Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

bascula enlaire, perquè era prou beneit per raure-hi, no cal. I si és a la	timba	, tampoc. Altrament, mort a Lavínia, si és a la tàvega, ni ho haurà notat.
i Erasme Bonsoms, que havia refusat amb malhumor la invitació a la	timba	que s'organitzava a la cambra de Jeroni, després del toc de silenci —joc
significa bruzádola; devia imaginar-se els saraus, les	timbes	, els hostes permanents i una mala fi de criats lladres. No coneixia
son cor un llampech d' extraordinaria joya, á sa llum vejé tot d'una la	timba	á qu' anava á abocarse y, esgarrifada del perill, tractá de salvarse
que havíem de calar a Lió. Què fer, doncs? Cercar una cova al peu d'una	timba	? Potser ni això no existia en una vall conreada i plana com la que
tan frisós va l'Adversari per aiguamolls, penya-segats, freus,	timbes	, i amb ales, cap o mans o peus avança, i llisca, es
cap a Tebes d'Egipte. De sobtada davallà al Paradís, ran d'unes	timbes	d'Orient, i prengué la pròpia forma, la d'alat
per sortir-ne, camí, i em duus, encara, des d'una	timba	a una altra de més fonda." Adam en alta veu així es planyia en
segons vaig donar orella als seus retrucs; topava contra les parets de la	timba	; a la fí, va fer un sord capbuçó dins l'aigua, seguit d'ecos ressonants.
platxèria, ningú no pot privar-le'n. I al fons de tot, talment baix d'una	timba	, la gran ramada dels que han de trescar tot l'any de grat o per força i
i la rosa, l'encastellat roquisser i la terra plana, la via segura i la	timba	. Tot el món és dubte i angúnia. La fosca ha esborrat tot camí. Cap mar no
a la poltrona del jutge. Qui havia nascut per fer la llei en bordells i	timbes	, la dicta en el senat i l'aplica en el pretori. Res del que feia la vida
marrada, ni corriol que sembli convidar a plaent passeig i meni a una	timba	, i els límits de la coneixença i del misteri li són nets i segurs, i
montanyes que no s veuen en tenen a punt cordilleres, pera abocar-les,	timbes	avall, a la primera torrentada. Però un va pujant amunt sempre, i, entre
qu'ha d'aclapararho tot, fins els pins y bàlechs que sota meu s'arruen	timbes	avall, me corprenen y extasíen, y penso en el tremp que necessiten
devía pregar per naltros... Aquell día, veyem tot d'una, vall avall de la	timba	, com uns divuyt homes que, fent cadena, anaven passantse del un al altre
Mudar de vida! Era orfe, i lliure com l'isard. Com ell saltava les	timbes	i s'amagava en les boscúries, i com ell s'exposava a caure a mans del
Aleshores els havia atravessat amb mitja por, suposant que tenia la	timba	als peus; els havia vist de lluny força vegades: ara se'n feia càrrec.
dels capitells de les massisses columnes, les cambres abocades a la	timba	, el claustre primitiu, la fosca cripta; tot ho seguíem empaitant
el joc ni els esports: si algú intentà d'aventurar-s'hi organitzant una	timbeta	enraonada, es guanyà un dels seus càstigs més originals: a l'hora dels
s'impacientava, irresolut. Enfollia. Tasca de l'home esbalsat en la	timba	de la creació. Era un patiment, un patiment monstruós, fet de carn i de
les crétues i tavelles de la penya, després d'haver tirat daltabaix de la	timba	els seus estres entollats amb el gec i d'haver-se penjat a l'esquena
completament el costum d'anar-hi a dormir. A cap edat coneixia totes les	timbes	, bordells, recons i reconets de Barcelona. Tractava a tots els valents.
que semblava faceciós i perpetuava el record d'una tragèdia i era una	timba	soscavada pel Fluvià, ran mateix de la carretera—, Innocenci es ficava
posada que n'és al mig, i que és tallada pel cantó de llevant per unes	timbes	ferèstegues acabades a les Illes, terres baixes festonades per la
