Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un heroi; en la vida corrent, una calamitat." Amb la gorra decantada,	tirada	sobre un ull, el breu bigotet, l'etern somriure als llavis sempre a punt
d'instints diferents. Joan de Maro era un home alt; caminava una mica	tirat	cap endavant i tenia uns braços llargs que li arribaven gairebé als
sota l'hàbit esfilagarsat. El cap llarg, afilat, emergia de la caputxa	tirada	enrera, i deixava al descobert la cara, d'una flaquesa increïble, blanca,
sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la barbeta, molt	tirat	sobre el rostre. El seu cos s'ha empetitit i camina inclinada com si una
a caminar. Porta el seu mocador negre del cap nuat sota la barbeta i molt	tirat	sobre el rostre; el seu rostre està més afinat encara, més eixut i
fatigat, amb el seu vestit vell i esparracat, el seu mocador negre	tirat	damunt la cara, el seu cos magre i inclinat i el seu petit farcell a
ullada de sol els alegra les parets. Ací els carrers són amples i rectes,	tirats	a cordill, i la calçada s'estén de façana a façana i, a les vies
pantalons i casaca de seda i camisa de puntes, i el cabell amb ruf i	tirat	endavant sobre la cara llarga i ben feta, però els seus dits creen a
mantenia temperatura de forn, amb el braser, els ciris i les cortines	tirades	. Jeroni no volia saber com passava el temps ni com el seu mal
a la fesomia, com en el color de la pell. Manuel caminava molt dret,	tirat	i tot enrera, i hi havia en tot ell, en els seus moviments, alguna cosa
darrera el cantó. Estava allí amb el cigarret als llavis i la visera molt	tirada	sobre el front. Tenia fama de saber el que es feia en qüestió de dones, i
davant un mirall, voltada d'una petita cort, comparegué la cosina, molt	tirada	de manteta, un poc mostosa, desbordant afecte intempestiu: —bono,
cridar, abans, per la galeria, perquè tenia la persiana de ferro canaleta	tirada	avall, de seguida li va donar un tros molt llarg de corda, més de la que
de Perpinyà duia un vestit negre d'una gran severitat, i un xal d'or	tirat	a l'espatlla; era lletgíssima i deforme, tenia la pell com estucada, amb
tot l'afecte. Eixut, gris i una mica momificat, amb els cabells blancs	tirats	avall pels costats, com una perruca de nina una mica arnada, té l'aire
d' ull se dominava tota, lo cercá en l' alcoba hont ben segur lo trobaría	tirat	demunt del llit. Mes tampoch hi era: ¿ahont diablis s' havía ficat
figurí de primera comunió. Tancavan la comitiva, feixugas com duas ocas,	tirat	enrera 'l cos y ventantse á ran del pit, las mans separadas de la
havia intentat de recular, sobtadament sortia de darrera la persiana	tirada	la figura de la mare o de la tia allargant un braç amenaçador devers mi.
