Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
to M 8030 oc.
to SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb to Freqüència total:  8033 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dues o ni que malmeti només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i les paraules de l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora
Ismene "Gràcies per haver-me vingut una vegada més a visitar." En un to festiu i mundà, mecànic però no per complet fals, que engegava sense ni
amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia defensat Candi
tornà a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li
ets, Mila— i ho féu en veu més baixa encara, com en un murmuri, en un to càlid i tremolós, allí mateix, mirant-la als ulls, travessant-la.
tal de desfogar el seu pit d'aquell sentiment que l'enfebrosia, i en el to de la cançó l'ànima semblava plorar-li. —A la plaça en fan ballades:
I ho digué amb un accent tal, que la vella callà impressionada pel to de la veu. Mila s'avançà de sobte, i li digué: —M'acompanyarà fins a la
també de la seva vida; li parlà de les seves inquietuds, i ho féu en un to que deixà en l'ànima de Mila una por misteriosa, un neguit de què no
amb només això, més d'un ha aconseguit passar per savi. Parlava en un to sentenciós, però no es sabia mai si ho feia seriosament o si es burlava
reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre va tenyint-se d'un to blanquinós, i el cap se'ls aplana, poc a poc... I, de sobte, convertits en
, i sembla que tingui deu anys. —Mila, no sents ta mare? —li preguntava en to de fingida aflicció. I Mila se li llançava al coll i el petonejava,
un breu moment, i el padrí tornà a parlar; ara ho feia en un to greu, molt poc habitual en ell, lentament i entre vacil·lacions, com si
preocupat amb la seva idea, no li notà l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al record de la baralla—. Mira que
Amb Quim podia, sí, comentar els petits esdeveniments del poble en un to reposat i tranquil; en un perill podia comptar amb ell fins a la mort;
bells, com una promesa de pau que no pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una infinita amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra preferible
Tia Càndia de moment va romandre muda davant les paraules d'ella i el to decidit amb què les va pronunciar. La mirà com si no gosés creure el que
; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré. La veu de la mare assumí un to conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila ho endevinava— es sentia sola. La
sempre he tingut temor de saber d'ella: la manera com se n'anà, el to en què parlà, no prometien res de bo. Estic convençuda que, encara que la
mentre ella cantava mostrant el seu cos gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava gairebé sempre d'un país de somni on hi
de la música, sota la llum dels cremallers; ací regnava sempre un mateix to: la mateixa fosquedat, com una capa llòbrega sota la qual s'amagaven les
paraules més grolleres, però amb una indignació completament falsa, en un to de veu que l'embriaguesa tornava còmic. Ella comença al seu torn a
dels mesos, de les generacions. A penes si aquests incidents alteraven el to de l'existència del poble. Cada matí es veien els camperols dispersar-se
els vint anys l'estiu anterior. Mila es sentí a la fi guanyada pel to de la veu, pel rostre sense amargor de la bona dona, que l'havia saludada
i de moment en moment es sentia l'ànima més plena de pietat. En el to de la veu de Mila havia ja notat quelcom estrany, i havia descobert que
de negres presagis. Ara cantava una veu d'home, sola, admirable de to, mentre els instruments acompanyaven molt baix: /La Nochebuena se
más\... mentre els instruments tornaven a pujar de to i omplien la nit amb llur harmonia. La ronda s'allunyà: s'havia fet el
Estava aterrit, atordit davant la inesperada confessió, sobretot, pel to amb què li parlava. No sabia què fer ni què dir; es sentia estranyament
; parlava més que mai, i, encara que ningú no se l'escoltés, ho feia en un to més sentenciós si cabia; ara en les seves paraules s'havia introduït un
a viure en un ambient on la subjecció i el dictat superior donen el to, pot "ensordir-se" —quedar "sord"— davant la carència de llibertat
des del Romanticisme, que en molts punts va ser una reacció contra el to racionalista i lúcid de la ideologia del XVII i del
no hem d'exagerar les coses! Per l'aire general de l'idioma i pel to privativament clerical de la citació, crec que podem situar la referència
eròtiques, d'una cruesa jocunda, i les publicacions del mateix to circulen sense massa entrebancs. Quant als hàbits conversacionals, no cal
quan s'endega en paraules, ha de resignar-se a expressions d'un to bufonesc irreductible. La reacció davant la pornografia, fins i tot en
De tant en tant, aquesta mena d'apreciacions "romàntiques" adopten el to d'una vasta censura social. És molta la gent que estima que el seu temps
que s'atura un moment a les branques, vora la finestra, té un plomatge de tons més càlids entre la blancor. Però la neu es fon aviat: només persisteix a
de la tarda! Encloïa exactament tots els avets del parc. El cel era d'un to rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran
Treballo entre els castanyers (moltes de les fulles tendres tenen un to vermellenc cap a la punta). Cantava un merlot, com una tonada tendra i
d'or, blauets, margarides, trèvol, roselles, unes minúscules flors d'un to morat pàl·lid que s'agrupen en constel·lacions, i la blava, menuda,
núvols blancs, glòria lenta del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos llunyans, un cant espaiat de mallerenga, grills,
crespinells d'or, clavellets de pastor, campànules. La muntanya té un to d'ametista i passen libèl·lules sota els arbres. Pau dolça d'estiu.
en el despit i l'escepticisme, intenta dissimular l'aclaparament en un to de repte. A la tarda fa una tempestat: núvols negres, ràpids; trona, plou
bases psicològiques de la guerra. L'odi d'aquell home, traduït més en el to agre, despectiu de les seves frases que en les frases mateixes, era un
60.000 homes i un material abundós. El paisatge va agafant un to una mica tardoral: blat de moro groguenc, herba seca, taques d'or als
Al tramvia uns joves tenien una conversa sobre la guerra, en un to d'escepticisme ben espanyol. Un d'ells, andalús, deia: /La eperiencia
amb un fistó viu de sol. Que era bonic, de la finestra estant, aquell to metàl·lic, darrera la flama esbullada del tamariu! Ve en Vicenç Roure i
s'aprima, es torna transparent, es clivella el llençol blanc i apareix el to bru de la terra. 9 gener. No surto de casa en tot el dia.
de 100.000 homes per a fer febrilment fortificacions. El to abrandat i bèl·lic contrasta amb la idíl·lica tranquil·litat de
els ulls a la Creu de Matagalls, nua dalt la muntanya que ja pren un to d'ametista, enllà del verd tendre de les pruneres i del rosa de les
evacuat Ulldemolins. El diari publica manifestos de les Sindicals, de to abrandat, on no s'amaga la gravetat de la situació. Cap al tard vaig a
mm i 4'4. Ella li ho contesta, sempre sense aixecar el to, però vehement i gesticulant, actitud que contrasta amb la de l'home, ara

  Pàgina 1 (de 161) 50 següents »