DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
teuladí M 72 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb teuladí Freqüència total:  72 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lents escorrims dels testos acaben per desplomar-se i rebentar sobre els teuladins dels galliners del pati. Tot ben regat i a consciència, ara l'una ara
com per les matinades —matinades esclatants de riure d'aloses i somrís de teuladins— ta mare, etèria com una ala entretinguda de l'alba, anava tallant flors
collites dipositades a l'andana, i llur estretor impedeix l'entrada dels teuladins, els lladregots ocellets de l'Horta. Gairebé totes les barraques, però,
sabrà que Micalet és agraït, molt agraït... Del mestre sangrador i los teuladins golafres Heu de saber i vos tinc que contar, que en temps passat i en la
Bé, molt bé que s'airejara la bladina... Mes ¡ai! que los lladres dels teuladins ara u, després quatre; estos que ho xarren a deu, que ho piulen a vint;
piulen a vint; uns que los veuen eixir i altres que los veuen entrar... ¡Teuladins de vila m'has dit! Total, que xiulant-se-ho uns a altres tots saben de
uns a altres tots saben de la mina de blat i allí acudixen tots els teuladins, teuladines i teuladinets del poble, de l'horta, del secà i les marjals,
saben de la mina de blat i allí acudixen tots els teuladins, teuladines i teuladinets del poble, de l'horta, del secà i les marjals, i és un anar i vindre a
lo blat se li escalfia i ab corcons se li avivava, i si l'obria los teuladins donaven compte d'ell. ¡Allò era per a capitombar al més pintat!
mà vara ab borles. ¡A vore si li tindrien respete los desvergonyits dels teuladins!... I ¿què us diré? Puix que els teuladins s'embrutaren en ell i siga al
respete los desvergonyits dels teuladins!... I ¿què us diré? Puix que els teuladins s'embrutaren en ell i siga al fugir o al posar-se-li damunt o siga lo que
¡A la falla, a la falla ab borles i tot! I provaren ceps i dels ceps los teuladins se n'esquilaven i del visc també; i provaren a rematar-los a granerades
blandint estrenyinadores, i quan tal feren s'unflaren d'espolsons i los teuladins en mig de tan gran sarrabastall fugien piulant de goig i fent burla.
barberolet elegit capitost en esta guerra declarada a l'estol de golafres teuladins. ¡Ja, ja estava lo pla cuit i ben cuit! Camp clos, l'angorfa; megaduc
del primer carro s'ou claríssim caminar a la sembra matinera i los teuladins s'entouen enfolgant-se de pensar en lo forment del mestre sangrador...
bat, sense guaita ni entrebanc; via lliure; anem, com convidant a tot bon teuladí a pegar-se la gran fartera traent la panxa de mal any. ¡No passeu
teuladí a pegar-se la gran fartera traent la panxa de mal any. ¡No passeu teuladinets, no passeu la finestra que lo barberolet vos gatirà! Vos pot escapçar si
com uns alls de coents... Sí; ves ab advertiments. De Déu estava que los teuladins de vila, tan savis, cauts i precavuts, passaren la finestra; quatre, deu,
al camp de batalla per a que no foren los colps errats. ¡No us ho dia teuladins! ¡Com se desfogarà en vosaltres mestre Domingo; tremoleu, tremoleu que no
a menys! Confiats que sou. Així vos ha pogut dir lo mestre: —Bé, senyors teuladins. No, no vos escaroteu per tan poca cosa. Seguiu, seguiu fartant, que vull
Domingo; gentola roïn i de mala llei... I lo mestre sangrador i los teuladins s'encontraren cara a cara, la u rialler, gojós, triomfant; los altres
ahí va lo primer —retrucà lo xiquet traent de baix lo sedàs un primer teuladí, un parot xilloter ab un pap com un albercoc de marge—. Este per a vostè
en tomateta ¿eh? —No serà veritat, amic, que no menja mestre Domingo teuladins. Espera't un poc i voràs cosa bona. Per estes traces, uns açò, altres
