Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

romana, continua sent un súbdit seu —mai no l'abandonà formalment—, però	tocat	d'heterodòxia; per als luterans, un esperit afí, sovint un mestre, un
Fem cua a l'estació del Nord des de quarts de cinc fins a les set	tocades	. Sort que fa un oreig fresc, deliciós. Llegeixo l'estudi de Tonquédec
queda materialment atapeït de flors vermelles. La joventut de Borabora,	tocada	d'escepticisme o d'indiferència, no acostuma a assistir a les cerimònies
i monòtona i domina sobre tots els instruments el brogit del gran tambor,	tocat	frenèticament amb les palmes de les mans. Després de cada figura del
però per mi és l'home més home de la família. Adam. [(	Tocat	.)] Això mateix, dona, això mateix! Si és el que jo anava a dir!
consumacions i, encara, donar propina, cosa que irritava molt els papàs,	tocats	quasi tots d'una avarícia rural. A ca Dona Obdúlia podia murmurar-se amb
confidències: —Perquè jo som d'una gran família... Era una dona vulgar,	tocada	d'esnobisme. Tenia, com la tia en el seu bon temps, els pits prominents i
d'una casa mal endegada i bruta. L'acció se suposa que comença a les nou	tocades	d'un matí d'hivern.] [(En aixecar-se el teló no hi haurà ningú a
les dues criades i el criat que la servien. Lola era soltera, religiosa,	tocada	i posada, però tenia de comú amb la vídua Xuclà el gust per la tradició i
hi havia la prosopopeia de Racine, a l'altre, en la plena maduresa —ja	tocada	de podridura— setcentista, la malícia es doblava d'inconsciència. I és
del realisme, un Balzac, un Stendhal, un Dostoiewski, un Tolstoi, menys	tocats	d'aquesta influència científica, conserven més força poètica, més espai
li semblaria bé i que, si volia, em trobaria al despatx fins a les nou	tocades	. Me n'he anat cap al despatx. He seguit el carrer de Caponata, on ara hi
pera realisar armonías sorprenents, potser perque un y altre estavan	tocats	de misantropía encara qu' en oposats tons, potser perque lligava á abdós
com si fos un foraster, un rodamón que en passar per atzar es desplomés	tocat	de mort, sense ningú, al peu d'aquella reixa? No, no cediria. Reinflat de
t'ho podria dir, patró? Tu ets, i perdona'm, una persona honorable. Molt	tocat	i posat. Si trobes una puça al cobrellit, la poses dins els llençols
el carrer major i arribem a la plaça que són ja tres quarts de nou	tocats	. La gernació és pertot. Els balcons de les cases són atapeïts de persones
per l'altre nom, que, en temps immemorial, li deuria haver tret un	tocat	de mal d'imaginació, menys ignorant que sos conveïns. La Mare-Balena era
de simpatía gayrebé despòtich... còm el senyor Ventura, un mestre tan	tocat	y mirat, hauría cedit a la ridícola pretensió d'aquell rat-buf? ¿Ell,
el funcionari, si no era l'adreça; així és que vaig dir que si era tan	tocat	i posat, me'n tornaria i me la faria dir. Tanmateix, però, vaig pensar
nostres botelles, i, encenent les pipes, asseguts en una margenada, ell	tocat	d'una profunda melangia, jo d'una alegrança traïdora (sempre diverteix
malcontents de la seva sort. El futur pubill retornà del poble a les vuit	tocades	. Duia una gran barrina de carreter, uns ternals i una corda nova. Ho posà
a la nostra facció. Camina tot davant. Sap les tasqueres. El seguim	tocats	d'una confiança sobtada. Se'ns emmena a dalt en un planell, prop d'una
les gents senzilles i dels solitaris austers. En passejar-hi us sentireu	tocats	de recolliment i meditareu els vostres afers i les vostres inquietuds
home! ¡Sempre seràs el mateix, estimbamatxos! Vui dir els que estan	tocats	del mal de la bogeria, que tots n'hem conegut: els locus, vatja!
de la sega en aquells alts paratges per mor del fred. Eren nou hores ben	tocades	quan tots es varen donar la santa nit i es prepararen per anar a
