Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quatre quan m'ha semblat sentir sota mateix de la finestra un repic de	timbal	. Conrad usa en les seves novel·les aquest recurs de l'ambigüitat de les
en els museus etnogràfics. És molt possible que aquest bromerot dens de	timbal	i aquest sorollet d'ossos sigui exactament igual que el que sentien
total per res; si migdiada fa el general, jugâ a les cartes sobre un	timbal	; de les trompetes fer goig al so, l'arma a l'espatlla i al béc la flor.
del racconto que segueix, la veu alterna amb tocs de trompetes i	timbals	, i sorgeix per primera vegada el tema del Castell. (3) La
may. Aquell que al Bruch espantá als soldats de Fransa ab la veu del seu	timbal	! sería ingrata la Espanya. Tim· No sé que fer. Vol lo poble al
inmensa se 'n feu éco 'l mon enter. Allí 'ls manresans lluytaren de mon	timbal	á la veu, timbal que ben alt pregona l' honor dels sampedorenchs.
éco 'l mon enter. Allí 'ls manresans lluytaren de mon timbal á la veu,	timbal	que ben alt pregona l' honor dels sampedorenchs. Car· Fou gran
una sentencia de mort, la que 's dona als fills de Fransa; si al só del	timbal	y als cants fúnebres que 'ls frares cantan sents malehir á sa filla tot
á tots he fet recordar la victoria portentosa que va alcansar mon	timbal	, y per totas mas hassanyas lo perdó 'ls he demanat si no volian dictarne
los de Sampedor guiant, ab los signes d' ordenansa que tocaba 'l meu	timbal	, timbal que, ab sa veu de tró, al francés feu recular. Julia. Y
de Sampedor guiant, ab los signes d' ordenansa que tocaba 'l meu timbal,	timbal	que, ab sa veu de tró, al francés feu recular. Julia. Y tardarém
jove noble y brau que ab los fills de Sampedor y als redobles d' un	timbal	nos va fer cantar victoria á vora del Montserrat.— Ditas aquestas
has rentat. [(á Julia)] La pena que mereixía l'ha indultada 'l teu	timbal	. [(al Timb)] Julia. M' ajenollaré á sas plantas
tinguém tots ferma esperansa. Lo Timbale' es l' ordenansa, y sa veu es lo	timbal	. [(Se sent tocar á somatent.)] ¿Heu sentit? Á somatent ja toca
gat. Timb· (Per si 'ls francesos arriban torno á prepará 'l	Timbal	.) Vosaltres dos, á recorre [(á Pep y Xich)] anéu prompte la ciutat,
Escena XV [Dits y Timbaler] Timb· (Ja está arreglat lo	timbal	, y á l' hora menos pensada...) [(Sorprén á Julia y Ton al moment que
ahont se troba? [(Ixen per la escala Timbaler y Julia. Lo primer ab lo	timbal	.)] Ton. Mireulo ja. Julia. ¡Ah!
traició, perque de ciutat surtin los manresans. [(comensa á tocar lo	timbal	)] Ton. Mateulo. Julia. [(suplicant)] ¡Oh,
dispara un tiro al Timbaler y 'l toca.)] Ton. Dreta. [(Lo	timbal	para en sech. Lo Timbaler, al trobarse ferit, s' abalansa á Julia que l'
un brivall, tenia tretze anys, que va arribar un aparell màgic al so de	timbal	i platerets: El telescopi! Tothom en parlava. Qui hi pogués posar
cas insòlit. Una teoria nova que no trobava obstacles, que venia al so de	timbal	i de platerets. Escriptors, polítics, científics, tothom, després d'una
amb tot i que, amb tambors estrepitosos i soroll de	timbals	, no es percebia l'esgarip dels infants, quan entre flames
no en tinc, aigüeta de Déu, a dojo, fins que el ventre se'm posa com un	timbal	. I, després, bona nit! —I no penses casar-te, Mimitó? —Jo
quina música de glòria carrer amunt! També la mainada saltava al so dels	timbals	, tot picant de mans, i corria per agafar neules i confits. —Ai, mare! D'
i aquest soroll anava creixent a mesura que avançaven. ¿No serien els	timbals	, els corns i les xirimies dels reis? No trigarien gaire. Aviat
els nervis amb les cordes de les arpes i la pell amb la pell dels	timbals	que de tant tivanta ressona, i aixís és que Catalunya éssent de totes les
perquè així que's veu i es toca, aviat es coneix que és buida com un	timbal	, i si val la pena de satisfer-la és per estalviar-se el dolor de sentir-
de la nit. Terrible perquè ets tan blanca llum sonant com un	timbal	. Roja flama sobirana mor la mort dins el teu clam.
