Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tirar M 10 oc.
tirar V 12622 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tirar Freqüència total:  12632 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la senyora Magdalena Blasi. "I què vol que li digui: aquesta que veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i no em plauria de semblar xarona. Si
que anava a encendre's la baralla. Randa es redreçà, abrandat: —M'ho has tirat tu? —digué, com si no ho gosés creure. I féu el gest de córrer cap a
vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino Costa per a quan tornés a tirar-li fang, mentre els altres se'n reien ja tot dissimulant. Tino Costa
pena... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar aigua a la mar". Ella li respongué aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si
ho diuen els qui l'han vista), la Ruda, asseguda davant d'una taula, li va tirar les cartes; va murmurar unes quantes paraules misterioses damunt de l'as
era recobert amb palla, i els infants n'hi afegiren encara per poder-se tirar des de dalt sense perill. Després, per sortir, ho feien ajudant-se els
els pares ja era tard: ell anava amb una altra, i ella, desesperada, va tirar-se al riu. Fins tres dies després no la van trobar. I com van trobar-la
com altres pedres, ell anà destriant les veus i identificant els qui les tiraven. Allí hi havia Randa (ja l'havia sentit); hi havia Joan de Maro; també hi
amb tot el seu furor en una última i folla estrebada; i continuaven tirant-li des de lluny. Una altra pedra li fregà el front i l'obligà a flectar
ulls. —Miquel de Manteu encara s'alaba d'haver estat el primer que li va tirar. —Pobre fill meu! Com un gos, Senyor! Com un gos!... Pobre fill!
ho heu sentit dir? —Sí, ho explicava el de la vídua; diu que li anava a tirar una pedra, i en sentir-ho, la mà se li parà. —La del Noro ha
del seu veí. Allò de "qui estigui sense pecat que sigui el primer a tirar-li la pedra" és una de les recomanacions cristianes menys acatades.
literatura. El quixotisme és, sempre, una supuració literària. Si mai us tireu a la cara un pretensiós de quixot, ja podeu jurar de què va. El
vespre diu que els milicians cridaven als altres: "Si voleu que cantem, tireu un tret. Però enlaire. No ens mateu, eh?". Al cap de poc, efectivament
grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial, tirada per deu cavalls grisos, i, a dins, el rei i la reina, amb corona i ceptre
pensat que havia d'anar així, el 19 de juliol no ens hauríem tirat al carrer i ara no ens trobaríem sense família ni llar". 1
han baixat de l'auto, s'han posat a saltar i ballar d'alegria. Un d'ells tirava enlaire un vell capell de feltre i tots cridaven: "Ja no hem d'anar a la
a la proposada conversa tripartita, però es veu que Anglaterra ha tirat aigua al vi. Aquesta tarda, mentre érem al Kursaal, al moment més
L'un d'ells era de pell molt negra, però d'aire intel·ligent. Tirava el cap enrera, amb gest de cavall. Parlava molt bé el castellà, amb un
furiosament. —Veniu, ara, si voleu —desafia. El guàrdia, irat, li tira la galleda que en caure al seu davant obre un gran ventall que esquitxa
no viuen gaire. —Apa —s'impacienta la dona—. Netegeu això. Comença per tirar l'aigua, però la canonada deu tenir algun defecte, o potser no s'ajusta
del feix d'etiquetes que tenen davant, sobre una taula baixa, i els tiren a l'altre extrem. Una mena de para-sol tacat de verd i groc els protegeix
cua? —Quan anàvem a sortir —diu ell. —De manera que no us les heu pogudes tirar? —i als ulls li centelleja una lluor satisfeta. —No. Us n'alegreu, oi?
