Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de tons estridents i agitanats. Es mou amb una gran llibertat i mai no	titubeja	. Parla amb veu forta, gairebé agressiva. Al seu costat, Maria és
(Fa acció d'aixecar-se però li manca força. Víctor va per ajudar-la, però	titubeja	, cohibit per la presència de Júlia.)] Júlia. [(Notant la
qu' en duas passas havía atravessat l' ansiada dama. En Lluís no podía	titubejar	; la miseria qu' alló respirava era prou eloqüent. La rata havía caygut á
meu company. —Ah, que no hi vas! —Que no? M'alço decidit. Interiorment	titubejo	. No veig res del passeig. Però sóc davant del minyó. —Pardon,
a descobrir on les tenia entaforades. Se'n va anar escales amunt sense	titubejar	. Obrí la cambra de Mònica d'una revolada. Encengué el llum. Es precipità
estudiants, prou conexedors de la distracció y fluxesa del bon Babau, no	titubejaren	ni un moment en asseures altra volta als banchs més alts, y la brometa,
aqueixa unitat indestructible del caràcter, que no pot tantaranejar, ni	titubejar	, ni fer esses. La ziga-zaga més subtil estronca el doll de l'heroïcitat,
d'un porc. I he de ficar-me ací dintre? —És que això es posarà...	Titubejo	. —Una mica brut? —pregunta, encoratjant-me.— No hi fa res. Ja
a posta— em vené una casa de camp, còmoda i acurada; la comprí sense	titubejar	; no és massa lluny per a les compres d'Eloïna —ja vella per a caminar
d'una expressió bestial. Parelles d'adolescents enllaçats en sortien	titubejant	i es perdien en les fosques recolzades... La mà senyorívola de L. V.
i tot mor. Per a prendre vida. El problema es dreça viu. Ha passat sempre	titubejant	i allò que cal són resolucions. El pensament crida fort. Cal trobar
d'aquell atreviment, com volent saber per què li ho preguntava, i	titubejà	probablement en la resposta. —No —digué simplement. Zeni, però, havia
li allarga els braços i l'anomena fraternalment. August no el coneix.	Titubeja	, es fa enrera, dubta encara. Davant d'ell, la vida insinua una reculada
catalans que per tal d'arribar a obtenir una posició personal folgada no	titubegen	en sacrificar l'ànima i el benestar material de llur pròpia pàtria. Heu's
i prou clares per tal que al primer cop de vista es puguin llegir sense	titubejar	. Les lletres dibuixades en forma capriciosa, estrafetes i estrambòtiques,
emplear les paraules, els modismes i els giros i transiccions, no hi	titubejaríen	aquestes persones, com avui hi titubejen els que-s troben en el seu cas.
giros i transiccions, no hi titubejaríen aquestes persones, com avui hi	titubejen	els que-s troben en el seu cas. Allavors les persones de qui parlem,
religiós de la Comunitat. Un precepte d'obediencia aclariría la cosa.""	Titubeja	un moment el Superior y després va contestar: ""Encenguin llum y que's
en els conservatoris. Això es té! L'artista creador mai no divaga ni	titubeja	; fa el seu camí amb peu segur i decidit, guiat sempre pel seu àngel, que
però ha de tenir el talent de corregir-la cercant la causa que el fa	titubejar	en el moment de més compromís per no repetir-ho i viciar-se caient cada
sense pensar-nos-hi gens. En quina direcció les emprendria? Tampoc no	titubejà	gota: després de la "paella", el flamenc. Cap a la "Taverna del Toro"
en no veure Sa Marjal i es campanar de Sa Pobla. La flama	titubeja	entre els troncs, com si s'adonés de la mort pròxima. Una dona, seca i
el catalá còm a mèdi de comunicació entre ells, fins en aquèst cas no	titubejaríam	en sostenir la nòstra opinió. ¿Havíam de sacrificar en aras dels
vivent de la constància, baró tenaç, seny madur que en ses resolucions no	titubeja	i a qui si tots seguíssim sense defalliment, més orientades serien
Los volcánichs son los més indicats pera la vinya, per lo que no	titubeijém	en recomenarlos. Los en que l' aygua no pugui estacionarse en la