i la regla de les disposicions aclaratòries. Quan, després de redoble de	timbal	, que tot imposant silenci ja inspira respecte, llegeix els manaments que
i la host sortí a campanya, desplegades al vent les banderes, a so de	timbals	, trompes i gralles. Infants i vells, dones i clergues s'havien aplegat en
la veu d'aixecar gran aldarull de crits i fressa d'armes i fer sonar	timbals	, gralles i trompes, a fi d'espantar la terrible bèstia. I tota la gent de
fugen enfollides, correus del ruixat que les estalona. I tot seguit els	timbals	de la pluja, i la bravada de la terra, roenta del sol i ara molla, i de
primera paraula d'amor a cau d'orella. Com més sona damunt la teulada el	timbal	de la pluja, com més plora el ruixat vidres avall de la finestra, més
n'hagis dit rès, que jo t'hauría donat comiat amb alegría i amb cants i	timbals	i cítares? Ni besar mos fills i mes filles m'has deixat. Sí, oradament
a son Sant Rostre, Amb un drap li cobrí. El so greu d'un	timbal	acompanyava el pas del Davallament. Damunt d'un Gólgota estrafet, rabbis
anant al que ens interessa, tenim l'honor d'anunciar a so de trompetes i	timbals	, perquè tothom ho senti i ho escolti, que Catalunya va ser el lloc precís
ciris de l'altar, entre festes que feien ressonar les trompetes i els	timbals	com la guerra, que és allà on les trompetes criden com els capitans i els
com la guerra, que és allà on les trompetes criden com els capitans i els	timbals	remoregen com els soldats, va ser la nota coronada i nupcial del segell
de Felip IV i de Felip V hi trobem l'anunci i el preludi guerrer, a so de	timbals	i de trompetes, de la nostra hegemonia, ara, en la ferida de Rafel de
la bandera espanyola i catalana que ve després del preludi musical dels	timbals	i les trompetes que ressonen entre les armes de la guerra en pro de la
de llei per boca dels oradors civils seran repetides a so de trompetes i	timbals	militars, al bell mig d'Espanya, pel capità general de Catalunya, quan,
ressonessin com les armes de la guerra, i, si de la pell en volien fer	timbals	, dels ossos n'haurien pogut fer trompetes, traient-los el moll perquè hi
com la mirada travessa els ulls, i que no cal dir que hauria estat un	timbal	que havia de vibrar com el so dels timbals de l'època de Pau Claris, que
no cal dir que hauria estat un timbal que havia de vibrar com el so dels	timbals	de l'època de Pau Claris, que vibraven entre el so de les trompetes que
de Saint-Vincent. Els baixos estaven ocupats per Genty que tocava el	timbal	, practicava la boxa i construïa un teatre de marionetes singular per al
per una copiosa capa de brillantina. El rostre, de pell tensa com la d'un	timbal	, i brillant com una porcellana esmaltada, era d'un color marró i semblava
de fusta, carraques de la darrera Setmana Santa, planxes de zenc, algun	timbal	vell, fins un trombó retirat hi prengué part. Tan bell punt baixà del
per darrera. El rei Tallafer somreia despectiu: —Ires de femelleta,	timbals	baladrers i buits! Vandalús, tu sabràs com apaivagar aqueixa famolenca de
les sobrevestes, i d'aquelles paraules feres i rodoladisses com un so de	timbals	, imitació quotidiana de les que el rei Tallafer proferia en les seves
molt: primer tres escalaborns de lletres, després una marca com un	timbal	. Cada vegada que topa amb un obstacle difícil d'estrompassar, allí on veu

Pàgina 1 (d'11)

50 següents