Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

triada, entre les terres, per la seva plasticitat. Hom l'extreu de la	terrera	. Convé que sigui dòcil al modelat i per tant que sigui del tipus de la
Li van proposar el tracte. Toni necessitava llenya; volia tallar tota la	terrera	que hi hagués des de la solana de l'Alt de l'Àguila fins a la Cova del
que produïen. Així mateix, es produí amb el temps un esgotament de les	terreres	del municipi, i ja calia portar la terra de fora. Per tot això, l'obra
fa obra manual. Altres indústries paral·leles La	terrera	d'en Bernat i les Mines Negres A banda de les rajoleries, una altra
en aquesta població com l'avi rajoler. A Regencós anomenaven aquestes	terreres	les terreres del rajoler de Pals. Tocant aquestes i sense cap element
població com l'avi rajoler. A Regencós anomenaven aquestes terreres les	terreres	del rajoler de Pals. Tocant aquestes i sense cap element visible que les
Bonet (1869-1943), originari de cal Poll i anomenat Bernat. Tant una	terrera	com l'altra es troben actualment mig ensorrades, però havien tingut una
però havien tingut una fondària i una boca considerables. A la	terrera	d'en Bernat hi havien treballat fins a set o vuit dones i algun home per
de dins la propietat on té la mina), per un import de 80 ptes. Les	terreres	de Quermany varen tancar durant la dècada dels cinquanta del segle
alhora i en dues boques distintes, cavant l'Hontangas de Pals des de la	terrera	de l'Avi rajoler i en Martí Janoher de Regencós fent el mateix des de la
de l'Avi rajoler i en Martí Janoher de Regencós fent el mateix des de la	terrera	d'en Bernat. L'atzar va fer que cadascú foradés des del seu costat durant
de treball, les dones que treballaven a la boca més occidental de la	terrera	de l'Avi notaren al llarg del matí petits despreniments de terra, gairebé
l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Saltseseugues. Les	terreres	L'argila vermella està molt estesa arreu del municipi, no així la blanca.
com és lògic de suposar. D'aquesta manera, els calia aprovisionar-se en	terreres	que podríem anomenar "comunitàries", per l'ús de les quals havien de
vermella dins la seva propietat. Els altres forns s'aprovisionaven a les	terreres	d'es Cuní, que eren a la banda dreta de la carretera de Begur, passat el
la banda oposada d'aquestes, on avui en dia hi ha els karts, hi havia les	terreres	d'en Bofill. També s'havia extret terra vermella prop de can Curanta i
Curanta i dels camps propers a can Fontanilles. L'explotació d'aquestes	terreres	va ser simultània i sense un ordre concret. No es coneix del cert
carretera de Pals, en el revolt que hi ha davant del mas Just. Aquestes	terreres	pertanyien a un petit banquer de Llagostera, fill de pares reginconins,
guerra, gairebé tots els rajolers carregaven la terra blanca en aquestes	terreres	. Els tractes per explotar-les eren els següents: cada rajoler havia
casa s'aixecaren amb gènere de rajolers del poble. Pel que fa a les	terreres	blanques de cal Rau, que gairebé en monopolitzava les extraccions; el
aquests terrenys. Des d'aleshores, el Torradillo va explotar aquestes	terreres	en ús propi i exclusiu. Només Lluís Pruneda va aprovisionar-s'hi anys
comprar-la a fora. Anys després el Torradillo va vendre una part de les	terreres	a Antoni Macià, escultor que va aixecar-hi un conjunt d'estàtues i que
que en va treure terra fins que va plegar poc després, tot i que ambdues	terreres	ja estaven esgotades. Mapa geològic del Baix Empordà
forn i de les seves instal·lacions auxiliars, a extreure l'argila de les	terreres	que hi havia dins la finca, així com a l'aprovisionament de feixines dins
d'argila vermella a la família Bofill, propietaris d'una de les	terreres	d'on s'aprovisionaven molts rajolers del poble. No s'especifica, però, la
fa als invertebrats aquàtics, a banda de l'informe sobre la fauna de les	terreres	de Vaca Morta (Bas et al., 2001), existeix també un
de manera que queden fora del nostre centre d'interès. De la	terrera	a la cuita El rajoler havia estat un ofici ambulant. En nuclis
nuclis de població petits o masies aïllades era corrent trobar-hi forns i	terreres	que eren utilitzats durant algunes setmanes al cap de l'any per les
La condició bàsica per establir una rajoleria era l'existència de	terreres	d'argiles adequades, perquè les característiques de la matèria primera
Anton Soler i Bertrant explica que, una vegada localitzada una bona	terrera	, s'aplanava un tros de terreny, que hom anomenava plaça o obrador, i als
per la zona de Vacamorta, entre la Bisbal i Cruïlles, que és on hi ha les	terreres	d'on s'extreu l'argila. Tot i això, el projecte preveu construir un
Pou, però, considera: «Aquest traçat ens pot fer tancar algunes	terreres	, i posa en perill el sector, perquè aquesta és la terra més bona que hi
els números.» Pou calcula que el sector que utilitza les	terreres	de Vacamorta genera uns 800 llocs de treball —entre directes i
(Cuchí 1994: 143). Els ceramistes procuraven tenir en propietat una	terrera	i, si no es donava el cas, almenys tenir dret de terrera (Bover, 1993:
terra de l'argilera es guanyaven noves terres per al cultiu. Les	terreres	de Verdú es troben a les partides de Basselles, Obacs (O Aubacs) i