×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb terrible |
Freqüència total: 6104 |
CTILC1 |
germans Posidó i Hades, amb altres forces, Zeus, fracassada l'última i | terrible | temptativa de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers | l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va enganyar amb afalacs el | terrible | missatger fins a aconseguir, encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència. | Aquesta, Euryalé, i jo som, a més, immortals i no envellim, un destí | terrible | per a uns monstres com nosaltres, en una tal constitució fixos, | i els vents, arreu, sense fre ni repòs. I les esquerpes, feréstegues, | terribles | eugues de Diomedes, que varen devorar, en el rompent, el cadàver del seu | amb alguns dels seus amors. Tot just caminava i ja va destruir un | terrible | serpent o un drac monstruós. Es va purificar dels sollaments d'aquella | llevava a poc a poc el seu poder. Però mil·lenaris enrera va ser de debò | terrible | . Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al | vol", acariciava, amb ronquera que procurava sense èxit d'estovar, el | terrible | amor d'Hals. "Em penso que la bruixa és mig entesa en cavalleries", | es veia a si mateix com l'ésser més miserable de la terra, culpable d'un | terrible | delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva consciència, | no el recordava. Ara, d'ell, a Santa Maria dels Monts es deien coses | terribles | : se'l vituperava en veu alta i se'l maleïa, i les velles gairebé es | poc s'anà absorbint en aquella evocació que en aquesta nit de dubte i de | terrible | solitud li encomanava una sensació consoladora i trista alhora: | Tino Costa se n'anà del poble amb la forastera. Per a l'ancià fou una | terrible | decepció, i va sentir-se defraudat en les seves esperances. Però, ¿és que | i determinava tots els seus moviments, era el de la solitud, aquella | terrible | sensació que havia anat creixent en ell a mesura que s'endinsava per la | tornaré amb ella." La nit, després, transcorria amb una lentitud | terrible | , inacabable. VIII Amor, che a nullo amato amor perdona. Dante | en el seu rostre endurit i en els seus ulls surava una resolució tan | terrible | , tan irrevocable, que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué despullat, | es sentia en un estat d'ànim singular: travessava un d'aquells moments de | terrible | depressió espiritual, que eren en ell com una malaltia. Els patia de feia | —recordeu-ho—, és a causa de les seves llàgrimes, que foren escrites les | terribles | paraules: "Millor està el mort que el vivent, i, millor que el mort i el | sota el sol". D'un costat, doncs, el crim, l'egoisme monstruós, la | terrible | impietat; de l'altre, la víctima innocent que ha d'ésser-los immolada i | aspiració de la part més noble que hi ha en nosaltres a escapar-nos de la | terrible | crueltat de la vida, un aleteig desesperat d'ocells presoners. La veritat | sords i angoixosos clams ressonava a la seva ànima! El comte passava la | terrible | porta; els joves passaven amb ell i passaven els dos infants, agafats a | Mila —també aquesta era veritat, encara que això no feia sinó tornar més | terrible | , més esfereïdor l'enigma—, aquella vida tornava a ell per alliberar-lo | veure em va semblar com si se m'obrís el cel. Em trobava en un moment | terrible | de la meva vida, i no sé quina secreta font de tendreses i de | d'alegria. Jo no sabia com fer-ho; estava en un estat d'una perplexitat | terrible | ; però sentia que havia d'anar-me'n sol. Ja molt tard ens ficàrem | li explicava coses del poble. I ell la mirava, la mirava amb aquells ulls | terribles | en l'expressió dels quals s'havia concentrat tota la seva ànima, amb tot | malaltissa en què el motiu més insignificant engendrava en ell una | terrible | excitació barrejada d'un sentiment estrany de temors; potser a causa | el que li succeïa, com si es mogués encara entre les ombres del | terrible | malson. Començà a plorar sense adonar-se'n, sense voler. Les