d'un en un, per no haver de moure-us d'aquí dalt, i me'ls aneu tirant perquè jo els pugui tornar a ordenar aquí baix. La classificació és
—Alça un dit—. Espereu un moment. —I cap a la dona—: No en tireu, ara. Trota entre les estibes, cap a la taula gran, on obre calaixos fins
imatge cavalleresca i es comprà un lleuger birlotxo de dues rodes, tirat per un àgil cavall de crinera daurada. El birlotxo era molt menys apte
amb el bigarrat mercat ple de verdures i fruites, amb les carretes tirades per bous, amb les calesses embetumades, pugnant per fer entrar els
una bronquitis que el començava a marejar, sobretot a l'hivern. A l'estiu tirava bé, perquè, ja se sap: "a l'estiu tota cuca viu". A part d'
la bava. Quina gràcia tenia! I sempre tan alegre. La gran és més sèria; tira al ieio, ella, i no és tan graciosa, però també és "artista", i ara
i un deixat, i alguna cosa més, però no passava d'això. Era guardador —tirant i tot a avar— i conservaria el patrimoni i encara augmentat. Per aquest
—el més endimoniat—, Joanet, mentre treballàvem en el quadre d'arròs, li tiràvem terrossos de fang i sortíem corrents pel camí, amb una por horrible que
i a pes de braços, l'aixecaren i el portaren a la finestra i el van tirar al carrer. Va quedar-se allí baix cridant, amb la cama trencada i sense
contínuament, car anava sempre ple de polls. Manuel era més aviat baix, tirant a grassó, però de carns fofes, de cara llisa sense pèl i d'un color
el cervell, com una llum sobtada; es decantà la visera de la gorra tirant-se-la una mica sobre els ulls; s'apujà els pantalons i seguí la Pigadeta
i m'abraçà amb tanta força, amb tanta desesperació, que gairebé em tirà a terra. La gent ens mirava. Em sentia incòmoda, ens podien conèixer. La
aquesta fotografia. No va sortir gaire bé perquè es va moure es moment de tirar-la i perquè sa màquina no era gaire bona, una marca alemanya d'abans de
s'acubà d'astorament i no ens deixaren ni auxiliar-la. —Si algú es mou, tirarem. Què vos penseu, comunistes! Cercaven armes, digueren, però se'n dugueren
bé, deien, i em posaven l'excusa que tot lo dia feia net i adesava i tirava coses, coses que una dona conforme o sana hauria guardat com a tresors. I
o sana hauria guardat com a tresors. I no es pensi, ca, lo que vaig tirar no era res de bo, com que per donar aigorràs a uns calaixos els vaig
a qui tot era igual, ni les veié. Un vespre, tancant es llum de s'alcova, tirà en terra es violeter de sa tauleta de nit. I es va adonar de totes ses
, m'agafa ses mans, m'empeny cap a sa paret, m'aferra pes coll i puny per tirar-me en terra. —Verge Santíssima, vaig dir-me jo, aquest em posarà panxa en
del vaixell, que anem mantenint des de la sortida de Marsella. Hem tirat al dret cap a la costa espanyola, i quan he pujat al pont —devien ser
perquè aquí té una gran força el comerç de la devoció. Entre les carretes tirades per uns bous geperuts i llargs de banyes —com els brúfols asiàtics—,
modest. La ferocitat i la precisió dels galls en atacar-se els ulls, en tirar de dret —amb l'esperó esmoladíssim— contra el cap, o contra el cor, o
de vides, els americans agafaren la feina per llur compte i decidiren de tirar al dret, sense estalviar res. S'havia de fer un canal artificial que unís
el cant fresc i salat de les onades; la proa del vaixell para els cops i tira al dret. Els aires nets del Pacífic us renten els pulmons i us esborren
americans. Entre l'extern puritanisme de les esposes legals hi ha el tirar al dret d'alguns personatges que tenen la família a França i es dediquen
molsudes i fermes i amb uns peus descalços els dits dels quals cadascun tira pel seu cantó, no són un espectacle que commogui cap persona de cara i
de llurs elogis sobre aquestes terres no es deturaven davant de res i tiraven al dret. Una de les coses més ponderades era l'excel·lència de la fruita
de seda blanca, estretíssimes, brutes i deteriorades, i la cabellera, que tira cap a un caoba cendrós, tota recollida i cargolada com una banya de marrà

  Pàgina 1 (de 253) 50 següents »