Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cristià afegeix, a la seva executòria de noblesa purament "natural", el	timbre	de ser "temple de l'Esperit Sant". Sant Pau ho comenta llargament en
haurem de retirar els punts. No... És interromput per l'estridència d'un	timbre	que sona a la darrera cabina, on seu el de la veu afemellada, i aleshores
en dos passadissos més estrets on s'obren les portes sense botons de	timbres	ni picadors, deslluïdes i plenes de forats de bales, d'esgarrapades, de
senten corregudes. Al vestíbul el xiuxiueig s'afiança, es generalitza, un	timbre	adolescent, gairebé infantil, es tranquil·litza i tranquil·litza els
com un ascensor, i es troba davant un mirall a la dreta del qual veu un	timbre	negre sobre una placa blanca amb lletres igualment negres: "pitgeu." Ho
sense més interrupció que la rodona de l'espiell i, sota, el botó del	timbre	. En pitjar-lo, desencadena una nota delicada i llarga, molt baixa, que
d'uniforme, que arrossega una tauleta damunt la qual es veuen un	timbre	de mà, un telèfon, un llapis i un bloc. L'acula contra un sortint de la
Un instant després tot el seguici travessa la sala. Se senten	timbres	que aconsegueixen de dominar l'aldarull i instantàniament els altaveus
amuntegarem en aquesta banda. És clar que caldrà treure les cadires... Un	timbre	agut li talla la paraula i, immediatament, es desencadena per segona
reconegut la veu, perquè l'arma desapareix amb la mateixa rapidesa i un	timbre	jove, de dona, fa: —Has sortit, doncs? —Aquesta tarda. —I ella
Tusta en una porteta, al capdavall de tot, espera que soni una mena de	timbre	i aleshores s'apodera de l'aparell acústic que penja en un costat.
era un xicot per fer feliç el pare més exigent, fins podia percebre un	timbre	d'enveja en les veus amigues quan li deien: Hem vist el teu hereu! Per
per l'Alzina Jové menys ample de so, menys sonors els baixos, però d'un	timbre	vellutat que enamorava, més útil per acompanyar la veu que la dansa, la
del jardí, pendent del soroll de les seves claus al pany, pendent del	timbre	, vetllant l'arribada del carter... Els llavis aprengueren el rictus amarg
vacil·lant i l'abandó, i el joc amb el so trist del	timbre	de la bicicleta. Sort que ara, com aquell dia, uns passos
estava transfigurat. Tenia l'article necrològic a la mà i tocava el	timbre	. Li van fer veure l'error. Comparegué un botones: —¿Què desitjava?
] [(En aixecar-se el teló no hi haurà ningú a l'escena. Se sent el	timbre	de la porta que sona per tres vegades. La senyora Rosa apareix a
ulls, que li humetegen de despit.)] Merceneta. [(Oint el	timbre	de la porta.)] La mare! [(Surt corrents pel passadís. Entra la
perquè necessitaven una dona de fer feines els dematins. Vaig trucar el	timbre	. Vaig esperar. Vaig tornar a trucar el timbre. Vaig tornar a esperar. I
dematins. Vaig trucar el timbre. Vaig esperar. Vaig tornar a trucar el	timbre	. Vaig tornar a esperar. I quan ja em semblava que trucava el timbre d'una
el timbre. Vaig tornar a esperar. I quan ja em semblava que trucava el	timbre	d'una casa buida, vaig sentir una veu, en el moment que passava un camió
paper deia: "Truquin per la porta del jardí". Vaig tornar a trucar el	timbre	i vaig tornar a sentir la veu, que venia d'una finestra que hi havia al
parlàvem d'anar a veure l'advocat. I en aquell moment va trucar el	timbre	i la senyora em va dir si volia fer el favor d'anar a obrir perquè ella
ella encara no s'havia rentat la cara. Li vaig preguntar quin era el	timbre	que havia trucat, perquè no sabia conèixer d'on venia el timbre; i la
era el timbre que havia trucat, perquè no sabia conèixer d'on venia el	timbre	; i la senyora em va dir que el timbre que havia sentit era el timbre del
no sabia conèixer d'on venia el timbre; i la senyora em va dir que el	timbre	que havia sentit era el timbre del jardí, que trucava a la galeria,
el timbre; i la senyora em va dir que el timbre que havia sentit era el	timbre	del jardí, que trucava a la galeria, mentre que el timbre de la porta
sentit era el timbre del jardí, que trucava a la galeria, mentre que el	timbre	de la porta principal trucava al capdamunt de l'escala del rebedor. Em va
el cotxe davant de l'entrada principal i que s'havien cansat de trucar el	timbre	i que no sonava fins que, per casualitat, havien vist el rètol i havien
havia agradat gens ni mica. Li vaig dir que s'havien cansat de trucar el	timbre	de dalt i que no trucava. La senyora va dir que, de vegades, hi havia
vegades, hi havia gent pesada que tot i llegir el rètol vinga trucar el	timbre	i aleshores, ells, tancaven el corrent elèctric i ja podien anar trucant.
