Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i	tiba	el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el
el mateix xicot o un altre de semblant penja d'una corda molt alta,	tibada	pel seu pes. Una trampa se li ha obert als peus, a frec del botxí
avança la cara fins a la seva, refrega una galta contra les ferides que	tiben	la pell. —Amb amor —diu—. Amb amor. Com, si no, podria ser
vella i arnada que la pròpia Cervera. Els seus cabells foscos i oliosos	tibaven	, estretament lligats al clatell per una cinta negra. Vaig veure-li usar
de les parts de la cara ha estat feta per una mena de força estranya que	tivés	des del centre del crani i anés premsant i comprimint els músculs
museus etnogràfics, perquè allí també semblava que hi hagués la força que	tiva	, que encongeix i fa més expressius els rostres. Probablement, la
pelleringa moral, Guillem es redreçà davant d'ella; tots els músculs li	tivaven	, els tenia injectats de sang; Conxa l'invità amb un somriure de gel, i
vella jardinera tota guarnida amb cortines de tela blanca encartonada, es	tiva	bé la faldilla, s'ordena els plecs del vel de blonda, i un sospir
estat traïda per un esguard insolent: amb un cop de mà instintiu, es	tiva	la faldilla tan avall com pot. —Què fa? —interroga immediatament la
a mi mateix la meva excitació. Les cames em tremolaven, el coll em	tivava	com si se m'hagués inflat, dolorosament, i m'esgarrapava a la gorja la
d'haver-se aturat. Jo faig un esforç i dic rodonament que no. Baroni ja	tiva	les llongues, amb el fuet tusta l'animal. —Adéu! Adéu! Adéu! —Adéu-siau,
de Barcelona, amb sabates vulgars i pesants i mitges grolleres, mal	tivades	. No veia cares boniques, ni aquelles noies escotorides, fatxenderes,
Una altra vegada el feren enfilar a un plançó d'arbre i llavors	tibaren	com si fos un arc; el pobre Tarzan sortí rabent i es clavà la gran
com que un s'ha anat tornant tan tou, tot cruixeix, tot ve estret, tot	tiva	i l'aclimatació és terrible. Per acabar-me de malmetre, a la dispesa del
feina i tenen punt a complir en la mesura de l'esforç que els demanen. I	tiben	els nervis i enterquen la voluntat i estreben fort a banda i banda, i
especejat amb rabiosa fúria. Com pot ser altrament? La corda massa temps	tibant	, ve que es trenca. La mà que no s'endureix, l'eina escorxa. El cor s'
l'aire té unes ressonàncies agudes, com si la mà del fred n'hagués	tibat	les cordes, i el vent, que mossega les orelles i torna les mans balbes,
i penjaven les cordes com manyocs de nervis que un esforç seguit hagués	tivat	tot el dia. Paraules de llengües estranyes saltaven com a coets, que
la Carme s'ha nuat les trenes d'una altra manera, a tall de corona que	tiva	el cabell partit en una clenxa llissa. No se li veu tota l'amplada del
dels fanals. Com més s'allunya, sent amb més força que la recança el	tiva	, fins a dominar-lo. "És massa fosc —es diu— ja he sortit amb la
per dins, és un barret de rialles i una fàbrica de trampes i mentides.	Tiva	! aquell gata seuma, que es lleva la gorra i es senya davant els sants de
conviden a riure i criden badocs. S'espolsà les genolleres, es	tivà	el gec, va treure's la barretina, s'allisà els roigs i aspres cabells, se
la qüestió es esser d'una d'aquestes juntes, i desprès,	tiva	Quim que tots son nostres. Ja veureu com fareu sempre diners —i
proper. —Ja el tenim aquí. Es posaren a la feina. —Llestos! —Aup!	Tiva	! La barca eixia del mar i brandava, gotejant aigua, Laia s'allunyava: —Us
El sol daura els flancs de les seves muntanyes avellutades, i l'aigua,	tivant	com la d'un llac, recull i bressa la imatge de llurs cimals aguts,
fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va	tivar	-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà intensament pàl·lida.