o quatre conills. També serà interessant al caçador pendre vistes de les	timbes	plenes de brossa que miren la riera i dels tres o quatre xaragalls
He passat els camins i rases i els corriols per on es poden escalar les	timbes	, i jo mateix a cop de magall he refet les escaletes gastades. Davant les
roja del costat de ponent, i, portant-vos plana enllà fins la vora de la	timba	que domina el Prat, us ensenyaré el pi del crec en un Déu. I quin
doina, ara al serral de la banda de la vila, ara a la plana, ara a les	timbes	de can Quisaró, ara a les que arredossen les illes. Aquestes timbes, per
a les timbes de can Quisaró, ara a les que arredossen les illes. Aquestes	timbes	, per la forma còncava, són les que donen més ressò a aquell crit fatídic.
nien els esparvers, i tota ella és enfosquida per l'ombra que donen les	timbes	, i que cau també sobre les aigües de la riera. Els àlbers altíssims de
a la por. De sobte és la Sumpta que crida: —Mireu! Mireu! Les	timbes	repeteixen tres vegades aquell eu! i el pigot esfereït tot cridant
de l'únic pi que encara quedava a la vora de la plana, al caire de la	timba	que fa creure la riera i li assenyala la direcció. I allí esperàvem el
com un amfiteatre envoltat per la riera al costat de tramuntana i per	timbes	enverdissades al costat de llevant i de migdia. Els nebodets, un a la
una hora solemnial. Cada passa que donàvem en direcció a la reconada de	timbes	el Mur es posava més adalerat. Sí, l'amfiteatre quedava clos, i en
raïms, des d'on, per sobre les teulades del corral, es podien guaitar les	timbes	que dominen les illes i el riu fins a la Creu-Trencada. Veieu quines
caseriu de bona gent, però un poc agra de tan guaitar les penyes i les	timbes	segades pel Noia amb les centúries que fa que corre pel mateix llit. Oh!
a l'espona d'aqueixa ciclòpia filera de promontoris, acantilats,	timbes	i gorges que tan aviat s'eleven fins al cel com s'enfonsen tot d'una en
arrambats a l'illot, treuen el cap per sobre les roques del vessant de la	timba	. N'hi ha una, il·luminada de ple per la lluna, que té uns ulls embruixats
de gairell i en la boira daurada que flota a mig aire de l'obscura	timba	hi ha una milana suspesa i immòbil com un símbol d'encantament. Hem tirat
de l'acantilat del morro de Capdepera, al fons del qual, a dret fil de la	timba	, rondina amb un pausat rum-rum la mar blava, joiosa i espurnejant. Tota
florida; aquell espoló afuat que surt de miracle de les costelles de la	timba	, la paret d'una espona on hi creix una olivera i quatre brins de civada;
carretera que a destra mà s'escorre com una serpent per l'escorç de la	timba	i es capbussa de sobte al fons d'aquells balsos tan verds i aigualosos,
s'escanya més i els alts talussos agafen un to d'angoixa. Del cim de la	timba	es despengen a tomballons roques vermelles, grumolls de saldó i arbres
anar-hi primmirat. Què hi ha més avall d'aquells passadissos de freus i	timbes	vermelles que embussen el fons de la riba com immenses flamarades
anihilat. Tot ho esborra, ho anivella i ho idealitza traidorament. Les	timbes	les transforma en prats idíl·lics, les gorges en recers seductors, els
del bot estant, veure-les trescar pels cims i saltar pels cantells de les	timbes	! Tot d'una, tocades per la bala certera, tombaven cap per avall i queien
La costa és dura, pelada; ho veig tot: escarpats i penyals, cingles i	timbes	. M'agradava, s'assembla bastant a la nostra manera de viure, enteneu? Si
carrer fa una certa pujada, i les pujades sempre m'han donat ànsia. A les	timbes	del Gravina i de cal Pau de l'època de què parlo hi havia, al costat dels
espectacles de l'ampliació de Ciències tenien el motor en aquesta	timba	. Vaig passar moltes hores en aquests nefands establiments. De tota

Pàgina 1 (de 6)

50 següents