×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb to |
Freqüència total: 9812 |
CTILC1 |
dues o ni que malmeti només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El | to | i les paraules de l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora | Ismene "Gràcies per haver-me vingut una vegada més a visitar." En un | to | festiu i mundà, mecànic però no per complet fals, que engegava sense ni | amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el mateix | to | entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia defensat Candi | tornà a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un | to | greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li | ets, Mila— i ho féu en veu més baixa encara, com en un murmuri, en un | to | càlid i tremolós, allí mateix, mirant-la als ulls, travessant-la. | tal de desfogar el seu pit d'aquell sentiment que l'enfebrosia, i en el | to | de la cançó l'ànima semblava plorar-li. —A la plaça en fan ballades: | I ho digué amb un accent tal, que la vella callà impressionada pel | to | de la veu. Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la | també de la seva vida; li parlà de les seves inquietuds, i ho féu en un | to | que deixà en l'ànima de Mila una por misteriosa, un neguit de què no | amb només això, més d'un ha aconseguit passar per savi. Parlava en un | to | sentenciós, però no es sabia mai si ho feia seriosament o si es burlava | reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre va tenyint-se d'un | to | blanquinós, i el cap se'ls aplana, poc a poc... I, de sobte, convertits en | , i sembla que tingui deu anys. —Mila, no sents ta mare? —li preguntava en | to | de fingida aflicció. I Mila se li llançava al coll i el petonejava, | un breu moment, i el padrí tornà a parlar; ara ho feia en un | to | greu, molt poc habitual en ell, lentament i entre vacil·lacions, com si | preocupat amb la seva idea, no li notà l'emoció. Continuà en el mateix | to | : —Ja he dit a Candaina... —i tornava al record de la baralla—. Mira que | Amb Quim podia, sí, comentar els petits esdeveniments del poble en un | to | reposat i tranquil; en un perill podia comptar amb ell fins a la mort; | bells, com una promesa de pau que no pot ja realitzar-se—. I canviant de | to | , amb una infinita amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra preferible | Tia Càndia de moment va romandre muda davant les paraules d'ella i el | to | decidit amb què les va pronunciar. La mirà com si no gosés creure el que | ; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré. La veu de la mare assumí un | to | conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila ho endevinava— es sentia sola. La | sempre he tingut temor de saber d'ella: la manera com se n'anà, el | to | en què parlà, no prometien res de bo. Estic convençuda que, encara que la | mentre ella cantava mostrant el seu cos gairebé nu. Ho feia en un | to | distret, i la seva cançó parlava gairebé sempre d'un país de somni on hi | de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix | to | : la mateixa fosquedat, com una capa llòbrega sota la qual s'amagaven les | paraules més grolleres, però amb una indignació completament falsa, en un | to | de veu que l'embriaguesa tornava còmic. Ella comença al seu torn a | dels mesos, de les generacions. A penes si aquests incidents alteraven el | to | de l'existència del poble. Cada matí es veien els camperols dispersar-se | els vint anys l'estiu anterior. Mila es sentí a la fi guanyada pel | to | de la veu, pel rostre sense amargor de la bona dona, que l'havia saludada | i de moment en moment es sentia l'ànima més plena de pietat. En el | to | de la veu de Mila havia ja notat quelcom estrany, i havia descobert que | de negres presagis. Ara cantava una veu d'home, sola, admirable de | to | , mentre els instruments acompanyaven molt baix: /La Nochebuena se | más\... mentre els instruments tornaven a pujar de | to | i omplien la nit amb llur harmonia. La ronda s'allunyà: s'havia fet el | Estava aterrit, atordit davant la inesperada confessió, sobretot, pel | to | amb què li parlava. No sabia què fer ni què dir; es sentia estranyament | ; parlava més que mai, i, encara que ningú no se l'escoltés, ho feia en un | to | més sentenciós si cabia; ara en les seves paraules s'havia introduït un | a viure en un ambient on la subjecció i el dictat superior donen el | to | , pot "ensordir-se" —quedar "sord"— davant la carència de llibertat | des del Romanticisme, que en molts punts va ser una reacció contra el | to | racionalista i lúcid de la ideologia del XVII i del | no hem d'exagerar les coses! Per l'aire general de l'idioma i pel | to | privativament clerical de la citació, crec que podem situar la referència | eròtiques, d'una cruesa jocunda, i les publicacions del mateix | to | circulen sense massa entrebancs. Quant als hàbits conversacionals, no cal | quan s'endega en paraules, ha de resignar-se a expressions d'un | to | bufonesc irreductible. La reacció davant la pornografia, fins i tot en | De tant en tant, aquesta mena d'apreciacions "romàntiques" adopten el | to | d'una vasta censura social. És molta la gent que estima que el seu temps | que s'atura un moment a les branques, vora la finestra, té un plomatge de | tons | més càlids entre la blancor. Però la neu es fon aviat: només persisteix a | de la tarda! Encloïa exactament tots els avets del parc. El cel era d'un | to | rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran | Treballo entre els castanyers (moltes de les fulles tendres tenen un | to | vermellenc cap a la punta). Cantava un merlot, com una tonada tendra i | d'or, blauets, margarides, trèvol, roselles, unes minúscules flors d'un | to | morat pàl·lid que s'agrupen en constel·lacions, i la blava, menuda, | núvols blancs, glòria lenta del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un | to | rosa violaci, grisos llunyans, un cant espaiat de mallerenga, grills, | crespinells d'or, clavellets de pastor, campànules. La muntanya té un | to | d'ametista i passen libèl·lules sota els arbres. Pau dolça d'estiu. | en el despit i l'escepticisme, intenta dissimular l'aclaparament en un | to | de repte. A la tarda fa una tempestat: núvols negres, ràpids; trona, plou | bases psicològiques de la guerra. L'odi d'aquell home, traduït més en el | to | agre, despectiu de les seves frases que en les frases mateixes, era un | 60.000 homes i un material abundós. El paisatge va agafant un | to | una mica tardoral: blat de moro groguenc, herba seca, taques d'or als | Al tramvia uns joves tenien una conversa sobre la guerra, en un | to | d'escepticisme ben espanyol. Un d'ells, andalús, deia: /La eperiencia | amb un fistó viu de sol. Que era bonic, de la finestra estant, aquell | to | metàl·lic, darrera la flama esbullada del tamariu! Ve en Vicenç Roure i | s'aprima, es torna transparent, es clivella el llençol blanc i apareix el | to | bru de la terra. 9 gener. No surto de casa en tot el dia. | de 100.000 homes per a fer febrilment fortificacions. El | to | abrandat i bèl·lic contrasta amb la idíl·lica tranquil·litat de | els ulls a la Creu de Matagalls, nua dalt la muntanya que ja pren un | to | d'ametista, enllà del verd tendre de les pruneres i del rosa de les | evacuat Ulldemolins. El diari publica manifestos de les Sindicals, de | to | abrandat, on no s'amaga la gravetat de la situació. Cap al tard vaig a | mm i 4'4. Ella li ho contesta, sempre sense aixecar el | to | , però vehement i gesticulant, actitud que contrasta amb la de l'home, ara |
|