DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tiro M 148 oc.
tiró M 37 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tiró Freqüència total:  185 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a passar fam i fred, a patir misèries, i en lo perill que et fotessin un tiro a la closca, així que badessis, i sense badar... No era estrany, no, que
parlà adreçant-se al del Fielato: —Sí, sí, tu ho arregles tot a tiros. Si un animal s'esbarra, tiro; si un bou fuig de la rabera, tiro; si
Fielato: —Sí, sí, tu ho arregles tot a tiros. Si un animal s'esbarra, tiro; si un bou fuig de la rabera, tiro; si un pobre va a robar unes garbes
tot a tiros. Si un animal s'esbarra, tiro; si un bou fuig de la rabera, tiro; si un pobre va a robar unes garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho
la rabera, tiro; si un pobre va a robar unes garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho arregles a tiros; tiro aquí tiro allà, i molt prompte a la Ràpita
va a robar unes garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho arregles a tiros; tiro aquí tiro allà, i molt prompte a la Ràpita semblaria Xicago. —Què
a robar unes garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho arregles a tiros; tiro aquí tiro allà, i molt prompte a la Ràpita semblaria Xicago. —Què vols,
garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho arregles a tiros; tiro aquí tiro allà, i molt prompte a la Ràpita semblaria Xicago. —Què vols, pos?, ¿que
historiat i més cargolat, i les potes —negres també— iguals que les dels tirons de quatre dies. És curiós de veure com una bestiola tan fràgil s'aventura
carruatges ocupats per jovent alegre, que passaren com exalació ab los tiros de quatre cavalls mitx escapats y plens de picarols. —Cóm se gasta á
la por... Despues, com demá tenen matinas, si es que ja s' han acabát los tiros... —¿A quina hora 's llevan? —A las quatre; á la hora que 's lleva
era cada vegada mes alarmant é imponent, sentintse de tant en tant algun tiro y fins algun ¡ay! com si algú ja hagues pres mal!... Nosaltres fugiam
á casa. Encara eram al carrer de Sant Pere quan varem sentir dos ó tres tiros que despues anaren acompanyats d' una descarga. Tothom corria. —¿Qu' es
del carrer. Totas estaban tancadas á causa de l' alarma produhida pe 'ls tiros y las consegüents corredissas. —Gracieta, —'m digué la Filomena,— á dalt
Rentar ab foch ta virginal puresa. [(En aqueix moment se senten alguns tiros)] ¡Oh! Vina ab mi que ja 'l francés ataca, si al fí m' estimas,
si 'ls salvo? Roch· Apunta. [(á un soldat que dispara un tiro al Timbaler y 'l toca.)] Ton. Dreta. [(Lo timbal para en
mitjana, resulta que un cop l'haguessin fet Sant Pare de Roma, amb un tiro hauria mort dos pardals; primer: perquè com hem dit seria rei de reis, i
el teatre, i no hi van més perquè no les hi porten, i, darrerament, el tiro del colomí —que an aquí ara en diuen pichón,— i si no fos perquè
costat les botifarres? ¿has obert molts avespers, lladre?... I així entre tirons i facècies van anar buidant los sedassos i atapiren el poller. Després de
Juan Cristóbal, avui tan celebrat, era aleshores un nen, amb cara de tiró de tres dies, i no pesava gairebé res a la bàscula; somiava monuments
, hala..., cap amunt de seguida... i es posa tirant el fil, i jo li pegue tironets... i ell puja, puja... Si férem concurs, a bon segur que el primer premi
sé si me'l caldrà.— Passà de llarg i féu camí. Un xic més enllà trobà un tiró. —On vas? —demanà el tortalembut. —A conquistar la filla del rei —fa l'
menester em farà.— Passà de llarg i féu camí. Un tall més enllà trobà el tiró. —On vas? —demanà el bellugacul. —A conquistar la filla del rei. —Ja
el camí cap a la vila del rei. Quan foren un tros enllà van trobar el tiró. —On vas? —demanà el dos-i-tres-fan-cinc. —On
. —A fer-me llevar el coll. —Ja ho sé —va dir-li el tiró. —Ho saps? Doncs, què demanes? —No tindries pas un crostó de pa dins el
—Ja que m'has donat pa, jo t'ajudaré del que pugui.— Jovenet, porc i tiró agafaren el camí cap a la vila del rei. Quan foren un tros enllà se'ls
mel, jo t'ajudaré del que pugui.— El noiet se'ls mirà: porc, mosca i tiró que feien tres, i ell que feia quatre, i prou pensà que no podrien gaire.