llàgrimes li | tropell dels homes que s'acostaven. La seva ànima es debatia en un combat | terrible | . Parlava en veu baixa perquè ell no la sentís des de dalt, perquè ell no | desgràcia inesperada hagués arrabassat pare i mare. I la ment en aquella | terrible | orfanesa tornava incessantment a ell. El seu cervell girava i tornava | fugint a través dels carrers, entre la gent que no veu, sense rumb, i la | terrible | interrogació torna incessantment a la seva ànima: "On serà? Què deu | de tendresa; però a l'ànima portava ja la sensació anticipada del | terrible | enuig, de la tristesa infinita de la seva vida, que havia infal·liblement | sempre a la memòria el recinte on es confinaven els senyalats per la | terrible | malaltia, descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada | perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop d'un | terrible | malestar. Els seus jocs en la fosca, els seus pessics, les seves rialles, | amb els millors records que d'ella tenia. La veia allunyant-se en aquell | terrible | moment de la seva última entrevista, quan el seu cor cridava dins el pit, | professor de Santa Maria ressonava als seus dintres, com el ressò d'una | terrible | sentència: "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa; tem Déu." Caminava | assedegat recull la pluja vivificadora. Era una cosa en la qual, en la | terrible | confusió en què estava enfonsada d'ençà de la partença d'ell, atuïda pel | tan inconcebibles, que la traspassaven com espases; els seus llargs i | terribles | silencis, a voltes més punyents encara. Sí, ell aleshores havia ja | tots. La darrera nit, la darrera dels seus dubtes, fou per a Mila una nit | terrible | de tortures, una nit de suors i agonies. Se la passà gairebé sencera | mentrestant, passat l'estupor i la sorpresa del primer moment regnava un | terrible | desconcert. Ningú no sabia què fer ni per on cercar, i tots es movien | qual no acabés de sorgir; de sobte, el seu rostre es contragué com en un | terrible | esforç per a reconèixer-lo. Tino Costa, ara, a la llum d'una espelma que | llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'escapava un crit ofegat però | terrible | . Va allargar els braços tot rebutjant-lo, mentre s'arraulia contra la | deixar-ho d'acabar, esgotat per la tensió nerviosa, incapaç de superar la | terrible | sofrença a què sotmetia la seva ànima, impotent. Ho deixà per l'íntima | l'odi de tot Santa Maria concitat contra ell; l'odi del poble, la seva | terrible | repulsa silenciosa, semblava muntar aquella nit de tot Santa Maria, | tampoc la nit no li havia portat la pau que necessitava i esperava. La | terrible | excitació que li havia deixat el malson passat anava creixent ara amb la | sentia allí mateix, vora seu, com una presència invisible, silenciosa i | terrible | que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino Costa treballava gairebé | després tornava a ésser ella, i novament semblava somriure, enigmàtica, | terrible | , amb el seu secret. "Mare, mare; tinc por!" Maria Àgueda seguia la seva | si en la lluita interior que sosté volgués contenir-la, i s'esglaia del | terrible | tremolor de la seva mà. Torna a empènyer la porta, gairebé sense saber | viscut? Començava a viure? Tingué un moment, un últim moment de dubte | terrible | . A quin abisme es precipitava la seva ànima? Es remuntava? Davallava? Es | i tal vegada d'ajudar-lo; aquesta esperança la sostingué en aquell moment | terrible | , enmig d'aquella ensulsiada en la qual semblava com si una mà li | porta amb la mà plena; la cridà quasi a crits i en la veu li tremolava la | terrible | temença: —Mila... Mileta... Es miraven de nou aterrits, sense saber què | del germà, content de veure'ls per fi units, baldament fos sobre la | terrible | desgràcia, i se n'anaren cap a Argona; s'instal·laren a la vella masia, i | Mentre no les oblidarem, ens menysprearem amb un menyspreu mutu de | terribles | efectes. L'espectacle de la bestiesa humana —la nostra, la dels altres: |
|