
Quina llàstima, vès! Escena vuitena [Golferic, Rosaura, i, tornant pel	terrat	, Jovita i Perot] Rosaura Reina del Cel, Perot de l'Armentera!
calles d'un tomb recargolat de tos budells. Corvetó [(cap al	terrat	)] Gat-mesquer! Nas-ratat! Cara-sorgida! Perot Au, l'arma a
d'expiar mon tort, preneu ma vida. Jovita [(també mirant pel	terrat	:)] Ah, en Marcó, ja és a baix. Marcó! Marcó! Escena desena [
els contemplen vora els extrems laterals, o bé comenten, davant del	terrat	, la vinguda del dia).] Golferic En va el desig els nostres
i pels racons closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels	terrats	també engegaven coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois
hauria d'anar a compte dels qui el lloguessin. El pis era sota	terrat	. Que fos sota terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens
a compte dels qui el lloguessin. El pis era sota terrat. Que fos sota	terrat	ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat
terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens va dir que el	terrat	seria tot nostre. El terrat seria nostre perquè els veïns dels baixos
i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat seria tot nostre. El	terrat	seria nostre perquè els veïns dels baixos tenien eixida i els del primer
a cops de cua... A fora plovia. La pluja queia petita damunt de tots els	terrats	, damunt de tots els carrers, damunt de tots els jardins, damunt del mar
i els núvols n'estaven tan plens que la inflor se'ls arrossegava pels	terrats	. Miràvem la pluja. —Trobo que en Quimet et convé més que no pas en Pere.
semblaria la cuina d'una reina. I aleshores en Quimet va voler pujar al	terrat	. Hi passava aire i es veien molts terrats, però la tribuna del primer pis
en Quimet va voler pujar al terrat. Hi passava aire i es veien molts	terrats	, però la tribuna del primer pis ens tapava la vista del carrer. I vam
que em lliguessin un fil a la cama i que m'engeguessin a volar. Al	terrat	, voltada de vent i de blau, estenent la roba, o asseguda cosint, o anant
s'entretenia a bufar-me per la boca i jugava a inflar-me. Asseguda al	terrat	, sola amb la tarda i voltada de baranes, de vent i de blau, em mirava els
volar fins a la galeria amb una ala plena de sang. Vam pujar a dalt del	terrat	a mirar tot el voltant, com si no ho haguéssim mirat mai, i no vam veure
aleshores, el va treure de la galeria i el va posar a la golfa del	terrat	i va dir que faria una altra cosa, que en comptes de fer-li una casa de
li vam posar Maringa. En Cafè i la Maringa, tancats a la golfa del	terrat	, no feien petits. Feien ous, però no feien petits. La senyora Enriqueta
va posar una casa amb unes quantes Flores Caravel·les i amb coloms al	terrat	, per distreure's. I els donava ortigues. I que sí, que la mare d'en Quimet
preparava tot; la porta, acabada de dalt a baix, va pujar del menjador al	terrat	amb baldó i tot. En Cintet venia i ajudava i el primer diumenge que va
En Cintet venia i ajudava i el primer diumenge que va fer bo tots érem al	terrat	a mirar en Mateu que feia una finestra a la golfa, amb ampit ample,
però de moment ho vaig haver de baixar tot al pis, i si volia anar al	terrat	a seure una estona havia de pujar-hi la cadira. Van dir que, abans de
pintar. Tres capes. I el dia que la pintura va ser seca vam pujar tots al	terrat	i vam deixar sortir els coloms a passejar pel colomar. Primer va sortir
Perquè en Quimet, així que veia que la conversa s'estroncava, els duia al	terrat	i els explicava la vida dels coloms i els ensenyava els que eren parella:
covaven. I en Quimet, quan va veure que els coloms volaven per damunt del	terrat	i només per damunt del terrat, va perdre la grogor de la cara i va dir
veure que els coloms volaven per damunt del terrat i només per damunt del	terrat	, va perdre la grogor de la cara i va dir que tot anava bé. Els coloms,
ben engegades. I des d'aquell dia no vaig poder estendre la roba al	terrat	perquè els coloms me l'empastifaven. L'havia d'estendre a la galeria. I
En Quimet va dir que el nen necessitava aire i carretera: prou	terrat	i prou galeria i prou jardinet de la iaia. Va fer una mena de bressol de
i tossia perquè el cuc li treia el cap per la boca. Després vam pujar al	terrat	a mirar els coloms, que li van agradar molt, i se'n va anar contenta. I
quan va veure que no rajava ni una gota d'aigua va dir que se n'anava al	terrat	a veure què passava, perquè de vegades, com que tenien el dipòsit mig
de fang: esquitx va i esquitx ve i jo sempre en dansa. Va baixar del	terrat	el senyor del guardapols i des del replà de l'escala de pinyonet, per on
de dintre de la trapa del carrer, i va riure. Tots dos van pujar al	terrat	a mesurar el mínim i quan van baixar el senyor va donar propina a l'home
va demanar una ampolla de litre, buida, i em va dir que l'acompanyés al	terrat	a mesurar el mínim perquè l'home de l'aigua l'havia mesurat de qualsevol
era molt bona persona i li havia deixat el doble de mínim. Vam anar al	terrat	, jo aguantava l'ampolla i ell mirava el rellotge i una senyora del terrat
terrat, jo aguantava l'ampolla i ell mirava el rellotge i una senyora del	terrat	veí va saludar-lo i es van posar a enraonar amb aquella senyora que era
els diu que només lloguem a persones sense nens, i que la torre té tres	terrats	. Si diuen bé, em crida i els farem entrar i el meu gendre els acabarà
que vivien a la bona de Déu i sense donar feina. Quan els coloms, al	terrat	, arrencaven a volar, s'aixecaven com una onada de llampecs i d'ales i,
covadors a l'habitació petita. I si els nens s'asseien per terra al	terrat	de seguida estaven voltats de coloms que es deixaven tocar. En Quimet va
covadors a l'habitació petita, que venia sota mateix de la golfa del	terrat	; calia només fer un forat al sostre, una trapa, va dir, posar una escala
de dir que els coloms van trigar tres o quatre dies a saber pujar cap al	terrat	i que els de dalt els van rebre a cops de bec perquè ja no els coneixien.
Em matava netejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom. Coloms al	terrat	, coloms al pis; els somiava. La noia dels coloms. Farem una font, deia en

Pàgina 1 (de 30)

50 següents