si li creixia el pèl moixí, sense vaques ni bous, només amb un porc, un tiró i una mosca, tots s'escarranxaren a crebar. La princesa el trobà pla al
li esperaven la mort. Mentre ell s'incorporava, pensant i repensant, el tiró, de cap dins l'aigua, va trobar la clau i la hi va dur... i ell la
de..." Un dels defectes nerviosos dels animals de peu rodó és el tir o "tiro" patològic: mosseguen la menjadora, no mengen i esbufeguen rítmicament.
rítmicament. Una persona una mica guillada es diu que té el tir o el "tiro". "Vés al botavant!" és enviar algú a can taps. Cal pensar que el
del seu cant: nic (o niquet), nyic (o nyiquet), tiro (o tiroret); significants al·lusius a la seva procedència
cant: nic (o niquet), nyic (o nyiquet), tiro (o tiroret); significants al·lusius a la seva procedència geogràfica:
Comercial Vicense. A les 6 de la tarde: Concurs comarcal de tiro de colom al Esbarjo Mariá. Sardanes a Plassa, per l'orquesta de Peralada.
que porta, y dels castics que li amenasen, no es regular que ni á cuatre tirons li vinguen ya ganes á ningú de pendre un ofisi tan perillós. Y atres
de la vida: després se posan en las puntas del single y matan á tiros á las vellas, mes tenint de parar tot sovint per lo gran ressó que 's mou
com molt eficassos contra 'ls núbols tempestuosos es lo de tirarhi tiros ab balas benehidas. La primera vegada que vaig observar aquesta costum
Al principi creguí que tal vegada la costum de nostres pagesos de tirar tiros als núbols no era més que una reminiscencia de la dels goths de tirarhi
mes després he tingut de cambiar de parer. A Borrassá díuhen que si tiran tiros als núbols es pera trencar lo temps. En cambi allí meteix y en
nostre consoci En Guijaume que n' es fill, son molts los qui tiran los tiros ab balas de cera benehida. Margarida Bosch d' Espinavesa 'm deya parlant
tot 'hom que vol escoltársel que sent jovenet, un día de temporal tirava tiros als núbols quan, veyent un colom en la branca d' una olivera, li tirá y
colom no fos son avia. A Vilopriu, un día de temporal, mentres tiravan tiros als núbols, sentíren una veu en l' ayre que cridava: —Pepa, gírat per
l' ayre que cridava: —Pepa, gírat per aquí.— Seguíren tirant y d' un dels tiros van llevar lo bras á la Sastra, que era la Pepa á qui cridavan á dalt y
tiran balas de cera benehida á la tempestat; es opinió comuna de que los tiros desfan lo núbol, y si á n' aqueixos tiros s' afegéixen trossos de ciri
es opinió comuna de que los tiros desfan lo núbol, y si á n' aqueixos tiros s' afegéixen trossos de ciri que hagi sigut benehit ó exposat en lo
al mig de aquex espàn ix un a modo de cassador que dispara un tiro, y lo que representa la Ossa cau com â mort, y alas hores los
no llènsi humitat. I fòrta: sentí altre còp; sentí © tiro; cullí èuras; si era un bòig; surtí 'nmediàtament; recullí
anar á descansar en la font del ferro qu' está no molt distant; sols á un tiro de pedra, y situada en una fresca clotada, sombrejada per corpulentas
menyspreuhará las guatllas y perdius, y sols considerará dignes dels tiros de sa escopeta, als isarts, ossos y porchs senglans. Desafiará ab cara
rigorosament la cassa, una munió de cunills s' acostáren, parantse á tiro de pedra, y nos miráren tot movent lo morro y las orellas; semblava

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »