Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
terrejar M 1 oc.
terrejar V 39 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb terrejar Freqüència total:  40 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'hora i aniràs a dormir com les gallines; vull que et toqui l'aire i que terregis força, en lloc d'estar-te tantes hores aclofada. I el primer foraster que
que desd' aquí domino? Aquells senyors, aficionats á flors, que pujan á terrejar ab bata y casquet; aquellas criadas qu' estenent ó estirant roba, de
o menys estrets, però il·limitats en quant a l'altura. Catalunya, més que terrejar en un extens sector del paviment polític de l'Estat espanyol, prefereix
acabant d'escandalisar, i tant ella romantisava i tant els altres terrejaven, que les idees que havia dut de fraternitat idílica varen acabar tan
escorregut d'una mitja. La nena, molt xica, es passava les hores mortes terrejant punyint un mànec de forquilla amb una mà i un pot vell de llet condensada
on l'havien dipositat amb tota mena de precaucions, i es posà a terrejar al costat de la seva germaneta. Les comares del poble no se'n sabien
tan diverses posicions, que feien l'efecte d'una gran ajocada d'aus que, terrejant i espolvorejant-se com solen, haguessin esbalandrat les ales amb el major
de vassallatge. Estrenyia amistosament les mans molsudetes i negres de terrejar i de solellades dels fills de la Dolors, i els donava uns quants cèntims.
Per dissort, moltes i moltes de les nostres viles i ciutats poblegen, terregen i muntanyegen. Per contra, Tarragona, tan xicarrona com és, no ha perdut
i se separen després d'una espolsada del plomall. Els pardals volen curt, terregen, picotegen, forniquen sense parar. És la pau. Francisca, la masovera,
de terra i una dolçor insuportable. Potser la terra d'ací és massa forta, terreja massa, per a arribar a donar un vi tan lleuger i alat. La combinació dels
belles coses! L'ambient és completament joliu. En mig del carrer uns nens terregen i fan basses i casetes de fang, reforçant-les amb còdols i pedres dels
excusa qualsevulla, a veure què passava en la barraca. Trobà al Menut que terrejava vora la porta del davant i va preguntar-li: —On és la mare, estorlic? —
l'ombra dels arbres hi era deliciosa. Estaven plens de quitxalla que terrejava fent aquell xivarri de galliner que a voltes resulta simpàtic. A la seva
amb un desig de superació. El traball material ha de sér superat; el terrejar no combla els infinits desitjos humans; són massa aixuts per sadollar la
però Balmes es també metafísich, es sintètich, no es solament aucell qui terreja, sinó áliga que vola; no flayra sols el rastre de la veritat, sinó que te
la intuició, del ideal, de les superiors influencies, y per més que vagen terrejant, com perdiguer qui pel flayre cerca la peça, ells metexos troban á faltar
de les alçàries. I s'ha tornat feréstec, repugnant, el vol del corb, el terrejar lliscós de la serpent, de l'argelaga de foc... L'hora és quieta. El
la saba sentimental, tampoc hi es l'ànima de l'artista. Som de terra i terrejam, diu l'adagi de Mallorca, i en l'obra nostra, pera néixer vivent, han
no pague ¿No es veritat? Donchs tal volta fenthu aixis, y si convenie terratjant los fruyts del horta, se lograrie l' implantació d' aquets principis y se
a la claror novella del matí. De cada petja en el bassol eixut terrejaria amb pausa la puput. Festejaria, al marge d'un revolt, cada
i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava no hi ha vist terrejar l'engany. I qui els seus dies l'un per la vàlua de l'altre
molt bona criadora, i, menos els que s'han mort, tots estan bons, i tots terregen, i pugen drets iguals, i amb un braó que dóna gloria. Li dic que era una
jo, si fós de vostés; pues ab qualsevol excusa l' enviaría un mes ó dos á terrejar. Me sembla qu' allunyantlo del perill l' adob s' hi coneixería de
Isabel qu' ab un llibre á las mans vigilava als nens, molt entretinguts terrejant, eixí en busca de l' escopeta y del gos. D. Pau, en la Mayola, tenia una
que venía de darrera de la cabanya. Era en Bilot, el bouer, que semblava terrejar ab la punta del gayato. —¿Què gratas tu aquí? —feu l'Arbós ab veu
de perdiu d' una casa á l' altra, quatre xicotets que jugan, gallinas que terrejan, algun gat ensopit ab uns quants pardals que li fan bavarotas, y allá, en
duu cavalls-de-serp y cuques argentines. Comodament terregen les gallines vora ta llar, profètic esperit qui
hi troba recòndita dolsor. Per entre el boll dispersa, terreja la llocada. Y son ventruts y guarden mitja cullita anyal. Y una
que per Montserrat pastora. IV Al cap d'anys de terrejar sent una veu d'ignocencia: "Aixeca't, Joan Garí:
Calvari ¿per què ningú hi vol venir? IV ¿Per terrejar en lo mon jo al cor tindría unes ales? Que terregen
terrejar en lo mon jo al cor tindría unes ales? Que terregen les perdius y jo m'encele ab les áligues. V
m'acusa en cara la meva magresa. La seva ira dilacera i em terreja, de dents escarritxa contra mi, (El meu adversari
La fressa s'esdevé d'un plec de randes que terregen bogetes sobre els horts on enciams s'aclofen i donzelles
dues malalties indicades, va enterbolir el seu minúscul univers fet de terrejar al jardí i xipollejar al safareig del darrera. «Les meves joguines eren
avançat pel davant). Quan el foc arribava al terrer, deien que la pila terrejava i, quan atenyia la punta del terrer, de corn a corn, deien que el foc
enormes, xerrant de les seves coses. Al costat mateix un Albert infant terreja amb una pala i una galleda de plàstic. El senyor Cerc, ebri i feliç,
li manca nervi i esperit. El qui promet grandeses s'infla i és buit. Terreja qui és massa caut i té por de la tempesta. Qui vol fer massa variacions
els bitllets ja que la Gran Bretanya havia mobilitzat tots els homes per terrejar Hitler. Durant el trajecte en Joan va descobrir que el camp romania
barques, si no és que surten a l'encesa, no és aquella zona apta per a terrejar, a causa dels esculls que hi proliferen, si cap se n'albirava, era de