DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
terrible AI 6104 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb terrible Freqüència total:  6104 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus, fracassada l'última i terrible temptativa de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers
l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va enganyar amb afalacs el terrible missatger fins a aconseguir, encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència.
Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no envellim, un destí terrible per a uns monstres com nosaltres, en una tal constitució fixos,
i els vents, arreu, sense fre ni repòs. I les esquerpes, feréstegues, terribles eugues de Diomedes, que varen devorar, en el rompent, el cadàver del seu
amb alguns dels seus amors. Tot just caminava i ja va destruir un terrible serpent o un drac monstruós. Es va purificar dels sollaments d'aquella
llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de debò terrible. Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al
vol", acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la bruixa és mig entesa en cavalleries",
es veia a si mateix com l'ésser més miserable de la terra, culpable d'un terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva consciència,
no el recordava. Ara, d'ell, a Santa Maria dels Monts es deien coses terribles: se'l vituperava en veu alta i se'l maleïa, i les velles gairebé es
poc s'anà absorbint en aquella evocació que en aquesta nit de dubte i de terrible solitud li encomanava una sensació consoladora i trista alhora:
Tino Costa se n'anà del poble amb la forastera. Per a l'ancià fou una terrible decepció, i va sentir-se defraudat en les seves esperances. Però, ¿és que
i determinava tots els seus moviments, era el de la solitud, aquella terrible sensació que havia anat creixent en ell a mesura que s'endinsava per la
tornaré amb ella." La nit, després, transcorria amb una lentitud terrible, inacabable. VIII Amor, che a nullo amato amor perdona. Dante
en el seu rostre endurit i en els seus ulls surava una resolució tan terrible, tan irrevocable, que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué despullat,
es sentia en un estat d'ànim singular: travessava un d'aquells moments de terrible depressió espiritual, que eren en ell com una malaltia. Els patia de feia
—recordeu-ho—, és a causa de les seves llàgrimes, que foren escrites les terribles paraules: "Millor està el mort que el vivent, i, millor que el mort i el
sota el sol". D'un costat, doncs, el crim, l'egoisme monstruós, la terrible impietat; de l'altre, la víctima innocent que ha d'ésser-los immolada i
aspiració de la part més noble que hi ha en nosaltres a escapar-nos de la terrible crueltat de la vida, un aleteig desesperat d'ocells presoners. La veritat
sords i angoixosos clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la terrible porta; els joves passaven amb ell i passaven els dos infants, agafats a
Mila —també aquesta era veritat, encara que això no feia sinó tornar més terrible, més esfereïdor l'enigma—, aquella vida tornava a ell per alliberar-lo
veure em va semblar com si se m'obrís el cel. Em trobava en un moment terrible de la meva vida, i no sé quina secreta font de tendreses i de
d'alegria. Jo no sabia com fer-ho; estava en un estat d'una perplexitat terrible; però sentia que havia d'anar-me'n sol. Ja molt tard ens ficàrem
li explicava coses del poble. I ell la mirava, la mirava amb aquells ulls terribles en l'expressió dels quals s'havia concentrat tota la seva ànima, amb tot
malaltissa en què el motiu més insignificant engendrava en ell una terrible excitació barrejada d'un sentiment estrany de temors; potser a causa
el que li succeïa, com si es mogués encara entre les ombres del terrible malson. Començà a plorar sense adonar-se'n, sense voler. Les llàgrimes li
tropell dels homes que s'acostaven. La seva ànima es debatia en un combat terrible. Parlava en veu baixa perquè ell no la sentís des de dalt, perquè ell no
desgràcia inesperada hagués arrabassat pare i mare. I la ment en aquella terrible orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell girava i tornava
fugint a través dels carrers, entre la gent que no veu, sense rumb, i la terrible interrogació torna incessantment a la seva ànima: "On serà? Què deu
de tendresa; però a l'ànima portava ja la sensació anticipada del terrible enuig, de la tristesa infinita de la seva vida, que havia infal·liblement
sempre a la memòria el recinte on es confinaven els senyalats per la terrible malaltia, descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada
perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop d'un terrible malestar. Els seus jocs en la fosca, els seus pessics, les seves rialles,
amb els millors records que d'ella tenia. La veia allunyant-se en aquell terrible moment de la seva última entrevista, quan el seu cor cridava dins el pit,
professor de Santa Maria ressonava als seus dintres, com el ressò d'una terrible sentència: "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." Caminava
assedegat recull la pluja vivificadora. Era una cosa en la qual, en la terrible confusió en què estava enfonsada d'ençà de la partença d'ell, atuïda pel
tan inconcebibles, que la traspassaven com espases; els seus llargs i terribles silencis, a voltes més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja
tots. La darrera nit, la darrera dels seus dubtes, fou per a Mila una nit terrible de tortures, una nit de suors i agonies. Se la passà gairebé sencera
mentrestant, passat l'estupor i la sorpresa del primer moment regnava un terrible desconcert. Ningú no sabia què fer ni per on cercar, i tots es movien
qual no acabés de sorgir; de sobte, el seu rostre es contragué com en un terrible esforç per a reconèixer-lo. Tino Costa, ara, a la llum d'una espelma que
llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'escapava un crit ofegat però terrible. Va allargar els braços tot rebutjant-lo, mentre s'arraulia contra la
deixar-ho d'acabar, esgotat per la tensió nerviosa, incapaç de superar la terrible sofrença a què sotmetia la seva ànima, impotent. Ho deixà per l'íntima
l'odi de tot Santa Maria concitat contra ell; l'odi del poble, la seva terrible repulsa silenciosa, semblava muntar aquella nit de tot Santa Maria,
tampoc la nit no li havia portat la pau que necessitava i esperava. La terrible excitació que li havia deixat el malson passat anava creixent ara amb la
sentia allí mateix, vora seu, com una presència invisible, silenciosa i terrible que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino Costa treballava gairebé
després tornava a ésser ella, i novament semblava somriure, enigmàtica, terrible, amb el seu secret. "Mare, mare; tinc por!" Maria Àgueda seguia la seva
si en la lluita interior que sosté volgués contenir-la, i s'esglaia del terrible tremolor de la seva mà. Torna a empènyer la porta, gairebé sense saber
viscut? Començava a viure? Tingué un moment, un últim moment de dubte terrible. A quin abisme es precipitava la seva ànima? Es remuntava? Davallava? Es
i tal vegada d'ajudar-lo; aquesta esperança la sostingué en aquell moment terrible, enmig d'aquella ensulsiada en la qual semblava com si una mà li
porta amb la mà plena; la cridà quasi a crits i en la veu li tremolava la terrible temença: —Mila... Mileta... Es miraven de nou aterrits, sense saber què
del germà, content de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la terrible desgràcia, i se n'anaren cap a Argona; s'instal·laren a la vella masia, i
Mentre no les oblidarem, ens menysprearem amb un menyspreu mutu de terribles efectes. L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra, la dels altres:

  Pàgina 1 (de 123) 50 següents »