y la acceptació en sos diversos rams, de la Institució del segur, que no	titubeijém	en calificarla d' institució altament previsora y benéfica. Lo segur, en
senzill y económich pera destruhir al afidi y 'l Gobern aquell, no va pas	titubeijar	en oferir un premi de 300,000 franchs al inventor d' un remey
en la historia natural y universal qualsevol fenómeno extrany los fa	titubejar	, y uns quedan en lo dubte, y altres en l' incredulitat." "L' autor de
y ningú l' aconsella, no tindrá gens de confiança en son treball, restará	titubejant	, tantejará y ensajará, y les primeres anyades els comptes l' hi sortirán
distintament totas las ideas del autor. A pesar de tots sos defectes no	titubejem	en dir qu' en Pitarra ha sigut lo qui mes ha contribuit al renaixement de
Testimoni. —Senyor President ¿es precís jurar? —Sí, ¿per qué	titubejéu	? —Perque, com que no estich gayre segur de la mèva declaraciò, tinch por
puguéssin simplificar es séu idióme y refurmarló cumplétemént, nó	titubetjerien	en feró, eteses ses ventatjes de senzillese y ermusure qu'etquiriríe es
li—. És que no ets normal? El xicot, que tenia un nus a la gorja,	titubejà	. Tot i que no acabava d'entendre aquell interès en una dona com ella, que
Giguirí. Toni Rabassa no va poder dissimular gaire davant d'ell.	Titubejava	. Ja parat el carro, Llorenç li va pegar una mitja abraçada. —Vinga, quin
bon mestre corretgirli aquests defectes? Es clar que sí. Donchs, ¿per què	titubejar	? Dins d'un teatret humil y de públich benèvol com aquell que'l Dimoni li
sí; però assegurant-ho, no fa res del que diu. El Corifeu. Sol	titubejar	l'home que està per fer una gran obra. Electra. El que és jo, bé
T'agrada el seu tipus d'home. Ell sempre afronta els perills sense	titubejar	. Un dia vas dir d'ell que era "afortunat" i que en qualsevol feina que
anuncien, quant ta pena ne sentes créixer caminant al ara, beu sens	titubejar	, sens por, serena, lo que conté aquest pom. [Li dona un pom que Julieta
ficarà primer. S'atura a contemplar el ram de Virgínia. Després segueix	titubejant	, però de sobte, pren un determini ficant-se a la cambra d'Artur. Al cap de
Miqu· [(Plegant de tirar sorra.)] Correm-hi! Fedr· [(	Titubejant	.)] I cap a on? Mal dimoni! Miqu· Oidà, avisem al majordom, no,
el meu ofici? Sóc modesta. ¿Què en trec, de rentar-me la cara, si	titubejo	abans de fer un petó? ¿I per què no n'haig de saber, d'oferir bons tractes
perdonat... ¿Si ara ell morís aquí fora ma súplica atesa? Com· [(	Titubejant	y no comprenent ahont va 'l Roig.)] Si... Roig. Donchs cumpliu
sentintse ja tan desembrassada de la bola y guarida de sos mals, que no	titubejà	en acceptar el convit de per la nit. —Si vostè vol ser de la partida,
trèu aquell paper, dónamel que li vuy posar jo als ulls.— L'Osita	titubejà	encara, tremolant encara més. —¿Quín paper? —feu ell, posant l'esguart en
gust que nosaltres estimariam molt. Tan segura estich d' aixó, que dupto	titubejés	un instant á darte 'l permis, si li demanesses. Qué hi farém? No hi ha
son auster uniforme blau turquí ab la botonadura de plata. L' home no	titubeja	; se 'n vé á la taula del mitj... però encare no ha près la cadira pe 'l
però encare no ha près la cadira pe 'l llistó alt del respatller, tampoch	titubejem	los de la taula. Com obehint á una consigna misteriosa, tots nos aixequem
aquella y, sinó, no iria desclosa, qu' una lletra may hi va. Sense	titubejar	més, lo jove obrí 'l plech, ó més bé, estragué del sobre 'l paper que
y suplicant, li posá un bitlletet á la má. La noya se enrejolá tota,	titubejá	un moment, prengué'l bitllet y fugí á llegirlo. No li calgué ni un minut.
tros penedit. —No'm farás nosa, dòna. Sèu, sèu, vina.— La noya	titubejá	; mes á la fí s'assegué al costat del artista ab lluhissors de felicitat

Pàgina 1 (de 2)

50 següents