Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pel pensament indígena a causa de llurs flors grogues i de llur ús	tintorial	i medicinal —per a curar els trastorns de les vies urinàries, és a dir,
essencialment les seves propietats. Les seves mateixes propietats	tintorials	li han conferit aplicacions clíniques i així veiem com és utilitzat per a
Rous una substància que respon a les característiques químiques i	tintorials	de l'àcid timonucleic, que és l'element realment actiu del filtrat del
espais intercel·lulars s'eixamplen i es marca més l'augment d'afinitat	tintorial	. El teixit conjuntiu és edematós i eixampla les seves malles. Més
d'un germen ha requerit precisar una morfologia, unes característiques	tinctorials	, una forma de cultiu i una patogènia sempre idèntica a si mateixa. Obeint
seva riquesa en àcids nucleics o nucleoproteids li dóna característiques	tinctorials	específiques. El nucli es divideix formant gonidies, que tenen una
els mètodes actuals. Els antics germànics coneixien molt bé les plantes	tintorials	i la manera d'utilitzar-les, perquè s'han trobat en excavacions, restes
a. J. C., Teofrast, deixeble d'Aristòtil, ens descriu tècniques	tintorials	que provenen de plantes, i això mateix fa Plutarc. Una altra font de
el mercat més important de joies, espècies, sedes, cotons i matèries	tinctorials	. Aquest comerç continuà durant molts anys. En el segle XVIII
cap a Flandes i Londres. També hi havia mercats d'extractes i herbes	tintorials	a Florència, Pissa, Gènova i Barcelona. Però la vertadera tècnica
a Florència, Pissa, Gènova i Barcelona. Però la vertadera tècnica	tintorial	començà a desenvolupar-se a partir de l'Edat Mitjana. El primer pas el
en les corporacions no hi podien entrar dones. Les principals plantes	tintorials	eren cultivades a gran escala, sobretot la reseda, la roja i el pastell,
dedicats al cultiu del pastell. La seva peculiar i difícil tècnica	tintorial	la guardaven com a gran secret i passava de pares a fills. A la Península
als seus companys d'ofici), juntament amb les qualitats de les matèries	tintorials	i forma de preparar-les. D'aquest llibre no en queda malauradament res,
que les ciutats creixien, la tècnica del tintat i del comerç de matèries	tintorials	, creixia també per Europa; els tints van arribar a ser dels productes de
ous al mes i just després de la posta d'ous és quan més rica en material	tintorial	és. La seva recol·lecció es fa amb un ganivet. Es va posant el producte
necessiten uns 40.000 insectes per fer 1 kg. de matèria	tintorial	. Actualment hi ha dues classes de cotxinilla: la negra i la platejada. Es
del Nord els colonitzadors, en arribar, van intentar cultivar les plantes	tintorials	del seu continent d'origen, però van tenir poc èxit a causa de la
colorants naturals per la bellesa dels colors. Les tècniques artesanals	tintorials	amb vegetals, són utilitzades avui en dia, per famílies que cultiven la
s'utilitzen les pellofes seques que les envolten. És tant el seu poder	tintorial	, que per poca quantitat que s'utilitzi, la llana quedarà tintada d'un
dels tints recomenats pels gremis de tintorers de la Edat Mitjana. Tot és	tintorial	: les fulles, l'escorça i les nous. Les fulles poden començar a