és el desplaçament allò que compta. L'afany de l'arribada a Ítaca	tiba	la corda, però esdevé una ultima ratio més que una presència real
i minvants del fred. Quan comença el creixent de la glaçada, l'aire es va	tivant	, la pell se us allarga com una goma, us torneu d'un color entre groc i
els ulls prengueren una lluïsor vellutosa, una imperceptible crispació li	tivà	els llavis. La taca de colors representava un soterrani. En aquest
per totes dues coses alhora. Passà una mà per sota l'aixella d'Arandó,	tivant	blanament amunt perquè s'aixequés; ensems, se'l mirava amb la vermella
rècules, fumoses i brunyides, s'apitreguen esbafegant a les pujades, i	tiven	amb violència tots els músculs palpitants de les seves corpentes. Els
sense brosses, la cara fresca i rasurada, la boca amb un amorós rondí,	tivant	fort les regnes del corser... On va? Qui ho sap! A no cap banda, de segur
de l'interès públic i de la higiene —dues falòrnies!— l'han d'arruïnar?	Tiva	, home, tiva! No serà tan pau!... Fins que es calarà foc en aquesta cova de
públic i de la higiene —dues falòrnies!— l'han d'arruïnar? Tiva, home,	tiva	! No serà tan pau!... Fins que es calarà foc en aquesta cova de lladres
invisibles iniciaven un moviment contrari. Sentí que els músculs se li	tibaven	, que la sang li circulava per les venes, que tornava en si com després
la cara li agafava una pal·lidesa trencada, i, en canvi, quan es podia	tibar	, creixia, agafava més volum i semblava que s'havia passat la vida
vint-i-sis duros el que havien de pagar. I mira, ¿veus? dos mil durets!	Tiba	l'escota, vés pel noi! Que hi ha molta feina!... ¿On és en Vadoret,
serventa el retenia, i se l'enduia fortament agafat del puny. Ell vinga	tivar	, vinga girar-se; provà si la seva escopina arribava a la cara dels
girant per posar-li la cara a l'esquena. Un moment el cap de la nina	tivà	, com volent dir que no giraria més. Un altre ho hauria deixat córrer;
sobte el ruc donà mitja volta i es ficà per entre uns matissers. En Joan	tivà	la brida, vergassejà, però la bèstia no obeí. Ans el seu trotet es
com aquestes figuretes d'alabastre que tenen una bombeta a dins. —	Tiva	! —féu el senyor Josep, tot sorprès.— I ets tu qui véns a convidar-nos
A la taula dels ganduls se les heuen. —jo us dic, —fa en Gurri bo i	tivant	-se,— que si a mi em feien cap de columna, a hores d'ara ja tindria
només? Immediatament al seu entorn s'haurà produït un raïm de cares	tivades	per la curiositat, xucladores de notícies per les orelles, pels ulls, pel
Mouen els arbres ventijols suaus, Les ballestes del goig, primer i brau,	tivaven	ansioses llurs cordells, No puc parlar, les paraules València,
augmenta o minva aqueix angle, això és, "dóna" o "lleva" vent,	tibant	o afluixant les borines. Els caps exteriors o capolls de les sis
enganxós; arrapar-se, arrapós. ant, ent. Ex.:	tibar	, tibant; amargar, amargant; picar, picant; pesar, pesant; sagnar,
1350. Les valors lineals que posava de relleu el mestre Aloy en	tibar	i excavar, no negaven el volum però el posaven en segon lloc. En canvi
llavors passar un cordill per dues puntes (amb pedres als extrems per a	tivar	-lo) i tindrem indicat el sortint exacte a què han de posar-se les pedres
un ritme vell conegut seu, Zeni sentia que els seus ulls oberts li	tivaven	la pell de les galtes. Un pal de telègraf passant rabent davant seu i
cadires o per a poder tancar el calaix de la tauleta de nit, que sovint	tivava	de tan farcit, Helena havia hagut de llegir més d'una vegada alguna

Pàgina 1 (d'11)

50 següents