Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les veureu adormidetes, les antenes girades al llarg del cos i les ales	teses	. Tant han feinejat el dia, que una son feixuga les aclapara. Guarden un
los primers diumenges, y, ells y nosaltres los escolanets cantavam á tota	tesa	'ls /Goigs del Roser\; y alguna vegada que á mes dels de Vich,
i llavors, massa feble per a conservar allò que el seu vigor mantenia	tes	, sotraga defallent allò que íntegre podia dur. l'aire: teoria de Metrodor
paper fort ben llis i sense grans, si és possible. És millor de tenir-lo	tes	, puix cal evitar que faci bosses. Cal emprar llapis durs, tallats ben
segon, segona; xop, xopa; sonor, sonora; auster, austera; gris, grisa;	tes	, tesa; cortès, cortesa; boirós, boirosa; net, neta; absolut, absoluta;
segona; xop, xopa; sonor, sonora; auster, austera; gris, grisa; tes,	tesa	; cortès, cortesa; boirós, boirosa; net, neta; absolut, absoluta; lícit,
dues branques més vigoroses i divergents que es subjecten a uns filferros	tesos	horitzontalment; en cada creuament de les branques, hom raspa l'escorça i
sentades formen cuadro sostenint un mocador de les cuatre puntes ben	tes	; la que porta 'l jòc diu: —Tix, tixidor—, responent les atres: —Qué
ab el braç dret estirat cap avant, aixina com també el dit índex ben	tes	, com formant punjó; hi ha en esta traça formats començen a cantar lo
borumbòt u es posa dret, pero un pòc enjancat, i a cada banda un atre ben	tes	, el de la dreta ab el braç esquèrro estirat per darrere del de mig i la
agüelo; el gat a l' atra banda, la çaguera en tèrra i les cames de davant	tesses	, manté sa pitera i cap en alt; de cuant en cuant ab una suau ma,
humor al capitá, el que dirigintse al desafiat i posat davant de 'll molt	tes	, fent un saludo ab la espasa, li digué ab gran serietat: —/Capitán,
dimoni és la de fer-lo aparèixer amb una figura espavantable amb banyes	teses	i cargolades, cua llarga, peus de boc i urpes a les mans, que put a sofre
tirant a cendra, castanya o negre, i afectaven la forma d'una copa,	tesa	o aixafada pel mig i de través com una mitra. Tenien al davant una gran
o en anys de molta collita, per mitjà del rec. L'oliver es pot regar a	tesa	, a l'ample, o si són en regadiu, que sota d'ells s'hi fan patates o
caure. També és agradable veure els arbres i totes les plantes mullades,	teses	i brillants i el cel gris i la llum difusa i les coses i tot el paisatge
li quedá pegat en la part carnosa que está més avall de les espal·les,	tes	com éll mateixa. La pòbra dòna no podía arrimarse á cap puesto, y manco
y de nit fea com qui dormía, pero estava sempre en la orella més	tessa	que una llebre; no 's va fer esperar la en que, un pòch abans de les
respondrer, y per més que yo li rahone ella cap de cas fa, y allí está	tessa	com si fora un pilar, abans que la sanch més se me torre y d' una punyada
presa la resolució de declarar-se rei dels animals, continuà el seu camí,	tesa	i ravenxinada la cua, alterosa la testa i mesurada la passa, com si
y en l' amor de la natural bellesa. Emperó la mateix' escola nos dona á	tesa	en mòltas de sas obras primors de tota mena: sentencias de gran seny y de
de palla d'arròs aprimoradament teixida, l'última moda, d'ales planes i	teses	i cos que semblava una el·líptica caldereta. Picó, el so Pep, el jutge i
en la nit fosca. Per a cantar en la nit I què cercaves en la	tesa	nit primaveral, plena d'estels i lluna? Senties la
amb bandes de pedreria, surt l'Illa d'or lentament. Descobert,	tesos	els braços, percudits els nervis lassos, jo n'ador la
