×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tija |
Freqüència total: 935 |
CTILC1 |
calamarsa, la neu no s'ha fos. A la teulada hi ha uns grups d'herbes, de | tija | llarga i amb un floquet de brins al cim, que semblen minúsculs pins | blancs i humits. El sègol ja és espigat; l'ordi engruixeix la forta | tija | . Hem parlat amb el milicià d'una casa veïna, que comentava la preparació | maig. Al matí anem a Rosquelles. L'hereu de Jaume Bofill i Mates cull | tiges | de muguet per a la Josefina, a l'ombra del boix grèvol, alt i lluent. Em | blanques; hi ha unes flors rosa i unes altres d'un morat pàl·lid, de | tija | molt llarga. Els bous del Pujolar ens miren, encuriosits. El bombardeig | El pastoret en porta un cistell, les nenes dels masovers porten un ram de | tiges | amb la fruita roja. Fa una nit tan clara que sortim al camí dels Sis | i falgueres tendres. Quan cloc els ulls, veig el caparró vermell, la | tija | inclinada, la coroneta verda o lleugerament vinosa. Continua la lluita | anat al poble tots els llocs obacs eren plens de gebre. Les fulles, les | tiges | d'herba, s'individualitzaven sota aquella polsina grisa i guspirejant. | única i espaiada; després picotegen, silenciosos, entre el rostoll i les | tiges | segades de les falgueres. Una mallerenga insisteix, insisteix, dalt del | home vestit amb frac que es repenja en una menjadora d'on s'escapen unes | tiges | ornamentals d'alfals sec: —No s'entén res... L'altre el mira amb un | dels temperaments. Seny, embadaliment, rebentada i tot o res, eren les | tiges | mestres de la seva concepció. Partint d'aquestes dades hom podia arribar | "/Sweets to the sweet: farewell!\" {Shakespeare} Sens | tija | , sola corol·la que en la nit serena vola | molt a poc a poc de les cabeces per fer-se desitjar i que a l'últim la | tija | estava coberta de poncelletes fent processó. Que per les poncelletes ja | cabellets de les arrels, damunt de la terra; i poncelletes, fulles i | tija | , enfonsades a dins. Diu que només els va dir una paraula, tot i que ella | posar a aplaudir. El cotxe era un Hispano-Suiza d'aquells amb la | tija | del volant quasi vertical i els seients molt amunt. Als del darrera hi | planta, tastar-ne el fruit, flairar les fulles, trencar i examinar la | tija | , considerar l'hàbitat. I només quan s'ha fet càrrec de totes aquestes | de vell luchazi que portava braçats de fulles seques, d'arrels i de | tiges | per instruir-me sobre totes llurs utilitats. Què era, herbolari o | cm de llargada— de cada varietat, consistents a l'extrem de la | tija | , i els vam embolicar curosament amb les grans fulles fresques del | la humitat fins a l'arribada a casa de Langba. Pel camí, vam mastegar | tiges | de /tubu minama\, una mena de canya de sucre (/Saccharum | el fenomen de la manera següent: "Les plantes que tenen les fulles i les | tiges | amargues són correntment utilitzades a les Filipines contra els mals | és susceptible d'evocar, per la mateixa raó, la | tija | de la canya o les ales redreçades de la papallona, etc.. (Voth | mena. Brolla així de l'arrel, molt més lleugera, la | tija | verdejant; i de les tiges, les fulles més aèries, fins que, a | així de l'arrel, molt més lleugera, la tija verdejant; i de les | tiges | , les fulles més aèries, fins que, a l'últim, de la | creà, i totes les herbes abans de créixer en llurs verdoses | tiges | . I Déu veié com era bo; recorden el vespre i el matí | i molt sovint s'ajup, i posa dretes totes les flors amb una | tija | fràgil, quan veu que llurs cimals, bé que de porpra, | de la penya, és tota porprada; aixís el teu sé; les | tiges | son d'or; l'ombra del noguer joga amb la blancor de ton | En el regne vegetal, tenim un cas de variació anàloga en les | tiges | engrandides, anomenades comunament arrels, del nap suec i del /Ruta | estat creada independentment, hauríem d'atribuir la semblança entre les | tiges | engrandides d'aquestes tres plantes, no a la vera causa de la | cada dia més, amb orgullosa ardència. Transformar el destí en la | tija | d'una flor que puja dreta i ardida cap al cel, per l'empenta audaciosa de | explosions de somnis, bosquets d'arbustes fantàstics, les altes, esveltes | tiges | dels quals no creixíen tot dret, més aviat es decantaven graciosament cap | sobre tota cosa. Les flors de forma d'estrella es retiraren dins les | tiges | dels arbres i no aparegueren pus. Les colors de la catifa de verdor | jove De què t'ufanes? Bella és certament la rosa d'abril al cap de la | tija | . Però, ¿què fóra del seu encís llevant-ne la tossuda voluntat de la rel, | lluna i les estrelles, i el papalló que vola com una flor despresa de la | tija | , i la margarida estel de la prada, i la llebra poruga, i l'ocell flauta | seriós, contingut, cada planta donada a la tasca de ben florir, dreta la | tija | i tot el seny posat a fer descloure acompassadament el seguit de flors | que té una claror d'alba, del cos que es gronxa com una flor al cap de la | tija | . Ella riu i el moteja de fantasiós i d'exagerat. Però el cor li truca en | hora o altra la collita si no la feien perdre a temps, ajudaren a ser les | tiges | més altes i més granades les espigues. I avui, després d'aquesta darrera | habitud, perquè caigui la llavor ben compartida i en néixer l'esplet les | tiges | no quedin ni massa espesses ni massa clares. Avança lentament, d'un pas | la voluntària mort del gra i la fi en el miracle del fruit al cap de la | tija | . Milions i milions de sements en treball dins la terra bruna, sota el sol | de l'aigua i de la terra aniran creixent i creixent, i un dia seran altes | tiges | , espesses com un bosc de llances, i al cim, daurades, triomfals, | setembre. Els marges i vorades són atapeïts d'alocs en plena florida. Les | tiges | , decantant-se, envaeixen el pas afressat dels corriols. Trescameu amb | de tronquets i palletes; i, quan té la cassola feta, a dins la farceix de | tiges | finíssimes, de pèls d'animal i borrissol de ploma. Si fa bon temps, amb | de pressa envers ponent. En Roc es mirava un insecte revinclar-se en una | tija | , un moixó saltironar nerviosament, reposant de cada vol amb mil | i sempre fàcilment esmenables: Dante Impaciència del futur. Vertical | tija | d'amor que inflama l'alè del món dins un respir d'amor fullat d'or i | —La vídua ja no eixirà mai més. I les formigues roges que viuen entre les | tiges | d'herba l'oïren i començaren a davallar dins el cau en renglera per veure | encara fresc, el fang del riu, i Hathi mastegava pensívolament la verda | tija | d'un plàtan que havia arrencat amb els seus ullals. Però totes les línies | amb llurs trompes els puntals dels machans. Caigueren com | tijes | rompudes de cicuta en flor, i els homes que tombaren de dalt estant, | Gairebé hauria pogut tocar-la només allargant la mà, quan les tèbies | tiges | verdes s'ajuntaren davant de la cara d'ell i desaparegué igual que un | vist una fantasma, i després féu un suspir pregon. Mowgli separà les | tiges | amb les mans i restà mirant-se-la mentre ella fou a l'abast dels seus | a terra i sos cabells grisos s'acosten a enredar-se en les espinoses | tiges | d'uns rosers, encara feixucs de perfum. Ha parlat sense moure l'esguard | l'enorme encenall del vaixell, a l'horitzó; els caminets eren plens de | tiges | i de pedres que lluïen, la broma de les muntanyoles s'acoloria, la mar | un himne a la preciosa modèstia, a la simplicitat servicial dels llumins, | tiges | flexibles, càndides, de testa bruna, circumdada, darrera una fricció tot |
|