Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Trompel·li. "I el cas és que tampoc no segueixen al peu de la lletra el	text	que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins, els companys estan
vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola, la pot buscar en un	text	prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es
Johannes Dinkelhauser, de Giessen. "Caldrà transcriure, íntegre, el	text	original", dictaminava, després de rumiar-ho i englotir-ho amb nòrdica
en l'eficàcia de l'altre. El lector actual, si és curiós i no disposa de	textos	més urgents, s'empassarà sense esforç, potser amb interès, l'/Elogi
una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'interessaria per un	text	arcaic i avorrit. Dic "avorrit" perquè per a ell, i per a gairebé
qualsevol persona amb una graduació ètica corrent. La particularitat del	text	dels aumôniers de Fresnes resideix en una altra qüestió. No. Ningú
procedent d'un llibrot titulat /Lumen Domus\, que per a mi és un	text	desconegut i de data vaporosa. Sens dubte, els nostres eximis erudits
cap bibliografia aclaridora. Ni que només sigui del XVIII, el	text	—el mot: "nacionista"— resulta d'una precocitat important.
no para de recordar-nos que no hi ha res nou sota el sol... Tanmateix, el	text	reportat al principi d'aquesta nota té un dring insinuant, que hauríem de
culte dins una societat que no ho era tant, tenia al seu abast uns	textos	que desconeixien els seus lectors, de manera que pràcticament podia donar
plagiari no podia evitar que algun col·lega seu, tan versat com ell en	textos	aliens, constatés la còpia flagrant. I si el plagiari s'exposava a aquest
van ser publicats pensant en un lector refinat, i els	textos	de Rabelais sol·liciten expressament una clientela d'humanistes, única
hi apareix estilitzat i el·líptic, mòrbidament decorós. Si els	textos	que citava Montaigne eren més explícits i directes, haurien constituït un
les obres de divulgació psicològica, no hi ha dubte que aquesta mena de	textos	han ajudat a esbandir moltes prevencions i a re-donar al sexe un sentit
els grossos castanyers de can Pla, per coixí una pedra grisa. Acabo els	textos	de Ronsard comentats per Pierre Villey, i reprenc la lectura d'un llibre
de l'idioma que vol aprendre's, i crec més en el mètode que utilitza	textos	senzills, però normals, que en les frases deslligades i absurdes del
del fons un gran rètol que diu: {risnatan}, i tot seguit un	text	llarg que va pujant i es fon contra els cristalls blancs de vapor:
Mentrestant, pots dinar. El deixa sol amb el noi que continua copiant els	textos	del cançoner amb la seva lletra ampla, una mica inhàbil i vacil·lant,
i voluminoses s'assegura que és prohibit de fumar. Sota, hi ha un	text	molt espès que invoca un seguit d'articles del codi penal. —Vós, però, bé
i les distincions de Scot, i a repentisar amb veu nasal el	text	d'una súmula. Quan arribarà a Cervera descobrirà que Mossèn Basili podia
Capmany devia saber que mentia car només calia que examinés la llista de	textos	de la Reial i Pontifícia Universitat de Cervera per descobrir que malgrat
de Cervera per descobrir que malgrat les disposicions dels reis, els	textos	de les Gramàtiques llatines i gregues, els llibres de lectura, i els
mètrica llatina molt poc afortunats. Després veurem com s'entusiasma amb	textos	francesos i anglesos, i arriba a dominar, amb rapidesa, l'ús d'aquestes
anglesos, i arriba a dominar, amb rapidesa, l'ús d'aquestes llengües. Els	textos	que podia haver llegit en llengua castellana no l'interessaren prou per a
Natione?\ De que nació? /Gotholunus\. Català." Inspirat en aquest	text	va escriure sobre les apergaminades tapes del seu Calepino de
perdre-s'hi per sempre més, en el laberint de la interioritat. Amb bons	textos	a les mans Rovirosa predicava una sòlida consciència moral. Sant Pau,
els propis genolls, els colzes apuntalaven el cap pesat, cansat, sobre	textos	de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era engolida i vomitada,
curosa d'una redacció definitiva. La idea que es tracta d'una còpia d'un	text	definitiu es dedueix de la lletra amb què està escrit, ben feta i
rimar, perquè no li era fàcil, però sobretot perquè era la fidelitat del	text	allò que li importava, no em podia estar de pensar que era en aquest
en poder explicar"\ Ausias March. Calia interpretar a Déu, el	text	antic, resseguir, en la pols, les paraules remotes,
i precisa, sentiment de comunitat. Aquest no és un	text	didàctic: és, més bé, un poema d'amor, el poema del
hi ha gravats antics ben triats i dibuixos de l'autor, pèssims; en el	text	, s'hi troben dades serioses, però en general no val res. Aquest Mr. A. és
l'amo del mas era ben bé ell, encara que no fos així seguint els	textos	legals. Al senyor, respecte i satisfacció dels censos i drets reals; per
en l'exagerat individualisme del nostre temperament. Apilaríem els	textos	que coincideixen. Però només cal dir que Almirall basà la seva teoria
claudicació d'esclavatge moral. Perquè, i això és ben clar en els	textos	que il·luminen el procés del pactisme català des del segle IX al
i consuetuds nascudes del regiment de la cosa pública. Abundosos	textos	legals i llibres doctrinals palesen la importància i l'arrelament en el
pel país, donà al pactisme la possibilitat de traduir-se en un dels	textos	legals més avençats de la Societat Occidental, en una mena de Carta Magna
on es cremen ulls diligents que abans que els meus corren al	text	per mi frisós d'arbres i d'homes, el mig llegeixen,
el surrealisme —després hi tornarem— acabà en la il·lustració de	textos	de psiquiatria. Els abstractes aboleixen la realitat en la pintura perquè
et istas brahonera et sua barbadoria ab son gant". En el primer	text	/alspergot\ sembla un diminutiu d'ausberg, i podria equivaler al
que més endavant es diran "guardabraços"; i cal tenir en compte que en	textos	castellans del segle XIII les "brafoneres" són peces
amb el mot tarja s'indica una peça rodona o rectangular. Els dos	textos	que acabem de veure demostren que als segles X i XI hom
Evidentment ens trobem davant la "visarma", que retrobarem en	textos	posteriors (§ 76), i que sembla que fou de primer una mena
dels feyts\, o crònica de Jaume I, encara que ha pervingut en un	text	català del començament del segle XIV, sembla que fou elaborat
en Muntaner i que indiscutiblement era una peça de malles, com revela un	text	més tardà, la traducció de les /Històries troianes\ (1367) per
sageta" (cap. 266; V, pàg. 62). Encara que aquest	text	és confús per raó dels mots "de part", és evident que el batut
part", és evident que el batut cobreix el cap, com s'afirma en el	text	anterior referent a Pere Ahonès. El terme batut designava també una peça
una esclavina. Primitivament formava una sola peça amb l'ausberg, i el	text	on Desclot l'esmenta no permet de decidir si ja era una peça separada:
casc és encara l'elm punxegut que hem trobat en l'època anterior, car al	text	d'Oxford de la /Chanson de Roland\ (finals del segle
que traía, que ge lo cortó" (II, cap. 43). Aquest	text	castellà, però, no ens permet de deduir a quina de les dues menes d'elm

Pàgina 1 (de 256)

50 següents