altres allò, tots tenien que dir cosa, i ells què replicar. I mentres, lo teuladí que pelat estava —salves les ales— ficat era altra volta a dins lo gran
que bonico, ¡si te veres a un espill!... —Mestre, mire lo que diu este teuladí: que ell a soles se n'ha engaldit mig cafís... Lladre i quin pap té. Em
Mestre Domingo va a soltar-vos! Però a condició que heu de dir a tots los teuladins de la vostra confraria lo que ací en l'angorfa vos ha passat ¿sabeu?... I
a llamps fins a la teulada d'enfront, on estava un grandíssim estol de teuladins que havien fet tart a la fartera diaria; los quals presenciaven esglaiats
presenciaven esglaiats la desplomada més esgarrifadora que veren ulls de teuladins. —¡Allà van los de l'angorfa! Mireu què graciosos i què estilitzats i
¡Veniu, veniu que encara en queden, veniu!... Però los amargats teuladins mirant esparverats a d'aquells afarams ab figura d'home i als seus
sol de ple, torcent lo coll, pegant voltetes i brinquets iguals que els teuladins, va afegir: —Mire, mire, lo que diuen: "¡Xiliu, xiliu, xiliu
que't pelen viu!" I ací acaba la contalla del "Mestre sangrador i los teuladins golafres" que ja veus, llegidor, que finí per als malastrucs ocellets de
per les teulades anaven escarotant abellers i agarrant los niuets dels teuladins. I en la febrosa i bullidora memòria del sinyô Badoro, s'afermava més i
tres clavills, ben madura i rebesada i picá dels tauladíns. El festejar amagat es un viure molt en pena; es com
per fi les llums d'un nou dia, mentre a fora, voreta dels brancals, els teuladins cridaven eufòrics les cançons d'una solemnial despertada. Àhmed, eixalat,
fan dels teus braços engronsadora a on recrear-se, i la piuladissa dels teuladins parats en la volada del teulat. I, no obstant, en tu va quedar com una
i l'autor la va suprimir en la segona edició. Segueix "La cançó del teuladí", poesia de forma polimètrica i regust popular, que podríem titular,
teulada de les cases de camp. Algúns pobles l'anomenan per aquest motiu Teuladí ó Teuladina. Més veyám com travalla en la Prada. La Pastoreta, que té les
mangonechar y chillar en la revolusió á la chovenalla de baba y tramús de teulaí, vaig esclamar pera el meu barret: /inosentes murierunt á calbotis in
cansen de aprofitar, /por si acaso\... Alerta, no sen fuxca el teulaí. * * * [13] Notisia que tots els suscritors del
qu'els han donat vót y ausili pa ser tan bóns "teuladins"... ¡ah, lladres! tornarán dins... quí vos tragué de
desinquetes i ardit lo cor per ta mirada nua. Com teuladí lluny de la seva vila torbat i las de fer llarga volada
suren les veus de les centúries dels diabòlics teuladins. Canten en l'hort, junt a la bassa, dalt la figuera, en el
del sol pel bell ponent més pàlid cada instant, i el teuladí, de l'albereda estant, para en el niu del sostre el darrer vol.
donant el pit al fill... Viure ens era un regal, un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina, un cavalcar corsers
quedaven només poques fulles rígides i grogues i piuladissa vespertina de teuladins. "Monuments i falles", deies, "...són tots eixits del mateix lloc".
garantia, i així sempre estaríem a la mercè dels altres, és a dir...", teuladins, tords, falcies i coloms, tota la raça indefensa dels moixonets pacífics,
del gener. Llangor, dolença... En un branc nu sospira un teuladí. Un deix d'angoixa aquest paisatge toca. Veus un deliqui en
i aclarint tot el món quan somriu. Contentament Tamborí en el teuladí, gotes d'aigua sens malícia, cadascuna una carícia
seva: "Fa molts dies que no has vist el mar —va dir-se. Damunt el teuladí de les cases de l'altra banda del carrer hi havia un bleix d'atzur
aigua-llum de repòs entre els marges de les cases deformes cofades d'un teuladí vermell, amb anyocs de panotxes a la barana del balcó, altres amb una

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »