DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
testament M 3083 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb testament Freqüència total:  3083 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Santo va treure una caixeta i n'extragué, per mostrar-lo a Candaina, el testament que tenia ja fet. Hi llegava tots els seus béns a sa neboda, fora d'una
es confinaven els senyalats per la terrible malaltia, descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat maleïda posada vora la ciutat, la descripció de la qual
et féu cridar una tarda en aquesta mateixa habitació i va ensenyar-te el testament en el qual nomenava Mila hereva de tots els meus béns? Candaina s'estava
aquests dos doctrinaris en la Bíblia marxista: l'Antic i el Nou Testament. Després parlem de finances. És completament cert, segons ell, que a
Arribà a Barcelona el dia 3 de gener de 1819 i va fer testament així que arribà. El notari ja havia estat advertit i ho tenia tot a punt
decisió de Jeroni, decisió que no és en cap moment ratificada, d'atorgar testament a favor de Cèlia. Aquesta amenaça de Jeroni consta en la tradició
intervinguts, amb la interdicció de comprar, vendre, llegar o fer testament o donació, fins a la definitiva sentència. Mentrestant, Jeroni
i els seus pares. Abans de fer-ho m'escrigué una lletra, era el seu testament. No n'hi adjunt una còpia perquè és llarg i no tenc a l'abast cap màquina
Tot és així d'absurd. Tot és així a la fi. II Testament mural /...de la mellor que mai vestís camisa\. Jordi de
A Tahití s'explica —no sé si és veritat— que Pomaré V manà en el seu testament que damunt la tomba li posessin una ampolla de Pernod. Els
pregar gens per anar a sentir la brutal i meravellosa poesia de l'Antic Testament, passada per la llengua d'un sapastre evangèlic que, si a mà ve, d'aquí a
aragonesa de Ramon Berenguer IV, envia legats per desfer els nusos del testament d'Alfons el Bataller, proclama l'extensió de la jurisdicció metropolitana
el prefigurà el regne de Mallorca, després del tronc principal amb el testament de Jaume I. Aquesta aparent contradicció de la política mediterrània de
d'anys i anys de desitjar-ho, havia aconseguit que Dona Obdúlia fes un testament a favor d'ella. Convenia mantenir el secret: convenia evitar comentaris.
evitar comentaris. La malalta, desorientada, podia fer un disbarat, un testament nou, excitar-se. —Pobra senyora, en es seus anys... Mentre s'entretenia
dorm. No vull veure més capellans. Basta amb ses misses que em deix en es testament. Ah, i duu'm ses receptes des metges. Les vull veure. Les hi dugueren i
vos hauríeu de deixar prendre aquesta herència. Sé que N'Obdúlia ha fet testament a favor de Na Remei. És indigne, indigne... Dona Maria Antònia Bearn
dinat\ tot d'una de la mort de Dona Obdúlia), en la qual parlava del testament del rei En Jaume i exposava les seves conviccions més o menys polítiques.