i dels seus sacerdots, perquè cerquessin déus errabunds sota un	tirat	de bèsties més que no d'homes. Ni Israel escàpol fou
ell, amic meu, no era un garrí. Portava un barret flexible, un vestit	tirat	a les espatlles, uns pantalons amb un plec i unes babutxes amb borles
restaven silenciosos, sense res al cap; les dones, amb les mantellines	tirades	a les espatlles, s'estiraven els cabells i xisclaven, i sobre els còdols
de la camisa deixava veure una mota negra de pèls arrissats; tenia el cap	tirat	enrera, els seus peus batien la terra com ales; de tant en tant llançava
i l'índex. D'aquesta manera hom manté el cos ben tibat, el cap una mica	tirat	enrera i, entre pipada i pipada de cigar, pot contemplar la gernació
contemplat una perfecció pareguda. Era la mateixa voluptuosa polidesa de	tirat	, la mateixa tendencia apenes perceptible a l'aquilí, les mateixes narils
de la sepultura. Les cortines del llit, em digué un servent, eren	tirades	sobre la caixa, i dins aquesta caixa, ell afegía tot baixet, jeia tot el
anat veient que el temps que's gasta amb poca solta és temps perdut. És	tirat	als goços. I jo entenc per poca solta ésser jove i pagar l'amor, ésser
als malalts i despertar-los perquè el prenguessin; i aquí prospectes	tirats	als toros i allí paperets des dels terrats i més enllà globos de paper;
la gent d'aquelles terres on cada arbre té el seu natural i el seu	tirat	i la seva manera de créixer i només hi ha una retirança de família pels
Càstig i recompensa atribuïts per endavant al color de la pell i al	tirat	de la fesomia i a un cert costum de menjar i de beure, i a la rutina d'uns
punt just que li escau de cada cosa, perquè tingui l'aroma i el gust i el	tirat	que és el seu i no altre, i vetlla que no hi hagi res en falla ni en sobra
de senyoria que s'entenen els ulls agradats de les gràcies d'un cos i del	tirat	d'una cara. La pageseta sent l'atracció d'aquelles mans tan fines, que
, com tu, que —a desgrat de ser dura i sorruda, i fermada a la terra i	tirada	al guany i a l'estalvi— en cada barana d'eixida, en cada relleix de
peu del balcó, coberta la falda ab una flassada, un gran mocador de llana	tirat	al coll, tot son tors penosament decantat a l'esquerra (qu'era'l costat
innocentment en llamps i trons sense dany per a ningú. Tenien sempre un	tirat	de rebequeria passatgera: partien d'una futesa i s'aturaven en una altra
un altre. Les celles no se li ajuntaven, negres i espesses, sobre el ferm	tirat	del nas i els llavis mig se li descloïen de tant en tant, lluint-li la
una mica durs; les celles espesses i negres, ben destriades sobre el	tirat	del nas; la boca, gruixuda de llavis i apretada; i entorn dels ulls, una
por d'esgarriar-me. M'anava representant dintre la fosca impenetrable el	tirat	de les parets i la disposició dels mobles, peça per peça. Aquí ha
Veuràs, repara es cèrcol de sa mosquitera. No repares sa mosquitera	tirada	, allò negrenc que tot just s'afigura? Ara s'Infant dorm i sa Verge
ells hi havia una dona mig despullada, seguda en un graó, amb el cos	tirat	endavant, els pits allargassats al damunt del gros ventre, els braços
no pot fer altrament, —es digué a si mateixa— té els ulls tan	tirats	al cim de son cap. Però, si més no, podria contestar a les preguntes. Com
asomés els nassos per dalt la tàpia i vegés cóm som a l'ombra del xiprer,	tirat	bocaenlaire, creuria de bona fe que hi és un suicida vora el cementeri
amb les mans creuades al seu darrera, com unes coses inservibles	tirades	a les golfes. Es corda un sol botó de la jaqueta, el del capdavall, i
Tenen l'aire de meravellar-se de llur mateix esclat. Llur despulla	tirada	a l'atzar és tan fràgil i perdedora com la d'una papallona colpida per
molt grossa en la pròpia vista, per assajar la bala. Els balins endurits	tirats	d'aprop, poden acabar les forces de qualsevol dels carnívors que espereu.
venint la bèstia de cara. A la majoria dels casos, les bales així	tirades	no toquen parts vitals de l'elefant, i no fan més que refermar la seva
els dits pertot on passava, imitant aquell ritme. Una porta metàl·lica	tirada	avall ("Tancat per reformes") li anà de primera i sentí ressonar dintre
seves crestalleres agudes i les seves valls profundes. Hi passem a pocs	tirats	de bala. Destriem perfectament l'entrada del seu lagon, és a dir,
de quatre persones inofensives n'hagueren de jemegar d'un tret de fona	tirat	al atzar per un d'eixos xicots batalladors y busca-rahons. Are veig que,
d'estudiant, de color de cafè amb llet i el bastó enfonsat a la butxaca,	tirat	en l'aire. Una gran cofa de cabells blancs li serpentejava al cap. Vivia
quotidiana i que el rellotge de sol de la masoveria veïna —estava a un	tirat	de pedra— i amb el qual es regien tots els pagesos i bosquerols de la

Pàgina 1 (de 17)

50 següents