×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tirar |
Freqüència total: 14752 |
CTILC1 |
la senyora Magdalena Blasi. "I què vol que li digui: aquesta que veig | tira | més aviat, per la forma, a pebrot, i no em plauria de semblar xarona. Si | que anava a encendre's la baralla. Randa es redreçà, abrandat: —M'ho has | tirat | tu? —digué, com si no ho gosés creure. I féu el gest de córrer cap a | vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino Costa per a quan tornés a | tirar | -li fang, mentre els altres se'n reien ja tot dissimulant. Tino Costa | pena... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila és com | tirar | aigua a la mar". Ella li respongué aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si | ho diuen els qui l'han vista), la Ruda, asseguda davant d'una taula, li va | tirar | les cartes; va murmurar unes quantes paraules misterioses damunt de l'as | era recobert amb palla, i els infants n'hi afegiren encara per poder-se | tirar | des de dalt sense perill. Després, per sortir, ho feien ajudant-se els | els pares ja era tard: ell anava amb una altra, i ella, desesperada, va | tirar | -se al riu. Fins tres dies després no la van trobar. I com van trobar-la | com altres pedres, ell anà destriant les veus i identificant els qui les | tiraven | . Allí hi havia Randa (ja l'havia sentit); hi havia Joan de Maro; també hi | amb tot el seu furor en una última i folla estrebada; i continuaven | tirant | -li des de lluny. Una altra pedra li fregà el front i l'obligà a flectar | ulls. —Miquel de Manteu encara s'alaba d'haver estat el primer que li va | tirar | . —Pobre fill meu! Com un gos, Senyor! Com un gos!... Pobre fill! | ho heu sentit dir? —Sí, ho explicava el de la vídua; diu que li anava a | tirar | una pedra, i en sentir-ho, la mà se li parà. —La del Noro ha | del seu veí. Allò de "qui estigui sense pecat que sigui el primer a | tirar | -li la pedra" és una de les recomanacions cristianes menys acatades. | literatura. El quixotisme és, sempre, una supuració literària. Si mai us | tireu | a la cara un pretensiós de quixot, ja podeu jurar de què va. El | vespre diu que els milicians cridaven als altres: "Si voleu que cantem, | tireu | un tret. Però enlaire. No ens mateu, eh?". Al cap de poc, efectivament | grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial, | tirada | per deu cavalls grisos, i, a dins, el rei i la reina, amb corona i ceptre | pensat que havia d'anar així, el 19 de juliol no ens hauríem | tirat | al carrer i ara no ens trobaríem sense família ni llar". 1 | han baixat de l'auto, s'han posat a saltar i ballar d'alegria. Un d'ells | tirava | enlaire un vell capell de feltre i tots cridaven: "Ja no hem d'anar a la | a la proposada conversa tripartita, però es veu que Anglaterra ha | tirat | aigua al vi. Aquesta tarda, mentre érem al Kursaal, al moment més | L'un d'ells era de pell molt negra, però d'aire intel·ligent. | Tirava | el cap enrera, amb gest de cavall. Parlava molt bé el castellà, amb un | furiosament. —Veniu, ara, si voleu —desafia. El guàrdia, irat, li | tira | la galleda que en caure al seu davant obre un gran ventall que esquitxa | no viuen gaire. —Apa —s'impacienta la dona—. Netegeu això. Comença per | tirar | l'aigua, però la canonada deu tenir algun defecte, o potser no s'ajusta | del feix d'etiquetes que tenen davant, sobre una taula baixa, i els | tiren | a l'altre extrem. Una mena de para-sol tacat de verd i groc els protegeix | cua? —Quan anàvem a sortir —diu ell. —De manera que no us les heu pogudes | tirar | ? —i als ulls li centelleja una lluor satisfeta. —No. Us n'alegreu, oi? | d'un en un, per no haver de moure-us d'aquí dalt, i me'ls aneu | tirant | perquè jo els pugui tornar a ordenar aquí baix. La classificació és | —Alça un dit—. Espereu un moment. —I cap a la dona—: No en | tireu | , ara. Trota entre les estibes, cap a la taula gran, on obre calaixos fins | imatge cavalleresca i es comprà un lleuger birlotxo de dues rodes, | tirat | per un àgil cavall de crinera daurada. El birlotxo era molt menys apte | amb el bigarrat mercat ple de verdures i fruites, amb les carretes | tirades | per bous, amb les calesses embetumades, pugnant per fer entrar els | una bronquitis que el començava a marejar, sobretot a l'hivern. A l'estiu | tirava | bé, perquè, ja se sap: "a l'estiu tota cuca viu". A part d' | la bava. Quina gràcia tenia! I sempre tan alegre. La gran és més sèria; | tira | al ieio, ella, i no és tan graciosa, però també és "artista", i ara | i un deixat, i alguna cosa més, però no passava d'això. Era guardador — | tirant | i tot a avar— i conservaria el patrimoni i encara augmentat. Per aquest | —el més endimoniat—, Joanet, mentre treballàvem en el quadre d'arròs, li | tiràvem | terrossos de fang i sortíem corrents pel camí, amb una por horrible que | i a pes de braços, l'aixecaren i el portaren a la finestra i el van | tirar | al carrer. Va quedar-se allí baix cridant, amb la cama trencada i sense | contínuament, car anava sempre ple de polls. Manuel era més aviat baix, | tirant | a grassó, però de carns fofes, de cara llisa sense pèl i d'un color | el cervell, com una llum sobtada; es decantà la visera de la gorra | tirant | -se-la una mica sobre els ulls; s'apujà els pantalons i seguí la Pigadeta | i m'abraçà amb tanta força, amb tanta desesperació, que gairebé em | tirà | a terra. La gent ens mirava. Em sentia incòmoda, ens podien conèixer. La | aquesta fotografia. No va sortir gaire bé perquè es va moure es moment de | tirar | -la i perquè sa màquina no era gaire bona, una marca alemanya d'abans de | s'acubà d'astorament i no ens deixaren ni auxiliar-la. —Si algú es mou, | tirarem | . Què vos penseu, comunistes! Cercaven armes, digueren, però se'n dugueren | bé, deien, i em posaven l'excusa que tot lo dia feia net i adesava i | tirava | coses, coses que una dona conforme o sana hauria guardat com a tresors. I | o sana hauria guardat com a tresors. I no es pensi, ca, lo que vaig | tirar | no era res de bo, com que per donar aigorràs a uns calaixos els vaig | a qui tot era igual, ni les veié. Un vespre, tancant es llum de s'alcova, | tirà | en terra es violeter de sa tauleta de nit. I es va adonar de totes ses | , m'agafa ses mans, m'empeny cap a sa paret, m'aferra pes coll i puny per | tirar | -me en terra. —Verge Santíssima, vaig dir-me jo, aquest em posarà panxa en | del vaixell, que anem mantenint des de la sortida de Marsella. Hem | tirat | al dret cap a la costa espanyola, i quan he pujat al pont —devien ser | perquè aquí té una gran força el comerç de la devoció. Entre les carretes | tirades | per uns bous geperuts i llargs de banyes —com els brúfols asiàtics—, | modest. La ferocitat i la precisió dels galls en atacar-se els ulls, en | tirar | de dret —amb l'esperó esmoladíssim— contra el cap, o contra el cor, o | de vides, els americans agafaren la feina per llur compte i decidiren de | tirar | al dret, sense estalviar res. S'havia de fer un canal artificial que unís | el cant fresc i salat de les onades; la proa del vaixell para els cops i | tira | al dret. Els aires nets del Pacífic us renten els pulmons i us esborren | americans. Entre l'extern puritanisme de les esposes legals hi ha el | tirar | al dret d'alguns personatges que tenen la família a França i es dediquen | molsudes i fermes i amb uns peus descalços els dits dels quals cadascun | tira | pel seu cantó, no són un espectacle que commogui cap persona de cara i | de llurs elogis sobre aquestes terres no es deturaven davant de res i | tiraven | al dret. Una de les coses més ponderades era l'excel·lència de la fruita | de seda blanca, estretíssimes, brutes i deteriorades, i la cabellera, que | tira | cap a un caoba cendrós, tota recollida i cargolada com una banya de marrà |
|