Vam anar cap a dins i, en el punt que trepitjàvem el pati de portland, el	timbre	del jardí! Per l'anunci. Vaig anar a obrir corrent i era un jove i la
tornar a tancar la porta que arrossegava molt per terra, i vaig trucar el	timbre	. De seguida va sortir el senyor del guardapols a dalt de la galeria, va
s'aturà un home que no s'acabava de decidir a apretar el botó del	timbre	. Aquell home era un xicot que, encara que deuria haver passat els trenta
i després de contemplar la placa, arronçà les espatlles i apretà el	timbre	, amb aquella força i aquella mala ànima puerils d'una criatura que
Quan Hortènsia va haver destruït completament la seva obra, van trucar el	timbre	de la porta, i el criat anuncià la Baronessa vídua de Falset. Conxa anava
l'elm, de vegades en combinació amb la cimera, es podia portar el	timbre	, o senyal heràldic, amb la seva divisa. Quan al Tirant lo
en grans óvals de vidre, una porta, á la que responía un gran cop de	timbre	argentí, s' interná pe'l llarch y quiet magatzém, pera veure al seu
baixá l' escala benehint á Deu. Capitol XIX Un cop sech de	timbre	sobtá al regatxo de la senyora Pepa en lo bell punt qu' estovava 'l coixí
corresponent tovallola neta, que feya, emperó, tuf de sèu. Mentrestant lo	timbre	de la porta no parava ab sos cops sechs y esquerdats de moneda que cau á
l'hivern, els tramvies van tot el dia amb els llums encesos i picant els	timbres	perquè a deu passes lluny no es veu res. Però, el que és de pluja, en
així que li arribi el torn d'asseure's a la gerència li agradarà tocar el	timbre	i que el serveixin." —Dius que no penses com el senyor Ignasi... És a
sabia com expressar-li el seu agraïment... —Si vols alguna cosa truca el	timbre	. —Està bé. Ronsejava, desplaçava novament la roba. Tenia necessitat de
ben diferent que cadascun de nosaltres hi tenia. El dring imperatiu d'un	timbre	elèctric va tornar-nos a la realitat. Pocs minuts després m'engaviaven a
tan externs com interns. Diferenciem uns cossos d'uns altres cossos pel	timbre	que fan en fer-los sonar, per llur sentor, per llur sabor, per llurs
de la llana, en la del color propi de la sal o de l'aram, en la del	timbre	propi del vidre i del bronze; pel de mancar de la potestat de percebre
d'acarreus, de les cèdules, dels apremios, inspector del	timbre	, inspector de tot; havia estat això que'n diuen una roda administrativa:
de cuidar amb tants miraments i tanta cura, que per a no perdre el seu	timbre	, no's podia mirar les dònes, ni casar-se, ni quedar solter. Si el tenor
la porta entrebadant-se tota sola, com per màgic conjur, a la crida del	timbre	demanant entrada i acolliment. I en embocar la gran escala de pedra, les
llueix amb esclat de diamant. Però poc dura la calma. Sobtadament un	timbre	agut forada l'ombra. La dona va a obrir tot remugant unes paraules. —Que

Pàgina 1 (de 27)

50 següents