Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tit M 31 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tit Freqüència total:  31 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

turó no hi hagués ningú? —replicà en Lluís. —Que tenim pa a s'ui, noi tit? —va fer en Xaneta.— Has vistos mai caps d'homo sense que ets homos hi
va dir-me: —Què t'empatolles, cap de trons i tramuntanes? Que somniem, noi tit? No res de pedrades, no res de batusses. Que et penses que m'he tornat
en la dialèctica encarnada entre dos personatges antagònics, en Titella (Tit, Guinyol), de signe positiu, i el Dimoni o Banyeta, de signe negatiu.
Titella, l'heroi per antonomàsia, el qual en un principi rep el nom de Tit, i posteriorment adopta el de Guinyol, que conservarà en endavant.
de Tit, i posteriorment adopta el de Guinyol, que conservarà en endavant. Tit-Guinyol és el noi honrat, de bona fe, disposat sempre a combatre el mal,
en el dimoni, i a combatre'l a base de garrotada. Això no exclou que Tit-Guinyol sigui capaç d'alguna entremaliadura, sobretot quan assumeix la
i així que el dimoni ve per enllaminir-lo de nou es troba amb un Tit-Guinyol ferm en la virtut i decidit a esbandir-lo a bastonades:
de bambú... Quan arribis a l'infern, expressions a Belcebú." Company de Tit-Guinyol en algunes comèdies, i ocupant sempre un lloc secundari, és Tot.
és Tot. És obvi que hom estableix una cacofonia amb els noms de Tit i Tot; però Tot no varia el seu nom quan Tit pren el de Guinyol.
cacofonia amb els noms de Tit i Tot; però Tot no varia el seu nom quan Tit pren el de Guinyol. Torniquets és un vell gasiu, no necessàriament
el nom més gràfic d'Usuret. En algunes comèdies Usuret esdevé oncle de Tit-Guinyol, i aquest li amaga els defectes i el defensa. En alguna ocasió
posa paranys, però de res no li serveixen les seves astúcies car al final Tit-Guinyol el vencerà en un duel que té ressò mític: el duel del Bé i del
uns trets de major espectacularitat, i un parell de versos finals que Tit-Guinyol feia repetir pels petits espectadors. En el seu conjunt l'obra
d' alegría sentimental, exclama: —Ay pobre bestioleta! ay la prenda! Tit, tit! No 'n fassen cas; ay senyor, mirin, talment es ell. ¡Qué mono
d' alegría sentimental, exclama: —Ay pobre bestioleta! ay la prenda! Tit, tit! No 'n fassen cas; ay senyor, mirin, talment es ell. ¡Qué mono, sembla
s'estaquen hasta el chenóll: fót en cuansevól rastóll la buixquereta y el tit, l'áraña, el cúc, el mosquít, y hasta les plantes que brotén... ¡y mentres
(De dins.)] ¿Quí ha dalt? Pau. Ara marxa desseguida qu' es en Tit. [(S' en vá Quima.)] [(Per Tit.)] Podeu pujar.
marxa desseguida qu' es en Tit. [(S' en vá Quima.)] [(Per Tit.)] Podeu pujar. Escena II. [Pau, Titet, després Quima.]
)] Titet. [(Entra y acepta.)] Donchs tan se val. [(El Tit deurá ser un personatje ridícul, pero mòlt serio; pintará un carácter
Sí; beu, beu, ¡com qui diu l' haig de llensar!... Vaya, donchs, Tit, conta, conta lo que saps del burdegás. Titet. ¿De 'n Peret?
la novetat y ab set pams de boca oberta me deixá 'l sèu natural. —"Mira, Tit," ell sempre 'm deya, "aquesta nit á sarau, y demá 'ls Campus liseyus
ferne un casament. Peret. Com hi ha nell m' has arreglat. Tit, has fet un bon pastel. Creume, noy, que ara tu 'm posas en lo bell
Se'n va Peret.)] Escena V. [Titet y Pau.] Pau. Hola, Tit, ¿qu' eras aquí? Titet. Encara no m' en sò anat. Pau.
Qué dieu are! ¡Si ell ho sent! [(Mentres Pau parla mal de Pere, el Tit demostra pena mirant á ell y á la porta del quartet y de tant en tant se
al veurel retrocedeix. Peret queda confús en el centro de la escena. Tit queda mòlt satisfet.)] Escena VI. [Dits y Peret.]
qualsevol cosa veus que l' arreglo. Peret. Bè está. [(S' en vá Tit.)] Quima. Vaig á arreglá per 'llí dintre. Ja 'ns veurém.
dich que hasta tremolo y fins me petan las dents. Pau. Doncas, Tit... Pepet. [(Apartantse.)] Que no s' acosti. Titet. Are
Titet. Jo no'm quedo, no hi fet res. Batlle. Hereu Tit, aquí te estavas, y també ets un delinqüent. Pepet. ¡Ay del cap!
obrir, y al moment el pany 's dispara ab tiro y soroll de campanillas. Tit cau en terra, com esglayat.)] Titet. ¡Ay! [(Cayent.)]
[(It.)] Pepet. Pero, home, ara qu' has fet [(Girantse á Tit.)] ¡Oy Jesus! ¡tots sòn á terra! Mira, noya. [(Espantat
cremant un pallér... Pels puestos que he corregut no he deixat á vida un tit, m'ha burlat de la virtut, á la chustisia ha escarnit y á la inosensia he