DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
terrorisme M 368 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb terrorisme Freqüència total:  368 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per Comillas. Solució sense sortida en els dies de la naixença del terrorisme anarquista. Però no una solució de mala fe, com era la dels industrials
davant la pantalla de TV són objecte continuat de violència. És el terrorisme gestual. El genocidi cultural en la forma més subtil. Cada comunitat,
modalitat de violència sol ser franca: adopta el gest de la revolta, del terrorisme, de la insolència estentòria. Sembla "més" violenta que no l'altra,
que plora i sagna compadeix les injustícies damunt les quals esclata el terrorisme, i creu que el bàlsam de l'amor pot encara cicatritzar les ferides
món. Aquí els elements pertorbadors (els anarquistes-confidents del vell terrorisme, o els pistolers tarifats del nou) no hi tenen un camp. Hi tenen una
no m'espanten! —Si valen la pena, no! Però aquí està el meu dubte. El terrorisme fins ara no ha servit més que per a fer-nos perseguir. Atemptats,
Pàg. 9. Dimarts, 24 d'octubre de 1922 El terrorisme a Barcelona Atemptat frustrat contra el governador un policia i quatre
Pàg. 9. Dimecres, 25 d'octubre de 1922 El terrorisme a Barcelona La destitució del governador civil i el cap de policia El que
que havia estat assassinat Salvador Seguí) quan les pistoles del tenebrós terrorisme li segaren la vida. Jo anava a la meva feina quotidiana, després d'haver
que ells sabien respecte les bombes i assenyalarien els dirigents del terrorisme barceloní, que tantes víctimes causava i que tants perjudicis produía a
orador fou Josep Ulled, el qual acusà les dretes de ser les autores del terrorisme, amb el tèrbol designi —digué— de presentar davant l'opinió pública els
argumentant que el crim crida el crim. "Quan una organització empra el terrorisme amb la intenció de fer prevaldre els seus anhels, està irremissiblement
forces coaligades tenien interès a fer simultanis els mots sindicalisme i terrorisme. Això els servia per anexionar-se l'opinió neutral i per justificar noves
del famós procés de Montjuïc, originat per la situació creada pel terrorisme anarquista i sobretot per l'explosió de la bomba del carrer dels Canvis
radica en els governs de l'Estat, els quals fomenten tota mena de terrorismes per tal de reduir amb sang i foc les justes, les humanes aspiracions de
la qüestió social que ens han pintat: la generadora del terrorisme anticatalà; la que ha tingut Barcelona durant anys en permanent estat de
enemics de Catalunya es posà de manifest d'una faisó patent i clara. I el terrorisme minvà com per art de màgia. Però, és clar, l'incident esmentat irrità
a Barcelona; el deceni 1900-1910 no ens va ésser favorable. Lo terrorisme, entre altres causes, produí una depresió que induptablement devia
bellesa, i la fatuïtat i el crim en siguin repudiats. Tant se val que el terrorisme oficial fomenti l'odi i la rancúnia i, per tant, el crim. La pistola fou
la mestressa de Barcelona. Què pretextava Martínez Anido, en emprar el terrorisme? La mort d'alguns patrons i policies. "Són els obrers qui han començat
i policies. "Són els obrers qui han començat en les pràctiques del terrorisme", argumentava el general governador de Barcelona. Cert que es produïren
que incapacita l'home per a realitzar una obra de germanor i de pau. I el terrorisme esdevé a Catalunya una arma oficial, amb pistolers assalariats que
conduccions ordinàries. També es perseguí inexorablement per mitjà del terrorisme, els homes representatius de la política catalana d'esquerra i els
bastits en el propi despatx del governador civil de Barcelona. El terrorisme, emprat com a mitjà de pacificació des del poder, no es pot recolzar en
recolzar en cap forma jurídica i, per tant, el governant que es val del terrorisme esdevé un delinqüent comú, agreujat pel fet de posseir, per a la
