Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

també era músic, saxafonista de quarta, i com a bon fill del cerol i del	tirapeu	, era una escopinyada de son pare. I a l'ombra de la figuera de la marjal,
xamelant de quan en quan en lo café; que ja era hora de tirar a rodar	tirapeus	, formes, cerols, cuxilles, cosques i pastetes allà al pati bordell. Com
penjava la motxilla o sarró, de bona pell d'ovella; a la mà dreta duia el	tirapeu	o ganxo, bastó anomenat així perquè servia per a agafar els caps de
una clapa negrosa, que era el bosc; i el majoral assenyalà amb el	tirapeu	l'indret de la font. —Em vai aspantar tant, que sempre més m'han fet por
: —Tu, bordegàs, fes-te fins a la punta aguella —que m'assenyalava amb el	tirapeu	a la mà—, i atura que no et fuigue cap ovella ni corder; i vès seguint,
algun dia, quan trobi lleure. Dos, però, dels seus capítols, sobre el	tirapeu	l'un i sobre els clams dels pastors l'altre, els inseriré ací, amb motiu
pastoral són objecte d'una relació que confio publicar abans de gaire. El	tirapeu	Veure un pastor al Pallars sense el típic tirapeu, fóra com no veure tal
abans de gaire. El tirapeu Veure un pastor al Pallars sense el típic	tirapeu	, fóra com no veure tal pastor. A més de tenir una importantíssima
que presta als pastors un to molt propi. Es pot dir que entre ells el	tirapeu	es trobaria a faltar tant com si el bisbe —"pastor d'ànimes"— assistís
mai el cas que un pastor vagi a la pasturada sense dur-lo. Per fer un	tirapeu	, es talla un lluc d'avellaner de deu pams, si aquell ha d'ésser per a un
ganxo no es belluga gens. Aleshores el fan beneir i ja tenen el	tirapeu	. Hom l'anomena així, perquè, quan el pastor ha d'agafar un cap de
en altres pobles del Pallars el nom de "ganxo" s'aplica també al mateix	tirapeu	. Quan el pastor encarrega el ganxo al ferrer, aquest li pregunta de quina
de "perperir" de cap llamp. Amb el seu ganivet, el pastor marca al	tirapeu	totes les coses que guarden relació amb la pasturada, perquè quan tornarà
cosa curiosa és que no es dóna el cas que els pastors colpeixin amb el	tirapeu	les ovelles. En altres comarques del nostre Pirineu, l'ús del tirapeu no
el tirapeu les ovelles. En altres comarques del nostre Pirineu, l'ús del	tirapeu	no és tan general. S'hi veuen pastors amb un "bastó" llarg, de
els quarts, i alternaven aquesta feina amb l'habitual de fer anar el	tirapeu	, el llinyol i l'alena. És que aquests sabaters feien servei permanent dia
de manera acompassada o piquen furiosament la sola que subjecta el	tirapeu	, mentre l'amo, seriós i greu, talla unes plantilles, i la mestressa
bons minyons i un poc menos mentiders, deu-los cop de	tirapeu	si no es volen esmenar... Refranys i dites del dia: Per Sant
els coneixíem personalment, i vèiem els fadrins com feien anar el	tirapeu	, el nyinyol i l'alena, així com podíem triar la pell i la sola. Ara, els
fatalitat d'haver guanyat a la loteria, li diuen "El marquès del	Tirapeu	"; els qui ell creia que l'acceptarien amb les portes obertes com a
amb tota la indumentària típica de l'ofici, la més nova del seu us, el	tirapeu	o la xurriaca a la mà i generalment acompanyats d'un xai o moltó guarnit
gorra llarga roia o barretina vermella, mutxilla o sarró i el	tirapeu	. Es col·locaven al cap d'avall de l'església en dues rengleres, formades
de Vilella que anava a adorar abillat amb capa, socs i ganxo o	tirapeu	; al moment de besar el Jesuset es cobria la testa amb el capell o
enflocat, mentre ells anaven arreats amb capa, socs, sarró i el ganxo o	tirapeu	de guardar. A Isil també beneïen el redort de Nadal en aquesta
ésser una samarra), calçant esclops, el sarró penjat al muscle i el	tirapeu	o bastó de guardar a la mà, acompanyats cadascun del seu moltó manyac. A
berenar l'enviaven on estava el sabater que se'l treia del davant amb el	tirapeu	a la mà; o bé per a fer les necessitats l'indicaven la cuina d'on eixia
El pastor només duu el sarró i un bastó llargarut acabat en arc (	tirapeu	, gaiat gaiat()o, ganxa, xampa) per agafar per les potes els animals
les grasies sinse grasia (com fan alguns) agarraren el	tirapeu	i el tiraren en lo cap dels aprenents per mich d'un bòn mandoble,
guanyat res, pensa què t' estimas millor: si fangar la terra, empunyar lo	tirapeu	, fer corre l' agulla ò picar l' enclusa... lo que tu vulgas: tu triarás.
fessen quietut perque en aquestas ocasions era quan voleyava 'l	tirapeu	fora de la botiga pera arreplegarne algun, encara que no hi arribava,
aquell gall que duya á la butxaca; donchs, be; l' ataconador llensava 'l	tirapeu	, atantsavas'hi xano xano, boy fregantse 'ls palmells de las mans en son
botina que de boca terrosa reté cautiva sobre 'ls genolls per medi del	tira-peu	. —Just, lo 24; y 's quedan tots callats: la senyora, sense
, 't juro á fé de sabater, que, ó be podré poch, ó haig de rompre aquest	tirapéu	per damunt de las tevas costellas!... —No us enfadéu, home, no veyéu que
Mariner. Anit vendré amb ella, devés las dèu. ¿Que no teniu	tirapèu	? M· Lluch. M' empley d' una llenderina. Mariner.
no ha baixat. [(Senyalant son gep.)] Llor· (Aquell del gep!	Tirapéu	! si me n' puch despellegar...!) ¿Que ja fereu lo remey? Gep· Hi
i les estrelles— un bàcul que té una forma molt semblant al	tirapeu	dels pastors. El vicari d'Herba-savina solia presentar així tota la
de suro. A continuació, s'enganxaven amb cola o pega prement-les amb el	tirapeu	perquè s'enganxessin. En la nova sola se li feia un fendit que donava la