Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tothom volia descobrir abans que ningú el qui rompria el foc. A la fi,	titubejant	, ha sortit un jovenot que, nerviós, ha dit el glosat pel qual ha de
esvanit. El nuvi, tot febrós, devorava amb els ulls aquella forma fina i	titubejant	, que no mostrava ni un bri de pell. Els ulls ardents del jove volien
La posició erecta està dificultada per una astàsia-abàsia i la marxa és	titubejant	. El síndrome d'hipertensió cranial apareix precoçment i es pot descobrir,
i l'estén als àmbits més amagats. Però, al mateix temps, el fa més	titubejant	, potser més eclèctic, menys definitiu en la determinació d'un estil. En
a les vies de la veritat que s'insinua pels àmbits, encara no desclosos i	titubejants	, de la Primera Esfera de la Realitat. Les afeccions, les inclinacions a
concordança, els vestigis d'actuacions somogudes per la veritat, febles i	titubejants	sentiments d'amor i d'agraïment que, com el llevat, podrien fer fermentar
la reina està mancada. En néixer, les primeres passes de l'abella són	titubejants	, però malgrat tot no tardarà a incorporar-se a les tasques de la
decisiva. Curiosament, és, potser, Carles Salvador, el més jove i encara	titubejant	escriptor, un dels qui (amb López-Chavarri) més s'acosta a un Modernisme
descobreix el plaer de la solitud en companyia d'uns acords encara	titubejants	. Es tanca sol amb el piano llargues estones, i s'hi tanca a les fosques
estona que pugui desaparèixer sota l'argila, que en reprendre una marxa	titubejant	m'expulso de damunt amb moviments afeblits per una lluita desigual i
tot de pedra rosegada i daurada per la intempèrie secular, s'estimbaven	titubejants	les campanades d'un mig vol peresós; encens i olor de cera s'escampaven
amic Sun! [(Va a la porta i l'obre d'un cop de peu. Després torna	titubejant	—perquè ha begut massa— al seu lloc i s'asseu al costat de Xen Te.)] El
sobre teu i en tot lo de casa teva. Guillem [(en veu baixa i	titubejant	)] Sí. [(Silenci.)] Però de tant en tant sento temptació de fugir d'
i així, el director volia tenir el sentiment que ells també en patien...	Titubejants	, adelitats, esperançaven una força exterior, que no es produïa, que no
textos d'aquest tipus. Els resultats, des dels primers exemples, encara	titubejants	, fins al nostre present abocat a una mena d'egoisme de paper, han estat
a germà, fou deslleial... Era un don Quixot assegut en un soli. Era home	titubejant	en escreix, tant que se li aplicà un altre motiu més pejoratiu que el de
i de músculs, i tothom sap com són de colpidors els primers esforços	titubejants	que fan per intentar recórrer un parell de metres cap a uns braços a punt
perquè és conscient que és massa vague; però en la seva recerca	titubejant	hi ha, tanmateix, unes clarors i uns coneixements vagues als quals
el reforç o la correcció dels qui observaven la nostra conducta verbal	titubejant	. No tenim altra cosa que conducta pública en circumstàncies observables.
a la globalització. Els vents que recorren Europa hi són favorables. Els	titubejants	—i de vegades contradictoris— esforços de les autoritats de la Unió per
sumar un punt, tot i les adversitats finals. Després d'un començament	titubejant	, els sarrianencs, poc a poc, van anar prenent el control del partit i,
alçà un braç amb timidesa, com per dir que ell també hi era, ni que fos	titubejant	. — D'acord, però som quatre —li vau dir—. No ens oblidem de tu,
de la llum que el teu fill esguerrat ha projectat sobre les meves passes	titubejants	. Encara bo de la lluita interminable que hem hagut de menar durant tots
ones rompent contra els alguers, la piuladissa dels ocells, l'escalfor	titubejant	i temperada del primer o el darrer sol, l'esclat de llum quan el dia
ha assumit amb força i ha portat a la plenitud els intents enfarfegats i	titubejants	de la religió. Diguem-ho una altra vegada: Hom pot posicionar-se davant
dibuixos d'infants. —Quina mena de nena era la Gritli? —vaig preguntar	titubejant	. —Tots l'estimàvem —va dir la mestra. —Era intel·ligent? —Era una
de la camisa a la grega d'en Joan Durí. En Mateu, a la fi, amb un gest	titubejant	, va acostar les mans a les d'en Joan Durí i va acceptar les dues pedres.
ell? —Jo no vull dir això —la veu d'en Fullaní era cada vegada més feble i	titubejant	. Ella va seguir brandant l'arma davant de la seva cara. —Sí que ho acabes
Riure és una altra forma d'agonia. Corda i poal La llum	titubejant	de la llanterna, ara que veig quin va ser el meu error,
ganes d'explicar els meus anys dolents i vaig parlar, amb el meu espanyol	titubejant	, de la feina a què em dedicava; l'admiració d'ell va brollar quan li vaig
preguntem pel rang de la paga que espera rebre i es mostra vacil·lant o	titubejant	, es comencen a traçar correlacions entre aquesta reacció i les
Pereira, emocionat. —I ara què hem de fer? —demana el Bernardo, amb veu	titubejant	per la ginjinha i les genives que li aguanten la dentadura
apressar a estrènyer la mà estesa. —Molt de gust, comandant —va respondre	titubejant	, un bon punt desconcertat—. Jo... —Vostè és el senyor March, el financer
la confiança que em demostren, cosa que m'afalaga, però tanmateix responc	titubejant	. —Jo... jo... monsenyors... —La idea ha sido mía —m'interromp
en latín? ¿Tampoco en castellano? —Sí... claro... —dic	titubejant	—, pero también en catalán. —¡Joder! —s'exclama—. No
i la companya de l'Elena no va continuar escoltant la seva resposta	titubejant	. La Pilar es va alçar i va abordar la metgessa dient que era molt
el braç mig alçat simbolitzava un acomiadament, però no un adeu ferm sinó	titubejant	, com tenyit d'una promesa de retorn. A dalt del full i en lletres groc