formes pre-establertes per la legislació de l'Estat. Perseguir el terrorisme amb la mateixa arma, ultra esdevenir perillós per a l'Estat que el
una negació. Mai, els treballadors organitzats, no han fet apel·lació al terrorisme. Els fets terroristes que s'han produït, han estat casos aïllats,
que es pot afirmar, és que ni d'un costat ni de l'altre no accepten el terrorisme, ans el neguen declarant-lo nociu per als treballadors organitzats. Sols
palla. La manca de conviccions, la pobresa d'esperit, menen fatalment al terrorisme; i si l'home, en el seu decandiment, se sent impulsat per la feresa
de la tirania emprada per l'Estat per a romandre fort, repudiava el terrorisme i l'atemptat personal practicat pels nihilistes russos. Réclus, en canvi,
d'Escípia. Hom també conta que els habitants d'Herocleotis, sota el terrorisme del tirà Clearcos, no s'atrevien a sortir de casa sense haver ingerit un
d'arguments i personatges que representen les inacabables èpoques del terrorisme i el sindicalisme barceloní, i cal creure que Navarro-Costabella mateix
era de la mateixa ordre. A més, feia poc que havien estat exasperats pel terrorisme d'un altre inquisidor dominicà... Com rebrien Vicenç Ferrer? El reberen
pobres, reivindicaven la igualtat i la justícia, i exercien hàbilment el terrorisme. Aquest fou el medi social i religiós que trobà Jesús de Natzaret.
tota mena de discriminació racial; l'agressió bèl·lica, la violència i el terrorisme; l'acumulació d'armes, especialment atòmiques, i el tràfec escandalós
vers l'any 1893, quan els aconteixements socials i els actes de terrorisme es fan sentir a Barcelona, ressonen barrejats amb el nostre moviment,
la propaganda blasfema, la corrupció contra natura o la incitació al terrorisme. Normalment, els problemes de l'escriptor no pertanyen a cap d'aquests
havent arreu del món la guerra revolucionària o subversiva, és a dir el terrorisme; comprensible i fins i tot justificada en un règim totalitari, però mai
sinó generals i moltes vegades retirats i indefensos i per l'esquena. Terrorisme que aquí és absurd perque l'evolució política que hem fet i estem fent no
consisteix. ¿Haurem de demanar-ho —com fa temps— a Stalin? Un subterrani terrorisme intel·lectual impulsa a demanar perdó per citar Stalin. Allò que no té
al front de càrrecs de gran responsabilitat com la lluita contra el terrorisme. Les característiques d'aquests cossos permeten, però, canvis més ràpids
una política lingüística. Política que al meu entendre fou un vertader terrorisme lingüístic. També m'hi referiré més endavant. Ara tan sols vull afegir
opressió de les "nacionalitats" històriques, la pràctica d'un vertader terrorisme lingüístic. L'anglès i el francès s'imposaren als respectius Estats. La
en la qual, des del punt de vista cultural, s'hi practicà un vertader terrorisme rus. Ho veurem en el millor terreny, el de la llengua. Per ara donem un
corresponen a estructures socials més endarrerides. Això és gairebé fer terrorisme. I així, igualment, amb les llengües asiàtiques, i amb algunes llengües
portés cap a camins que fessin el joc del centralisme, i va començar un terrorisme, estrany a la nostra manera d'ésser, amb la intenció d'ensorrar
carn. La pel·lícula àdhuc desmenteix, a través de la caricatura, l'antic terrorisme rus. Tot i datar de l'època staliniana, la producció americana demostra
"Els Quatre Gats", wagnerianisme, etcètera), i la gran onada del terrorisme anarquista (bomba d'en Pallàs, bomba del carrer dels Canvis Nous, procés
Societat d'Atracció de Forasters, en un moment en què els esclats del terrorisme anàrquic desacreditaven la nostra ciutat davant tot el món; durant aquell
societat Comunista, la LCR no se serveix ni de la conspiració ni del terrorisme, sinó de l'autoorganització de les masses treballadores i de la seua

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »