Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ja no és més que una conseqüència rutinària; la passió per la propietat	territorial	, tan característica del món agrari, suposa una voluptuositat també, però
se sentia particularment furiós per tantes lleis, normes, noves divisions	territorials	, i esclats de crueltat metòdica i mesella. No es devia atrevir a confiar
reviscolament. Però la següent centúria fou de gran expansió, econòmica i	territorial	. Al bell mig de l'avenç profundíssim dels exèrcits comtals cap a l'Ebre,
del poder, per tradició neogòtica i sobretot per la seva prepotència	territorial	i política després de les darreres guerres civils al seu país —¿qui
qualque il·lusió sobre aquest particular, la ruptura de la unitat	territorial	catalana, el tractat de pau dels Pirineus (1659) i les
Renaixement. El que no pogueren fer, en llurs respectives jurisdiccions	territorials	, és implantar un esperit religiós comparable al medieval. L'Edat Mitjana
la mateixa inversió caracteritza el poder atribuït per cada tribu al marc	territorial	: els aranda li concedeixen un valor real i absolut; en llur sistema és
doncs, per dos tòtems, tot de prohibicions alimentàries i un domini	territorial	. A la qual cosa s'afegeixen prerrogatives tals com l'elegibilitat dels
i a Saibai aquesta repartició corresponia, segons sembla, a una divisió	territorial	a l'interior del poblat. Al moment de l'expedició d'A. C. Haddon aquesta
també servir per a organitzar l'espai, i aleshores s'observa una extensió	territorial	i geogràfica del sistema classificatori. La geografia totèmica dels
—amb l'ajuda d'una topografia conceptualitzada. El farciment del marc	territorial	va acompanyat d'un eixamplament. Semblantment a com, en el pla lògic,
L'absurd més fonamental consistí en no respectar l'estricta unitat	territorial	de l'arxipèlag. Afegir el Rosselló, Montpeller i Carlades a la corona
les atribucions de l'Administració Central en perjudici dels organismes	territorials	ha empobrit encara més l'espectacle que s'ofereix als nostres ulls.
de descentralitzar les competències atribuïdes als organismes de caràcter	territorial	, és clar que aquesta possibilitat no resoldrà tots els maldecaps. Però
anul·lament dràstic de l'autogovern, coaccions pedagògiques, fissures	territorials	imposades, adulteració cultural, etc.— tenen sempre efectes decisius
possessions en el regne. Sigui com sigui, el fracàs de l'assimilació "	territorial	" deixava subsistent una rèmora molesta: per sempre més seríem un país
hauria estat impossible, i el monarca havia de consentir en recompenses	territorials	i jurisdiccionals que premiessin la col·laboració aristocràtica. Però les
feudals, no concedia tantes facultats ni tan omnímodes als nobles	territorials	com els en concedia el Fur d'Aragó. Al capdavall, els senyors aragonesos
no quedava limitada al grup feudal aragonès. És tota la noblesa	territorial	del País Valencià, incloent-hi la d'ascendència catalana, la que ara
il·lusió optimista. Era una plataforma molt mediocre. Si els dispositius	territorials	del Principat, més grans, no havien estat suficients per a auspiciar una
agrícoles indígenes sortien encara cap al comerç exterior. La noblesa	territorial	treu apreciables rendiments de les seves possessions, i, concentrada a la
les activitats industrioses hi tenien igualment llur suport. La noblesa	territorial	en treia el millor profit, ja que la majoria dels moros li eren vassalls,
amb l'augment del sector castellà, o dissolent-lo en un còctel	territorial	més ampli. Seran els liberals del Vuit-cents els encarregats de
bèl·lic i demogràfic. El tractat d'Almirra interrompia la seva expansió	territorial	cap al sud. Era una hipoteca intolerable sobre el futur de la Corona. Els
enlloc no hi ha tantes esglésies ni tan riques; un terç de la propietat	territorial	és en mans de la clerecia; les lleis laiques i desamortitzadores no han
el sentiment de la riquesa mobiliària i no tenen el de la immobiliària o	territorial	que és la de la terra i de la casa, és dir que si estimen els vestits, les
dels sentiments humans i per consegüent el sentiment de la propietat	territorial	pot coincidir amb la suavitat del clima, no perquè aquesta suavitat en
1929), i les seves úniques monografies de tema concretament	territorial	es refereixen al dret consuetudinari i a l'economia popular de les
en aquesta qüestió cal partir de la llei personal, i no pas de la llei	territorial	, com es diu en llenguatge jurídic; és a dir, que cada home, essent lliure
continuïtat i unitat en el temps. La completa substitució de la llei	territorial	per la llei personal en aquesta esfera, tindria el perill d'establir una
amb Espanya ha de cercar-se per sublimació, no per engrandiment de l'àrea	territorial	o de potència econòmica o militar. Com diu Abadal i Vinyals, que ha
extensions ermes. Es formen les agrupacions feudals que tenen una base	territorial	. Al costat llur, els monestirs emprenen una vasta obra de reconstrucció,
les regions que semblarien imposades per la geografia exclusivament	territorial	, per aquelles que són treballades per factors humans. Els homes aprenen a
constitució d'un nucli nacional —peninsular o pirinenc— major; d'una base	territorial	important que donés sòlids fonaments a les empreses imperials i a les
catalana hauria estat molt major, si s'hagués fonamentat en un nucli	territorial	extens i potent, més que en un escampall de disperses colònies
el mot nacionalitat, a l'Austria, té una significança personal, no	territorial	. Quan allí parlen de "les nacionalitats de l'Imperi", no volen
de la nacionalitat, resta fixar el seu domini geogràfic, l'àrea	territorial	que abraça. Com més s'estudía concretament aquest punt, més dificultats
Està sotmès l'Estat en sa constitució interna com en son desplegament	territorial	i en sa acció exterior, a forces extra-voluntaries, a influencies que no
o indirecta, d'una manera formidable, en el desplegament, l'extensió	territorial	i l'esdevenir de una nacionalitat. Els germànics han organitzat
Aquest principi arbitrari té aplicació, especialment, a la delimitació	territorial	dels Estats nacionals. En les regions mixtes, en les zones dubtoses,
nacionalitats, per tal com no hi ha homogeneïtat nacional en les unitats	territorials	. Com a conseqüència d'aquesta tesi general Renner preveu una doble
per als fins de la cultura tècnica, sobre la base del principi purament	territorial	. Per a dir-ho en altres termes més clars i concisos: autonomia nacional,
la dominació exclusiva damunt un territori concret. El desenvolupament	territorial	de l'Estat depèn dels interessos materials dels grups dominants dins
seguint llurs interessos materials. La nació és inconcebible com a unitat	territorial	." Atorgar, doncs, a la nació els drets de l'Estat és un error. "El
doncs, segons Renner, sobre la base del principi "personal" i no pas	territorial	. "Les nacions han d'organitzar-se, no pas com a unitats territorials,
pas territorial. "Les nacions han d'organitzar-se, no pas com a unitats	territorials	, sinó com a associacions de persones, no pas com a Estats, sinó com a
de les nacionalitats i la unió de les persones isolades, el principi	territorial	farà un paper considerable com a ordenador." L'Estat nacional és
com en el millor dels mons possibles si es prescindeix del principi	territorial	i s'adopta la panacea receptada per ell, consistent en un complicat
rebutja, com Renner, i amb una argumentació anàloga, el principi	territorial	i, com ell, preconitza el principi "personal". Segons aquest principi,
com ja hem vist, les nacions es constitueixen, no pas com a corporacions	territorials	, sinó com a associacions purament "personals", i representen

Pàgina 1 (de 70)

50 següents