×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb terrejar |
Freqüència total: 40 |
CTILC1 |
d'hora i aniràs a dormir com les gallines; vull que et toqui l'aire i que | terregis | força, en lloc d'estar-te tantes hores aclofada. I el primer foraster que | que desd' aquí domino? Aquells senyors, aficionats á flors, que pujan á | terrejar | ab bata y casquet; aquellas criadas qu' estenent ó estirant roba, de | o menys estrets, però il·limitats en quant a l'altura. Catalunya, més que | terrejar | en un extens sector del paviment polític de l'Estat espanyol, prefereix | acabant d'escandalisar, i tant ella romantisava i tant els altres | terrejaven | , que les idees que havia dut de fraternitat idílica varen acabar tan | escorregut d'una mitja. La nena, molt xica, es passava les hores mortes | terrejant | punyint un mànec de forquilla amb una mà i un pot vell de llet condensada | on l'havien dipositat amb tota mena de precaucions, i es posà a | terrejar | al costat de la seva germaneta. Les comares del poble no se'n sabien | tan diverses posicions, que feien l'efecte d'una gran ajocada d'aus que, | terrejant | i espolvorejant-se com solen, haguessin esbalandrat les ales amb el major | de vassallatge. Estrenyia amistosament les mans molsudetes i negres de | terrejar | i de solellades dels fills de la Dolors, i els donava uns quants cèntims. | Per dissort, moltes i moltes de les nostres viles i ciutats poblegen, | terregen | i muntanyegen. Per contra, Tarragona, tan xicarrona com és, no ha perdut | i se separen després d'una espolsada del plomall. Els pardals volen curt, | terregen | , picotegen, forniquen sense parar. És la pau. Francisca, la masovera, | de terra i una dolçor insuportable. Potser la terra d'ací és massa forta, | terreja | massa, per a arribar a donar un vi tan lleuger i alat. La combinació dels | belles coses! L'ambient és completament joliu. En mig del carrer uns nens | terregen | i fan basses i casetes de fang, reforçant-les amb còdols i pedres dels | excusa qualsevulla, a veure què passava en la barraca. Trobà al Menut que | terrejava | vora la porta del davant i va preguntar-li: —On és la mare, estorlic? — | l'ombra dels arbres hi era deliciosa. Estaven plens de quitxalla que | terrejava | fent aquell xivarri de galliner que a voltes resulta simpàtic. A la seva | amb un desig de superació. El traball material ha de sér superat; el | terrejar | no combla els infinits desitjos humans; són massa aixuts per sadollar la | però Balmes es també metafísich, es sintètich, no es solament aucell qui | terreja | , sinó áliga que vola; no flayra sols el rastre de la veritat, sinó que te | la intuició, del ideal, de les superiors influencies, y per més que vagen | terrejant | , com perdiguer qui pel flayre cerca la peça, ells metexos troban á faltar | de les alçàries. I s'ha tornat feréstec, repugnant, el vol del corb, el | terrejar | lliscós de la serpent, de l'argelaga de foc... L'hora és quieta. El | la saba sentimental, tampoc hi es l'ànima de l'artista. Som de terra i | terrejam | , diu l'adagi de Mallorca, i en l'obra nostra, pera néixer vivent, han | no pague ¿No es veritat? Donchs tal volta fenthu aixis, y si convenie | terratjant | los fruyts del horta, se lograrie l' implantació d' aquets principis y se | a la claror novella del matí. De cada petja en el bassol eixut | terrejaria | amb pausa la puput. Festejaria, al marge d'un revolt, cada | i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava no hi ha vist | terrejar | l'engany. I qui els seus dies l'un per la vàlua de l'altre | molt bona criadora, i, menos els que s'han mort, tots estan bons, i tots | terregen | , i pugen drets iguals, i amb un braó que dóna gloria. Li dic que era una | jo, si fós de vostés; pues ab qualsevol excusa l' enviaría un mes ó dos á | terrejar | . Me sembla qu' allunyantlo del perill l' adob s' hi coneixería de | Isabel qu' ab un llibre á las mans vigilava als nens, molt entretinguts | terrejant | , eixí en busca de l' escopeta y del gos. D. Pau, en la Mayola, tenia una | que venía de darrera de la cabanya. Era en Bilot, el bouer, que semblava | terrejar | ab la punta del gayato. —¿Què gratas tu aquí? —feu l'Arbós ab veu | de perdiu d' una casa á l' altra, quatre xicotets que jugan, gallinas que | terrejan | , algun gat ensopit ab uns quants pardals que li fan bavarotas, y allá, en | duu cavalls-de-serp y cuques argentines. Comodament | terregen | les gallines vora ta llar, profètic esperit qui | hi troba recòndita dolsor. Per entre el boll dispersa, | terreja | la llocada. Y son ventruts y guarden mitja cullita anyal. Y una | que per Montserrat pastora. IV Al cap d'anys de | terrejar | sent una veu d'ignocencia: "Aixeca't, Joan Garí: | Calvari ¿per què ningú hi vol venir? IV ¿Per | terrejar | en lo mon jo al cor tindría unes ales? Que terregen | terrejar en lo mon jo al cor tindría unes ales? Que | terregen | les perdius y jo m'encele ab les áligues. V | m'acusa en cara la meva magresa. La seva ira dilacera i em | terreja | , de dents escarritxa contra mi, (El meu adversari | La fressa s'esdevé d'un plec de randes que | terregen | bogetes sobre els horts on enciams s'aclofen i donzelles | dues malalties indicades, va enterbolir el seu minúscul univers fet de | terrejar | al jardí i xipollejar al safareig del darrera. «Les meves joguines eren | avançat pel davant). Quan el foc arribava al terrer, deien que la pila | terrejava | i, quan atenyia la punta del terrer, de corn a corn, deien que el foc | enormes, xerrant de les seves coses. Al costat mateix un Albert infant | terreja | amb una pala i una galleda de plàstic. El senyor Cerc, ebri i feliç, | li manca nervi i esperit. El qui promet grandeses s'infla i és buit. | Terreja | qui és massa caut i té por de la tempesta. Qui vol fer massa variacions | els bitllets ja que la Gran Bretanya havia mobilitzat tots els homes per | terrejar | Hitler. Durant el trajecte en Joan va descobrir que el camp romania | barques, si no és que surten a l'encesa, no és aquella zona apta per a | terrejar | , a causa dels esculls que hi proliferen, si cap se n'albirava, era de |
|