es rentà la cara com els gats i es disposà a escriure notes per al seu testament. Ja li sabia greu nomenar hereva universal Na Remei, les melositats de la
Na Remei, les melositats de la qual l'avorrien. No decidint-se a fer un testament nou, desitjava almenys escamotejar-li algunes coses. Per un moment pensà
aconseguia que Don Valentí, quasi sense adonar-se'n, la informàs del testament de Dona Obdúlia, amb la qual cosa confirmava les sospites que Na Remei
/A la postrema Montcada\, s'havia hagut d'estar de parlar del testament del rei En Jaume per no disgustar el marquès, i ara no podia elogiar
tenint successió, la finca havia de tornar als Bearns com era lògic. El testament de Don Ramon, clar i llampant —"/heredera universal
jo encara no m'he mort i puc tornar enrera... Dies abans havia canviat el testament. Estava cansada de Na Remei, la qual, després de veure-la tan i tan
ens havia de fer la més sonada... Amb aquestes paraules es referia al testament de la senyora, que deixava hereva universal la neboda perduda, la
Dona Obdúlia havia trobat manera, el dia abans de morir-se, de fer un nou testament. Estava escrit de la seva pròpia mà, en un estil pintoresc, ple de
a entrar la por al cos. El sagaç canonge li va insinuar un borrador de testament delicadet. A la tia Paulina li agradà tant que se'l va aprendre de
li feia més patètica l'aparició. La tia Paulina va anar a fer testament acompanyada del canonge a casa del notari Martí i Beya. Mossèn Claramunt,
i Beya. Mossèn Claramunt, com si encara no en tingués prou amb aquell testament, li anà filtrant la moneda amb excusa de caritats i misses; la tia
els rosaris de la primera comunió. Quan el notari Martí i Beya llegí el testament de la tia Paulina, don Tomàs tingué un rapte de ferocitat i després un
la fúria de dos tartaners biliosos amb la llengua saturada d'allioli. El testament de la tia era inexpugnable. No hi havia res a fer. Així ho digueren el
la primera. Don Tomàs, que ja no es feia amb ningú, i des del disgust del testament de la tia estava convertit en un pollet sense iniciatives, amb els
senyors de mica en mica, i quan Frederic arreplegà les escorrialles del testament del seu pare, es va trobar que si volia viure a Can Lloberola, tenia
cops es passava les tardes avorrint-se tot sol en un cafè de barri. El testament de don Tomàs va posar en clar que als Lloberola els tocava una misèria, i
no perquè sentís un goig extraordinari tenint Leocàdia a casa seva. En el testament de don Tomàs, s'assignava a Leocàdia una quantitat en valors que produïen
bona quantitat de dades escrites (documents, cartularis i, sobretot, testaments i deixes), sovint ens trobem davant d'objectes dels quals ignorem quin
que a Castella ocuparà el lloc del germànic "alsbergum". En un testament català de l'any 1005 el testador deixa "sua lorica et sua
sovint s'esdevindrà amb les espases, té nom propi: "Claramalla". És un testament del 1063 on es llegeix: "Et aliam suam loricam, quam
lancea et dardum, scutum et targa et ipsum meum corserium"; i al testament de Ricosind, signat l'any 1002, hi ha aquestes deixes: "ad
cum ipsa sella" (any 1078). Entre aquestes dues dates, als testaments de Ramir I d'Aragó, retrobem aquest rar mot: "spatas de argento et
et çentoros, sibe brunias, et atarguas, et cestenias, el gelmos" (testament del 1059); i "brunias et espatas et addarcas et gelmus et
espatas et addarcas et gelmus et cestinias et çintoros et sporas" (testament del 1061). Hom podria identificar aquesta peça amb la bossa de
de tant de valor com les altres armes i guarniments, especialment en el testament de Ramir I. Més arriscadament podríem pensar en un derivat del llatí
no manquen documents amb enumeracions d'armes defensives i ofensives (testaments, inventaris, etc.), les tres obres esmentades tenen l'enorme avantatge de
primer lloc, hom enregistra "Una espaha appeilada Tiçon"; i al testament de Pere el Cerimoniós (1370; veg. § 42). Consta,
diu la crònica de Pere el Cerimoniós (I, pàg. 39). Al testament d'aquest rei, fill d'Alfons, signat el 14 de maig del
notícies sobre l'espasa de Sant Martí, car apareix per primera vegada al testament de Pere el Cerimoniós i és una arma encara conservada, que s'exhibeix al
que s'exhibeix al Musée de l'Armée de París. Al susdit testament, signat el 14 de maig del 1370, el rei fa esment de
dels aranda, que confiem aquest tresor a grups estrangers. I si enviem el testament de Lluís XIV als Estats Units o si ells ens deixen la Declaració
a ésser trobades després de la meva mort, com si diguéssim el meu testament. Proses o versos, pretenien de testimoniar el meu pas breu i malaurat per

  Pàgina 1 (de 62) 50 següents »