DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tesi F 3877 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tesi Freqüència total:  3877 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

humanistes" —i, és clar, com un al·legat a favor de l'"home". La tesi genèrica i més o menys explícita ve a dir: el "progrés", o certes
els fets, o les doctrines, no han seguit aquest camí. En principi, la tesi spengleriana era fàcilment rebatible amb objeccions elementals: des del
seu ordre, arribi a estar en contradicció amb la justícia. La seva tesi és senzilla; entre la injustícia i el desordre, cal decantar-se per la
(en el viatge de tornada) sostenia amb gran vehemència la mateixa tesi. "Si jo fos el Govern roig —deia— enviaria els avions a fer una
Llegeixo El Papat i els temps moderns, de W. Barry, de tesi antiregalista, exalçador de la llibertat de l'Església, sempre amenaçada
una etapa de democràcia burgesa." (Efectivament: ja coneixia aquesta tesi del Comintern i de la premsa russa). Em parla de la derrota formidable de
elucubracions voregen la filosofia, la poesia, fins diria la màgia. La tesi fonamental és la utilització de l'inconscient com a element equilibrador,
total són quatre, i un d'ells compost de sis versos, sembla corroborar la tesi de la inexistència de la noia, sobretot si el llegim amb el partit pres
decidit a demostrar-li que no era un porc ni un imbècil. Per demostrar-li tesi tan evident esgrimí tota mena d'arguments, i no havia passat l'espai
lògicament les llars, les cases. Per familiaritzat que es trobés amb la tesi constitucional de sant Tomàs, basada en la cèl·lula familiar, el menoret
Entre les d'aquesta mena figura com a particularment deformadora la tesi de Menéndez y Pidal sobre l'imperialisme lleonès i castellà, una
la ideologia política, amb resultats poc grats per a tots. Per sort, la tesi menendezpidaliana està avui en franca davallada —el títol imperial
a més de les fórmules abans esmentades, els catalans desenvolupàrem les tesis del provincialisme, el foralisme, el regionalisme, el federalisme, el
reformes polítiques, en sentit provincialista, o bé acceptaren les tesis uniformistes de les Corts de Cadis. Però foren uns bons administradors.
però que ell no podia fer esclatar. Tampoc no es podia acceptar la tesi que la Baronessa pertanyés a aquella mena de dones de sensibilitat
—el formal— adjacent al que ara ens ocupa. Citem, per via d'exemple, les tesis d'Eugeni d'Ors: la definició "formes que volen", referida al
degli spiritti —que vam veure estrenar ahir—, i hi aplica la tesi inicial: el primer —diu— és fet amb una admirable sobrietat de mitjans,
anticipar-ne alguns dels resultats. Això no obstant, no regressem a la tesi vulgar —i d'altra banda admissible, en la perspectiva estreta en què se
"Roger Priouret. —Em sembla que, de fet, ens hem trobat davant dues tesis completament oposades." "Raymond Aron reprèn la tesi d'André Siegfried.
davant dues tesis completament oposades." "Raymond Aron reprèn la tesi d'André Siegfried. Per a André Siegfried, hi havia dues actituds
mitjà de fundar la comparació imprudent que invoca en suport de la seva tesi. Si el sulfat de coure és un cos químic tot i que cap dels seus elements
cas." (Gardiner, pàg. 52). Aquesta interpretació il·lustra la tesi central de l'autor, per a qui "els noms propis són marques
els casos, noms comuns o noms propis. Això no obstant, no acceptem la tesi de Durkheim sobre l'origen social del pensament lògic. Tot i que hi ha
del qual, a manca dels documents que haurien confirmat la seva tesi, havia apreciat en general en la història del pensament: "Mai més,
de Durkheim, la seva interpretació havia de confirmar una de les seves tesis fonamentals: la del caràcter emblemàtic del totemisme. Essent els xuringa
Però, a despit del gir voluntàriament brutal fet fer a la nostra tesi, no perdem de vista que el verb "dissoldre" no implica de cap manera (i
i, en canvi, no sortirà d'una acadèmia de savis. Per il·lustrar la seva tesi va contar-nos l'exemple d'un xicot d'Alcover, fill d'uns taverners, que
d'Espanya un recó de món a penes civilitzat. Jo, per il·lustrar la nostra tesi, els explico una mica d'història catalana i de política espanyola. Ells
Per això ara, en fer un experiment, no preguntem mai: ¿És veritat aquesta tesi?, sinó, és defensable aquesta hipòtesi? Aleshores la Naturalesa es limita
no serveix i haureu d'acceptar fins a la darrera essència la nostra tesi. Descartes. —I, quina és la vostra tesi, en definitiva? No són
essència la nostra tesi. Descartes. —I, quina és la vostra tesi, en definitiva? No són els déus? No és el determinisme?
No són els déus? No és el determinisme? Einstein. —La nostra tesi és matemàtica. Les xifres ens diuen que amb tota
més fructífer. Si em permeteu, us faré un xic d'història i veureu com les tesis més probables són sempre les que expliquen més gran nombre de fenòmens.
el sol, la lluna i els planetes? Ciutadà. —Aquesta era la vella tesi de Ptolomeu, que deixava molts fenòmens sense explicació.
i que la Terra, la lluna i els planetes roden al seu entorn. Una i altra tesi admetien que els moviments descrits a l'entorn del sol eren cíclics i
—Aquestes versions ens han arribat així mateix a nosaltres. La tesi de Galileu explicava moltes més coses. Era més acceptable. Però encara
a base de cicles i epicicles no eren sostenibles i calia assentar la tesi que els planetes descriuen el·lipses que tenen el sol per focus
no ho explica la hipòtesi de Newton. Descartes. —I ho explica la tesi relativista? Einstein. —La hipòtesi relativista explica tots els
—De quina religió? Morgan. —La religió darwinista. La vostra tesi no ha pogut resistir la comprovació experimental dels fets. Els
que guanya el més fort? Morgan. —Sí i no. Ara seguim la vostra tesi. Un cop admès que sobreviu el més fort, aquest es reprodueix i llega als
—Esteu segur de l'afirmació? Morgan. —Abans d'assentar aquesta tesi, els biòlegs de tots els temps han vessat molta tinta inútilment. Han
—¿I amb quines aportacions noves has pogut enrobustir la nostra tesi sobre generació espontània, les nostres moneres, la nostra llei de
Haeckel. —Però si justament la característica de la nostra tesi és que ho resolia tot! Hertwig. —Perquè no es proposava
respirar i reproduir un pilot de matèria? Haeckel. —La nostra tesi és molt clara. Primer es faria una mena de plasma i en un segon estadi
rep l'encàrrec de construir un transatlàntic modern. Segons la vostra tesi, si volia imitar la sàvia Naturalesa, començaria per foradar un tronc
i no gosa firmar-lo. Surt publicat anònim. Per confirmar la tesi que defensa al llibre emprèn un viatge. No surt tot sol. L'acompanyen
que l'aguanta. Malthus. —Doncs aleshores, ¿per què formuleu la tesi al revés? Hausser. —Perquè jo vaig més enllà. D'acord, que els
la gent que té misèria no compta en el mercat. L'obrer, amb la vostra tesi, no consumeix, ni consumirà mai. Hi ha gent que s'han arribat a creure
això encara no us sembla prou evident per a negar rodonament la vostra tesi que la màquina roba treball als homes? Ruskin. —Sí i no.
salvatge a una espècie domèstica. Nosaltres podíem retreure encara la tesi igualment moderna de Castle; però, en el cas Morgan, calia parlar

  Pàgina 1 (de 78) 50 següents »