×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb testament |
Freqüència total: 3083 |
CTILC1 |
Santo va treure una caixeta i n'extragué, per mostrar-lo a Candaina, el | testament | que tenia ja fet. Hi llegava tots els seus béns a sa neboda, fora d'una | es confinaven els senyalats per la terrible malaltia, descrit en l'Antic | Testament | ; aquella ciutat maleïda posada vora la ciutat, la descripció de la qual | et féu cridar una tarda en aquesta mateixa habitació i va ensenyar-te el | testament | en el qual nomenava Mila hereva de tots els meus béns? Candaina s'estava | aquests dos doctrinaris en la Bíblia marxista: l'Antic i el Nou | Testament | . Després parlem de finances. És completament cert, segons ell, que a | Arribà a Barcelona el dia 3 de gener de 1819 i va fer | testament | així que arribà. El notari ja havia estat advertit i ho tenia tot a punt | decisió de Jeroni, decisió que no és en cap moment ratificada, d'atorgar | testament | a favor de Cèlia. Aquesta amenaça de Jeroni consta en la tradició | intervinguts, amb la interdicció de comprar, vendre, llegar o fer | testament | o donació, fins a la definitiva sentència. Mentrestant, Jeroni | i els seus pares. Abans de fer-ho m'escrigué una lletra, era el seu | testament | . No n'hi adjunt una còpia perquè és llarg i no tenc a l'abast cap màquina | Tot és així d'absurd. Tot és així a la fi. II | Testament | mural /...de la mellor que mai vestís camisa\. Jordi de | A Tahití s'explica —no sé si és veritat— que Pomaré V manà en el seu | testament | que damunt la tomba li posessin una ampolla de Pernod. Els | pregar gens per anar a sentir la brutal i meravellosa poesia de l'Antic | Testament | , passada per la llengua d'un sapastre evangèlic que, si a mà ve, d'aquí a | aragonesa de Ramon Berenguer IV, envia legats per desfer els nusos del | testament | d'Alfons el Bataller, proclama l'extensió de la jurisdicció metropolitana | el prefigurà el regne de Mallorca, després del tronc principal amb el | testament | de Jaume I. Aquesta aparent contradicció de la política mediterrània de | d'anys i anys de desitjar-ho, havia aconseguit que Dona Obdúlia fes un | testament | a favor d'ella. Convenia mantenir el secret: convenia evitar comentaris. | evitar comentaris. La malalta, desorientada, podia fer un disbarat, un | testament | nou, excitar-se. —Pobra senyora, en es seus anys... Mentre s'entretenia | dorm. No vull veure més capellans. Basta amb ses misses que em deix en es | testament | . Ah, i duu'm ses receptes des metges. Les vull veure. Les hi dugueren i | vos hauríeu de deixar prendre aquesta herència. Sé que N'Obdúlia ha fet | testament | a favor de Na Remei. És indigne, indigne... Dona Maria Antònia Bearn | dinat\ tot d'una de la mort de Dona Obdúlia), en la qual parlava del | testament | del rei En Jaume i exposava les seves conviccions més o menys polítiques. | es rentà la cara com els gats i es disposà a escriure notes per al seu | testament | . Ja li sabia greu nomenar hereva universal Na Remei, les melositats de la | Na Remei, les melositats de la qual l'avorrien. No decidint-se a fer un | testament | nou, desitjava almenys escamotejar-li algunes coses. Per un moment pensà | aconseguia que Don Valentí, quasi sense adonar-se'n, la informàs del | testament | de Dona Obdúlia, amb la qual cosa confirmava les sospites que Na Remei | /A la postrema Montcada\, s'havia hagut d'estar de parlar del | testament | del rei En Jaume per no disgustar el marquès, i ara no podia elogiar | tenint successió, la finca havia de tornar als Bearns com era lògic. El | testament | de Don Ramon, clar i llampant —"/heredera universal | jo encara no m'he mort i puc tornar enrera... Dies abans havia canviat el | testament | . Estava cansada de Na Remei, la qual, després de veure-la tan i tan | ens havia de fer la més sonada... Amb aquestes