Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tingué lloc el passatge de l'aeroplà una veu desconeguda, agradosa, ben	timbrada	, es deixà sentir en l'ombra, vora mateix de les dues dones i començà
usted en periódicos, ¿verdad?\ —/¡Sí!\ Aquell home gros va	timbrar	uns papers, que després va ficar en una carpeta blava, timbrant-la a son
gros va timbrar uns papers, que després va ficar en una carpeta blava,	timbrant	-la a son torn. Va entrar una parella de guàrdies amb els cascos a la mà.
pendríem els dels grups explosius que juntarem a la vocal millor	timbrada	que pronunciï l'individu, p. ex. la /a\:
seran triats els infants que posseeixin la veu més dolça, més ben	timbrada	, més justa i més agradable —sempre n'hi ha algun— i se'ls farà cantar, ja
--/Hola, pollo, ¿qué hay?\ Tenia una veu agradable, ben	timbrada	, greu. Era orador. En aquella època ésser orador era ésser alguna cosa.
Dr. En Tomàs Sivilla Gener. Va començar a deixar sentir la seva ben	timbrada	veu, en fa sostenido, el matí del dia 10 de setembre del
mideix 0'31 metres de diàmetre i alçada, i posseeix una veu ben	timbrada	, sonora i clara. Les campanes petites del rellotge La maquinaria del
petites, però les veus són primes, suaus i escaientes, alhora que ben	timbrades	. En el conjunt del chor de les campanes gironines hi representen una alta
ço ès a la seva dreta, hi ha la Bramamorts, la més ben	timbrada	de Sant Feliu, al nostre juí, menys aquella. Li passa ço mateix que a la
pis hi resta penjada una altra campana de reduides dimensions però ben	timbrada	com les altres, que serveix per als diferents usos del règimen interior
dugues campanes de l'esglesia del Sagrat Cor de Jesús, posseeix una ben	timbrada	veu, essent l'emprada per a assenyalar la missa i demés festes
els induments del grau a que pertanyen dintre la gerarquía. Els cardenals	timbran	son escut d'armes ab el capell vermell, ab dos cordons que portan quinze
dones en els harems dels poderosos, d'obtenir cantants de veu fina i ben	timbrada	..., i també, alguna volta, per raons religioses. No considerem, és clar,
Als meus pocs anys, a la meva veu —que gràcies a Déu sempre ha estat ben	timbrada	i entenedora— i a una certa traça declamatòria que venia cultivant des
de tenir més cura, així que les notes tingudes estiguin ben polides i	timbrades	, serà la flexibilitat de la veu per a evitar el seu enduriment. I la
això, el cantant de grans facultats que, amb una veu franca i noble, ben	timbrada	i extensa, després d'una frase brillant i potent sap aconseguir aquests
Les veus poden ser dolces, violentes; n'hi ha d'agradables, de ben "	timbrades	", ja siguin agudes o greus d'altres de desagradables, ronques,
o entonant una senzilla melodia popular, amb una veu naturalment ben	timbrada	és suficient, però per a obtenir un bon color de veu, per a atenyer una
en l'origen del món i de la terra en particular. Amb veu ben	timbrada	i amb gran poder de convicció, Ferrer examinà les distintes coagulacions
la improvisada Acadèmia. Però el d'en Tomàs ressona com una campana ben	timbrada	: Virgen dorada que en el altar miras mi pobre fe que navega
mallorquí. El rei mateix el nomenava, ordinàriament per a un sexenni.	Timbrava	el seu escut amb corona ducal, com apareix en molts monuments heràldics.
posseïen escuts d'armes, però no podien exhibir-lo fora de casa seva, ni	timbrar	-lo amb l'elm propi dels cavallers. D'aquesta condició eren les cases
finca primordialment en la possessió d' un oydo just, veu sonora y ben	timbrada	, pronunciació oberta y sobretot memoria fácil. Qualitats més estimables
E. Figueras i F. Civil, bons acompanyants; el tenor Torra, amb sa veu ben	timbrada	matisant sens efectismes de mal gust, i per últim, la cantatriu Rosa
on les entregueu 4o· El vostre proveidor guardarà les capses i	timbrarà	el cupó, retornant-vos-el. 5o· Sigueu servit de tremetre-ns per
algun cas el vostre proveidor no accedís amb gust a rebre les capsetes i	timbrar	el cupó, us preguem que volgueu demanar-nos instruccions per mitjà d'una
va proferir un petit crit, un cridet agut, delicat, de la seua ben	timbrada	veu, i caigué en una torba profunda en els braços sol·lícits del germà i
en el llindar de la porta. —Bona nit, Joan. I la seua veu, tan ben	timbrada	sempre, ho era aquesta vegada potser més que mai. Explicar-ho amb
ahont ells havien arribat? ¿Per ventura la veu qu'ell tenía, no era ben	timbrada	y celebrada per quants l'havien sentit cantar? Si pecava de poch extensa
allez! Entre els esgarips d'uns i altres destaca la veu ben	timbrada	d'una dona que, en català, crida: —Paciència! El poble està al vostre
fet d'aquella veu? Pocs anys després se li féu una veu de baix, ben	timbrada	, encara que un poc revolta i tèrbola. Quan tornava a casa, de vacances,
tronc; la bordura d'or amb set sautorets de guies posats dos, dos, tres;	timbrat	d'un casc tancat i posat de cara amb els llambrequins d'atzur i d'argent;
Les dones, sota l'alzina, estaven atentes a les paraules, a la veu ben	timbrada	, del savi, que, a estones, també les amonestava, sense agror per això...
ningú no ho ha de saber. La seva veu sonava diferent, com més ben	timbrada	, desproveït el seu pit de tota mena d'entrebanc que pogués comprimir la
família, i el jove que hi havia va fer com aquell qui no em sentia i va	timbrar	el salconduit que em permetia anar a Barcelona. Quan vaig arribar a la
dels fabricants d'orxata. * De jove, jo tenia una veu greu i ben	timbrada	, amb un registre considerablement ampli. Sempre m'ha agradat cantar. A
Operations Research des d'on va palesar els avantatges de	timbrar	les cartes amb diferents preus en funció de les distàncies que havien de
olímpic que hi ha davant el senyor de dalt sortia una sola veu molt ben	timbrada	, la qual veu, sense pensar-s'ho gaire ni mesurar l'abast de les seves
sense necessitat de fer cap esforç, em va arribar una veu plena i ben	timbrada	, de registre més aviat greu, que deia, amb fonètica rigorosament
de tot el que aquí es relata signem la present amb tinta vermella i la	timbrem	amb el nostre segell, a la nostra ciutat de Londres el catorze de juliol
trobadís, jo li elogio el temple, i ell, un tipus encara jove, de veu ben	timbrada	, va i de pet em demana, de la manera que demanen els capellans, (és a dir
als balcons. (Fig. 4.18 i 4.19) Quan un balcó és molt llarg, la barana	timbra	molt, i és per això que normalment es posava un ferro encastat entre les