Demà la història del capità ja fóra esborrada. Però si són les vuit	tocades	, no farà estrany que ell trigui a anar-se'n? No pot engegar-la bon punt
i enllà, en veure's. —Em creia que no m'hauries esperat. Ja són les onze	tocades	, no? He fet tard, però avui la culpa no és meva. És que en Joan m'
és inútil tirar-li si no és fora de l'aigua, perquè, fins mortalment	tocat	, s'enfonsa dins el riu, i no sura un cop mort, sinó que és arrossegat pel
Amb l'elefant, el brúfol i la pantera, el mateix joc: "pam... i si no	tocat	, tothom en perill i cames ajudeu-me". I després, durant tot el camí
No hi és; però com que ha fet un bot molt estrany, sens dubte que és	tocat	; per lo que comenceu de mirar per terra, interrogant amb una ansietat que
per la bala, ho mostren amb moviments diversos. Ja he dit el que fan els	tocats	als pulmons: s'aturen, per tossir, i respiren tan dificultosament que no
us consumiran gairebé tot el temps i les poques caceres que fareu seran	tocades	de malenconia. El vostre esperit serà ple de la preocupació del bagatge,
un cavaller! Al camp de joc afalagat per tot un públic, al carrer posat i	tocat	com si sortís de la capsa. Les corbates, especialment, li tenien el cor
saludàvem. En això començà a viure com un desesperat. Quan es va sentir	tocat	vingué a casa i ens abraçàrem gairebé plorant. I d'aquell dia ençà ja no
del Messias ho fou per a la humanitat en pes. Eren ben bé les onze	tocades	quan els civils i el reu, ben menjats i ben beguts, es disposaven a
móns de Déu. En Cassanella s'havia presentat a fer la denúncia a les deu	tocades	de la nit. Tots dormien, a la caserna. El sergent, que era un gallec no
alguns conciutadans amics, amb més o menys pretensions d'intel·lectuals,	tocats	d'un franciscanisme edipós, el consideraven un home endurit, gairebé un
i ponderat; Francesc Vidal Gomà, que conrea un academicisme viu i pastós,	tocat	de melangia; el sensual i espectacular Josep Puigdengolas; Ernest
gran desig de que li fos concedit el que demanava, que en Boi es sentí	tocat	de compassió. —¿Com voleu dir? —Voldria abandonar aquest maleït vaixell i
dintre la caixa del pit. Quan sortírem de les Misses eren les set ben	tocades	. El fred s'havia fet viu amb la claror. La terra era ben glaçada, el fang
de muls, més avesats a llaurar que a portar sella, a Civís a les deu	tocades	; tocades no sé on, perquè Civís era, més aviat que un poble, un caseriu
més avesats a llaurar que a portar sella, a Civís a les deu tocades;	tocades	no sé on, perquè Civís era, més aviat que un poble, un caseriu on no hi
hauria tingut fortalesa cap altra resistir aquelles sonates tan bellament	tocades	i aquells comentaris erudits i fantàstics amb què les prologava. La de
no sembla pas tallat sobre l'escala de la petita burgesia. A la persona	tocada	d'un punt de desequilibri, la desfà; a la persona més normal, la
aire enfeinat que tenen els capellans. Després se n'anaren a les nou	tocades	, cadascú al seu poble, amb el bastó a la mà i el barret una mica de
té al cim una monjoia blanca, va dir, dirigint-se als companys: —Les deu	tocades	. Aleshores els quatre llauradors, tots plegats, abandonaren la feina.
El poeta no pot fer altrament, sinó parlar en vers, quan està	tocat	de la gràcia de Déu. L'art i l'estudi hi poden ajudar ben poc, i en canvi
Un xicot més aviat rígid, ordenat d'aquella manera que la gent en diu "	tocat	i posat" —ordenat exteriorment, car dintre el seu esperit no hi havia
amb les galtes arrodonides i rient de bon cor. —I ara! Què fa aquest	tocat	? Aparti's d'ací —feia la dida—. Qualsevol diria que no ha menjat calent
tot sol amb les necessitats i les vencia, durament, amargament. I com	tocat	per la vareta de foc de l'heroïsme, que tot home sent alguna vegada

Pàgina 1 (de 18)

50 següents