paraules es referia al | testament | de la senyora, que deixava hereva universal la neboda perduda, la | Dona Obdúlia havia trobat manera, el dia abans de morir-se, de fer un nou | testament | . Estava escrit de la seva pròpia mà, en un estil pintoresc, ple de | a entrar la por al cos. El sagaç canonge li va insinuar un borrador de | testament | delicadet. A la tia Paulina li agradà tant que se'l va aprendre de | li feia més patètica l'aparició. La tia Paulina va anar a fer | testament | acompanyada del canonge a casa del notari Martí i Beya. Mossèn Claramunt, | i Beya. Mossèn Claramunt, com si encara no en tingués prou amb aquell | testament | , li anà filtrant la moneda amb excusa de caritats i misses; la tia | els rosaris de la primera comunió. Quan el notari Martí i Beya llegí el | testament | de la tia Paulina, don Tomàs tingué un rapte de ferocitat i després un | la fúria de dos tartaners biliosos amb la llengua saturada d'allioli. El | testament | de la tia era inexpugnable. No hi havia res a fer. Així ho digueren el | la primera. Don Tomàs, que ja no es feia amb ningú, i des del disgust del | testament | de la tia estava convertit en un pollet sense iniciatives, amb els | senyors de mica en mica, i quan Frederic arreplegà les escorrialles del | testament | del seu pare, es va trobar que si volia viure a Can Lloberola, tenia | cops es passava les tardes avorrint-se tot sol en un cafè de barri. El | testament | de don Tomàs va posar en clar que als Lloberola els tocava una misèria, i | no perquè sentís un goig extraordinari tenint Leocàdia a casa seva. En el | testament | de don Tomàs, s'assignava a Leocàdia una quantitat en valors que produïen | bona quantitat de dades escrites (documents, cartularis i, sobretot, | testaments | i deixes), sovint ens trobem davant d'objectes dels quals ignorem quin | que a Castella ocuparà el lloc del germànic "alsbergum". En un | testament | català de l'any 1005 el testador deixa "sua lorica et sua | sovint s'esdevindrà amb les espases, té nom propi: "Claramalla". És un | testament | del 1063 on es llegeix: "Et aliam suam loricam, quam | lancea et dardum, scutum et targa et ipsum meum corserium"; i al | testament | de Ricosind, signat l'any 1002, hi ha aquestes deixes: "ad | cum ipsa sella" (any 1078). Entre aquestes dues dates, als | testaments | de Ramir I d'Aragó, retrobem aquest rar mot: "spatas de argento et | et çentoros, sibe brunias, et atarguas, et cestenias, el gelmos" ( | testament | del 1059); i "brunias et espatas et addarcas et gelmus et | espatas et addarcas et gelmus et cestinias et çintoros et sporas" ( | testament | del 1061). Hom podria identificar aquesta peça amb la bossa de | de tant de valor com les altres armes i guarniments, especialment en el | testament | de Ramir I. Més arriscadament podríem pensar en un derivat del llatí | no manquen documents amb enumeracions d'armes defensives i ofensives ( | testaments | , inventaris, etc.), les tres obres esmentades tenen l'enorme avantatge de | primer lloc, hom enregistra "Una espaha appeilada Tiçon"; i al | testament | de Pere el Cerimoniós (1370; veg. § 42). Consta, | diu la crònica de Pere el Cerimoniós (I, pàg. 39). Al | testament | d'aquest rei, fill d'Alfons, signat el 14 de maig del | notícies sobre l'espasa de Sant Martí, car apareix per primera vegada al | testament | de Pere el Cerimoniós i és una arma encara conservada, que s'exhibeix al | que s'exhibeix al Musée de l'Armée de París. Al susdit | testament | , signat el 14 de maig del 1370, el rei fa esment de | dels aranda, que confiem aquest tresor a grups estrangers. I si enviem el | testament | de Lluís XIV als Estats Units o si ells ens deixen la Declaració | a ésser trobades després de la meva mort, com si diguéssim el meu | testament | . Proses o versos, pretenien de testimoniar el meu pas breu i malaurat per |
|