Millor ser llàgrima que anhel. Ni un pensament que salpi, l'ala	tesa	, vers les errants sensacions. Rastres de dolorosa
i tot llavi, un llenguatge rescent. Amb bandera ben alta i ben	tesa	surt Francesc, i promou un seguici. Encisat del
d'assolir el jorn riba pausada i neta de l'aigua	tesa	van udolant amb corones de foc cabells al vent darrera força,
cima amollaré, i fora, al vent, a la mar escumosa, al maistral	tés	en gropa al caval·ló més alt volant, embolicat de
que no es daven mai, ofesos, vaig viure amb els muscles	tesos	com visqueren tots els altres, perquè el temps senyava el
fet a mi, perquè la que jo li vaig fer fou espolsant el penjoll encara	tes	damunt la caldereta de llet-cau de manera que tot el suc del meu
pidolar, poblar la cambra de petites veus ploroses. Es redreçaven,	tesos	d'orgull, vexats per la indiferència d'Alexandre, i, a les palpentes,
[En passar, reté la cintura un xic blegada de Blanca.] Mantingueu-vos	tesa	. Escena IX [El Consiliari arriba al final de l'entrevista i
mira fixament el Marit. El Marit aguanta la mirada. Els dos cossos estan	tesos	.] Mare jove: Cantaré. Mestre d'armes: Gràcies, senyora.
però com en sordina, un concert bla, suavíssim. Tots tres, en rengle,	tesos	, escolten, en èxtasi i espantats.] Diamante: Oh, Déu, és
la gracia de Blanqueta, pus sentada al llindar de la porta de la botiga,	tesa	y ayrosa, ab lo cuixí devant, sos preciosos y blanchs dits se bellugavan
sa viola, tocant un ayre espontáneo, ab que totas las orellas se posaren	tessas	, los ulls se inflamaren de alegria y las llenguas se quedaren mudas, per
pera semblarho mes, portava sa cabellera enterament desgrenyada y	tessos	los cabells, que pareixia un dimoni desencadenat. Lo resto de son vestit
Jesus obrer Oh, Fuster de Nazareth, treballáu á tota	tesa	, treballáu, bon Jesuset, que teniu feyna promesa.
de la humanitat. Oh, Fuster de Nazareth, treballáu á tota	tesa	, treballáu, bon Jesuset, que teniu feyna promesa.
retaule l' encens. Oh, Fuster de Nazareth, treballáu á tota	tesa	, treballáu, bon Jesuset, que teniu feyna promesa.
Com aleshores que un home amb ciència del cant i la lira	tesa	fàcilment amb clavilla nova una corda quan ha fixat als dos
a la columna gran i el tirà que cenyís la rotonda alt i ben	tes	, de manera que els peus no toquessin a terra. Com llavors que
a l'Artillero implorant el càstig que l'audiència li imposava. Ell,	tes	i mirant el pati de butaques, com si volgués brindar l'estocada, semblava
Algú et poà cap a un estel on tecleja el lletrat a	tesa	delicioses màquines de ploma. Adam, allí, no menjà poma
gener tan clara! Cada branc violeta, de neguit, més	tes	apar, més afusat encara. Ja refà el món un brucatar florit.
al costat del cadavre del seu amo, de cul a terra, les potes del davant	tesses	, el cap alt i de tant en tant llençant un udol llarc i trist, com un plor
condicions. La Júlia no digué res més i sortí al davant, i caminà ben	tesa	, al llarg del passadís, precedint la senyora Dolors. Quan arribà a la
i aleshores tots la miraven, i ella, que s'intimidava, es posava	tesa	, i feia cara de mirar el plat, però li riallejaven les galtes, perquè
els llavis en tot el camí. La Júlia tampoc no parlà, i es mantingué	tesa	tot el trajecte, sense ganes de pensar, que prou que tindria temps,
dir que no era de doble corn ni de doble color com aquesta, ni 's duya	tessa	, pus com era de un sol corn, se podia portar senzillament plegadeta sobre

Pàgina 1 (de 2)

50 següents